Improving Social Understanding of Preschool Children: Evaluation of a Training Program

This study tested the effects of a training program intending to foster social understanding or the capacity which enables them to understand themselves and others in terms of intentions, beliefs, desires, and emotions in children at preschool age. A number of studies have shown that in the context of shared narratives, children are particularly likely to engage in talk about inner states

Training referential communicative skills to individuals with autism spectrum disorder: a pilot study

Summary. The present study reports the effects of referential communication training in individuals formally diagnosed with autism spectrum disorder (ASD). Participants were 20 children with ASD (M age = 14.3 yr., SD = 4.2; 6 girls, 14 boys) in the role of speakers and 20 control children, who acted as listeners. They were all enrolled in mainstream compulsory education. Inclusion/exclusion criteria were defined according to the clinical diagnosis of ASD, the presence or absence of additional or associated disability, previous training in referential communication, and any drug treatment. Speakers were randomly assigned to one of two groups (trained vs untrained). Linguistic age, cognitive level, and autistic symptoms were analyzed, respectively, with the Peabody Picture Vocabulary Test (PPVT), the Wechsler Intelligence Scale (WISCR or WAISIII), and the Autistic Behavior Checklist (ABC). Communicative abilities were analyzed through two indexes related to message complexity and self-regulation. The trained group was trained in referential communication tasks (task analysis, role taking, and task evaluation), while the untrained group took part in a communicative game but without any specific communicative training. The results showed that the complexity of emitted messages had improved statistically significantly in the trained group as an effect of training. Ecological referential communication is shown to be an appropriate paradigm for studying the communicative process and its products and could be used to develop and implement a training program focused on those skills in which individuals with ASD are most deficient.

Universitat i discapacitat: construint un model d’aula inclusiva en el marc universitari

La present investigació es centre en crear un programa de formació i assessorament docent per atendre la diversitat d’estudiants en el marc universitari mitjançant els principis del disseny universal de la instrucció (DUI). D’aquesta manera es pretén donar resposta: a) a la necessitat d’implementar un model pedagògic en el marc universitari que doni resposta a la diversitat d’estudiants, b) de formar i canviar actituds docents vers la discapacitat i c) d’adaptar el nou marc legislatiu espanyol en matèria de discapacitat a les aules de les nostres universitats. A través d’un procés d’investigació-acció es detecten quins són les necessitats i dificulats pedagògiques, dels docents de les diferents universitats catalanes, per construir espais educatius que garanteixin la igultat d’oportunitats als estudiants amb discapacitat. Les dades obtingudes ens permeten crear una proposta de formació pels docents universitaris, basada en el paradigma educatiu del disseny universal de la instrucció.

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.

Evaluación de programas formativos de seguridad vial y su reincidencia posterior

Los programas formativos de educación vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el tráfico (artículos 379 y siguientes del Código Penal) para suspender o sustituir la pena de prisión. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conducción. El objetivo principal de esta investigación fue identificar las características comunes de los infractores de tráfico que han de hacer este tipo de intervención y conocer sus factores de riesgo. También se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evaluó su efectividad y se estudió la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les siguió hasta enero de 2012.

Improved earthquake response via simulation and integrated space- and ground-based technologies: the TREMOR proposal

Earthquakes occurring around the world each year cause thousands ofdeaths, millions of dollars in damage to infrastructure, and incalculablehuman suffering. In recent years, satellite technology has been asignificant boon to response efforts following an earthquake and itsafter-effects by providing mobile communications between response teamsand remote sensing of damaged areas to disaster management organizations.In 2007, an international team of students and professionals assembledduring theInternational Space University’s Summer Session Program in Beijing, Chinato examine how satellite and ground-based technology could be betterintegrated to provide an optimised response in the event of an earthquake.The resulting Technology Resources for Earthquake MOnitoring and Response(TREMOR) proposal describes an integrative prototype response system thatwill implement mobile satellite communication hubs providing telephone anddata links between response teams, onsite telemedicine consultation foremergency first-responders, and satellite navigation systems that willlocate and track emergency vehicles and guide search-and-rescue crews. Aprototype earthquake simulation system is also proposed, integratinghistorical data, earthquake precursor data, and local geomatics andinfrastructure information to predict the damage that could occur in theevent of an earthquake. The backbone of these proposals is a comprehensiveeducation and training program to help individuals, communities andgovernments prepare in advance. The TREMOR team recommends thecoordination of these efforts through a centralised, non-governmentalorganization.

Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu en violència domèstica

Aquesta recerca consisteix en l’avaluació de la motivació al canvi en un grup de 116 agressors que realitzen un programa formatiu en matèria de violència domèstica (VIDO) com a mesura penal alternativa. L’objectiu principal d’aquesta recerca és determinar en quin grau es produeix un canvi motivacional com a conseqüència de la participació en el programa formatiu. Amb aquest propòsit, s’avalua el risc dels individus (mitjançant l’avaluació de risc realitzada pels delegats judicials), les seves necessitats criminogèniques (mitjançant dades sociodemogràfiques i de carrera criminal), les característiques clíniques de personalitat mesurades amb l’Inventari d’Avaluació de la Personalitat (PAI) i la seva motivació per al canvi (a través de l’Escala d’Estadis de Canvi). Els resultats indiquen que els canvis en el nivell de motivació dels subjectes no es deuen a l’efecte del programa formatiu. No obstant això, es troben canvis significatius quan la motivació s’analitza en relació a les característiques del PAI. Aquests resultats suggereixen l’existència de diferents perfils de maltractadors de parella que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar el programa formatiu per aconseguir la màxima eficàcia de les intervencions i el canvi terapèutic dels individus.

Mindfulness i altres tècniques per desenvolupar la intel·ligència emocional dels adolescents en contextos de consum de substàncies

Aquest treball pretén integrar els diferents treballs que s'han realitzat sobre la intel·ligència emocional i la seva correlació amb les conductes autodestructives dels adolescents, especialment les conductes de consum de substàncies. Aquesta cerca integradora de treballs es basa en la possibilitat de considerar la intel·ligència emocional (IE) com a factor de protecció, i de la seva importància de integrar-la en els programes de prevenció en addiccions de substàncies que estiguin dirigits a adolescents, conjuntament a l'estudi de diferents tècniques per tal de potenciar els nivells de IE, especialment en el cas del mindfulness, on l'interés es centra en utilitzar-la com a complementaria de l'entrenament en habilitats relacionades amb la IE.

Análisis de necesidades en formación intercultural en la Administración Pública

The multicultural nature of our society requests new professional requirements at the Public Administration. There are news users that present specifics needs and conditions provoked by the legal situation and cultural origin. The research has two aims: 1) The assessment of Intercultural Competencies of the public employees of el Servicio de Empleo de Cataluña and 2) The design of a training program for the development of this competencies. The scope where are more needed this competencies are the capacity to solve intercultural problems, the intercultural communication, the knowledge of cultures and the migratory phenomena, and the role played by thestereotypes and the bias

Análisis de la motivación al cambio en sujetos que han realizado un programa formativo en violencia doméstica

Esta investigación consiste en la evaluación de la motivación al cambio en un grupo de 116 agresores que realizan un programa formativo en materia de violencia doméstica (VIDO) como medida penal alternativa. El objetivo principal de esta investigación es determinar en qué grado se produce un cambio motivacional como consecuencia de la participación en el programa formativo. Con este propósito, se evalúa el riesgo de los individuos (mediante la evaluación de riesgo realizada por los delegados judiciales), sus necesidades criminògenas (mediante datos sociodemográficos y de carrera criminal), las características clínicas de personalidad medidas con el Inventario de evaluación de la Personalidad (PAI) y su motivación para el cambio (a través de la Escala de Estadios de cambio). Los resultados indican que los cambios en el nivel de motivación de los sujetos no se deben a los efectos del programa formativo. Sin embargo, se encuentran cambios significativos cuando la motivación se analiza en relación a las características del PAI. Estos resultados sugieren la existencia de diferentes perfiles de maltratadores de pareja que se deben tener en cuenta a la hora de planificar el programa formativo para conseguir la máxima eficacia de las intervenciones y el cambio terapéutico de los individuos.

Proposta i aplicació pràctica per la millora de la velocitat amb canvi de direcció en un equip aleví de futbol femení

L’objectiu del present estudi es realitzar una proposta i una aplicació pràctica per comprovar els efectes d’entrenament que genera sobre la velocitat amb el canvi de direcció. Per poder dur a terme la investigació, es van reunir a 11 jugadores (11.25 ± 0.79 d’edat) d’un mateix equip que competeixen a la categoria aleví. Es va crear un grup experimental (GEX) format per sis jugadores, el qual va ser sotmès al programa d’entrenament juntament al realitzat habitualment amb el seu equip. Els exercicis realitzats en el programa eren de pliometria amb salts a tanques petites i a bancs, circuits de carreres amb canvis de direcció i exercicis pliomètrics de baix impacte mitjançant un treball de peus coordinatius a l’escala de coordinació, tot això, alternat amb els jocs tradicionals de persecució i oposició. Es va crear un segon grup, anomenat grup control (GC) format per cinc jugadores, les quals només van realitzar el seu treball de futbol habitual amb el seu equip. Els protocols d’avaluació van ser el Test Illinois i el T-Test abans de l’inici del programa i després de l’aplicació pràctica amb el grup experimental. Es va establir un nivell de significació de p<0.05. Els resultats al final de l’estudi van mostrar que el grup GEX va millorar de manera estadísticament significativa en els dos tests, tot i això, el grup GC va obtenir una millora encara més significativa que el GEX en el Test Illinois. Això ens demostra que el programa d’entrenament realitzat es més efectiu en T-Test que no pas en el Test Ilinois.

Music-supported training is more efficient than functional motor training for recovery of fine motor skills in stroke patients

MOTOR IMPAIRMENTS ARE COMMON AFTER STROKE but efficacious therapies for these dysfunctions are scarce. Extending an earlier study on the effects of music-supported training (MST), behavioral indices of motor function were obtained before and after a series of training sessions to assess whether this new treatment leads to improved motor functions. Furthermore, music-supported training was contrasted to functional motor training according to the principles of constraint-induced therapy (CIT). In addition to conventional physiotherapy, 32 stroke patients with moderately impaired motor function and no previous musical experience received 15 sessions of MST over a period of three weeks, using a manualized, step-bystep approach. A control group consisting of 15 patients received 15 sessions of CIT in addition to conventional physiotherapy. A third group of 30 patients received exclusively conventional physiotherapy and served as a control group for the other three groups. Fine as well as gross motor skills were trained by using either a MIDI-piano or electronic drum pads programmed to emit piano tones. Motor functions were assessed by an extensive test battery. MST yielded significant improvement in fine as well as gross motor skills with respect to speed, precision, and smoothness of movements. These improvements were greater than after CIT or conventional physiotherapy. In conclusion, with equal treatment intensity, MST leads to more pronounced improvements of motor functions after stroke than CIT.