La depressió major i els esdeveniments estressants vitals

Introducció: La Depressió Major (DM) és una malaltia psiquiàtrica freqüent en la societat actual. Cada vegada més, es relaciona la DM amb els esdeveniments estressants vitals (EEV) i un d’aquests EEV és l’actual situació de crisis econòmica que afegeix un risc degut a la desigualtat que representa per la persona en termes econòmics.Metodologia: S’ha dut a terme una revisió de la literatura a les bases de dades Pubmed, ElSevier i PsycInfo en els últims 15 anys utilitzant les paraules clau “major depressive disorder”, “depression”, “stressful events” i “life events”.Resultats: Es troben 11 articles que relacionen la depressió major amb els esdeveniments estressants vitals. Tots els articles revisats coincideixen en que els EEV tenen una relació amb la DM i a partir d’aquí s’estableixen altres variables com els EEV dependents i independents, la influència del gènere, l’edat, del factor genètic i la de la història depressiva prèvia.Conclusions: L’exposició als EEV augmenta el risc de desenvolupar una DM. Altres variables com el factor genètic i l’edat també es relacionen amb els EEV. Hi ha certa evidència que aquells entre 41 i 57 anys tenen major incidència d’EEV com a causant d’una DM. També s’ha descrit una relació directe entre el risc genètic i la incidència d’EEV. Ara bé, quants més episodis depressius previs menys probabilitats de patir una DM degut als EEV

Predictors of remission in the treatment of major depressive disorder: real-world evidence from a 6-month prospective observational study

BACKGROUND: This study examined potential predictors of remission among patients treated for major depressive disorder (MDD) in a naturalistic clinical setting, mostly in the Middle East, East Asia, and Mexico. METHODS: Data for this post hoc analysis were taken from a 6-month prospective, noninterventional, observational study that involved 1,549 MDD patients without sexual dysfunction at baseline in 12 countries worldwide. Depression severity was measured using the Clinical Global Impression of Severity and the 16-item Quick Inventory of Depressive Symptomatology Self-Report (QIDS-SR16). Depression-related pain was measured using the pain-related items of the Somatic Symptom Inventory. Remission was defined as a QIDS-SR16 score ≤5. Generalized estimating equation regression models were used to examine baseline factors associated with remission during follow-up. RESULTS: Being from East Asia (odds ratio [OR] 0.48 versus Mexico; P<0.001), a higher level of depression severity at baseline (OR 0.77, P=0.003, for Clinical Global Impression of Severity; OR 0.92, P<0.001, for QIDS-SR16), more previous MDD episodes (OR 0.92, P=0.007), previous treatments/therapies for depression (OR 0.78, P=0.030), and having any significant psychiatric and medical comorbidity at baseline (OR 0.60, P<0.001) were negatively associated with remission, whereas being male (OR 1.29, P=0.026) and treatment with duloxetine (OR 2.38 versus selective serotonin reuptake inhibitors, P<0.001) were positively associated with remission. However, the association between Somatic Symptom Inventory pain scores and remission no longer appeared to be significant in this multiple regression (P=0.580), (P=0.008 in descriptive statistics), although it remained significant in a subgroup of patients treated with selective serotonin reuptake inhibitors (OR 0.97, P=0.023), but not in those treated with duloxetine (P=0.182). CONCLUSION: These findings are largely consistent with previous reports from the USA and Europe. They also highlight the potential mediating role of treatment with duloxetine on the negative relationship between depression-related pain and outcomes of depression.

Efficacy of a dilemma-focused intervention for unipolar depression: study protocol for a multicenter randomized controlled trial

Background Depression is one of the more severe and serious health problems because of its morbidity, disabling effects and for its societal and economic burden. Despite the variety of existing pharmacological and psychological treatments, most of the cases evolve with only partial remission, relapse and recurrence. Cognitive models have contributed significantly to the understanding of unipolar depression and its psychological treatment. However, success is only partial and many authors affirm the need to improve those models and also the treatment programs derived from them. One of the issues that requires further elaboration is the difficulty these patients experience in responding to treatment and in maintaining therapeutic gains across time without relapse or recurrence. Our research group has been working on the notion of cognitive conflict viewed as personal dilemmas according to personal construct theory. We use a novel method for identifying those conflicts using the repertory grid technique (RGT). Preliminary results with depressive patients show that about 90% of them have one or more of those conflicts. This fact might explain the blockage and the difficult progress of these patients, especially the more severe and/or chronic. These results justify the need for specific interventions focused on the resolution of these internal conflicts. This study aims to empirically test the hypothesis that an intervention focused on the dilemma(s) specifically detected for each patient will enhance the efficacy of cognitive behavioral therapy (CBT) for depression. Design A therapy manual for a dilemma-focused intervention will be tested using a randomized clinical trial by comparing the outcome of two treatment conditions: combined group CBT (eight, 2-hour weekly sessions) plus individual dilemma-focused therapy (eight, 1-hour weekly sessions) and CBT alone (eight, 2-hour group weekly sessions plus eight, 1-hour individual weekly sessions). Method Participants are patients aged over 18 years meeting diagnostic criteria for major depressive disorder or dysthymic disorder, with a score of 19 or above on the Beck depression inventory, second edition (BDI-II) and presenting at least one cognitive conflict (implicative dilemma or dilemmatic construct) as assessed using the RGT. The BDI-II is the primary outcome measure, collected at baseline, at the end of therapy, and at 3- and 12-month follow-up; other secondary measures are also used. Discussion We expect that adding a dilemma-focused intervention to CBT will increase the efficacy of one of the more prestigious therapies for depression, thus resulting in a significant contribution to the psychological treatment of depression. Trial registration ISRCTN92443999; ClinicalTrials.gov Identifier: NCT01542957.

Efficacy of a dilemma-focused intervention for unipolar depression: study protocol for a multicenter randomized controlled trial

Background Depression is one of the more severe and serious health problems because of its morbidity, disabling effects and for its societal and economic burden. Despite the variety of existing pharmacological and psychological treatments, most of the cases evolve with only partial remission, relapse and recurrence. Cognitive models have contributed significantly to the understanding of unipolar depression and its psychological treatment. However, success is only partial and many authors affirm the need to improve those models and also the treatment programs derived from them. One of the issues that requires further elaboration is the difficulty these patients experience in responding to treatment and in maintaining therapeutic gains across time without relapse or recurrence. Our research group has been working on the notion of cognitive conflict viewed as personal dilemmas according to personal construct theory. We use a novel method for identifying those conflicts using the repertory grid technique (RGT). Preliminary results with depressive patients show that about 90% of them have one or more of those conflicts. This fact might explain the blockage and the difficult progress of these patients, especially the more severe and/or chronic. These results justify the need for specific interventions focused on the resolution of these internal conflicts. This study aims to empirically test the hypothesis that an intervention focused on the dilemma(s) specifically detected for each patient will enhance the efficacy of cognitive behavioral therapy (CBT) for depression. Design A therapy manual for a dilemma-focused intervention will be tested using a randomized clinical trial by comparing the outcome of two treatment conditions: combined group CBT (eight, 2-hour weekly sessions) plus individual dilemma-focused therapy (eight, 1-hour weekly sessions) and CBT alone (eight, 2-hour group weekly sessions plus eight, 1-hour individual weekly sessions). Method Participants are patients aged over 18 years meeting diagnostic criteria for major depressive disorder or dysthymic disorder, with a score of 19 or above on the Beck depression inventory, second edition (BDI-II) and presenting at least one cognitive conflict (implicative dilemma or dilemmatic construct) as assessed using the RGT. The BDI-II is the primary outcome measure, collected at baseline, at the end of therapy, and at 3- and 12-month follow-up; other secondary measures are also used. Discussion We expect that adding a dilemma-focused intervention to CBT will increase the efficacy of one of the more prestigious therapies for depression, thus resulting in a significant contribution to the psychological treatment of depression. Trial registration ISRCTN92443999; ClinicalTrials.gov Identifier: NCT01542957.

Intervenció educativa per a la millora de la detecció precoç de la depressió major en adolescents

La depressió major és una patologia mental que afecta a persones de qualsevol edat, condició econòmica, nivell educatiu, cultural i suposen un gran cost per l’individu, la família, el sistema sanitari i la comunitat en general. Es creu que una de cada cinc persones arribarà a desenvolupar un trastorn depressiu al llarg de la seva vida i que al 2020 serà la segona causa de discapacitat i de pèrdua d’anys de vida saludables a escala mundial i la primera en països desenvolupats. L’objectiu d’aquest estudi quasi experimental és millorar la detecció precoç de la simptomatologia depressiva en adolescents, descriure els factors de risc i atendre les necessitats d’aquests joves. Utilitzarem el Test de Beck Depression Inventory-2nd (BDI-II) i el Patient Health Questionnaire-Adolescent version (PHQ-9) per detectar l’estat de salut mental dels alumnes. No tenim la certesa de que la mostra sigui representativa, ja que escollim un grup intacte d’alumnes de 1r d’ ESO, del municipi de Cardedeu, amb una edat per norma general de 12 -13 anys i per tant, potser una amenaça per la nostra validació ja que el factor entorn influeix directament en la situació sociodemografica de la població escollida, la situació econòmica i familiar.

Design and implementation of a leisure program to improve function and wellbeing in people with depressive disorder

Depression is a major cause of disability and disease with significant costs to the health system and for the whole society. Regarding the treatment, in recent years has questioned the effectiveness of antidepressant drugs, with a recognition that although depressive disorders tend to improve with these treatments, residual symptoms seems to be still the norm, which is associated with the risk of new episodes or relapses, and faster its appearance. Otherwise many of the specialized clinical guidelines, propose a based on stepped-care model intervention, prioritizing less intrusive actions, including low-intensity psychosocial-interventions.

La repercussió de l'onada de calor de 2003 en la població major de 65 anys de Barcelona i l'àrea metropolitana

Les onades de calor eren un fenomen desconegut per la població fins fa pocs anys, i tot i que avui dia ja son més populars, les seves conseqüències passen molt més desapercebudes que la d’altres catàstrofes naturals. En aquest estudi, a partir de l’episodi que va patir la península durant l’agost de 2003, es pretén aprofundir en els factors que van fer propiciar que la mortalitat entre les persones majors de 65 anys augmentés de manera notable en comparació amb anys anteriors. Els resultats de l’estudi mostren que un dels grups més vulnerables son les persones grans que viuen soles i per tant caldria tenir en compte aquest factor a l’hora de fer plans d’acció, així com també que els pics de màxima mortalitat es corresponen amb dies posteriors als de la pujada de temperatura, ja que aquesta agreuja patologies prèvies de les persones i moren temps després. També seria interessant un consens internacional a l’hora d’establir uns criteris estàndards per tal de tenir així uns registres més fiables que permetin extreure noves mesures per lluitar contra les onades de calor.

Influence of the in vivo deregulation of the expression of ntrk3 (trkc) on cortical development of a murine model of panic/anxiety disorder

Alteracions durant el desenvolupament cerebral produirien canvis en la connectivitat neuronal i la bioquímica cel•lular que podrien resultar en una disfunció cognitiva i/o emocional, desembocant a trastorns psiquiàtrics. Les neurotrofines intervenen en els processos del neurodesenvolupament i en la funcionalitat del cervell adult i, conseqüentment, serien bons candidats com a factors de predisposició en diverses malalties mentals. S’ha suggerit la implicació del receptor de la neurotrofina 3, TrkC, en el trastorn de pànic. Nosaltres proposem que la sobreexpressió del gen NTRK3 (TrkC) és un mediador comú dels desencadenants genètics i ambientals d’aquest trastorn. Concretament, la seva desregulació podria produir canvis estructurals i funcionals a l’escorça cerebral dels pacients pel seu paper durant l’establiment dels circuïts corticals i la neuroplasticitat a l’adult, probablement esdevenint elements de predisposició a patir atacs de pànic. Els objectius principals d’aquest treball han estat: 1/determinar la contribució específica del gen NTRK3 a les alteracions de l’escorça cerebral observades en pacients, utilitzant un model murí modificat genèticament (TgNTRK3), i 2/analitzar l’impacte específic de la sobreexpressió de NTRK3 sobre la corticogènesi durant estadis embrionaris o postnatals estudiant la neurogènesi i la neuritogènesi. Els resultats indiquen que la sobreexpressió de NTRK3 als ratolins produeix una reducció del gruix de l’escorça frontal, recapitulant la hipofrontalitat dels pacients, que comportaria una menor inhibició dels nuclis subcorticals del sistema límbic com l’amígdala, i alteracions citoarquitectòniques a l’escorça prefrontal medial que recolzen la hipòtesi del seu mal funcionament. Tanmateix, els ratolins TgNTRK3 presenten canvis estructurals a l’escorça somatosensorial, suggerint que el processament de la informació sensorial podria estar alterat, el que encara no s’ha explorat en pacients. La sobreexpressió de NTRK3 també afecta la neuritogènesi en cultius primaris corticals i modifica la resposta de les neurones a l’estimulació amb neurotrofines. Per tant, el fenotip cortical adult dels TgNTRK3 podria dependre d’alteracions durant la corticogènesi.

Ontologías Turísticas Geográficas : creación de una ontología sobre rutas turísticas (a Pie o en Bicicleta) por espacios naturales

El turismo es un área en constante crecimiento en la cual, la aparición de las nuevas tecnologías y, fundamentalmente, de Internet, ha tenido un gran impacto en los procedimientos internos de los agentes turísticos y en los métodos de contratación y de búsqueda de información por parte de los usuarios. Por otro lado, la cantidad ingente de información disponible en Internet y el gran desorden existente, provoca la aparición del concepto de Web semántica, una tecnología que dota a las máquinas de un nivel de compresión de la Web suficiente como para hacer de la búsqueda y el acceso a la información una tarea sencilla y natural. Este artículo trata, en primer lugar, de analizar el estado del arte de la Web semántica relacionada con el ámbito del turismo, presentando las ontologías turísticas disponibles en la actualidad para, a continuación, describir el desarrollo de una ontología específica dentro del dominio de las rutas turísticas. Con esta ontología, a través de un ejemplo, se trata de demostrar la utilidad de esta tecnología a la hora de catalogar información relacionada, disponible y dispersa por páginas Web en Internet.

Bases genètiques de la malformació de Chiari

La Malformació de Chiari tipus I (MCI) ha estat definida tradicionalment com la herniació de les amígdales cerebel•loses d’almenys 5mm, a través del forat mange. En general, els símptomes es posen de manifest durant la segona o tercera dècada de vida, tot i que s’han descrit casos pediàtrics. Donada la complexitat del quadre clínic, per realitzar un diagnòstic adient es requereix avaluació clínica i estudi de neuroimatge. La tècnica de preferència és la ressonància magnètica d’imatge, considerant-se actualment com a pacients de MCI aquells que presenten un descens de les amígdales superior a 3mm per sota del forat magne. L'existència de casos asimptomàtics dificulta establir una prevalença concreta, però s’ha estimat que podria estar entre 1/1000 a 1/5000 sent major en dones que en homes (2:1 aproximadament). Fins el moment, es desconeix l’etiologia de la malaltia però la hipòtesi més acceptada és que MCI és deguda al desenvolupament insuficient del mesoderm paraxial. Diferents estudis realitzats fins el moment evidencien que almenys, un subgrup de pacients amb MCI són deguts a contribució genètica: 1) casos d’agregació familiar amb afectes en tres generacions; 2) estudis de bessons 3) associació amb síndromes genètics coneguts amb herència mendeliana produïts per anomalies óssies que donen suport a la hipòtesi de la insuficiència del mesoderm com a causa de MCI. Davant l’evidència clara d’un component genètic com a principal causant de l’etiologia de MCI, l’objectiu del projecte va ser la identificació de les bases genètiques de la MCI, tant en gens responsables de les formes mendelianes com en gens responsables de les formes complexes de MCI mitjançant dues estratègies: 1-Identificació de variants genètiques de susceptibilitat en pacients amb MCI mitjançant estudis d’associació de tipus cas-control. 2-Anàlisi genètic de formes monogèniques mitjançant l’anàlisi de lligament a marcardors polimòrfics i la seqüenciació del DNA a gran escala.

Major-elements trends in cenozoic volcanites of Hungary

Hungary lies entirely within the Carpatho-Pannonian Region (CPR), a dominant tectonic unit of eastern Central Europe. The CPR consists of the Pannonian Basin system, and the arc of the Carpathian Mountains surrounding the lowlands in the north, east, and southeast. In the west, the CPR is bounded by the Eastern Alps, whereas in the south, by the Dinaridic belt. (...)

Reassessing the role of mitochondrial DNA mutations in autism spectrum disorder

Background: There is increasing evidence that impairment of mitochondrial energy metabolism plays an important role in the pathophysiology of autism spectrum disorders (ASD; OMIM number: 209850). A significant proportion of ASD cases display biochemical alterations suggestive of mitochondrial dysfunction and several studies have reported that mutations in the mitochondrial DNA (mtDNA) molecule could be involved in the disease phenotype. Methods: We analysed a cohort of 148 patients with idiopathic ASD for a number of mutations proposed in the literature as pathogenic in ASD. We also carried out a case control association study for the most common European haplogroups (hgs) and their diagnostic single nucleotide polymorphisms (SNPs) by comparing cases with 753 healthy and ethnically matched controls.Results: We did not find statistical support for an association between mtDNA mutations or polymorphisms and ASD.Conclusions: Our results are compatible with the idea that mtDNA mutations are not a relevant cause of ASD and the frequent observation of concomitant mitochondrial dysfunction and ASD could be due to nuclear factors influencing mitochondrion functions or to a more complex interplay between the nucleus and the mitochondrion/mtDNA.