Social media and political change: The case of the 2011 revolutions in Tunisia and Egypt

Throughout the past decade, social media have come on the scene of various popular revolts. Their role as tools of information and coordination of social movements, from the Iranian Green Movement in 2009 to the Arab uprisings in 2011, has been widely debated. In most cases, online activism through blogs, Facebook, Twitter or other forms of social media has allowed citizens to be part of a social networking exercise and to engage in a public sphere that would have otherwise been unreachable to them due to severe repression. In Tunisia and Egypt, social media helped protests start and expand thanks to their ability to coordinate and disseminate information quickly. The new information and communication tools were an influential factor in accelerating the revolutionary processes across the Arab world, albeit they cannot be seen as neither the spur nor the drivers of any revolution.

Durant la darrera dècada, les xarxes socials han arribat a diverses revoltes populars. El seu paper com a instruments d’informació i coordinació dels moviments socials, des del Moviment Verd d’Iran el 2009 fins a les revoltes àrabs el 2011, ha estat àmpliament debatut. En la majoria dels casos, l’activisme en línia a través de blocs, Facebook, Twitter o altres formes de comunicació social ha permès als ciutadans formar part d’un exercici de creació i de participació en una esfera pública que d’una altra manera hagués estat impossible a causa de la repressió. A Tunísia i a Egipte, les xarxes socials van ajudar a iniciar i ampliar protestes, gràcies a la seva capacitat per coordinar i difondre informació ràpidament. Les noves eines d’informació i comunicació han estat un factor influent en l’acceleració dels processos revolucionaris a tot el món àrab, tot i que no es pot considerar que siguin l’incentiu de cap revolució.

Durante la última década, las redes sociales han llegado a varias revueltas populares. Su papel como instrumentos de información y coordinación de los movimientos sociales, desde el Movimiento Verde de Irán en 2009 hasta las revueltas árabes en 2011, ha sido ampliamente debatido. En la mayoría de los casos, el activismo en línea a través de blogs, Facebook, Twitter u otras formas de comunicación social ha permitido a los ciudadanos formar parte de un ejercicio de creación y de participación en una esfera pública que de otra manera hubiera sido imposible debido a la represión. En Túnez y en Egipto, las redes sociales ayudaron a iniciar y ampliar protestas, gracias a su capacidad para coordinar y difundir información rápidamente. Las nuevas herramientas de información y comunicación han sido un factor influyente en la aceleración de los procesos revolucionarios en todo el mundo árabe, aunque no se pueden considerar incentivos de ninguna revolución.