63 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.

em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Article sobre les allusions i ancdotes tradicionals que fa servir Lpe de Vega a les seves obres. Concretament es tracta un episodi del llibre El mejor alcalde, el rey

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

L'objectiu d'aquest projecte s dur a terme una comparaci entre els clssics que trobem en el mn literari i musical, i els clssics que hem acabat establint al llarg de la tradici en el repertori de l'obo. A partir d'una recerca i anlisi de les caracterstiques que defineixen els clssics, farem un recorregut al llarg de la histria del repertori de l'obo, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context histric i social molt concret, aix com per l'aparici d'altres instruments, la influncia dels enregistraments i dels oboistes, el paper del msic en cada poca... Conclourem, finalment, que els clssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, per que cal anar amb compte perqu especialment en el mn musical i de l'obo correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Anlisis sobre la medida en la que Marjorie Kinnan Rawlings se vio influida en su carrera literaria por sus vivencias personales y el contexto histrico y literario estadounidense, as como la posterior propuesta de traduccin para el habla dialectal de alguno de los personajes de su novela titulada Cross Creek.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El estudio de ciertos modelos negativos del teatro breve del siglo XVIII revela no slo la continuidad cmica de los tipos, sino tambin su relacin con los ideales de conducta coetneos: la autoridad del marido, la discrecin de la mujer, el cuidado de la economa familiar... Los sainetes se unen a otros gneros literarios (el periodismo, la poesa satrica y el ensayo de carcter moral) en la ridiculizacin de quienes practican el cortejo y aplauden nuevas formas de sociabilidad, las modas y los bailes extranjeros, etc. frente a la conducta y los gustos tradicionales. Ejemplos tomados de Antonio de Zamora, Agramont, Ramn de la Cruz, Vzquez y Gonzlez del Castillo sirven para argumentar tales reticencias ante el cambio de mentalidades de una nueva cultura del ocio, as como para observarlo a contrario: su afeminacin, su frivolidad y su inutilidad.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Procurador reial i nobiliari, cosmgraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutad catal honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Npols, al servei del rei en Ferran I, i desprs a la cort de Siclia, al servei de la reina na Joana de Siclia. Acabada aquesta peripcia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys ms tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentncias cathlicas del div poeta Dant florent, compilades per lo prudentssim mossn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, s un sumari destinat a mostrar (sic) Entre totas las cosas necessries a lhome per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment sn tres; la segona, Meditaci, s una reflexi a fi dilluminar els misteris sobre la passi i mort de Jesucrist a (sic) lo santssim loch de Calvari; la tercera, Letras, s un conjunt de dotze documents, entre cartes i daltres textos, fetas a mossn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marqus de Santillana a Albert Gran o a Aristtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bblia i de moltes altres autoritats cientfiques i filosfiques, en catal, itali, espanyol, llat i, tamb, set mots en arameu

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la msica al voltant de la mort.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La labor principal del presente trabajo de investigacin consiste en el anlisis de dos relatos del posmodernismo mexicano de la segunda mitad del siglo XX. Para ello, y en primer lugar, se parte de la acotacin y definicin de trminos y nociones ligados a la posmodernidad, el posmodernismo y lo posmoderno. En segundo lugar, se lleva a cabo una lectura crítica de propuestas tericas de autores como Fredric Jameson y Lauro Zavala, destinadas a describir fenmenos y prcticas relacionadas con la posmodernidad como forma discursiva y del relato posmoderno mexicano, respectivamente. En ltimo trmino, se analizan los relatos mencionados bajo dos aspectos principales de experimentacin: la intertextualidad y la metaficcionalidad y de los cuales se desprenden fenmenos privilegiados como la hibridacin genrica, el uso del pastiche, la superposicin de cdigos narrativos, la fragmentacin del tiempo, as como toda una serie de estrategias discursivas destinadas a expandir las fronteras del gnero relato en el contexto de enunciacin mencionado.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En esta investigacin me propuse contribuir al anlisis de la lectura femenina durante el siglo XVI. En concreto, la difusin de las lecturas de entretenimiento y las lecturas devotas entre las mujeres de esta centuria. Para ello he revisado la representacin de la mujer en una gran variedad de textos como los tratados de medicina, de filosofa, teologa y finalmente, las obras literarias para recoger los principales estereotipos de los que dependi el discurso didctico-moral femenino que defini las buenas y las malas lecturas. Tambin me he servido del examen de epstolas, crnicas, anotaciones y, excepcionalmente, documentos notariales, que abordaban la cuestin de la lectura femenina, casi siempre desde una ptica masculina. Mi aproximacin a la lectura femenina como una representacin pretende no solamente examinar las circunstancias que determinaban la recepcin de ciertas obras en mujeres, cuestin que ya ha sido examinadsima por la crítica, sino la experiencia misma de la lectura femenina en el siglo XVI. La hiptesis que propongo es que estas poticas de la lectura en el Renacimiento se adhieren a unas corrientes ideolgicas articuladas por los humanistas y moralistas, respecto al deber ser de la lectura y a su funcin social. La lectura como fuente de virtud tiene la capacidad de influir en la subjetividad del lector, sentencia que se lleva hasta las ltimas consecuencias para el caso de la mujer, sin importar la naturaleza del libro que ejerza este dominio. Por ello, la lectura se convierte en un asunto de orden social, pues tienen la capacidad de alterar las instituciones polticas y religiosas, y por ello, requiere de una regulacin precisa, especialmente para la mujer.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El presente trabajo ofrece un estudio exhaustivo de la Antologa de cuentistas espaoles contemporneos, de Francisco Garca Pavn, obra que contribuy en su da a la difusin y consolidacin del cuento en nuestro pas. A travs del anlisis de las piezas contenidas en sus tres ediciones y de las relaciones que se establecen entre ellas, as como del estudio de la vida y la obra de cada uno de sus autores, puede observarse la evolucin que ha experimentado el gnero en Espaa desde los aos de la primera posguerra hasta la dcada de los ochenta.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball s veure de quina manera les historietes de Tintn reflecteixen lpoca en qu van ser elaborades i establir una relaci entre la histria i el cmic. La metodologia que sha emprat ha estat centrada principalment en dues tasques paralleles i complementries. Duna banda, lestudi de la histria del segle XX a partir de lobra dEric Hobsbawm del mateix nom i daltres fonts bibliogrfiques per tal dadquirir una idea general sobre lanterior segle. Daltra banda, lanlisi duns determinats aspectes dels cmics de Tintn. Aquests sn: lpoca en qu va ser elaborat, una sntesi de largument, el recorregut geogrfic que fa Tintn, els conflictes i esdeveniments histrics - parallels a la realitat del moment- que hi apareixen, les problemtiques contempornies, i un comentari entorn de la documentaci i les fonts dinspiraci usades per Herg. Aquesta anlisi es va dur a terme a partir duna selecci de sis cmics del mateix perode. En conclusi, veiem que realment existeix una relaci entre els esdeveniments dels cmics i lpoca en qu van ser elaborats. Aix ens permet tamb apropar-nos-hi i conixer lautor, Herg, de qui podem dir que es basa en la realitat que lenvolta i en els esdeveniments del seu moment per elaborar els cmics.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El presente trabajo es el resultado de una investigacin acerca de las primeras influencias a partir de las cuales se concibieron el imaginario, el sistema pedaggico y la tcnica interpretativa de Constantin Sergeyevich Stanislavsky (1863-1938). Las ideas extradas del estudio se presentan a travs de tres bloques principales: el contexto histrico-teatral en Rusia; la infancia y juventud de Stanislavsky; y las influencias del romanticismo y el realismo ruso hasta la creacin del MAT en 1898

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

This research paper seeks to bring into view the present-day situation of Native-American narrative in English. It is divided into four chapters. The first deals with the emergence of what we might call a Native-American narrative style and its evolution from 1900 up until its particularly forceful expression in 1968 with the appearance of N. Scott Momadays novel House Made of Dawn. To trace this evolution, we follow the chronology set forth by Paula Gunn Allen in her anthology Voice of the Turtle: American Indian Literature 1900-1970. In the second chapter we hear various voices from contemporary Native-American literary production as we follow Simon J. Ortizs anthology Speaking for the Generations: Native Writers on Writing. Noteworthy among these are Leslie Marmon Silko and Gloria Bird, alongside new voices such as those of Esther G. Belin and Daniel David Moses, and closing with Guatemalan-Mayan Victor D. Montejo, exiled in the United States. These writers contributions gravitate around two fundamental notions: the interdependence between human beings and the surrounding landscape, and the struggle for survival, which of necessity involves the deconstruction of the (post-)colonial subject. The third chapter deals with an anthology of short stories and poems by present-day Native-American women writers, edited by Joy Harjo and Gloria Bird and entitled Reinventing the Enemys Language: Contemporary Native Womens Writings of North America. It too exemplifies personal and cultural reaffirmation on a landscape rich in ancestral elements, but also where ones own voice takes shape in the language which, historically, is that of the enemy. In the final chapter we see how translation studies provide a critical perspective and fruitful reflection on the literary production of Native-American translative cultures, where a wide range of writers struggle to bring about the affirmative deconstruction of the colonialised subject. Thus there comes a turnaround in the function of the enemys language, giving rise also to the question of cultural incommensurability.