La Societat rural de les riberes del Xúquer davant la inundació de 1864

Entre el quatre i el cinc de novembre del 1864 la vall baixa del Xúquer va patir la major inundació del segle i una de les més greus de les que es tenen registre històric. En 1864 el volum d’aigua desbordada, reflectit en l'altura inundada en diferents punts de referència, va ultrapassar el d'anteriors revingudes. A més, per l’extensió invadida i el nombre de localitats i de població afectades (les Riberes reunien 95.000 habitants i a la resta de la zona implicada vivien 88.000 persones més) l'episodi va constituir una de les majors catàstrofes naturals en Espanya durant aquell segle. Un fet diferencial destacat és que la inundació de 1864 s’esdevenia en una etapa històrica nova. La construcció de l’Estat liberal es podia considerar culminada a la dècada dels seixanta,encara que les disensions internes entre les èlits polítiques i el descontent social creixien i estaven a prop de provocar la ruptura de 1868.

Afrontar les incerteses a partir de "la decisión de Anne"

Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/22523

Afrontar les incerteses a partir de "la decisión de Anne"

Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/22523

Anne Gangloff, Dion Chrysostome et les mythes. Hellénisme, communication et philosophie politique, París (J. Millon) 2006.

Thi book, as its author makes clear, is based on a thesis that set out initially to analyse what the myths in the works of Dio Chrysostom actually represented but as Gangloff proceeded whit her research her analysis became rather an examination of how the sophist took over and reinvented myths, adpting them to his own purposes and his own times.

The love marriage : challenging Victorian myths in Anne Brontë’s 'The Tenant of Wildfell Hall'

La tesina analitza com Anne Brontë desafia el mite del casament romàntic a la novel·la The Tenant of Wildfell Hall. Argumento que aquesta crítica es fa mostrant les conseqüències nefastes d’un matrimoni (entre l’Arthur i l’Helen) basat en l’atracció i en la idea que una dona pot salvar un home de mala vida. Malgrat que la novel·la acaba amb un altre casament (entre l’Helen i en Gilbert), si s’analitza en detall es pot veure que presenta elements subversius. Per exemple, la seva unió està basada en igualtat intel·lectual i compatibilitat de caràcters, enlloc d’igualtat econòmica i social