Los principios metafísicos de la naturaleza

Esta investigación introduce los momentos fundamentales que constituyen una metafísica de la naturaleza, en diálogo con Aristóteles, Kant y Hartmann, entre otros. Nuestro método es una «reducción al fundamento» como una resolución en las causas de la naturaleza y del ser.

El proyecto filosófico de una "ciencia de la preciencia"

La realidad de la naturaleza, en el último Merleau-Ponty, irrumpe como el verdaderosentido de la «actitud natural» husserliana. Al resultar entonces definitivamente cuestionada la primacía de la conciencia, emerge una inesperada filosofía del mundo natural. A partir de este momento, la naturaleza es concebida como un «surgimiento inmotivado e incontrolable», o sea como el inicio continuamente' renovado que corresponde a una génesis pura. Estainsistencia en el carácter «originano» de la naturaleza, además de evocar el compromiso deSchelling con una erste Natur o «naturaleza primordial» y su comprensión del mundo natural como «productividad originaria», suscita la posibilidad de profundizar en la actividad indagadora que es plausible denominar «ciencia de la pre-ciencia» por su propósito de reconducir el pensamiento científico al mundo natural, preteórico y antepredicativo, del cual procede, y a la que se asignan dos finalidades explícitas: 1) denunciar la ceguera de la cienciaante la realidad primordial de la cual subrepticiamente se nutre, y 2) advertir en nuestra vida perceptiva una profundidad y una riqueza que, al igual que sucede en el caso del arte, habrían permanecido ignoradas sin esta paradójica intervención de la ciencia.

The “Death of environmentalism” debates: forging links between SEA and civil society discourses

Social and environmental accounting (SEA) is currently going through a period of critical selfanalysis.Challenging questions are being raised about how SEA should be defined, who should be doing the defining, and what the agenda should be. We attempt to engage and enrich these debates from both a process and content perspective by drawing on the political philosophy of agonistic pluralism and a set of debates within the environmental movement – “the death of environmentalism” debates. The contribution of the paper is twofold: to set forth the death of environmentalism debates in the accounting literature and, in doing so, to contextualize and theorize the contested nature of SEA using agonistic pluralism. In contrast to consensually oriented approaches to SEA, the desired outcome is not necessarily resolution of ideological differences but to imagine, develop, and support democratic processes wherein these differences can be recognized and engaged. We construe the “Death” debates as illustrative of the contestable practical and political issues facing both SEA and progressive social movements generally, demonstrating the context and content of the deliberations necessary in contemplating effective programs of engagement. The SEA community, and civil society groups, can benefit from the more overtly political perspective provided by agonistic pluralism. By surfacing and engaging with various antagonisms in this wider contested civic sphere, SEA can more effectively respond to, and move beyond, traditional politically conservative, managerialist approaches to sustainability.

Water scarcity, social power and the production of an elite suburb: the political ecology of water in Matadepera, Catalonia

This article investigates the history of land and water transformations in Matadepera, a wealthy suburb of metropolitan Barcelona. Analysis is informed by theories of political ecology and methods of environmental history; although very relevant, these have received relatively little attention within ecological economics. Empirical material includes communications from the City Archives of Matadepera (1919-1979), 17 interviews with locals born between 1913 and 1958, and an exhaustive review of grey historical literature. Existing water histories of Barcelona and its outskirts portray a battle against natural water scarcity, hard won by heroic engineers and politicians acting for the good of the community. Our research in Matadepera tells a very different story. We reveal the production of a highly uneven landscape and waterscape through fierce political and power struggles. The evolution of Matadepera from a small rural village to an elite suburb was anything but spontaneous or peaceful. It was a socio-environmental project well intended by landowning elites and heavily fought by others. The struggle for the control of water went hand in hand with the land and political struggles that culminated – and were violently resolved - in the Spanish Civil War. The displacement of the economic and environmental costs of water use from few to many continues to this day and is constitutive of Matadepera’s uneven and unsustainable landscape. By unravelling the relations of power that are inscribed in the urbanization of nature (Swyngedouw, 2004), we question the perceived wisdoms of contemporary water policy debates, particularly the notion of a natural scarcity that merits a technical or economic response. We argue that the water question is fundamentally a political question of environmental justice; it is about negotiating alternative visions of the future and deciding whose visions will be produced.

Els marges del pensament polític contemporani

La crisi i esfondrament del pensament metafísic heretat de la modernitat deixa la filosofia contemporània davant d'un nou paradigma on el coneixement s’ha de construir prescindint de tota identitat i fonamentació. El meu projecte s’estableix com un recorregut descendent que parteix d’un àmbit concret, com és el del problema de la manca de fonamentació en la filosofia política contemporània, per arribar a la veritable arrel del problema general que no és altre que la mateixa naturalesa del llenguatge filosòfic. El punt de partida és la pregunta sobre la possibilitat d’una filosofia política en termes postmetafísics. La filosofia política, atrapada entre les forces de la tirania unitària del concepte metafísic i la dissolució pràctica en pro de la realitat instrumental, traça ponts cap a l’estètica i la deconstrucció, que tenen com a corol•lari final qüestionar-nos els propis límits del pensament polític. El concepte d’impolític és una sortida deconstructiva a aquest atzucac. Des d’Esposito, Rancière, Nancy, però sobretot Massimo Cacciari, he aprofundit en el paradigma postmetafísic que origina aquesta negació política de la pròpia política, política com els seus límits, relació com a distància i identitat com a silenci. És evident que la clau de volta és l’herència i recepció contemporània de Nietzsche i la seva crítica a la transcendentalitat moderna en el sí de l’elaboració d’un coneixement en un naufragi constant pel fracàs de la síntesi que anhela. És aquesta herència la que ha possibilitat aquest pensament negatiu contemporani, el del joc wittgensteinià, la deconstrucció del valor que queda convertit en el seu propi marge (Derrida). Definim així no només una comunitat política basada en la incommensurabilitat dels seus membres alhora buits de contingut (Musil), sinó un model de llenguatge que és el seu propi silenci, un llenguatge en contínua lluita contra sí mateix. El meu projecte és una relectura d’aquesta veritat no identitària on el concepte de diàleg pren una importància cabdal. La filosofia de la música aquí es presenta com un terreny fèrtil d’eines conceptuals a l’hora de desenvolupar-ho. La música és el llenguatge negatiu que només troba possibilitat en la seva pròpia impossibilitat de contingut sintètic. Més enllà de les referències obligatòries a chönberg i Adorno entre altres, el camí iniciat per Bergson amb la introducció de la temporalitat a la discussió obra la porta al paper de l’esdveniment en aquest discurs sobre la impossibilitat. Tornant a la filosofia, on el propi llenguatge filosòfic es defineix ja com a impossible, l’esdeveniment reobre l’antiga tensió entre l’escriptura i la paraula viva, veritable fonament del problema, i vèrtex de la possibilitat d’aquesta filosofia impossible.

Quotient spaces of boundedly rational types

By identifying types whose low-order beliefs up to level li about the state of nature coincide, weobtain quotient type spaces that are typically smaller than the original ones, preserve basic topologicalproperties, and allow standard equilibrium analysis even under bounded reasoning. Our Bayesian Nash(li; l-i)-equilibria capture players inability to distinguish types belonging to the same equivalence class.The case with uncertainty about the vector of levels (li; l-i) is also analyzed. Two examples illustratethe constructions.

Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la realitat

En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.

Developmental Readiness in the Understanding of Own and Other’s False Beliefs

One of the most important milestones in the development of theory of mind is the understanding of false beliefs. This study compares children’s understanding of representational change and others’ false beliefs and evaluates the effectiveness of an appearance-reality training for improving children’s false belief understanding. A total of 78 children ranging in age from 41 to 47 months were trained in three sessions and evaluated in a pretest and in a posttest. The results show that for children it is easier to understand representational change than false beliefs in others, and that the improvement after training was greater when starting from a higher score in the pretest. The implications of this for training in false belief understanding are discussed

Children's understanding of pretend emotions

This preliminary study aims to investigate children’s ability to understand that the emotional expressions that occur in pretend play do not necessarily coincide with the emotions people feel inside. Previous research has found that children aged 4 and 6 have difficulty to distinguish between the external and the internal emotion of a character who pretends an emotion. In the present work, thirteen 4-year-olds and eight 6-year-olds were administered stories in which a character simulated an emotion. Differently from previous research, the questions addressed to the children did not focus on the distinction external/internal emotion but on the distinction between real/pretend emotion. Furthermore, since previous research has suggested that children may understand better selfpretence than pretence of others, the participants in our study were engaged in a pretence situation where they had to pretend to be happy. The results obtained showed that, contrary to previous research, most 4- and 6-year-olds realize that pretend emotions may not be real, and this was true both for self-pretence and for the pretence of others