63 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Article sobre les al��lusions i an��cdotes tradicionals que fa servir L��pe de Vega a les seves obres. Concretament es tracta un episodi del llibre El mejor alcalde, el rey
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte ��s dur a terme una comparaci�� entre els cl��ssics que trobem en el m��n literari i musical, i els cl��ssics que hem acabat establint al llarg de la tradici�� en el repertori de l'obo��. A partir d'una recerca i an��lisi de les caracter��stiques que defineixen els cl��ssics, farem un recorregut al llarg de la hist��ria del repertori de l'obo��, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context hist��ric i social molt concret, aix�� com per l'aparici�� d'altres instruments, la influ��ncia dels enregistraments i dels oboistes, el paper del m��sic en cada ��poca... Conclourem, finalment, que els cl��ssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, per�� que cal anar amb compte perqu�� ���especialment en el m��n musical i de l'obo����� correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci�� de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i d���aplicaci�� de les TIC a l���ensenyament de les diferents assignatures de la mat��ria d���Hist��ria de la M��sica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a l���autoavaluaci�� de l���alumnat a trav��s d���un banc de preguntes segons el format de les proves psicom��triques (proves objectives en l���avaluaci�� del rendiment acad��mic dels estudiants o d���elecci�� m��ltiple). 2) Arribar a disposar d���un extens banc de preguntes d���elecci�� m��ltiple i correcci�� objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris m��nims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci�� del rendiment acad��mic. Entenem que l���avaluaci�� ha de tenir utilitats diferents que van m��s enll�� de la simple puntuaci�� de l���alumnat. Ha de servir tamb�� per millorar la doc��ncia, per facilitar l���aprenentatge de l���alumne, per assegurar un nivell de compet��ncia m��nim, per discriminar entre estudiants o per informar la pr��pia instituci��. 3) Aconseguir que l���alumne, a trav��s de l���autoavaluaci��, entengui que aquest tipus de proves s��n instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves d���elecci�� m��ltiple permeten tot un seguit d���opcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estad��stiques, ��ndex de discriminaci�� i de fer l���an��lisi d���items, tot permetent anar redefinint i millorant els ��tems.
Resumo:
An��lisis sobre la medida en la que Marjorie Kinnan Rawlings se vio influida en su carrera literaria por sus vivencias personales y el contexto hist��rico y literario estadounidense, as�� como la posterior propuesta de traducci��n para el habla dialectal de alguno de los personajes de su novela titulada Cross Creek.
Resumo:
El estudio de ciertos modelos negativos del teatro breve del siglo XVIII revela no s��lo la continuidad c��mica de los tipos, sino tambi��n su relaci��n con los ideales de conducta coet��neos: la autoridad del marido, la discreci��n de la mujer, el cuidado de la econom��a familiar... Los sainetes se unen a otros g��neros literarios (el periodismo, la poes��a sat��rica y el ensayo de car��cter moral) en la ridiculizaci��n de quienes practican el cortejo y aplauden nuevas formas de sociabilidad, las modas y los bailes extranjeros, etc. frente a la conducta y los gustos tradicionales. Ejemplos tomados de Antonio de Zamora, Agramont, Ram��n de la Cruz, V��zquez y Gonz��lez del Castillo sirven para argumentar tales reticencias ante el cambio de mentalidades de una nueva cultura del ocio, as�� como para observarlo a contrario: su ���afeminaci��n���, su frivolidad y su inutilidad.
Resumo:
Text de la lli���� que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S���estudia el pr��leg de l���Atheneo de Grandesa. S'hi pret��n establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text dif��cil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per�� que gaireb�� sempre ha estat tamb�� mal ent��s, o ent��s de manera incompleta
Resumo:
Procurador reial i nobiliari, cosm��graf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutad�� catal�� honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 ��� Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de N��pols, al servei del rei en Ferran I, i despr��s a la cort de Sic��lia, al servei de la reina na Joana de Sic��lia. Acabada aquesta perip��cia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys m��s tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sent��ncias cath��licas del div�� poeta Dant florent��, compilades per lo prudent��ssim moss��n Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, ��s un sumari destinat a mostrar (sic) ��Entre totas las cosas necess��ries a l���home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment s��n tres��; la segona, Meditaci��, ��s una reflexi�� a fi d���il���luminar els misteris sobre la passi�� i mort de Jesucrist a (sic) ��lo sant��ssim loch de Calvari��; la tercera, Letras, ��s un conjunt de dotze documents, entre cartes i d���altres textos, ��fetas a moss��n Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar��. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marqu��s de Santillana a Albert Gran o a Arist��til, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la B��blia i de moltes altres autoritats cient��fiques i filos��fiques, en catal��, itali��, espanyol, llat�� i, tamb��, set mots en arameu
Resumo:
La seq����ncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical ��mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per�� a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una refer��ncia a aquesta seq����ncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'��poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista t��cnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci�� a sis obres concretes que o tenen import��ncia a causa de la seva influ��ncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix�� m'ha influ��t per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la m��sica al voltant de la mort.
Resumo:
La labor principal del presente trabajo de investigaci��n consiste en el an��lisis de dos relatos del ���posmodernismo mexicano��� de la segunda mitad del siglo XX. Para ello, y en primer lugar, se parte de la acotaci��n y definici��n de t��rminos y nociones ligados a la ���posmodernidad���, el ���posmodernismo��� y ���lo posmoderno���. En segundo lugar, se lleva a cabo una lectura crítica de propuestas te��ricas de autores como Fredric Jameson y Lauro Zavala, destinadas a describir fen��menos y pr��cticas relacionadas con la posmodernidad como forma discursiva y del relato posmoderno mexicano, respectivamente. En ��ltimo t��rmino, se analizan los relatos mencionados bajo dos aspectos principales de experimentaci��n: la intertextualidad y la metaficcionalidad y de los cuales se desprenden fen��menos privilegiados como ���la hibridaci��n gen��rica���, ���el uso del pastiche���, ���la superposici��n de c��digos narrativos���, ���la fragmentaci��n del tiempo���, as�� como toda una serie de estrategias discursivas destinadas a expandir las fronteras del g��nero relato en el contexto de enunciaci��n mencionado.
Resumo:
En esta investigaci��n me propuse contribuir al an��lisis de la lectura femenina durante el siglo XVI. En concreto, la difusi��n de las lecturas de entretenimiento y las lecturas devotas entre las mujeres de esta centuria. Para ello he revisado la representaci��n de la mujer en una gran variedad de textos como los tratados de medicina, de filosof��a, teolog��a y finalmente, las obras literarias para recoger los principales estereotipos de los que dependi�� el discurso did��ctico-moral femenino que defini�� las ���buenas��� y las ���malas��� lecturas. Tambi��n me he servido del examen de ep��stolas, cr��nicas, anotaciones y, excepcionalmente, documentos notariales, que abordaban la cuesti��n de la lectura femenina, casi siempre desde una ��ptica masculina. Mi aproximaci��n a la lectura femenina como una representaci��n pretende no solamente examinar las circunstancias que determinaban la recepci��n de ciertas obras en mujeres, cuesti��n que ya ha sido examinad��sima por la crítica, sino la experiencia misma de la lectura femenina en el siglo XVI. La hip��tesis que propongo es que estas po��ticas de la lectura en el Renacimiento se adhieren a unas corrientes ideol��gicas articuladas por los humanistas y moralistas, respecto al ���deber ser��� de la lectura y a su funci��n ���social���. La lectura como fuente de virtud tiene la capacidad de influir en la subjetividad del lector, sentencia que se lleva hasta las ��ltimas consecuencias para el caso de la mujer, sin importar la naturaleza del libro que ejerza este dominio. Por ello, la lectura se convierte en un asunto de orden social, pues tienen la capacidad de alterar las instituciones pol��ticas y religiosas, y por ello, requiere de una regulaci��n precisa, especialmente para la mujer.
Resumo:
El presente trabajo ofrece un estudio exhaustivo de la Antolog��a de cuentistas espa��oles contempor��neos, de Francisco Garc��a Pav��n, obra que contribuy�� en su d��a a la difusi��n y consolidaci��n del cuento en nuestro pa��s. A trav��s del an��lisis de las piezas contenidas en sus tres ediciones y de las relaciones que se establecen entre ellas, as�� como del estudio de la vida y la obra de cada uno de sus autores, puede observarse la evoluci��n que ha experimentado el g��nero en Espa��a desde los a��os de la primera posguerra hasta la d��cada de los ochenta.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cient��fic del Jovent l'any 2009. L���objectiu d���aquest treball ��s veure de quina manera les historietes de Tint��n reflecteixen l�����poca en qu�� van ser elaborades i establir una relaci�� entre la hist��ria i el c��mic. La metodologia que s���ha emprat ha estat centrada principalment en dues tasques paral���leles i complement��ries. D���una banda, l���estudi de la hist��ria del segle XX a partir de l���obra d���Eric Hobsbawm del mateix nom i d���altres fonts bibliogr��fiques per tal d���adquirir una idea general sobre l���anterior segle. D���altra banda, l���an��lisi d���uns determinats aspectes dels c��mics de Tint��n. Aquests s��n: l�����poca en qu�� va ser elaborat, una s��ntesi de l���argument, el recorregut geogr��fic que fa Tint��n, els conflictes i esdeveniments hist��rics - paral���lels a la realitat del moment- que hi apareixen, les problem��tiques contempor��nies, i un comentari entorn de la documentaci�� i les fonts d���inspiraci�� usades per Herg��. Aquesta an��lisi es va dur a terme a partir d���una selecci�� de sis c��mics del mateix per��ode. En conclusi��, veiem que realment existeix una relaci�� entre els esdeveniments dels c��mics i l�����poca en qu�� van ser elaborats. Aix�� ens permet tamb�� apropar-nos-hi i con��ixer l���autor, Herg��, de qui podem dir que es basa en la realitat que l���envolta i en els esdeveniments del seu moment per elaborar els c��mics.
Resumo:
El presente trabajo es el resultado de una investigaci��n acerca de las primeras influencias a partir de las cuales se concibieron el imaginario, el sistema pedag��gico y la t��cnica interpretativa de Constantin Sergeyevich Stanislavsky (1863-1938). Las ideas extra��das del estudio se presentan a trav��s de tres bloques principales: el contexto hist��rico-teatral en Rusia; la infancia y juventud de Stanislavsky; y las influencias del romanticismo y el realismo ruso hasta la creaci��n del MAT en 1898
Resumo:
This research paper seeks to bring into view the present-day situation of Native-American narrative in English. It is divided into four chapters. The first deals with the emergence of what we might call a Native-American narrative style and its evolution from 1900 up until its particularly forceful expression in 1968 with the appearance of N. Scott Momaday���s novel House Made of Dawn. To trace this evolution, we follow the chronology set forth by Paula Gunn Allen in her anthology Voice of the Turtle: American Indian Literature 1900-1970. In the second chapter we hear various voices from contemporary Native-American literary production as we follow Simon J. Ortiz���s anthology Speaking for the Generations: Native Writers on Writing. Noteworthy among these are Leslie Marmon Silko and Gloria Bird, alongside new voices such as those of Esther G. Belin and Daniel David Moses, and closing with Guatemalan-Mayan Victor D. Montejo, exiled in the United States. These writers��� contributions gravitate around two fundamental notions: the interdependence between human beings and the surrounding landscape, and the struggle for survival, which of necessity involves the deconstruction of the (post-)colonial subject. The third chapter deals with an anthology of short stories and poems by present-day Native-American women writers, edited by Joy Harjo and Gloria Bird and entitled Reinventing the Enemy���s Language: Contemporary Native Women���s Writings of North America. It too exemplifies personal and cultural reaffirmation on a landscape rich in ancestral elements, but also where one���s own voice takes shape in the language which, historically, is that of the enemy. In the final chapter we see how translation studies provide a critical perspective and fruitful reflection on the literary production of Native-American translative cultures, where a wide range of writers struggle to bring about the affirmative deconstruction of the colonialised subject. Thus there comes a turnaround in the function of the ���enemy���s language,��� giving rise also to the question of cultural incommensurability.