49 resultados para Poder judiciário Teses
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea - CNR, Itlia, entre 2006 i 2008. Lobjectiu principal daquest projecte s profunditzar en el coneixement de les relacions de poder que es teixeixen entre la Monarquia, les assemblees de Corts i les ciutats de la Corona dArag durant el regnat dAlfons el Magnnim. La recerca ha perms elaborar un estudi comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els territoris peninsulars de lesmentada Corona, donant un pes rellavant a la documentaci urbana dels territoris italians, escassament estudiada fins al moment. Un altre punt clau daquest estudi s lanlisi de la figura del sndic enviat a corts, essent el representant municipal a les dites assemblees el nexe duni entre la ciutat, els tres estats i el rei. Des del punt de vista metodolgic, sha prioritzat lestudi documental i bibliogrfic sobre Sardenya, si b tamb s'ha procedit a un estudi sobre les fonts del Regne de Siclia i de Npols. Els resultats daquest treball es concentren especialment en la posici econmica, prosopografia i estratgies de poder de lelit que controla el govern municipal de les ciutas reials, aix mateix com en el tipus de relaci que aquest grup social estableix amb la monarquia i ladministraci reial. Les conclusions assenyalen que el poder de la monarquia sobre les seves ciutats a Sardenya durant aquest perode s major respecte a altres estats ibrics de la Corona, en especial Catalunya. Daltra banda, lelit que controla el govern urb presenta un grau denobliment tamb superior, lligat al fet de la recent conquesta de lilla. Els sistemes electius dins del municipi sn prcticament idntics als catalans (...)
Resumo:
Aquest treball analitza la relaci de les estructures del poder democrtic amb la posici existencial adoptada en massa pel subjecte postmodern. Lhome davui sha llenat a una recerca inacabable de la seva prpia identitat: creu que aquesta deu ser construda sense atendre a cap factor extern. A ms, est immers en una terrible soledat que el converteix en lobjecte perfecte per a una consolidaci ideolgica del sistema democrtic. Aix, lobjectiu del present anlisi s el dintentar desvetllar el nexe entre una determinada concepci del poder i el fet de que lhome hagi perdut de vista les qestions ms rellevants de la seva prpia existncia, fins al punt de no saber qui s.
Resumo:
Lactualitat poltica de moltes de les democrcies d Occident est plena de desacords entre les pretensions dels estats de regular cada cop ms la vida de les persones i la negativa daquestes a sotmetres als seus mandats, en nom de la llibertat de conscincia. Davant daquesta realitat, hom es pot preguntar, si la democrcia, que s el model culminant del Estat modern, s compatible, donat els seus pressupostos, amb la llibertat individual que reclamen els que senten la seva vida envada pel poder. Per donar resposta a aquesta qesti, sha de recrrer levoluci de les teories de la resistncia al llarg de la histria del pensament poltic i les concepcions del poder que la van sustentar per arribar als ciments dels sistemes actuals i veure si aquests sn compatibles amb el respecte a la llibertat individual protegida, entre daltres per la llibertat de conscincia.
Resumo:
El projecte de recerca Esglsia, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010) contempla l'estudi de l'Esglsia catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parrquies i esglsies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicaci dels afers eclesistics); en relaci al poder poltic-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justcia); com en relaci amb els aspectes socioeconmics i d'ordenaci territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulaci d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentaci d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Esglsia catalana altmedieval resta present en tots els mbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement ms profund i rigors de la societat. Tot aix, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos perodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X s un perode privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinmiques poltiques, socials, econmiques i culturals que demostren que aquesta centria tenia una personalitat prpia i que la posen en rellevncia respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i poltics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el mn carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de millenni. No obstant aix, l'augment de fonts histriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la histria mitjanant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuaci, per tamb de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.
Resumo:
El estudio de la relacin entre la estructura de la industria y el poder de mercado ha sido uno de los temas ms discutidos en la literatura microeconmica. En esta investigacin se adopta el enfoque de la "Nueva Organizacin Industrial Emprica" (NOIE) y se siguen los modelos desarrollados por Bresnahan (1982) y Lau (1982), y Porter (1983) para analizar el efecto de varias fusiones y adquisiciones sobre el poder de mercado de la industria del cobre en Estados Unidos durante el periodo 1994 - 2009. Se destaca que aunque el anlisis de la industria muestra una mayor concentracin, los resultados sugieren que las fusiones y adquisiciones no tuvieron efecto sobre el poder de mercado y que la industria mantuvo una conducta competitiva durante el periodo analizado.
Resumo:
La investigaci vol identificar i analitzar les manifestacions, icones i estratgies utilitzades pel poder poltic al Marroc per a ressaltar la seva presncia pblica i social en alguns espais urbans de les ciutats, en particular a Tetuan. La utilitzaci d'una determinada simbologia i l'ocupaci o apropiaci d'espais urbans per part del poder poltic (sobretot monarquia i govern) possiblement representa una estratgia de presncia pblica i transmet explcitament o implcitament certs valors i missatges relacionats amb el poder.
Resumo:
El projecte es desenvolupar en format web i seguint l'estndar J2EE, dins del qu podrem anomenar MVC1, de manera que la seva consulta es pugui fer en lnia aprofitant les noves tecnologies i l'accs a internet.
Resumo:
Dintre del projecte del cotxe de baix consum liga, vehicle experimental que participa en la Eco-Shell Marathon, una competici internacional que es realitza anualment, el projecte tracta del disseny dun banc de proves per a poder mesurar les prdues de fregament dels pneumtics provant diferents pressions, crregues suportades, angles de la direcci, tipus de pneumtics i diversos components del sistema de direcci
Resumo:
El 18F-ML-10 s un radiofrmac utilitzat com a traador de cllules apopttiques mitjanant la tcnica del PET (Positron Emission Tomography). En el present treball de recerca sha dut a terme la sntesi de dos precursors del 18F-ML-10, i del producte final no marcat isotpicament, el ML-10. Sha plantejat una sntesi convergent per lobtenci del compost final 3, partint del malonat de di-tert-butil i l1,5-pentandiol. Tant el precursor tosilat 1 com el mesilat 2 shan sintetitzat en 3 etapes amb un 29% i un 36% de rendiment, respectivament. El compost 3, utilitzat com a referncia en la sntesi del 18F-ML-10, sha sintetitzat en 2 etapes a partir del precursor 2 amb un rendiment total de la sntesi del 31%. El procs de radiomarcaci sest portant a terme a lInstitut dAlta Tecnologia Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (IATPRBB), on posteriorment es faran estudis neurolgics i oncolgics on el seguiment de processos apopttics s clau.
Resumo:
En una poca de transformacions vertiginoses que han situat les generacions joves en una situaci d'exclusi social, poltica, econmica i simblica, les poltiques de joventut han d'esdevenir un revulsiu per a l'aprenentatge i la normalitzaci de la ciutadania activa, dins un ampli programa de reforma social orientat a la recuperaci de l'Estat del benestar i de la iniciativa poltica per part d'unes institucions refundades sobre nocions de democrcia participativa. En aquest context, el moviment associatiu juvenil s una expressi genuna d'apoderament, participaci autnoma i capacitat d'anlisi que pot tenir un paper protagonista, amb l'extensi del model de consells de joves arreu del territori com a espais de deliberaci, decisi i participaci democrtica
Resumo:
Esta investigacin aporta una visin panormica del escenario competitivo de la industria de los PCs en los mercados del continente americano con mayor volumen de ventas. En l se describen los cambios producidos por el proceso de migracin hacia la portabilidad que caracteriz el perodo 2005 - 2007. A partir de la estimacin de un modelo de eleccin discreta Logit con coeficientes aleatorios, se recuperan los costes marginales a nivel de producto. A su vez, se desarrolla un anlisis regional del ejercicio de poder de mercado por grupos de marcas basado en el ndice de Lerner, que revela que los cambios observados fueron gobernados principalmente por variaciones en la elasticidad-precio de la demanda. En particular, la incorporacin de consumidores con una mayor elasticidad en el fragmento de porttiles en Latinoamrica podra explicar bajos niveles de poder de mercado (mrgenes) en un contexto de precios a la baja y aumento de la demanda. Palabras clave: productos diferenciados, demanda, oligopolio, poder de mercado, ndice de Lerner, Logit con coeficientes aleatorios, PC. JEL: D12, F23, L13, L63.
Resumo:
Aquest treball de recerca pretn analitzar les conseqncies de tenir el poder de decisi separat entre la poltica fiscal i la poltica monetria en la UEM. Alguns autors han anomenat aquest fet com el pecat original de leurozona, considerant que aquesta rea monetria ha patit un error de disseny des dun bon principi1. El creixement econmic dalguns EM, ha amagat aquesta dialctica constant, retardant la decisi entre les Institucions Europees i els EM eternament, fins a tal punt que la recessi econmica actual ha evidenciat la necessitat de coordinaci entre aquestes dues poltiques econmiques i sha comenat a instrumentalitzar nous mecanismes per millorar lestructura actual
Resumo:
La construccin europea se ha enfrentado en los ltimos aos a un triple desafo: la mayor, y ms desafiante (valga la redundancia) adhesin de nuevos miembros, pasando de Quince a Veinticinco; la profundizacin del proceso poltico, econmico y social a travs de la adopcin del Tratado por el que establece una Constitucin para Europa (trminos altamente simblicos1) y; finalmente, la crisis transatlntica, que ha explotado en torno a la guerra contra Irak, y que ha desencadenado, a su vez, una crisis entre los miembros de la Unin en torno a su actuacin internacional. Estas pginas van a abordar, justamente, el tema de la accin exterior de la Unin, sin olvidar que la misma, como veremos, es un producto de factores estructurales (lo que nos permitir hablar de una poltica exterior europea estructural) pero, tambin, un producto de factores coyunturales (la evolucin del contexto internacional determinado, en buena medida, por la poltica de Estados Unidos). Tres temas van a ser desarrollados en estas pginas: el poder de transformacin que la Unin tiene en la escena internacional; el balance de la poltica exterior de la Unin bajo el marco legal del Tratado de la Unin Europea y, finalmente, una breve reflexin en torno al tratamiento que la accin exterior merece en el Tratado Constitucional (en proceso de ratificacin).
Resumo:
El conflicto de Oriente Prximo escribi una ms de sus tantas pginas el pasado verano. A principios de julio, las milicias de Hezbollah secuestraron a dos soldados israeles cerca de la frontera del Lbano y se lanzaron cohetes Katiuska hacia el norte de Israel. Este suceso provoc la respuesta armada israel y el inicio de un largo verano de bombardeos en el sur del Lbano, en los suburbios de Beirut y en el norte de Israel. La escalada blica se llev a cabo delante de una comunidad internacional incapaz de responder con contundencia a la desproporcionada respuesta israel y a los continuos ataques de Hezbollah en el norte de Israel. Por su lado, la Unin Europea evidenci la divergencia de pareceres entre sus 25 estados miembros. As, mientras que pases como Francia, Espaa o Italia criticaban la desproporcin de la actuacin israel; Reino Unido o Alemania reconocan a Israel el derecho a la legtima defensa.
