Anna Senyé, poeta

Anna Senyé, poeta és un treball que explora la vida i el treball literari d’una poeta catalana anònima. Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle vint, tant com a poeta com a periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada. Els seus poemes mostren el seu amor pels animals i la natura, així com també el record de la infantesa a la seva vila natal. Presentem quatre retrats de l’escriptora: el ‘Retrat de la família’, el ‘Retrat de la dona’, el ‘de la poeta’ i finalment, el ‘Retrat de la viatgera’. Amb aquests retrats, els poemes d’Anna Senyé deixen de ser oblidats i la poeta passa a formar part de la genealogia d’escriptores catalanes. Paraules clau: Anna Senyé, poesia catalana, gènere i literatura.

L'actitud de quatre escriptors catalans davant la Guerra civil (1936-1939) : Joan Sales, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener i Marià Manent

L'objectiu d'aquest treball és aclarir, fins on sigui possible, quines van ser les reaccions de quatre escriptors catalans en esclatar el conflicte, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener (

Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital

Els objectius del projecte “Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital” són diversos: d’una banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Marià Manent; d’altra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. La digitalització ha permès de preservar digitalment el patrimoni literari constituït per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors més importants de la literatura catalana del segle XX. L’inventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha permès de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduïts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusió d’aquests registres bibliogràfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres permet la seva consulta en línia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitarà als investigadors l’estudi de la història textual de les traduccions, la de l’evolució de la llengua literària dels autors, entre altres possibilitats.

Dolor de actriz: Anna Magnani en la invención del cine moderno

El siguiente ensayo es el fruto de una investigación personal sobre la contemporaneidad de la carrera cinematográfica de Anna Magnani (1908-1973), actriz italiana de la segunda mitad del siglo XX particular por el realismo, la inmediatez y la profundidad dramática de su estilo interpretativo. A través de su caso, hoy injustamente olvidado y relegado a símbolo de une época, éste estudio pretende volver sobre la figura del actor y sobre la ausencia categórica a la que la historia del cine ha relegado ésta figura. El estudio incluye la pieza audiovisual “Attrice”, documental sobre éste proceso de investigación.

Lluis Marià Vidal i la geologia gironina

Sobre la figura de Lluís Marià Vidal i Carreras, enginyer de mines, geòleg i president del Centre Excursionista de Catalunya.

El Memorial de Barcelona a Archer Milton Huntington, el fundador de la Hispanic Society of America, y a su esposa, la escultora, Anna Hyatt Huntington.

Barcelona en 1954 se anticipo a todos los homenajes, dedicando a Archer Milton Huntington (New York, 1870- Bathel, Connecticut, 1955) un monumento en reconocimiento a su excepcional figura como coleccionista e hispanófilo y también a su esposa, Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, 1876 - California, 1973), excelente escultora que generosamente secundo los propósitos filo hispanos de su consorte. De esta manera Barcelona quería dejar constancia de su devoción y tributo a este reconocido coleccionista y filántropo americano que ayudo a vencer el llamado "Paradigma Prescott", historiador que había defendido las tesis sobre la leyenda negra española. A la vez que se reconocía que Archer M. Huntington ocupaba un lugar preeminente en la línea del hispanismo americano conjuntamente con los nombres de George Ticknor (1791 -1871), Washington Irving (1783-1859) y Henry Longfellow (1807-1882).

The Monument Erected in Barcelona in 1954 in Honor of Archer Milton Huntington, the Founder of The Hispanic Society of America, and His Wife, Anna Hyatt Huntington, the Eminent Sculptress.

It was in 1954 that Barcelona became the first city to pay tribute to Archer Milton Huntington (New York, 1870 - Bathel, Connecticut, 1955), by erecting a monument to the memory of this outstanding collector and Hispanist, and to hiswife, Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, 1876 - California, 1973). An excellent sculptor, Anna Hyatt Huntington was also unstinting in her support of her husband¿s Hispanic interest. The monument was Barcelona's way of recognizing and paying tribute to this greatly respected American collector and philanthropist. Huntington played a major role in refuting "Prescott's Paradigm", named after the historian whose work on Spain did much to further the Black Legend.3 Moreover, Huntington occupied an important place in American Hispanic Studies, along with such other outstanding names as George Ticknor (Boston, 1791 - 1871), Washington Irving (New York, 1783 - 1859) and Henry Longfellow (1807 - 1882).

Hindleg muscle energy and substrate balances in cold-exposed rats

Rats chronically cannulated in the carotid artery and the muscular branch of the femoral vein were subjected to a cold (4 °C) environment for up to 2 h. The changes in blood flow (measured with 46Sc microspheres) and arterio-venous differences in the concentrations of glucose, lactate, triacylglycerols and amino acids allowed the estimation of substrate (and energy) balances across the hindleg. Mean glucose uptake was 0.28mmol min21, mean lactate release was 0.33mmol min21 and the free fatty acid basal release of 0.31mmol min21 was practically zero upon exposure to the cold; the initial uptake of triacylglycerols gave place to a massive release following exposure. The measurement of PO·, PCO· and pH also allowed the estimation of oxygen, CO2 and bicarbonate balances and respiratory quotient changes across the hindleg. The contribution of amino acids to the energy balance of the hindleg was assumed to be low. These data were used to determine the sources of energy used to maintain muscle shivering with time. Three distinct phases were observed in hindleg substrate utilization. (1) The onset of shivering, with the use of glucose/glycogen and an increase in lactate efflux. Lipid oxidation was practically zero (respiratory quotient near 1), but the uptake of triacylglycerols from the blood remained unchanged. (2) A substrate-energy shift, with drastically decreased use of glucose/glycogen, and of lactate efflux; utilization of triacylglycerol as practically the sole source of energy (respiratory quotient approximately 0.7); decreasing uptake of triacylglycerol and increased tissue lipid mobilization. (3) The onset of a new heat-homeostasis setting for prolonged cold-exposure, with maintenance of muscle energy and heat production based on triacylglycerol utilization and efflux from the hindleg (muscle plus skin and subcutaneous adipose masses) contributing energy to help sustain heat production by the core organs and surrounding brown adipose tissue.

Rat insulin turnover in vivo

Zucker lean and obese rats were injected under pentobarbital anesthesia with 125I-labeled insulin; at timed intervals from 30 to 120 sec, blood samples were extracted and used for the estimation of insulin levels by RIA. A group of rats from each series was maintained under a constant infusion of noradrenaline. For each insulin determination, a duplicate blood sample containing the same amount of insulin as that used in the RIA, but without the radioactive label, was used as a blank for insulin measurement. The radioactivity in these tubes was then used for the measurement of insulin label per ml blood. From plasma label decay curves and insulin concentrations, the insulin pool size, half-life, and rate of degradation were calculated. Obese rats had higher insulin levels (2.43 nM) and showed less effect of noradrenaline than their lean counterparts, in which insulin distribution volume shrank with noradrenaline treatment. The half-life of plasma insulin was similar in all groups (range, 226-314 sec). Pool size and overall degradation rates were higher in obese (198 femtokatals) than in lean rats (28 femtokatals). It is postulated that obese rats synthesize and cleave much more insulin than lean controls despite their higher circulating levels of insulin.

Anna Senyé : Notes biogràfiques i recorregut poètic

Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle xx, com a poeta, periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i a Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada.

Marià Vallès i Vallès, arxiver de la Diputació de Barcelona (1893-1919)

Des de la creació de l’Arxiu (1820) ha evolucionat el tractament dels seus fons. Segons els Reglaments (1822, 1879) els oficials descrivien els expedients, el registrador resseguia el tràmit, i l’arxiver controlava amb un registre la ubicació dels lligalls. Esteve (1836) inventarià la documentació antiga, estructurada en seccions per Quintana. Solà (1854), seguit per Rancés, classificà per negociats i matèries i millorà la descripció dels lligalls. Vallès confeccionà un Registre-inventari que descriu cronològicament per negociats i matèries tots els fons. També inventarià col•leccions i fons afegits, que la Mancomunitat destinà a l’IEC, la Biblioteca de Catalunya i els Museus d’Art. Paraules clau: Història d’arxius, arxivística catalana, arxivers catalans, Marià Vallès, Vallès i Vallès, arxiu, Diputació, Mancomunitat, Jacint Verdaguer, Prat de la Riba

A propòsit d'una cançó popular recollida per Jacint Verdaguer i enviada al seu amic Marià Aguiló

«Comiat de Vic» forma part del recull de cançons populars que Jacint Verdaguer va enviar al seu amic i erudit mallorquí Marià Aguiló. La lletra de la cançó traça un itinerari a través de la ciutat que va fent menció dels edificis religiosos que es troben durant el trajecte. L’emoció acumulada i el dolor de la partença indiquen que probablement es tracta del comiat definitiu d’un condemnat a mort.

[Ressenya del llibre] Esteban, Mari Luz. (2011). Crítica del pensamiento amoroso. Barcelona. Bellaterra. ISBN: 978­84­7290­549­8

Ressenya del llibre de Mari Luz Esteban, titulat 'Crítica del pensamiento amoroso', i publicat l'any 2011 per Hepatia Press, sobre l'amor

Entrevista: Anna Di Salvo y Mirella Clausi

Entrevista amb Anna Di Salvo y Mirella Clausi