Preeclampsia grave en una unidad de alto riesgo obstétrico: estudio retrospectivo en el área materno infantil del Hospital Vall de Hebron durante el año 2009

La preeclàmpsia greu és una malaltia multisistemàtica que es caracteritza per tenir presents alguns dels següents símptomes: PA ≥160 / 110, proteïnúria & 5 g/ 24 h, creatinina plasmàtica elevada, oligúria & 500 cc / 24 h, plaquetes & 100.000 /L, elevació de las transaminases, hemòlisis, dolor epigàstric o hipocondri dret, cefalea, alteracions visuals, mentals, edema agut de pulmó., Sd. Hellp, RCIU o oligoamnis; que apareixen durant l’embaràs. Els factors de risc més comuns entre les pacients estudiades a l’àrea matern infantil de l’ Hospital La Vall d´Hebron de Barcelona són la nuliparidat , l’obesitat i l’ edat &35 anys. Hi ha també uns altres factors menys freqüents com la HTA crònica i la gestació múltiple. En la majoria de les gestants es va seguir el protocol de l’ hipertensió arterial d’aquesta àrea. Totes van ser tractades amb sulfato de magnesi per a prevenir les convulsions i antihipertensiu. Sobre el 70% de les pacients va rebre també un tractament per a l’hipertensió amb labetalol e.v. i hidralacina e.v. Aquests fàrmacs són eficaços per al tractament de l’hipertensió en la preeclàmpsia severa. Es va comprovar que les pacients que van rebre el tractament amb hidralacina van presentar un major nombre de manifestacions clíniques i complicacions. L’anestèsia regional és el tipus d’anestèsia escollida. L’anestèsia intradural produeix el major descens de la TA en les pacients amb preeclàmpsia greu tractades amb anestèsia peridural Per altra banda, la cefalea és més freqüent desprès de l’anestèsia intradural que de l’epidural.

Pilot study about the effect of rt-PA administration on the excitotoxicity mediated brain damage and its repercussion on the functional prognosis of patients with ischaemic stroke: research protocol

Fibrinolytic therapy with Recombinant Tissue-Plasminogen Activator (rt-PA) is currently the only effective treatment for ischaemic stroke in its acute phase. Even though its use generally improves the prognosis of those patients likely to receive it, rt-PA administration is associated to several risks, such as haemorrhagic transformation ofthe ischaemic lesion and activation of excitotoxic mechanisms that may contribute to an increase in mortality or to a poor outcome in certain occasions, specially when arterial recanalization is not achieved or the rt-PA is lately administrated. Since in the last few years the role of glutamate in the neurotoxicity associated toischaemia has been widely studied and it is known that high plasma glutamate levels are predictors of ischaemic lesion growth and poor neurological outcome, it is necessary to find out which factors can contribute to glutamate release in the brain. The aim of this study is to determine if rt-PA administration is related to an increase in plasma glutamate levels, as well as to define if higher plasma glutamate levels at admission are related to different evolution and prognosis of our patients, both in those in which recanalisation is achieved and not. A series of cases of patients with hemispheric cerebral infarction admitted in our hospital during a year will be studied, and the data obtained from them will be compared to the data obtained from a control group, the samples of wich were takenyears ago, before rt-PA was routinely used