75 resultados para Menores Estatuto legal, leis, etc.
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Treball de recerca sobre la llei que va aprovar el matrimoni homosexual a Espanya que pretn respondre a la pregunta: Quines reaccions socials, jurdiques, religioses i d'associacions homosexuals va generar l'aprovaci de la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe a Espanya?
Resumo:
Global Justice has usually been understood to mean institutional and social justice (political and redistributive issues on a global scale). In contrast, issues involving different national and cultural identities, are usually marginal in reflections on global justice. This occurs despite the fact that human rights include political social and cultural rights. This paper links a conception of global justice, moral cosmopolitanism, with plurinational democracies. After giving a brief description of moral cosmopolitanism I go on to analyse notions of cosmopolitanism and patriotism in Kant's work and the political significance that the notion of "unsocial sociability" and the "Ideas of Pure Reason" of Kant's first Critique have for cosmopolitanism. Finally, I analyse the relationship between cosmopolitanism and minority nations based on the preceding sections. I postulate the need for a moral and institutional refinement of democracies and international society that is better able to accommodate national pluralism than has so far been achieved by traditional liberal constitutionalism and cosmopolitanism
Resumo:
Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situaci ha fet que ens plantegem com a objectiu daquest estudi descriure si existeix la correlaci entre el fet de proporcionar informaci sobre el DVA i la motivaci per la seva realitzaci. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundaci Sociosanitaria de Manresa lHospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i daltres autors que recomanen fer el DVA en situaci de demncia lleu o moderada. Tamb sha tingut present lelevada prevalena daquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clnic comunitari amb aleatoritzaci de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relaci al DVA, s a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existncia i caracterstiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenci donaven informaci reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusi es registrava informaci sociodemogrfica i clnica per poder classificar els participants i, tamb a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefnica per avaluar l'opini i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de lenquesta podem extreure com a resultats que ms del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. Tamb sobserva de manera significativa com les persones del grup intervenci parlen amb el metge,la infermera i/o la famlia sobre la dependncia i la mort, tenint en compte que la mort i la dependncia continuen sent un tema tab, i que la majoria de la poblaci de lestudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix sobserva com un 23 % tenia fet el DVA i un 227% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informaci sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realitzaci daquest document; al mateix temps tamb afavoreix la planificaci de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependncia amb la famlia, el metge la infermera.
Resumo:
Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situaci ha fet que ens plantegem com a objectiu daquest estudi descriure si existeix la correlaci entre el fet de proporcionar informaci sobre el DVA i la motivaci per la seva realitzaci. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundaci Sociosanitaria de Manresa lHospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i daltres autors que recomanen fer el DVA en situaci de demncia lleu o moderada. Tamb sha tingut present lelevada prevalena daquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clnic comunitari amb aleatoritzaci de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relaci al DVA, s a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existncia i caracterstiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenci donaven informaci reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusi es registrava informaci sociodemogrfica i clnica per poder classificar els participants i, tamb a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefnica per avaluar l'opini i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de lenquesta podem extreure com a resultats que ms del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. Tamb sobserva de manera significativa com les persones del grup intervenci parlen amb el metge,la infermera i/o la famlia sobre la dependncia i la mort, tenint en compte que la mort i la dependncia continuen sent un tema tab, i que la majoria de la poblaci de lestudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix sobserva com un 23 % tenia fet el DVA i un 227% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informaci sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realitzaci daquest document; al mateix temps tamb afavoreix la planificaci de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependncia amb la famlia, el metge la infermera.
Resumo:
Of the many dimensions of the problem of violence exercised by men toward women in the context of the relations of partner or ex partner, this article deals with the analysis of the discursive productions of the institutional actors that are part of the judicial process. Our intention is to investigate the relationship between criminal law and gender-based violence starting from the implementation of the Law of Integral Gender-based Violence in Spain (LO. 1 / 2004) from a theoretical perspective which includes contributions from social psychology, and socio-legal feminism. We have approached the legal instrument - the Law of Integral Gender-based Violence - through the discourse of legal officers with a perspective that questions the values, so often proclaimed, of universality, objectivity and neutrality of the law
Resumo:
Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jvenes que llegan al sistema. El inters por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el mbito penal y criminolgico diversos autores, citados en la investigacin, sealan que una respuesta ms rpida hace la pena ms eficaz. La investigacin ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el ao 2008 a jvenes infractores y da datos respecto la duracin segn algunas variables (referidas a las caractersticas de los jvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolucin, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediacin y reparacin de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, tambin se ha realizado una comparacin entre el ao de estudio (2008) y un ao de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias. Es la primera investigacin que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infraccin presuntamente cometida por un menor.
Resumo:
La llegada de menores inmigrantes procedentes principalmente de frica, ha comportado que en Espaa, y concretamente en Catalua, las instituciones pblicas y privadas se planteen cmo atenderles. La respuesta dada desde la administracin catalana se ha caracterizado por una evolucin desde el uso de las estructuras existentes hasta la propuesta ms reciente de creacin de nuevos centros ante la dificultad de dar una respuesta adecuada con lo existente. El artculo que presentamos analiza, a partir de grupos de discusin con los profesionales de los centros que acogan a estos menores, cmo se ha vivido esta presencia y qu retos estructurales (adaptacin a las demandas, idoneidad de crear centros especficos para estos menores y/o contar con la presencia de educadores que pertenezcan o conozcan la cultura de origen de estos menores, etc.) y formativos ha planteado.
Resumo:
Pendent
Resumo:
Al present treball sestudia el tema relatiu al segrest internacional de menors pels seus pares, analitzant els cossos legals creats per combatir aquest problema, sorgit de la societat multicultural en la que vivim, i per protegir linters del menor, ents com linters superior, que en tot cas shaur de respectar. En concret, sanalitzen els diferents instruments internacionals que disposem en rellaci amb la materia, aix com la seva implementaci a la normativa espanyola. Aquest treball est compost per cuatre captols ms un anexe final, on es poden trobar formularis per sol.licitar la restituci del menor.
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors lany 2005. Si en aquell estudi es recollien per primer cop dades sobre la reincidncia dels joves infractors que havien entrat en el circuit de la justcia de menors desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), en aquest sactualitzen les dades pel collectiu de joves que van ser sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament i que les van finalitzar durant lany 2003. Es fa un seguiment als joves fins a finals del 2006 per saber si han reincidit. Tamb sha seguit als joves que hagin arribat a la majoria dedat per saber si han entrat novament en el sistema dexecuci penal, en aquest cas sentenciat al compliment duna mesura penal alternativa, o a una mesura de privaci de llibertat. Lestudi pretn iniciar una srie que permeti comparar els resultats anualment, de manera que puguem veure levoluci de lexecuci penal juvenil en algunes de les variables estudiades.
Resumo:
Caractersticas psicosociales y judiciales de los menores vctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las caractersticas psicolgicas, sociodemogrficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra est formada por 100 menores presuntas vctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.
Resumo:
Tal i com estableix la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat determina lexistncia duna amenaa a la pau, un trencament de la pau o un acte dagressi i decideix les mesures que han de fer-se servir per restaurar la pau i seguretat internacionals, tamb ls de la fora. Lobjectiu daquest article s explorar la legitimitat daquest s de la fora. Amb aquest objectiu, el text parteix duna definici centrada en les seves dimensions legal, normativa i social. En segon lloc, sanalitzar com aquestes dimensions estan representades als debats del Consell de Seguretat de la guerra dIrak de 2003, un dels usos de la fora ms controvertits i que ms debat ha generat als darrers anys. Finalment, lanlisi proposat permet treure algunes conclusions sobre les bases canviants de la legitimitat de ls de la fora.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
