La Ciudad como producto: aproximación a las estrategias de marketing del sector empresarial aplicadas en la gestión de la ciudad. La marca ciudad. el modelo de construcción de la marca ciudad en Sant Cugat

Los cambios socieoeconómicos acaecidos a partir de la segunda mitad del siglo XX, marcan el inicio de una nueva forma de gestionar las ciudades. Ahora, los territorios pasan a formar parte de un nuevo mercado donde entran en competencia con otras ciudades para captar nuevas inversiones y atraer turismo. El ciudadano pasa de ser administrado a ser cliente, que ahora exige mayor calidad en los servicios. Es, en este nuevo entorno, cuando las ciudades son consideradas como producto y se introduce el marketing en la administración de las ciudades. Se focaliza la atención en el consumidor y se implantan estrategias propias del marketing utilizadas con éxito en el sector privado. La administración pública, sin embargo, presenta unas especificaciones determinadas que limita la adopción de estas herramientas ya que los fines del sector público no coinciden plenamente con los objetivos del sector privado basados en la obtención de beneficios y el aumento de las ventas. Una de las técnicas adoptadas por las ciudades que adquiere mayor protagonismo en los últimos 15 años consiste en la creación de una marca ciudad o city branding que tiene como objetivo dotar a la ciudad de una identidad, unos valores y una personalidad que le ayude a posicionarse en el mercado y a diferenciarse del resto de la competencia. Como otras muchas ciudades, la ciudad de Sant Cugat también está en proceso de creación de su marca que le ayude a destacar de sus competidoras para atraer turismo, inversión y nuevos habitantes.

Interfície de control de una línia industrial automatitzada

Estudi seriós sobre les interfícies gràfiques destinades al sector industrial. En aquest sentit, s'analitza el perfil d'usuari o usuaris més freqüent en aquest sector (les seves característiques i les seves necessitats), es presenten i es descriuen diverses pautes de disseny i diversos elements gràfics que compleixen una sèrie de requisits predefinits, es procedeix a fer un muntatge d'exemple presentant una sèrie de pantalles (se n'explica i justifica el funcionament) i, per acabar, es proposa un mètode per a fer la validació del disseny, mètode que pot comportar modificacions sobre el disseny inicial.

Actividad económica, consumo final de energía y requerimientos de energía primaria en Cataluña, 1990-2005. Análisis mediante el uso de los balances energéticos desde una perspectiva input-output

Este trabajo analiza la evolución de los consumos finales de energía en Cataluña durante el periodo 1990-2005. En conjunto, los consumos finales de energía crecen por encima del crecimiento del PIB en términos reales. La disponibilidad actual de datos permite una desagregación en cinco actividades: sector primario; sector industrial; sector servicios; transporte; y sector doméstico. Los aumentos relativos más importantes se dan en los sectores servicios, doméstico y transporte. Es esta última actividad (que incluye el transporte privado y comercial) la que experimenta un mayor aumento en términos absolutos, hasta llegar a representar un consumo final de energía.

The Energy metabolism of China and India between 1971-2010: studying the bifurcation

This paper presents a comparison of the changes in the energetic metabolic pattern of China and India, the two most populated countries in the world, with two economies undergoing an important economic transition. The comparison of the changes in the energetic metabolic pattern has the scope to characterize and explain a bifurcation in their evolutionary path in the recent years, using the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) approach. The analysis shows an impressive transformation of China’s energy metabolism determined by the joining of the WTO in 2001. Since then, China became the largest factory of the world with a generalized capitalization of all sectors ―especially the industrial sector― boosting economic labor productivity as well as total energy consumption. India, on the contrary, lags behind when considering these factors. Looking at changes in the household sector (energy metabolism associated with final consumption) in the case of China, the energetic metabolic rate (EMR) soared in the last decade, also thanks to a reduced growth of population, whereas in India it remained stagnant for the last 40 years. This analysis indicates a big challenge for India for the next decade. In the light of the data analyzed both countries will continue to require strong injections of technical capital requiring a continuous increase in their total energy consumption. When considering the size of these economies it is easy to guess that this may induce a dramatic increase in the price of energy, an event that at the moment will penalize much more the chance of a quick economic development of India.

Sistemes encastats en temps real

Resum En l’actualitat, els sistemes electrònics de processament de dades són cada cop més significatius dins del sector industrial. Són moltes les necessitats que sorgeixen en el món dels sistemes d’autentificació, de l’electrònica aeronàutica, d’equips d’emmagatzemament de dades, de telecomunicacions, etc. Aquestes necessitats tecnològiques exigeixen ser controlades per un sistema fiable, robust, totalment dependent amb els esdeveniments externs i que compleixi correctament les restriccions temporals imposades per tal de que realitzi el seu propòsit d’una manera eficient. Aquí és on entren en joc els sistemes encastats en temps real, els quals ofereixen una gran fiabilitat, disponibilitat, una ràpida resposta als esdeveniments externs del sistema, una alta garantia de funcionament i una àmplia possibilitat d’aplicacions. Aquest projecte està pensat per a fer una introducció al món dels sistemes encastats, com també explicar el funcionament del sistema operatiu en temps real FreeRTOS; el qual utilitza com a mètode de programació l’ús de tasques independents entre elles. Donarem una visió de les seves característiques de funcionament, com organitza tasques mitjançant un scheduler i uns exemples per a poder dissenyar-hi aplicacions.

Sistemes encastats en temps real

En l’actualitat, els sistemes electrònics de processament de dades són cada cop més significatius dins del sector industrial. Són moltes les necessitats que sorgeixen en el món dels sistemes d’autentificació, de l’electrònica aeronàutica, d’equips d’emmagatzemament de dades, de telecomunicacions, etc. Aquestes necessitats tecnològiques exigeixen ser controlades per un sistema fiable, robust, totalment dependent amb els esdeveniments externs i que compleixi correctament les restriccions temporals imposades per tal de que realitzi el seu propòsit d’una manera eficient. Aquí és on entren en joc els sistemes encastats en temps real, els quals ofereixen una gran fiabilitat, disponibilitat, una ràpida resposta als esdeveniments externs del sistema, una alta garantia de funcionament i una àmplia possibilitat d’aplicacions. Aquest projecte està pensat per a fer una introducció al món dels sistemes encastats, com també explicar el funcionament del sistema operatiu en temps real FreeRTOS; el qual utilitza com a mètode de programació l’ús de tasques independents entre elles. Donarem una visió de les seves característiques de funcionament, com organitza tasques mitjançant un scheduler i uns exemples per a poder dissenyar-hi aplicacions.

Canvi tecnològic i desenvolupament econòmic durant la segona revolució industrial: la transferència tecnològica del sector tèxtil entre Anglaterra i Catalunya

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre març i juliol del 2008. L’estada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primàries, per avançar en el projecte d’investigació sobre la transferència de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revolució Industrial. Això ha estat possible gràcies a la consulta de les patents britàniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Així mateix, l’obtenció dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referència situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters’ Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relació detallada que es presenta.

Dashboard industrial: panell d'indicadors per gestionar una fàbrica d'una multinacional del sector d'automoció

En el context de globalització i competitivitat actuals, sobretot en el sectord’automoció, les diferències competitives entre empreses o companyies estàcada vegada més relacionada amb els factors immaterials, tals com elconeixement, la investigació, el desenvolupament tecnològic i la qualificaciódels recursos humans i l’eficiència en la gestió.L’eficiència en la gestió és bàsica per aconseguir un plus de competitivitatque és clau per satisfer els clients, i per tant, també per agilitzar lesorganitzacions i posar-les a punt per a nous reptes i per a nous models denegoci per donar resposta a la demanda de la canviant i exigent societat.Aquest treball exposa un exemple d’un sistema de gestió basat en el panelld’indicadors (“Dashboard Industrial”) per una planta d’una multinacional delsector d’automoció.Aquesta eina, que està alineada amb l’estratègia de la companyia, es potextrapolar altres empreses i a altres sectors. Està basada en lametodologia PDCA (Plan Do Check Act) és a dir planificant objectius,posant-los en pràctica mesurant-los periòdicament i prenent decisions per lamillora contínua dels resultats de cada una dels indicadors.Sens dubte, l’eficiència en la gestió és un dels factors clau per lesorganitzacions amb ànim innovador i competitiu.En el treball també es destaca la importància que té la tasca dels enginyersen la gestió al llarg de la seva vida laboral.

Projecte d’urbanització del sector 22 – Polígon industrial de Can Sunyer

L’objecte del projecte és la renovació de les infraestructures i serveis d’un polígon industrial de 28, 5 hectàrees situat al municipi de Sant Andreu de la Barca. Amb les millores es preveu millorar la qualitat de vida dels principals usuaris i la integració del polígon dins la xarxa de polígons de la resta del municipi, per altra banda, es planteja que determinades zones del polígon puguin ser utilitzades com a zones de lleure. La millora de les infraestructures comprén: Xarxa de sanejament, xarxa d’aigua potable, xarxa elèctrica , xarxa d’enllumenat públic, millora del ferm i projecció d’un espai verd públic.

Valoración de las fuentes para el análisis del sector industrial en Aragón

El trabajo analiza la problemática de la consulta de las fuentes estadísticas para los estudios industriales. Para ello primero plantea unas reflexiones sobre las dificultades generales con los que se tiene que enfrentar el investigador en relación con el tema. Después examina las principales fuentes a las que se puede acudir para el análisis de las localizaciones industriales, tomando como referencia las existentes para la región aragonesa. En cada una plantea su nivel de acceso, sus contenidos y sus problemas.

Moda en la red : Análisis del sector en el ámbito del marketing online

El éxito del comercio electrónico, el manejo de nuevas plataformas para llevar a cabo campañas de marketing online, la aparición de influenciadores como los blogs y las redes sociales o los nuevos formatos de publicidad de moda en la red son algunos de los puntos que se analizarán en esta disertación.

Public enterprise reforms and efficiency in regulated environments: the case of the postal sector

Purpose - This paper focuses on analyzing the effect that public reforms have on the efficiency of state-owned enterprises in regulated environments. Design/methodology/approach - The research is focused in the postal sector where public and private companies must obey a legal framework related to provide a universal service. The analysis is carried out using a panel of 7 European postal operators for the period 1997-2003. The activity analyzed was the letter mail division; we take as key variable the unit cost of a letter and use a translog cost function where as independent variables we include traffic levels, labor cost per employee, quality and availability of the service as well as the type of ownership (public or private). Additionally, in a second stage the geographical differences among countries are considered. Findings - Results indicate that postal operators that experienced organizational changes without being privatized, such as the Spanish and Greek operators, do not have higher unit costs than privatized postal operators like the one of Germany and the Netherlands. Moreover, we find that in all cases the operator of Ireland appear to be the most efficient. In this case restructuring process has been carried out giving an important leadership role to workers. This suggests us that labor culture could be a key variable to study when analyzing reform processes in public enterprises. Originality/value - Our findings show that in a regulated environment like in the postal sector, public and private companies can obtain similar efficiency levels in term of unit costs.

Evaluación agronómica e industrial del material vegetal de avellano en Cataluña. Estudio de nuevas aplicaciones tecnológicas de la avellana

Los frutos secos representan un peso notable en la producción final agrícola española, siendo nuestro país el segundo productor mundial de almendra (55.000 tm grano) y el cuarto de avellana (9.000 tm grano). En el caso del avellano, la superficie de España es de unas 25.000 ha (MAPA, 2000), concentrándose el 95 % de la misma en Cataluña y, más concretamente en Tarragona (18.000 ha), donde el avellano es, en diversas comarcas, una importante fuente de ingresos. Durante las últimas décadas, el sector ha estado sometido a fuertes crisis debido al descenso de precios causado, entre otros motivos, por la existencia o no de acuerdos comerciales entre la UE y Turquía sobre este fruto seco, por las oscilaciones del dólar y la competencia creciente de Turquía, que produce casi el 75 % del total mundial y cuyos costes de producción son más reducidos, por disponer de mano de obra más barata y mejores condiciones edafoclimáticas para el cultivo. Un problema adicional de la avellana española en dicho periodo, fue la poca calidad del producto obtenido, motivada por la realización inadecuada de una serie de prácticas de recogida y de postcosecha. La variedad 'Negret' es la base de la producción de avellana española para industria y, junto con la ‘Pauetet’, constituyen el tipo comercial ‘negreta’ que es el que obtiene mejor precio en el mercado nacional. Ello es debido a sus buenas características organolépticas y elevada aptitud al tostado, que constituye el punto de partida de la mayoría de aplicaciones comerciales. Por otra parte, constituye, también, la base de la producción de la Denominación de Origen ‘Avellana de Reus’. Tradicionalmente esta variedad adolece de importantes problemas de tipo agronómico (poco vigor, rebrotante, sensible a clorosis férrica, asfixia del suelo, muy virosada, etc.) y comercial (facilidad de enranciamiento, calibres pequeños, etc.), situación que ha inducido, en la última década, a la introducción de variedades foráneas (‘Tonda Giffoni’ y ‘Tonda Romana’) que en principio no presentan estos problemas. Sin embargo, la sustitución de la variedad autóctona ‘Negret’ por otras nuevas supondría la pérdida de un carácter diferencial para la producción española, que debe evaluarse con sumo cuidado.

La importancia económica de los procesos de innovación a nivel de empresa. Un análisis empírico del sector manufacturero español

Este trabajo analiza los lazos existentes entre productividad, innovación e investigación a nivel de empresa utilizando una extensión del modelo estructural de función de producción de Crépon, Duguet y Mairesse (1998). El modelo explica la productividad por medio de la innovación y, la innovación a través de la inversión en investigación. El estudio se realiza para las empresas del sector manufacturero español utilizando datos provenientes de la Encuesta sobre innovación tecnológica en las empresas 2004. Se corrigen los sesgos de selectividad y simultaneidad que se presentan dadas las características estadísticas de los datos y de las relaciones económicas entre las variables: sólo una pequeña proporción de las empresas realizan actividades de investigación; y la investigación, innovación y productividad se determinan de forma endógena. Al aplicar la forma tradicional de estimación del modelo se encuentran resultados muy similares a trabajos anteriores realizados para España. Sin embargo, se demuestra que dicha formulación no produce estimaciones consistentes, por lo que aquí se utilizan extensiones alternativas, y se exploran nuevas especificaciones para las decisiones de realizar actividades internas de investigación y desarrollo.

Relationship between technological progress, capital elasticity and emissions of industrial pollutants for the production sectors in Catalonia

As is known, the Kyoto Protocol proposes to reinforce national policies for emission reduction and, furthermore, to cooperate with other contracting parties. In this context, it would be necessary to assess these emissions, both in general and specifically, by pollutants and/or among productive sectors. The object of this paper is precisely to estimate the polluting emissions of industrial origin in Catalonia in the year 2001, in a multivariate context which explicitly allows a distinction to be made between the polluter and/or the productive sector causing this emission. Six pollutants considered, four directly related to greenhouse effect. A multi-level model, with two levels, pollutants and productive sectors, was specified. Both technological progress and elasticity of capital were introduced as random effects. Hence, it has been permitted that these coefficients vary according to one or other level. The most important finding in this paper is that elasticity of capital has been estimated as very non-elastic, with a range which varies between 0.162 (the paper industry) and 0.556 (commerce). In fact, and generally speaking, the greater capital the sector has, the less elasticity of capital has been estimated. Key words: Kyoto protocol, multilevel model, technological progress