48 resultados para Natureza da ciência
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Hem estudiat la influncia de la poltica cientfica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussi a Barcelona i la creaci de diverses institucions patrocinades pel govern francs. Hem analitzat els cursos de mecnica quntica dels anys seixanta que va impartir lagregat cientfic francs a Barcelona i que sn els primers que presentaven la fsica terica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a Frana a molts estudiants de fsica catalans. Finalment hem revisat la carrera dun grup destacat daquest fsics que van quedar-se a Frana.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s estudiar la popularitzaci de la frenologia i del mesmerisme (tamb conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procs de popularitzaci daquestes cincies va tenir el seu punt lgid durant la primera meitat de la dcada de 1840, coincidint amb les activitats del frenleg Mari Cub Soler (1801-1875). El treball demostra la importncia del context poltic i cultural, aix com la incomoditat que generaven les prctiques de frenlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de lelit intellectual catalana vers la introducci daquestes noves cincies.
Resumo:
Conferncia inagural de la 10a Setmana de la Cincia celebrada el 4 de novembre de 2005 al Parlament de Catalunya.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La pressi social viscuda actualment imposa insistentment un model nic de cos ideal prim, amb el conseqent rebuig de lobesitat. Maldar per aconseguir aquest ideal s el que sanomena culte al cos, qualificat per molts especialistes depidmia que afecta totes les capes socials. Els objectius del treball han estat: saber quines sn les dificultats que hi ha per a moltes persones per arribar o mantenir lideal; corroborar el model dimatge corporal que transmeten les revistes femenines; i demostrar que la informaci dels anuncis publicitaris relacionats amb els productes de bellesa ometen informaci imprescindible per a la salut o falsegen leficcia dels productes en qesti.
Resumo:
Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscpia de la Universitat Autnoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2006-2008). La finalitat daquest projecte ha estat lelaboraci de material didctic basat en la captaci dimatges i ledici de recursos pedaggics de suport digital aplicats a la cincia de materials. Es pretn millorar aix la qualitat docent de les prctiques de diverses assignatures dels ensenyaments de Fsica i dEnginyeria de Materials utilitzant tcniques danlisi actuals com sn la Microscpia Electrnica de Rastreig (MER) i la Microscpia Optica (MO). Amb aquest projecte es vol fomentar tamb el treball interdisciplinari en equip entre professionals (docents i tcnics superiors de recerca) i acostar la teoria de les assignatures a la realitzaci prctica, facilitant el suport digital necessari per aconseguir un mxim aprofitament a les aules. Les imatges de MER i MO ajudaran als alumnes a familiaritzar-se amb el mn de la recerca i la indstria.
Resumo:
La hiptesi vol contestar la pregunta segent: pot la cincia-ficci ajudar a construir un nexe d'uni afavorint una lectura tica de la cincia i la tecnologia? Esbrinant els motius dels distanciament entre cincies i Humanidades, veient en particular com s tractada l'tica en la literatura de cincia-ficci i cercant punts de connexi entre ambds mons.
Resumo:
Treball desenvolupat en el marc del projecte "La construcci del coneixement cientfic: primeres representacions" de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra (Estop, 2008), l'objectiu principal del qual s desenvolupar una eina que ajudi a mestres i educadors a l'hora de treballar les dues branques fonamentals del coneixement, les cincies i les lletres, de manera simultnia, sense oblidar-ne una per afavorir l'altra. Es tracta d'una eina que, des de la lexicologia i la terminologia, a travs del joc, ajudi a conceptualitzar correctament termes de cincia, els dessacralitzi i atregui els infants al coneixement cientfic.
Resumo:
Article sobre la trajectria de Jaume Vicens Vives, emfatitzant els aspectes ms vinculats amb la seva intervenci i influncia en la vida social i poltica de la Catalunya de la segona dcada de lpoca franquista. En aquest sentit, es destaca per una banda, el seu paper d'autor de llibres d'assaig que volien arribar a un pblic ampli, mes enll dels seus alumnes a les aules i seminaris universitaris; i, per l'altra, les seves vinculacions amb determinats sectors socials, especialment vinculats a la burgesia, amb la voluntat de contribuir als canvis econmics i poltics del pas, en uns moments que la poltica econmica autrquica del franquisme dels anys quaranta ja estava tocant sostre i els grups doposici catalanista al franquisme comenaven a organitzar-se
Resumo:
Valoraci de la premsa peridica com a font de dades mdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguraci del Reial Collegi de Cirurgia (3 abril 1764). Inters dels fulls volanders en temps depidmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.
Resumo:
El objetivo principal del trabajo es observar y analizar las divergencias entre las definiciones de diversas palabras de mbito cientfico realizadas por unos nios y las definiciones de los diccionarios, para as tratar de entender el proceso de adquisicin del lenguaje de los nios y el proceso de especializacin de palabras utilizadas diariamente.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Els objectius estudiats han estat diversos. Duna banda, analitzar de la presa de decisions des d'una perspectiva tica. Daltra banda, obtenir informaci sobre uns processos i una realitat del mn productiu que afecta la manera com s'acaba plantejant la lluita contra la malaltia i la promoci de la salut en els mbits pblic i privat. I finalment, esbrinar quin s el paper de l'nim de lucre en la presa de decisions de la indstria farmacutica.
Resumo:
Panorama de la gentica, la recerca i les dones cientfiques a Espanya
Resumo:
Panorama de la gentica, la recerca i les dones cientfiques a Espanya
Resumo:
El grup ha analitzat l'activitat cientfica, acadmica i professional de les dones i com a resultat d'aquestes anlisis detecta una srie de problemes de discriminaci que obliguen a adoptar poltiques de gnere en les institucions pbliques i privades d'investigaci idocncia. Aquesta problemtica requereix un debat social informat que defineixi les actuacions que cal seguir i les modificacions normativesque cal fer per eradicar les situacions de desigualtat.
