Girls like pink: explaining sex-typed occupational aspirations amongst young children

There is a high degree of sex-typing in young children's occupational aspirations and this has consequences for subsequent occupational segregation. Sociologists typically attribute early sex-differences in occupational preferences to gender socialization. Yet we still know surprisingly little about the mechanisms involved in the intergenerational transmission of sex-typical preferences and there is considerable theoretical controversy regarding the role of individual agency in the process of preference formation. This study analyzes the determinants of sex-typed occupational aspirations amongst British children aged between 11 and 15. We specify different mechanisms involved in the transmission of sex-typical preferences and propose an innovative definition of individual agency that is anchored in observable psychological traits linked to self-direction. This allows us to perform a simultaneous test of socialization and agency predictors of occupational sex-typing. We find that parental influences on occupational preferences operate mainly through three distinctive channels: 1) the effect that parental socio-economic resources have on the scope of children's occupational aspirations, 2) children's direct imitation of parental occupations, and 3) children's learning of sex-typed roles via the observation of parental behavior. We also find a strong net effect of children's own psychological predispositions -self-esteem in particular- on the incidence of sex-typical occupational preferences. Yet large differences in the occupational aspirations of girls and boys remain unexplained.

Immigració, cohesió social i convivéncia al espai públic

L'assentament de població immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i s’ha tornat més complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogràfics i socioeconòmics. L'objectiu principal de aquesta investigació és analitzar la convivència a l'espai públic entre població autòctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuació. L'espai públic és un espai fonamental per la socialització i la convivència entre diferents grups de població, però també és un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relació entre convivència i espai públic s'ha estudiat la quotidianitat de la població immigrada als espais públics i la interacció a l'espai físic entre població autòctona i immigrada a través del treball de camp a tres barris de tres municipis de la província de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a través de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tècniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A través del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la població immigrant de l'espai públic són molt variats: socialització, feina, cura, oci, pràctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre d’altres. També s'ha pogut establir una relació entre la intensitat i el tipus d'ús que es fa de l'espai públic i diferents variables com gènere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha permès identificar elements que poden millorar la convivència en l'espai públic i a partir d'aquí s'han generat algunes línies d'actuació.

DIC.CAT. Dona, immigració i ciutadania: les dones marrquines com a generadores de ciutadania a Catalunya

DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissió. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pública i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teòric sobre la noció de ciutadania, incorporant la dimensió del gènere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialització i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relació a aspectes com el procés de reagrupació, la incorporació al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relació amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais públics en els que participen, especialment dins l'àmbit associatiu.

Recursos educativos abiertos: Una iniciativa con barreras aún por superar

Los recursos educativos abiertos son un concepto reciente en lo que respecta a la organización del mundo de intercambio de variedad de materiales y herramientas educacionales, e instituciones como la UNESCO están interesadas en el desarrollo de éstos para ser utilizados en una escala tan amplia y global como sea posible. Sin embargo, los REA cuentan con algunas dificultades para obtener plenamente su eficacia, ya que existen diferencias cruciales en la organización y en la interacción de estas redes abiertas. Este artículo intenta explorar el intercambio libre y legal de los contenidos y su reutilización como recursos de apoyo para el aprendizaje en diferentes espacios en línea, aprovechando las posibilidades tecnológicas que permiten conformar nuevas estructuras de socialización y colaboración en línea; y concluye con una reflexión sobre las barreras que aún tienen que superar los REA para lograr un éxito total.

Aprenentatge esportiu: com influeix la conducta de l’entrenador en el procés d’aprenentatge de l’esportista

Les persones estem en constant desenvolupament i socialització, i cada context en el qual ens veiem involucrats té sobre nosaltres el poder de modificar les nostres conductes. El criteri de partida és que el context esportiu també exerceix aquest domini sobre els individus que hi participen, motiu pel qual en aquest treball es pretén estudiar la influència de certs factors en el desenvolupament de la pràctica esportiva. De manera més detallada, l’objectiu que es busca és estudiar la influència conductual de l’entrenador en el procés d’aprenentatge de l’esportista. A partir d’aquest estudi s’obtindrà un perfil de com ha de ser un bon entrenador i les condicions que s’han de donar en l’esportista perquè els aprenentatges esdevinguin significatius, la qual cosa portarà a la funcionalitat i la millora del rendiment esportiu.

Is ENP good news for the transfer of environmental norms? Incentives and socialization for Eastern neighbours

The launching of the European Neighbourhood Policy has created some expectations. Cooperation between the EU and its partners is expected to get deeper, to the point that neighbouring countries have been promised to share “everything but institutions” with the EU. Moreover, cooperation is also expected to be broader, as it has been presented as including more and more issue areas. In other words, the ENP has the vocation of being a universal instrument to promote the transfer of EU norms. This paper focuses on one single issue area, the environment, and one group of ENP partners, the Western Newly Independent States and the South Caucasus, to revise to what extent neighbourhood policy can provide the mechanisms to encourage rule transfer. Are incentives and disincentives powerful enough? Can the ENP promote the socialization of neighbours into EU environmental norms?

Parents, television and cultural change

This paper develops a model of cultural transmission where television plays a central role for socialization. Parents split their free time between educating their children which is costly and watching TV which though entertaining might socialize the children to the wrong trait. The free to air television industry maximizes advertisement revenue. We show that TV watching is increasing in cultural coverage, cost of education, TV's entertainment value and decreasing in the perceived cultural distance between the two traits. A monopolistic television industry captures all TV watching by both groups if the perceived cultural distance between groups is small relative to the TV's entertainment value. Otherwise, more coverage will be given to the most profitable group where profitability increases in group size, advertisement sensitivity and perceived cultural distance. This leads to two possible steady states where one group is larger but both groups survive in the long run. Competition in the media industry might lead to cultural extinction but only if one group is very insensitive to advertisement and not radical enough not to watch TV. We briefly discuss the existing evidence for the empirical predictions of the model.

Some of the challenges and experiences of formal education in a Mobile-Centric Society (MCS) = Algunos retos y experiencias de la educación formal en la Sociedad Móvil-Céntrica (SMC)

The aim of the paper is to describe some of the challenges faced by schools, or by formal education in general, as a consequence of today"s mobilecentric society (henceforth MCS), the term we will use to denote the new, networked learning ecology that has arisen from the massive penetration of digital media in everyday life. After revisiting some of the ideas of McLuhan and Vygotsky in the light of this new technological scenario, we describe five traits of the MCS and the challenges illustrated through educational practices that we believe schools will face if they wish to preserve their function of individualization and socialization. We believe that despite the emergence of the MCS, the main function of the school is still to provide the"box of tools" (a set of psychological instruments, such as reading, writing, mathematical notation, digital literacy, etc.) that enables people to develop their learning skills and life projects and to become part of communities and groups. However, the complexity and mobility of the new learning environments means that the position held by schools needs to be reevaluated in the face of the informal learning paths and experiences both online and offline to which learners now have access. We also need to reevaluate the meaning of the school itself as an institution and the model of learner it should be training

Personality, social values, and marital satisfaction as predictors of parents’ rearing styles

Los estilos de crianza parentales pueden afectar la conducta y socialización de los adolescentes, por lo que es de interés conocer cómo algunas variables psicológicas de los padres se relacionan con los estilos de crianza. Este estudio tiene el objetivo de analizar los estilos de crianza de los padres, valores sociales (prestigio social, orden, benevolencia, y conservadurismo-liberalismo), los cinco grandes factores de personalidad, y la satisfacción de pareja (acuerdo general, afecto, satisfacción, y cohesión) en los padres de adolescentes. Este es un estudio prospectivo basado en método de análisis correlacional. Se encontró que los estilos educativos definidos por el cariño y aceptación se relacionan con los rasgos de personalidad como responsabilidad y estabilidad emocional, alta satisfacción de pareja y preferencia por valores prosociales. Al contrario, los estilos de crianza de sobreprotección y favoritismo se relacionan con baja amabilidad y baja apertura el poco ajuste de pareja con falta de cohesión y valores sociales definidos por falta de benevolencia y preferencia por valores de prestigio social.

Identity, non-identity, and near-identity: Addressing the complexity of coreference

This article examines the mainstream categorical definition of coreference as "identity of reference." It argues that coreference is best handled when identity is treated as a continuum, ranging from full identity to non-identity, with room for near-identity relations to explain currently problematic cases. This middle ground is needed to account for those linguistic expressions in real text that stand in relations that are neither full coreference nor non-coreference, a situation that has led to contradictory treatment of cases in previous coreference annotation efforts. We discuss key issues for coreference such as conceptual categorization, individuation, criteria of identity, and the discourse model construct. We redefine coreference as a scalar relation between two (or more) linguistic expressions that refer to discourse entities considered to be at the same granularity level relevant to the linguistic and pragmatic context. We view coreference relations in terms of mental space theory and discuss a large number of real life examples that show near-identity at different degrees.