22 resultados para Literatura comparada Grega e portuguesa
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. L'amor, l'etern tema en el mn literari s el protagonista de la temtica en qu se centra el projecte per, des de les primeres mostres literries fins l'actualitat sn infinites les creacions aparegudes. El treball s'ha centrat en algunes que sn una digna representaci de l'amor literari en cada poca i en diverses parts de la literatura universal. Fins aqu un plantejament que no s'alunya de cap model realitzat dins de la temtica de la literatura comparada. Per per solucionar la manca d'un fil conductor es va crear una novella que s la que guia aquest treball. Aix es mostra el que una persona pot extreure llegint diverses obres d'amor literari, i no noms sobre teories generals, sin tamb d'opinions i prpies emocions que provoca l'experincia de lectura. De la m d en Marco, un jove verons, i la seva vella amiga, la bibliotecria Sophie, es guia al lector a travs d'un viatge que sorgeix de les primeres mostres d'amor escrit i arriba fins als nostres dies.
Resumo:
El trabajo de investigacin, El motivo de la ceguera en el Ensayo sobre la ceguera de Jos Saramago e Informe sobre ciegos de Ernesto Sbato, analiza desde el rea y la metodologa de la literatura comparada el uso del motivo literario de la ceguera en los dos textos mencionados, resaltando las similitudes y diferencias del tratamiento del motivo dentro de las dos obras y como ste sostiene una serie de obsesiones e ideas sobre el estado actual del mundo que comparten los autores de las dos novelas.
Resumo:
Los cuerpos artificiales ( muecos, autmatas, maniques) son tratados a travs de tres tipos de discurso: del artificio, de la mirada y del deseo. Esta perspectiva permite abordarlos, no como representaciones ni como dobles (Dppelgnger) sino como significantes en el discurso , como objetos de deseo y como puntos de articulacin de la mirada. En el discurso del artificio se pasa revista al binomio natural/artificial y , a travs de distintos textos , El tratado de Hombre de Ren Descarrtes, la teora de los maniques y la generatio aequivoca de Bruno Schulz, y el film Jidlo (Comida) de Jan Svankmajer, se hace lo propio con los paradigmas desde los que se ha metaforizado al cuerpo humano. En el discurso de la mirada, se los aborda desde la perspectiva psicoanaltica del campo escpico, a travs de El hombre de la arena, de ETA Hoffmann. Los discursos del deseo tratan de algunos aspectos de esta pulsin : el deseo masculino desde La Eva futura de Villiers de lIsle Adam, el deseo de hijo, a travs del film Otesnek de Jan Svankmajer y la genericidad del deseo en dos novelas de Gaston Leroux , La mueca sangrienta y la mquina de asesinar . Los cuerpos artificiales, as, podran ser considerados, en su potencia significativa, no ya como dobles , sino como efectos de lo real, como pequeos otros, como objetos a lacanianos y como simulacros.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s analitzar la qualitat literria dels best sellers i observar les limitacions daquest anlisi. Deguda la complexitat del fenmen best seller, i tot i ser conscients de que sn obres que shan dabordar des duna perspectiva pluridisciplinar, vam decidir comenar aquest projecte analitzant tres best sellers espanyols des de la metodologia de lestilstica i de la narratologia. Les obres analitzades sn 'La sombra del viento' de Carlos Ruiz Zafn, 'Un milagro en equilibrio', de Luca Etxevarra, i 'El capitn Alatriste', de Prez Reverte, i lanlisi s de tipus quantitatiu, de les estructures emprades per a lexpressi de lo metafric, dels personatges, trames i tpics. Les conclusions varen ser que, des dun punt de vista estilstic, es pot demostrar la mala qualitat literria daquestes obres, aix com la seva relaci amb la tradici del gnere del follet, amb el que comparteixen moltes caracterstiques. Tanmateix, una altra de les conclusions de lestudi fou que abordar el best seller des de lestilstica no ofereix una visi completa daquest fenmen. Aquest projecte doncs, que t per ttol Estudio estilstico de tres casos de best seller en el mbito espaol: 'La sombra del viento', 'Un milagro en equilibrio' y 'El capitn Alatriste' ha dampliar-se en catleg i en metodologia, adoptant vries perspectives simultneament, que ofereixin una visi adecuada de la complexitat del fenmen. El catleg sha exts a 15 obres en lmbit espanyol, i a 15 ms en lmbit francs, durant el 2008, i la perspectiva multidisciplinar engloba estudis culturals, de recepci i sociologia. Des daquesta nova base metodolgica i terica, shan realitzat 500 enquestes a lectors a Barcelona i a Pars, en diferents punts de venta de llibres, durant el 2010.
Resumo:
Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, de la versi rab d'Ibn al-Muqaffa', la veri catalana de Ramon Llull a Llibre de meravelles i Llibre de les bsties i la versi castellana de Calila e Dimna del 1252.
Resumo:
Aquest projecte examina la literatura artrica medieval catalana occitana, anglesa i escocesa. Un estudi comparatiu a partir de les fonts franceses originals palesa les seves diferents adaptacions i traduccions als models culturals autctons, mostrant les caracterstiques comunes i les diferenciadores dins del marc literari europeu. Sargument que els contexts histrics i intellectuals influren en la composici daquestes obres de manera que la llegenda artrica respon a les inquietuds poltiques i socials contempornies. Les tensions interterritorials i internacionals existents a la Corona d'Arag condicionaren la composici de les obres com s el cas de La faula de Guillem de Torroella, que pot ser interpretada en clau dels enfrontaments entre Pere III i Jaume III de Mallorca i el paper que hi podria haver jugat una intervenci francesa en favor dels illencs. Per la seva banda, el Roman de Fergus utilitza la figura artrica per enaltir la reialesa normanda escocesa i excloure els habitants d'origen celta de les esferes de poder. Des del punt de vista de la traducci i els estudis vernaculars, sexamin com la Matria de Bretanya contribu a lestabliment i promoci duna cultura nacional escrita en llengua prpia davant de la cultura llatina hegemnica. Les prestigioses fonts franceses de les quals es deriven els texts catalans, francesos i anglesos permeteren de manera simblica que les llenges d'aquests pasos adquirirenel mateix prestigi que el francs, tot ajudant a la promoci de les llenges vernaculars en ambients cultes.
Resumo:
Aquesta ponncia reflexiona sobre el concepte i l'evoluci de la recerca i el desenvolupament (R+D) en investigaci literria als territoris de llengua i cultura catalanes. Des de punts de vista quantitatius i qualitatius, s'examinen els agents de recerca involucrats (universitats, instituts i grups de recerca, fundacions, etc.) i els recursos invertits (humans, econmics i materials), aix com els resultats obtinguts (monografies i captols, revistes i articles, tesis doctorals, comunicacions de congressos, etc.). Les dades s'han obtingut de diverses fonts d'informaci, fet que evidencia els importants problemes metodolgics en la seva recollida (manca de reculls objectius i sistemtics, treball manual per recopilar i organitzar la informaci adient, etc.). Sempre que s possible, la informaci s'estudia segons les diferents rees geogrfiques i mbits d'especialitzaci (literatura contempornia; literatura moderna; literatura medieval; i, finalment, estudis transversals i de teoria de la literatura i literatura comparada). Per acabar, s'extreuen algunes conclusions sobre la R+D literria i les seves perspectives de futur.
Resumo:
The essay offers a thorough analysis on the issue of the reception of XXth Century Italian Literature in Spain. The age af the avant-garde and the late Fifties are signalled as the decisive moments in the affirmation of such influence, whereas the Sixties mark the beginning of a declining phase, which had different outcomes in poetry and in narrative. In defining this complex trajectory, a wide range of cultural indicators have been used (such as: translations; anthologies; militant criticism; the influence upon individual writers or rather upon relevant reading communities etc.), and the limitations imposed by the specific cultural and epistemological expectations, considered in their well determined historical context, have also been observed.
Resumo:
La tematologa comparatista entre teora y prctica. La novela de adulterio en la segunda mitad del siglo XIX, publicada por Arco/Libros en 2001, es el resultado de la investigacin que Cristina Naupert llev a cabo para la obtencin de su doctorado en literatura comparada; un trabajo que defendi con el mismo ttulo en 1999 en la Universidad Complutense. Tanto sus artculos como sus libros posteriores han seguido este mismo mbito de estudio en clara consonancia con su formacin y sus investigaciones, que se han centrado en el mbito de la tematologa y la literatura comparada, tanto en su vertiente terica como pragmtica.
Resumo:
El cuento de Caperucita Roja1 ha sobrevivido a travs de los aos gracias a su rico simbolismo por las imgenes de gran alcance que contiene. La joven nia con la capa roja que se encuentra con un lobo disfrazado de abuela es algo que golpea profundamente al receptor. El tema se ha estudiado desde numerosos puntos de vista; destaca el psicoanalista Bruno Bettelheim,2 que seala la caperuza que lleva la protagonista como smbolo de su entrada en la pubertad, asociando el color rojo con el ciclo menstrual. No todos los crticos estn de acuerdo con este aspecto, aunque bastantes autores relacionan el cuento con el despertar de la sexualidad,la adolescencia y todo lo que conlleva. Perrault tampoco descuida tener en cuenta su advertencia de los riesgos en la etapa, sobre todo para las nias romnticas, en la moraleja final del relato.
Resumo:
Aquest treball consisteix en la creaci d'un crdit variable adreat a alumnat de 3r d'ESO. Hem de tenir en compte que aquest alumnat ja ha estat introdut prviament a la cultura i civilitzaci clssica grega dins de l'rea de cincies socials, per tant el que pretenem s endinsar-nos un poc ms en aquesta temtica, tot aprofundint en alguns aspectes sobre la seva literatura.
Resumo:
Lany 1975 Josep Pla publicava el nmero 28 de lObra completa: Direcci Lisboa, en qu el narrador plani mostra el seu pas per tres itineraris en direcci a Portugal. El viatge per terres lusitanes esdev una reflexi sobre la poltica dOliveira Salazar, la indstria surera i els vincles politicoculturals de Catalunya i Portugal. La interpretaci portuguesa de Josep Pla aplega enfocaments i materials histrics i literaris, i vincula la potica planiana amb la contemporanetat. Aquesta interpretaci no es planteja com a superadora daltres sin com un complement, com una nova visi de Josep Pla, el narrador i lescriptor.
Resumo:
Les investigacions mostren que en la majoria dels pasos hi ha diferncies significatives en el rendiment escolar entre els estudiants estrangers i els seus companys nadius. Tamb indiquen que, tot i tenir una actitud ms positiva cap a l'escola i aspiracions ms elevades, els joves estrangers obtenen pitjors resultats i les seves aspiracions disminueixen amb el temps d'estada. I, especialment entre certs grups, no hi ha una millora en els seus resultats acadmics. No obstant aix, la literatura de recerca sobre migracions i educaci tamb mostra com es distribueixen les oportunitats com les poltiques pbliques -educatives - i l'estructura i cultura escolar collaboren en la construcci de les trajectries dels i les joves de minories. Ara b, aquestes tendncies no poden invisibilitzar les trajectries d'xit escolar i la creixent participaci social d'una part considerable de joves (nois i noies) d'ascendncia marroquina en la societat catalana. Aquest informe mostra els resultats del projecte de recerca realitzat, que analitza les condicions i possibilitats per a l'xit acadmic i la continutat educativa entre aquests joves.L'anlisi reconstrueix els factors centrals que han perms el desenvolupament d'aquestes trajectries i la consolidaci d'aspiracions acadmiques de llarga durada.
Resumo:
The aim of this article is to analyze accurately the role played by two classical references, Venus and Oedipus, in Tennessee Williamss Suddenly Last Summer, in accordance with the usual nature of studies on Classical Tradition Greek and Roman- and focusing in this case on the relationship between literature and mythology. It is thanks to Venus and Oedipus that the playwright succeeds in showing the magnitude of mens and womens tragedy, which from his point of view is simply that they have failed to see either kindness in the face of God or to feel his loving and fatherly providence.
Mitologa y Literatura en "Suddenly Last Summer" de Tennessee Williams: luchando contra Venus y Edipo
Resumo:
The aim of this article is to analyze accurately the role played by two classical references, Venus and Oedipus, in Tennessee Williams's Suddenly Last Summer, in accordance with the usual nature of studies on Classical Tradition -Greek and Roman- and focusing in this case on the relationship between literature and mythology. It is thanks to Venus and Oedipus that the playwright succeeds in showing the magnitude of mens and womens tragedy, which from his point of view is simply that they have failed to see either kindness in the face of God or to feel his loving and fatherly providence.
