Infraestructures de Transport i Localització Industrial. Evidència Empírica per a Catalunya

El propòsit d'aquest treball és analitzar fins a quin punt la millora en l'accessibilitat dels municipis a la xarxa viària d'alta capacitat ha tingut efectes positius en la creació d'establiments industrials. En concret, estudiem les decisions de localització d'establiments industrials a escala local per a 19 sectors manufacturers amb una desagregació de 2 dígits. Aquest treball incorpora variables de gran rellevància (com ara una mesura d'accessibilitat mesurada en temps de desplaçament i els efectes de les inversions viàries) i utilitza tècniques d'anàlisi espacial. Pel que fa a les entrades d'establiments industrials, les dades han estat obtingudes del Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Els resultats mostren una incidència positiva de les millores en la xarxa viària sobre les decisions de localització de les empreses.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Mechanisms of agglomeration: Evidence from the location of new manufacturing firms in Spain

El objetivo de esta investigación es aportar evidencia sobre las fuentes de las economías de aglomeración para el caso español. De todas las maneras posibles que se han tomado en la literatura para medir las economías de aglomeración, nosotros lo analizamos a partir de las decisiones de localización de las empresas manufactureras. La literatura reciente ha puesto de relieve que el análisis basado en la disyuntiva localización / urbanización (relaciones dentro de un mismo sector) no es suficiente para entender las economías de aglomeración. Sin embargo, las relaciones entre los diferentes sectores sí resultan significativas al examinar por qué las empresas que pertenecen a diferentes sectores se localizan unas al lado de las otras. Con esto en mente, intentamos explicar que relaciones entre diferentes sectores pueden explicar coaglomeración. Para ello, nos centramos en aquellas relaciones entre sectores definidos a partir de los mecanismos de aglomeración de Marshall, es decir, labor market, input sharing y knowledge spillovers. Trabajamos con el labor market pooling en la medida en que los dos sectores utilizan los mismos trabajadores (clasificación de ocupaciones). Con el segundo mecanismo de Marshall, input sharing, introducimos cómo dos sectores tienen una relación de comprador / vendedor. Por último, nos referimos a dos sectores que utilizan las mismas tecnologías en cuanto a los knowledge spillovers. Con el fin de capturar todos los efectos de los mecanismos de aglomeracion en España, en esta investigación trabajamos con dos ámbitos geográficos, los municipios y los mercados de trabajo locales. La literatura existente nunca se ha puesto de acuerdo en cual es el ámbito geográfico en el que mejor trabajan los mecanismos Marshall, por lo que hemos cubierto todas las unidades geográficas potenciales.

The mechanisms of agglomeration: Evidence from the effect of inter-industry relations on the location of new firms

The objective of this paper is to explore the relative importance of each of Marshall's agglomeration mechanisms by examining the location of new manufacturing firms in Spain. In particular, we estimate the count of new firms by industry and location as a function of (pre-determined) local employment levels in industries that: 1) use similar workers (labor market pooling); 2) have a customer- supplier relationship (input sharing); and 3) use similar technologies (knowledge spillovers). We examine the variation in the creation of new firms across cities and across municipalities within large cities to shed light on the geographical scope of each of the three agglomeration mechanisms. We find evidence of all three agglomeration mechanisms, although their incidence differs depending on the geographical scale of the analysis.

The mechanisms of agglomeration: Evidence from the effect of inter-industry relations on the location of new firms

The objective of this paper is to explore the relative importance of each of Marshall's agglomeration mechanisms by examining the location of new manufacturing firms in Spain. In particular, we estimate the count of new firms by industry and location as a function of (pre-determined) local employment levels in industries that: 1) use similar workers (labor market pooling); 2) have a customer- supplier relationship (input sharing); and 3) use similar technologies (knowledge spillovers). We examine the variation in the creation of new firms across cities and across municipalities within large cities to shed light on the geographical scope of each of the three agglomeration mechanisms. We find evidence of all three agglomeration mechanisms, although their incidence differs depending on the geographical scale of the analysis.

Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period

This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.

Integración económica y localización industrial. Cataluña, la fábrica de España: ¿cuándo y por qué?

En este artículo se analizan los determinantes de la localización de la actividad industrial en España durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localización, con el fin de identificar los efectos de la integración económica sobre la geografía industrial española. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura histórica existente. En segundo lugar, se describen las teorías que explican la localización de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un análisis empírico de la localización y la concentración de la industria española al siglo XIX. A continuación, se propone un estudio econométrico de los determinantes de la localización industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teorías del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, España paso a ser una economía integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicación de las pautas de especialización industrial. Por el contrario, la integración económica favoreció la significación relativa de las economías de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localización de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeración de la actividad industrial

Integración económica y localización industrial. Cataluña, la fábrica de España: ¿cuándo y por qué?

En este artículo se analizan los determinantes de la localización de la actividad industrial en España durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localización, con el fin de identificar los efectos de la integración económica sobre la geografía industrial española. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura histórica existente. En segundo lugar, se describen las teorías que explican la localización de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un análisis empírico de la localización y la concentración de la industria española al siglo XIX. A continuación, se propone un estudio econométrico de los determinantes de la localización industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teorías del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, España paso a ser una economía integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicación de las pautas de especialización industrial. Por el contrario, la integración económica favoreció la significación relativa de las economías de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localización de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeración de la actividad industrial

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.

Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period

This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.

Integración económica y localización industrial. Cataluña, la fábrica de España: ¿cuándo y por qué?

En este artículo se analizan los determinantes de la localización de la actividad industrial en España durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localización, con el fin de identificar los efectos de la integración económica sobre la geografía industrial española. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura histórica existente. En segundo lugar, se describen las teorías que explican la localización de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un análisis empírico de la localización y la concentración de la industria española al siglo XIX. A continuación, se propone un estudio econométrico de los determinantes de la localización industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teorías del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, España paso a ser una economía integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicación de las pautas de especialización industrial. Por el contrario, la integración económica favoreció la significación relativa de las economías de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localización de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeración de la actividad industrial

Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period

This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.

Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period

This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.