Estudi de l'organogènesi del sistema reproductor de la cabra de mar (Maja brachydactyla) i efecte dels factors ambientals sobre la reproducció en captivitat

Diferents aspectes de la reproducció de la cabra de mar Maja brachydactyla s’han estudiat amb l’objectiu d’obtenir coneixements bàsics i aplicats al cultiu en captivitat d’aquesta espècie de gran interès comercial i aqüícola. L’anatomia interna de l’aparell reproductor masculí, el procés d’espermatogènesi, amb especial èmfasi amb la formació de l’acrosoma, i l’estructura i organització l’espermatozoide s’han descrit amb tècniques microscòpiques avançades. El desenvolupament de les gònades durant els primeres fases del desenvolupament post- embrionari (fases larvàries i primer cranc juvenil) han estat descrites mitjançant la quantificació de l’expressió del gen vasa, el qual és expressat específicament per les cèl•lules de la línia germinal. Aquests coneixements són bàsics per a la comprensió del paper dels mascles en la la reproducció i la seva aplicació posterior en condicions de captivitat. La reproducció en captivitat s’ha estudiat amb una sèrie d’experiments amb l’objectiu de determinar la quantitat, pes sec i composició bioquímica proximal de les larves acabades d’eclosionar en condicions de captivitat i l’efecte de les condicions ambientals, com ara el fotoperíode i la salinitat, sobre aquests paràmetres. Aquests experiments demostren què es poden obtenir larves de la cabra de mar en condicions de captivitat què podrien ser utilitzades per a la producció i l’efecte sobre la reproducció del fotoperíode i salinitat.

Differences in phasic development rate amongst wheat cultivars independent of responses to photoperiod and vernalization. A viewpoint of the intrinsic earliness hypothesis

Differences amongst wheat cultivars in the rate of reproductive development are largely dependent on differences in their sensitivity to photoperiod and vernalization. However, when these responses are accounted for, by growing vernalized seedlings under long photoperiods, cultivars can still differ markedly in time to ear emergence. Control of rate of development by this ‘third factor’ has been poorly understood and is variously referred to as intrinsic earliness, earliness in the narrow sense, basic vegetative period, earliness per se, and basic development rate. Certain assumptions are made in the concept of intrinsic earliness. They are that differences in intrinsic earliness (i) are independent of the responses of the cultivars to photoperiod and vernalization, (ii) apply only to the length of the vegetative period up to floral initiation (as suggested by several authors), (iii) are maintained under different temperatures, measured either in days or degree days. As a consequence of this, the ranking of cultivars (from intrinsically early to intrinsically late) must be maintained at different temperatures. This paper, by the re-analysis of published data, examines the extent to which these assumptions can be supported. Although it is shown that intrinsic earliness operates independently of photoperiod and vernalization responses, the other assumptions were not supported. The differences amongst genotypes in time to ear emergence, grown under above-optimum vernalization and photoperiod (that is when the response to these factors is saturated), were not exclusively due to parallel differences in the length of the vegetative phase, and the length of the reproductive phase was independent of that of the vegetative phase. Thus, it would be possible to change the relative allocation of time to vegetative and reproductive periods with no change in the full period to ear emergence. The differences in intrinsic earliness between cultivars were modified by the temperature regime under which they were grown, i.e. the difference between cultivars (both considering the full phase to ear emergence or some sub-phases) was not a constant amount of time or thermal time at different temperatures. In addition, in some instances genotypes changed their ranking for ‘intrinsic earliness’ depending on the temperature regime. This was interpreted to mean that while all genotypes are sensitive to temperature they differ amongst themselves in the extent of that sensitivity. Therefore, ‘intrinsic earliness’ should not be considered as a static genotypic characteristic, but the result of the interaction between the genotype and temperature. Intrinsic earliness is therefore likely to be related to temperature sensitivity. Some implications of these conclusions for plant breeding and crop simulation modelling are discussed.

The Argentine ant (Linepithema humile) invasion effects on Mediterranean forests’ trophic web: blue tit (Parus caeruleus) reproduction and development

Les invasions biològiques representen una greu amenaça per al funcionament dels ecosistemes i per a la preservació de la biodiversitat.. La formiga argentina (Linepithema humile) està considerada com una de les 100 espècies invasores més nocives. Prospera en extenses àrees de clima mediterrani de regions temperades i subtropicals de tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. És una formiga dominant i una competidora agressiva que mitjançant múltiples mecanismes, des de predació directe a competència, produeix efectes negatius en una amplia varietat de taxons, principalment formigues i altres artròpodes, però també vertebrats. S’ha investigat, per primera vegada, els efectes de la formiga invasiva sobre les comunitats d’artròpodes de fullatge i com aquestes pertorbacions es transmeten en la xarxa tròfica del bosc esclerofil•le mediterrani. En les suredes estudiades la invasió de formiga argentina és causa directe de la extinció local de la gran majoria de poblacions de formigues natives. En el període mostrejat s’han constatat també impactes negatius en la diversitat i en l’abundància d’artròpodes natius en les capçades dels arbres, particularment d’erugues. Una avaluació preliminar basada únicament amb dades del 2005 indica que, reduint la disponibilitat d’erugues, la formiga argentina empobreix l’hàbitat reproductiu de la mallerenga blava (Parus caeruleus). La mallerenga blava basa la dieta insectívora estricte de la seva pollada fonamentalment en les erugues. No hem detectat impactes en l’èxit reproductiu de les mallerengues blaves en zones envaïdes. Els polls crescuts en àrees envaïdes assoleixen una condició física similar als de les zones no envaïdes, però la reducció en la disponibilitat d’erugues associada a la invasió de formiga argentina es tradueix en un creixement descompassat i en una menor mida estructural del polls volanders. Així, les pertorbacions en la comunitat d’artròpodes associades a la invasió de la formiga argentina promouen efectes bottom-up que acaben perjudicant el desenvolupament dels polls de mallerenga blava.

Bacterial translocation in cirrhotic rats. Its role in the development of spontaneous bacterial peritonitis

Bacterial translocation occurs in ascitic cirrhotic rats, but its association with ascites infection is unknown. The aim of this study was to assess the relation between bacterial translocation and ascites infection in cirrhotic rats. Male Sprague-Dawley rats were induced to cirrhosis with intragastric CCl4. Ascitic fluid, portal and peripheral blood, mesenteric lymph nodes, liver and spleen samples were cultured before death in those cirrhotic rats with less (group A) or more (group B) than 250 polymorphonuclear neutrophils/mm3 in ascitic fluid, as well as in healthy control rats. Histological examination of jejunum, ileum, and caecum was also performed. Bacterial translocation occurred in 45% of ascitic rats (without differences between groups A and B), but in 0% controls (p = 0.01). Bacterial translocation was associated with positive ascitic fluid culture in 60% of the cases. In all of them the same bacterial species was isolated in both mesenteric lymph node and ascitic fluid. Submucosal caecal oedema (100%), ileal lymphangiectasia (41%), and caecal inflammatory infiltrate (41%) occurred in ascitic rats, the last being associated with ascitic fluid positive culture (p = 0.04). These results suggests that bacterial translocation occurs frequently in ascitic cirrhotic rats, and may play a permissive, but not unique, part in a number of ascites infections. Whether histological changes seen in cirrhotic ascitic rats favour bacterial translocation remains to be elucidated.

The reproductive cycle of the sea urchin Arbacia lixula in northwest mediterranean: potential influence of temperature and photoperiod

We studied the reproductive cycle of the sea urchin Arbacia lixula in a subtidal population from northeast Spain over four years using a gonadosomatic index (GSI) and gonad histology. Our results show that the GSI of A. lixula follows a seasonal cycle which peaks in May-July and attains its lowest values in October-November every year. The time course of the GSI matched closely the photoperiod cycle. We also found a remarkable inter-annual variability in the maximum value of GSI, which correlated with mean water temperature during the gonad growth period (winter and spring). Gonad histology was also in agreement with a single gametogenic cycle per year in this species. We explored the application of circular statistics to present and analyse gonadal development data, which allowed us to adequately handle the high intra-individual variability detected, with several developmental stages commonly found within the same gonad. The picture that emerged is one of a gametogenic timing driven by photoperiod, while the amount of reproductive output is determined by temperature. This is coherent with the tropical origin of the species and lends support to recent warnings about an increase in the abundance of this species in the Mediterranean as a result of global warming, with associated increased impact potential in sublittoral communities.

Anatomia macroscòpica i microscòpica de l'aparell genital femení d'Ophidion barbatum (L.) (Pisces, Ophididae)

S'ha realitzat un estudi de l'anatomia macroscòpica i microscòpica de I'ovari d'Ophidion barbatum (L.) (Pisces, Ophidiidae), utilitzant material recollit per pescadors del port de Blanes (mar català) durant el mes d'octubre de 1985. L'absència d'òrgan copulador en els mascles d'aquesta espècie i la posició de l'orifici nasal anterior, a una certa alçada respecte al llavi superior, ens permet identificar-la com una espècie ovípara, del subordre Ophidioidei, dins de l'ordre Ophidiiformes. L'ovari és únic i continuat caudalment per l'oviducte. Els nombrosos cordons intraovarics que tapien la cavitat augmenten considerablement la superfície germinal. El desenvolupament de l'ovari es correspon amb el tipus asincrònic (Marza, 1938) i la fresa repetida al llarg d'una estació reproductiva més o menys llarga és una estrategia que augmenta la fecunditat, normalment limitada pel volum corporal de la femella. Dins de l'ordre Ophidiiformes, el tipus d'ovari únic sense restes de paret mitjana sembla ser la norma entre les espècies de reproducció ovípara. Aquest fet esta en contradicció amb la teoria de Mendoza (1943) que, fora d'algunes excepcions, l'ovari únic es troba principalment en els teleostis vivípars