Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia

Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.

In search of mathematical primitives for deriving universal projective hash families

We provide some guidelines for deriving new projective hash families of cryptographic interest. Our main building blocks are so called group action systems; we explore what properties of this mathematical primitives may lead to the construction of cryptographically useful projective hash families. We point out different directions towards new constructions, deviating from known proposals arising from Cramer and Shoup's seminal work.

When does universal peace prevail? Secession and group formation in rent seeking contests and policy conflicts

This paper analyzes secession and group formation in a general model of contest inspired by Esteban and Ray (1999). This model encompasses as special cases rent seeking contests and policy conflicts, where agents lobby over the choice of a policy in a one-dimensional policy space. We show that in both models the grand coalition is the efficient coalition structure and agents are always better off in the grand coalition than in a symmetric coalition structure. Individual agents (in the rent seeking contest) and extremists (in the policy conflict) only have an incentive to secede when they anticipate that their secession will not be followed by additional secessions. Incentives to secede are lower when agents cooperate inside groups. The grand coalition emerges as the unique subgame perfect equilibrium outcome of a sequential game of coalition formation in rent seeking contests.

How universal is behavior? A four country comparison of spite, cooperation and errors in voluntary contribution mechanisms

This paper studies behavior in experiments with a linear voluntary contributions mechanism for public goods conducted in Japan, the Netherlands, Spain and the USA. The same experimental design was used in the four countries. Our 'contribution function' design allows us to obtain a view of subjects' behavior from two complementary points of view. If yields information about situations where, in purely pecuniary terms, it is a dominant strategy to contribute all the endowment and about situations where it is a dominant strategy to contribute nothing. Our results show, first, that differences in behavior across countries are minor. We find that when people play "the same game" they behave similarly. Second, for all four countries our data are inconsistent with the explanation that subjects contribute only out of confusion. A common cooperative motivation is needed to explain the date.

La Accesibilidad universal y el diseño para todos: los ejes determinantes de las políticas de igualdad de oportunidades III

Capítol del llibre "Tratado sobre la discapacidad", R. De Lorenzo, L. Cayo Pérez Bueno. Navarra: Thomson Aranzadi,2007. Planteja el significat dels conceptes "Accessibilitat Universal", que és fonamentalment la condició que han de complir els entorns, processos, bens, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per a totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la manera més autònoma possible.. Això pressuposa el "Disseny per a tothom" i s'entén que sense perjudici dels ajustos raonables que s'hagin d'adoptar.

La Accesibilidad universal en los municipios: guía para una política integral de promoción y gestión

Conscientes de las complejidades que presenta la organización administrativa local y la diversidad que caracteriza a los Ayuntamientos de España, y lejos de querer establecer fórmulas mágicas o generalizar soluciones, con esta Guía se pretende aportar ideas útiles mediante propuestas y algunos ejemplos; con ella se quiere ayudar a promover distintas intervenciones a favor de la accesibilidad en los municipios. En este sentido, esta Guía pretende ser soporte para desarrollar una nueva etapa de intervención municipal en accesibilidad, que vaya más allá de la mera supresión de barreras y se prevenga su creación. Las medidas que se desarrollan son posibles vías para que los gobiernos locales puedan gestionar y promocionar de forma eficaz la accesibilidad en el municipio y así establecer una base sobre la cual todos los ciudadanos puedan desarrollar sus libertades individuales plenamente.

Guía para el diseño e implementación de un master en accesibilidad universal. La aplicación del diseño para todos en entornos, productos y servicios

Esta Guía nace con la intención de impulsar en esta situación poco favorable el desarrollo del mencionado curso de postgrado en la universidad española. En ese sentido, pretende ser un recurso a utilizar por el profesorado universitario y el grupo de expertos en accesibilidad que constituya el futuro equipo docente de esta iniciativa formativa, como punto de partida para el necesario proceso de concreción curricular que tendrán que realizar. Queremos destacar aquí que esta guía no se concibe, por tanto, como el programa de un Master en accesibilidad Universal, aunque incluye a modo de ejemplo una propuesta concreta, sino como un conjunto de recursos a utilizar para elaborarlo, respetando así el principio de autonomía universitaria y docente en el que creemos firmemente.

Fonaments per a una pedagogia de la lectura en l'obra de Marc-Alain Ouaknin: 1991-2000

L'objectiu és revelar la potència pedagògica de l'obra d'Ouaknin (segle XX): 1991-2000. En conseqüència, la hipòtesi conjectura que un seguiment atent dels textos ouakninians pot derivar vers una pedagogia lectora. El mètode, conreat per la filosofia i adient al fenomen lector, és l'hermenèutica de Gadamer. Bàsicament, tres autories influencien el nostre rabí quant a lectura: Arendt (acció), Ricoeur (triple mimesi) i Levinas (fecunditat). Aquesta pedagogia lectora, espaciotemporalitat que facilita una antropologia on l'humà avé qüestionament (quoibilité), situa les modalitats lectores (intencional i vivencial), vehicula els protagonistes (deixeble, mestre i text) i mostra els moviments concomitants (carícia, bibliofarmacologia i ètica)

Cultural relativism in the Universal Periodic Review of the Human Rights Council

This Working Paper aims to offer an up-to-date list of cultural relativist players and arguments with respect to human rights, constituted by China, Viet Nam, Myanmar, Iran, Pakistan, Yemen, Syria, Malaysia and Cuba. This working paper argues that Indonesia, Iraq, Colombia and Mexico are not in the same cultural relativist group of states maintained by renowned scholars, notably Cristina Cerna and Dianne Otto. As such, apart from this form of cultural relativism based on the respect for the self-determination of indigenous peoples and communities, this working paper exposes two different categories of radical cultural relativism based on revolutionary discourse and/or radical Islamism, as well as targets the credibility on the latter two based on the information facilitated by the United Nations (UN) Human Rights Council (HRC) Universal Periodic Review (UPR).

Estils d'aprenentatge i rendiment acadèmic. Un estudi sobre alumnat de la Diplomatura de mestres de la Universitat de Vic

Com a part inicial d'un procés més ampli d’implementació dels principis del Disseny Instruccional Universal a la Universitat de Vic, aquest estudi ha examinat i explorat els estils d'aprenentatge dels estudiants de primer curs de la Diplomatura de Mestre a la Universitat de Vic. Els objectius han estat, analitzar els perfils dels estils d’aprenentatge dels alumnes de primer curs d'educació per determinar si hi havia diferències significatives en l'estil d'aprenentatge preferit en base a especialitat escollida, edat i sexe, així com també detectar correlacions entre estilsd'aprenentatge i rendiment acadèmic. S’ha estudiat una mostra de 243 estudiants. L'instrument de mesura ha estat el “Index of Learning Styles Questuinnaire”. S’ha procedit a fer un anàlisi descriptiu i ANOVA. Els resultats mostren una distribució de les quatre dimensions del ILS similars als perfils d’altres poblacions d'altres universitats. La immensa majoria dels estudiants resulten visuals i sensorial i indiferents per a les dimensions actiu-reflexiu i seqüencial-global. Per especialitat i edat només les dimensions actiureflexiu ivisual-verbal han mostrat diferències significatives. Per gènere no s'han trobat diferèncie significatives . Pel que respecta al rendiment acadèmic, només la dimensió visual-verbal sembla tenir una relació significativa, obtenint qualificacions sensiblement més altes aquells estudiants amb un perfil verbal més alts que els efectes visuals. S’ha generat dues noves variables "nivell de dispersió" i "grau de risc". No s’ha trobat cap relació entre aquests dos factors i el rendiment acadèmic. S’han discutit els resultats. L’instrument ILSQ sembla presentar un valor moderat com a element predictiu de dificultats l'aprenentatge de l’alumnat i el seu rendiment acadèmic.

Creació d'una ontologia universal

L'objectiu d'aquest treball és introduir al lector en les tecnologies que condueixen al desenvolupament de la web semàntica, destacant-ne les parts més importants d'aquestes i veient com cadascuna amplia la funcionalitat de la seva predecessora a l'hora d'aportar un sentit semàntic als documents.

Creació d'una ontologia universal

Aquest treball consisteix en el disseny d'una ontologia universal sobre el domini de l'alimentació. L'ontologia es definirà utilitzant les eines necessàries proposades pel W3C per a la construcció de la web semàntica.

Universal complex structures in written language

Quantitative linguistics has provided us with a number of empirical laws that characterise the evolution of languages and competition amongst them. In terms of language usage, one of the most influential results is Zipf’s law of word frequencies. Zipf’s law appears to be universal, and may not even be unique to human language. However, there is ongoing controversy over whether Zipf’s law is a good indicator of complexity. Here we present an alternative approach that puts Zipf’s law in the context of critical phenomena (the cornerstone of complexity in physics) and establishes the presence of a large-scale “attraction” between successive repetitions of words. Moreover, this phenomenon is scale-invariant and universal – the pattern is independent of word frequency and is observed in texts by different authors and written in different languages. There is evidence, however, that the shape of the scaling relation changes for words that play a key role in the text, implying the existence of different “universality classes” in the repetition of words. These behaviours exhibit striking parallels with complex catastrophic phenomena.