Social media and political change: The case of the 2011 revolutions in Tunisia and Egypt

Throughout the past decade, social media have come on the scene of various popular revolts. Their role as tools of information and coordination of social movements, from the Iranian Green Movement in 2009 to the Arab uprisings in 2011, has been widely debated. In most cases, online activism through blogs, Facebook, Twitter or other forms of social media has allowed citizens to be part of a social networking exercise and to engage in a public sphere that would have otherwise been unreachable to them due to severe repression. In Tunisia and Egypt, social media helped protests start and expand thanks to their ability to coordinate and disseminate information quickly. The new information and communication tools were an influential factor in accelerating the revolutionary processes across the Arab world, albeit they cannot be seen as neither the spur nor the drivers of any revolution.

The Great Museum of Egypt

Nou museu devant de les piràmides de Giza (El Cairo).Lloc extraordinari i extraordinàriament difícil.Incorpora protecció/ aprofitament del vent del desert, tempestes de sorra i aigua de pluja

La concepció clàssica de la monarquia egípcia a partir de la documentació literària del Regne Mitjà i la seva pervivència en Època Grecorromana. El cas paradigmàtic d'Alexandre el Gran

Aquest estudi s’insereix en un projecte de tesi. L’estudi versa sobre l’ideal egipci de monarquia durant el Regne Mitjà, a partir de l’anàlisi directa de quatre fonts literàries del període. S’ha constatat que la concepció de monarquia resultant, concebuda com a clàssica o modèlica, és la que es transmet en essència fins a l’etapa final de la història antiga egípcia, encara que readaptant-se a les noves realitats polítiques i culturals. L’anàlisi d’aquest ideal teòric de monarquia ha estat fonamental per afrontar l’objectiu essencial del projecte de tesi: l’estudi de la legitimació d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte, és a dir, l’examen en profunditat del conjunt de mecanismes mitjançant els quals el macedoni va assumir el rol clàssic dels monarques egipcis i que expliciten el procés segons el qual un nou sobirà, que a més era d’origen estranger, fou inserit en la ideologia faraònica tradicional. Per tal de determinar com això es va produir, es fa necessari l’estudi del període en què Alexandre és el titular del tron del país (332-323 aC), és a dir, del moment de gènesi, formulació i desenvolupament de l’entramat ideològic que proporcionarà base teològica al nou govern i l’adequarà a la tradició. Per a l’examen d’aquest període cronològic, la documentació egípcia s’erigeix com la principal font d’informació, i per tant, durant el projecte s’ha compilat i analitzat el conjunt de la documentació de procedència egípcia disponible fins al moment que, datada o no, s’adscriu cronològicament a aquest període.

Traducció i estudi de documents demòtics datats del regnat d'Alexandre el Gran (332-323 aC)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Oriental Institute de la University of Oxford, Regne Unit, entre juliol i octubre de 2007. Durant l’estada s’ha analitzat la documentació demòtica datada del regnat d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte (332-323 aC). El conjunt de fonts que examinat està constituït per sis papirs (actes notarials que recullen diversos tipus de contractes o acords entre dues parts), un òstrakon fragmentari i una sèrie d’esteles provinents de la Necròpolis d’Animals de Saqqara Nord, en concret de la Catacumba de les Mares d’Apis. Aquesta documentació és fonamental perquè permet extreure conclusions importants sobre diversos aspectes relacionats amb l’administració i la religiositat egípcies en els moments inicials de la dominació grega d'Egipte. Cadascun d’aquests documents ha estat traduït, analitzat en profunditat i degudament contextualitzat històricament. D’una banda, en l’àmbit de l’administració, he pogut constatar la continuïtat existent amb el període històric immediatament anterior, és a dir, amb la Segona Dominació Persa del país; mentre que de l'altra, des del punt de vista religiós, l’anàlisi d’aquestes fonts m’ha permès verificar l'existència de tota una sèrie de canvis substancials, estretament vinculats a la voluntat expressa de la nova elit dirigent d'origen grec de distanciar-se dels seus predecessors aquemènides i de marcar amb força l’obertura d’una nova era que es caracteritzarà pel respecte a les tradicions autòctones i per la potenciació dels cultes nacionals.

Higher education as formation of the self and citizenship: an ethnography of the University Students from Amman, Jordan

My interest in higher education and citizenship in the Middle East at large and in Jordan in particular is fostered by some of the reflections Eickelman proposed (1992). Being a quite recent phenomenon, intimately linked with the more general topic of state formation it seemed to me more suitable to study it in a little country with a recent history (a field study left almost unexplored until now as far as Jordan is concerned, to the best of my knowledge, since Antoun 1994 focuses on the migration as a quest for higher education). The process of state formation in Jordan is quite studied. I thus intended to study the higher education policies as an attempt both to create a national citizenry and more recently as a way of controlling the more problematic part of the population (youth, which constitutes more than the double of the population. See UNDP and Ministry of Planning 2000). How do the young students enter the university system, and in which way does this system work? How is this system designed, in order to retain social control of the students (since they are usually perceived to be a factor of social and political instability, as in Iran or in Egypt)? Is there any significant difference between different faculties? And if so, why? My conclusions at this stage are that the university system is an integral part of the survival of the regime. The system works quite well, and Jordan has one of the best educational position in the region. Yet there are important distinctions to be made: the access to the better faculties is socially selective while the less valued faculties are left to the poorer and less wealthy youth. This results in a different treatment of the students and of the courses that I analysed. In the better faculties the teaching standards are quite high, and the relationship between professors and students is almost on a same-level base, while in the less privileged faculties the opposite is true. Thus we can observe a concrete politics of divide et impera intended to split the youth in two. For the more privileged there are some freedoms, both within and outside classes, designed I guess at forging them as autonomous individuals. On the opposite the less privileged are kept under tight control, even if also these students are a privileged category among youth at large.

L'antic Egipte a la Bíblia : el mite d'Egipte en les fonts de l'Antic Testament entre alteritat negativa i paradís d'acollida

El treball presenta un estudi de la Història Antiga d'Israel i Egipte, des d'una perspectiva relativament poc tractada. No proposa estudiar Israel ni Egipte, sinó allò que pensaven els autors bíblics sobre Egipte.

La datació de l'Esfinx de Guiza, més enllà del debat científic?

El present treball analitza tant el procés seguit per a determinar qui va modelar l'Esfinx de Guiza a partir de la roca calcària que s'erigeix al centre d'una immensa rasa i en quin moment de la història d'Egipte es va construir com la tipologia de les reaccions que han tingut lloc, en l'àmbit científic, respecte d'un plantejament plenament rupturista que suposa una revisió dràstica de l'edat que se li atribueix.

El tractament de les malalties en l'antic Egipte

El tema central d'aquest treball és identificar i descriure els diferents aspectes que incidien en la malaltia i el seu tractament en l'antic Egipte.

La paleta de Narmer : Iconografia, etnografia i context històric i cultural

Estudi d'un dels documents arqueològics més importants del període que marca el pas de la protohistòria a la història dinàstica de l'Antic Egipte. S'estudia amb deteniment cadascun dels motius iconogràfics de la paleta per a extreure importants conclusions sobre la formació de l'estat d'Egipte i la doctrina de la reialesa faraònica.

Tecnología y cultura en el antiguo Egipto

A la primera part d'aquest assaig apuntem de manera concisa les principals diferències entre la cultura de l'Antic Egipte i la cultura moderna. A la segona part hem recollit tres exemples amb què mirem de mostrar (no pas demostrar) la nostra tesi.

Building Capacity in Developing Countries : OER for Food Safety

The Food Safety Knowledge Network (FSKN) was developed through the collaboration of Michigan State University and a professional network of international food industry retailers and manufacturers. The key objective of the FSKN project is to provide technical resources, in a cost effective way, in order to promote food safety in developing countries and for small and less developed companies. FSKN uses a competency based model including a framework, OERs, and assessments. These tools are being used to support face-to-face training, fully online training, and to gauge the learning outcomes of a series of pilot groups which were held in India, Egypt, and China.

La fascinació del país de les piràmides

Descripció del viatge a Egipte, així com de les impressions que van provocar l’autora els indrets que va visitar com ara les piràmides de la vall de Giza, Memfis, Sakkara i Dashur entre altres

La divina adoratriz de Amón : Evolución ideológica y política de la institución desde el Reino Nuevo hasta inicios de la Baja Época

Evolución ideológica de la institución de la divina adoratriz en el antiguo Egipto. Una visión del papel activo de la mujer en la historia antigua.

La revolución de Ajenatón : En busca de la restitución del poder real

El tema central de esta investigación son las reformas religiosas y políticas llevadas a cabo en el reinado de Ajenatón (1364-1347 a.C.), décimo faraón de la Dinastía XVIII del Imperio Nuevo del Antiguo Egipto.