16 resultados para Polítical patronage
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
One of the most popular options for promoting public transport use is the provision of an integrated and high quality public transport system. This was the strategy adopted by the regional government in Madrid in 1986 and since then public transport patronage has increased by more than 50%. This paper has two objectives. The first is to identify the factors underlying the significant increase in the demand for public transport in Madrid. To do this we estimate an aggregate demand function for bus and underground trips, which allows us to obtain the demand elasticities with respect to the main attributes of public transport services and also to calculate the long-term impact of changes in those explanatory variables on patronage. The second objective is to evaluate the impact on revenue derived from the introduction of the travel card scheme, and to discuss the consequences on revenue of changes in the relative fare levels of different types of ticket without substantially affecting patronage. This latter issue is addressed by estimating a matrix of own and cross-price elasticities for different ticket types.
Resumo:
This paper enquires into whether economic sanctions are effective in destabilizing authoritarian rulers. We argue that this effect is mediated by the type of authoritarian regime against which sanctions are imposed. Thus, personalist regimes and monarchies, which are more dependent on aid and resource rents to maintain their patronage networks, are more likely to be affected by sanctions. In contrast, single-party and military regimes are able to maintain (and even increase) their tax revenues and to reallocate their expenditures and so increase their levels of cooptation. Data on sanction episodes, authoritarian rulers and regimes covering the period 1946–2000 have allowed us to test our hypotheses. To do so, duration models have been run, and the results confirm that personalist autocrats are more vulnerable to foreign pressure. Concretely, the analysis of the modes of exit reveals that sanctions increase the likelihood of an irregular change of ruler, such as a coup. Sanctions are basically ineffective when targeting single-party or military regimes.
Resumo:
This article examines the relationship between political parties and regional presidents in Italy and Spain, adopting a comparative case study approach based on extensive archival analysis and in-depth interviews with regional politicians. The findings confirm a strong pattern of growing presidentialism at regional level, regardless of whether there are formal mechanisms for direct election, and regardless of the partisan composition of regional government. Regional presidents tend to exert their growing power through a personalised control of regional party organisations, rather than governing past parties in a direct appeal to the electorate. Nevertheless, parties can still present a significant constraint on regional presidents, so successful regional presidents tend to maintain a mediating form of leadership and fully exploit the opportunities for party patronage to build up their support and smooth governing tensions. An autonomist drive helps presidents hold together disparate coalitions or loose parties at regional level, but their lack of internal coherence presents major problems when it comes to political succession.
Resumo:
La etnografía de la comunidad mixe de Salto de la Tuxpana y del grave conflicto que se produjo entre 2005 y 2007 es el punto de partida del presente artículo. La investigación realizada arrojó como resultado más destacado el descubrimiento de un violento cacicazgo, legitimado ideológicamente en la autonomía comunitaria, la identidad étnica y el reclamo de una jurisdicción propia, y asentado firmemente sobre tres mecanismos de control social: protección a través de la Policía Comunitaria Armada, acceso a la tierra y acceso a los programas de «desarrollo». El caciquismo se define como el régimen político personalista, basado en estructuras clientelares, que monopoliza y controla recursos y votos. También se propone la hipótesis de que la mayor parte de la violencia desplegada por los caciques es el resultado del proceso de reproducción social del mismo sistema político, cuando se genera una faccionalización simétrica de la comunidad, después de un periodo de estabilidad complementaria.
Resumo:
Aquest estudi pretén mostrar com una cort perifèrica dins de la monarquia espanyola com la dels Centelles, comtes d’Oliva, tot imitant fil per randa la dels Este de Ferrara i la seva brillant presència en la Itàlia renaixentista mitjançant el mecenatge de Boiardo i d’Ariosto, va importar aquells esquemes i es va envoltar d’un grup d’escriptors que van constituir el nucli inicial de la recepció, difusió i continuació castellana de l’èpica d’Ariosto a la península Ibèrica. Gairebé es podria afirmar que la propagació en castellà de l’Orlando furioso a la península Ibèrica estava monopolitzada en gran part pel clan dels Centelles. Un cercle en el qual localitzem, segons tots els indicis, el traductor de Gli asolani de Bembo al castellà: Lluís Santàngel
Resumo:
Con el nacimiento del Imperio, muchos de los espectáculos de carácter extraordinario ofrecidos anteriormente por individuos particulares pasan a estar bajo el patrocinio del emperador. Su organización devino la responsabilidad de un nuevo cargo, el officium a voluptatibus. Aquellos que ocuparon este puesto recibieron distintos nombres, tales como praepositus, curator o procurator. En este trabajo analizamos su origen y evolución, la problemática que supone la diversa terminología ¿que puede inducir a confusión con otros cargos relacionados con el mundo lúdico, como el procurator familiae gladiatoriae¿ y su desaparición, la cual tuvo lugar, según todos los indicios, en el primer tercio del siglo III d.C., cuando la disciplina spectaculorum pasó a manos del prefecto urbano y de su officium.
Resumo:
[spa] En este trabajo examinamos si, en la asignación de transferencias, los gobernantes regionales discriminan a favor de los gobiernos locales controlados por el mismo partido político, y si las perspectivas electorales de los gobiernos locales mejoran si están políticamente alineados con el gobierno regional. Con una nueva base de datos que considera 3.000 municipios españoles durante el período 2000-07 y un diseño de discontinuidad en la regresión, documentamos un efecto robusto de importante magnitud: en elecciones ajustadas, los municipios alineados con el gobierno regional reciben, en media, un 83% más de transferencias per cápita y su gobernante obtiene un 10% más de votos en las elecciones locales. También demostramos que el efecto de la alineación política es mayor: (i) si las elecciones regionales y locales se celebran el mismo día, (ii) en regiones donde las elecciones regionales son menos competidas, y (iii) en regiones con más recursos presupuestarios.
Resumo:
[spa] En este trabajo examinamos si, en la asignación de transferencias, los gobernantes regionales discriminan a favor de los gobiernos locales controlados por el mismo partido político, y si las perspectivas electorales de los gobiernos locales mejoran si están políticamente alineados con el gobierno regional. Con una nueva base de datos que considera 3.000 municipios españoles durante el período 2000-07 y un diseño de discontinuidad en la regresión, documentamos un efecto robusto de importante magnitud: en elecciones ajustadas, los municipios alineados con el gobierno regional reciben, en media, un 83% más de transferencias per cápita y su gobernante obtiene un 10% más de votos en las elecciones locales. También demostramos que el efecto de la alineación política es mayor: (i) si las elecciones regionales y locales se celebran el mismo día, (ii) en regiones donde las elecciones regionales son menos competidas, y (iii) en regiones con más recursos presupuestarios.
Resumo:
In this research from the late medieval period, we want to analyze diferent aspects related to funerary world through Brunissèn d’Alentorn’s will. The document is compared with other wills from Lleida’s area that acquire knowledge to these customs, for instance, the draps d’or’s uses. These were provided of deceased’ heraldry, and were comissioned to cover the tomb. Also, in Lleida’s case, they were used to decorate the ancient cathedral’s presbitery during the main festivities, and the patrons’ wedding bed. Artistic patronage, social prestige, family arms ostentation, pomp and devotion are other aspects that would be emphasized in this tour, just as the private devotions in the chapels and altars that were founded regarding this topic.
Resumo:
La ciencia fue cultivada, en el occidente islámico, de manera amplia y eficaz, pero ¿quién la financió y por qué? El artículo explora este vastísimo campo a partir de las fuentes árabes que aportan datos (crónicas históricas y diccionarios biográficos) para trazar un panorama del mecenazgo científico. De este modo, además, se contribuye a situar a la ciencia en su contexto social.
Resumo:
Las canciones para laúd o ayres en la Inglaterra de finales del siglo XVI y principios del XVII además de ser un género muy importante dentro de la música inglesa, son una manifestación cultural de varios ámbitos, tales como patronaje, comercio, género, clase social, filosofía y religión. Con sus letras eróticas en combinación con la voz solista, la música del laúd y la viola da gamba, fueron un medio de expresión muy intenso que permitía la entrada a un universo de sentimiento, pero que también representaba un pensamiento filosófico y una conciencia retórica. Basado en estudios previos, este ensayo explora las ayres desde diferentes ámbitos: el social, el de género, el humanista y el literario para entender el género de las ayres a fondo de manera que le sea útil al intérprete al momento de abordar este repertorio.
Resumo:
Al llarg del segle XVI es produí de manera lenta i heterogènia la progressiva introducció al Principat de les formes artístiques del Renaixement italià. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament més proper al poder reial, la principal protagonista en el procés de comitència de les obres de més envergadura, moltes d"elles plantejades amb un sentit àulic que pretenia manifestar el predomini polític i econòmic de què havia gaudit d"antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l"arribada a casa nostra dels nous corrents artístics renaixentistes es produí una certa inflexió en aquesta tendència, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l"escena del mercat artístic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoció i finançament d"empreses arquitectòniques, escultòriques i pictòriques seguidores dels preceptes renaixentistes. El present estudi analitza en quins termes es produí aquest relleu de patrocini artístic i repassa alguns casos ben emblemàtics.
Resumo:
La figura de l'eminent ciutadà barceloní Josep Dalmau (1554-1633) és prou interessant en el seu aspecte de protector de diverses comunitats de religiosos de la Barcelona de l'època, com per a merèixer un extens estudi que ens ajudi a establir quin va ser l'abast del seu patronatge. Així va ser entès ja quan li fou dedicada una especial atenció en la publicació feta per commemorar el tercer centenari de l'església dels 'Josepets' de Gràcia1 . El nostre propòsit ara és ampliar en alguns aspectes les informacions aportades en aquesta monografia, sobretot pel que fa a la protecció que exercí envers els carmelites descalços -tema de la nostra tesi doctoral, en procés d'execució-. Les principals fonts documentals utilitzades no podrien ser més directes; es tracta dels quatre llibres -existia un cinquè, avui en dia perdut- de registre escrits de mà del propi Dalmau (conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó), on feia constar totes les seves despeses i ingressos, a més d'un llibre de memòries en el qual trobem les seves dades biogràfiques més importants2 . D'altra banda, comptem també amb els annals dels carmelites descalços a Catalunya escrits
Resumo:
Les dones medievals es van relacionar amb tot tipus d’objectes i edificacions què avui considerem obres d’art. Un dels àmbits privilegiats en aquest espai de relació és el que es denomina de manera genèrica “promoció artística”, concepte que comprèn la possibilitat de pensar, edificar, contractar i comprar produccions artístiques. Aquest estudi es centre en els territoris de la Corona d’Aragó entre els segles XIII i XV, en ple gòtic català. Tracta de perfilar diversos perfils de dona amb diferents estatus socials, actituds vitals i àmbits d’actuació. Hi ha un ventall entre el públic i el privat, el laïcisme i la religiositat, entre elles i el seu temps