Deriva nictemeral de macroinvertebrados en el rio Llobregat (Barcelona)

A study on the qualitative and quantitative coniposition of macroinvertebrate drift in the Llobregat river ( N E Spain) is put fonvard. Samples were taken hourly during a 24 hour period in august 1982. The samples were taken with a net of 625 cm. of filtering surface and an opening mesh size of 500 microns, which íiltered 72,1 m3 /h. and collected 75.719 individuals during the sampling period. That means a drift rate of 1.224 indiv./h. and a drift density of 17 indi/m3 . 8 I0/o of the organismes collected were exuviae, mainly pupal chironomid skins (54%) and nimphal ephemeroptera moults (27(Ynj. The remainder percentage of living organisms represents a drift rate of 227 indiv./h. and a drift density of 3.14 indiv./m3. These are intermediate values ifwe compare them with the data published. Sixty per cent of the living drift were chiroiiomids. 17.5 '1 ephemeroptera and 10 (%1 trichoptera; these being the niost iniportant groups. Ofthe 87 species identified in those groups 23 were common in al1 the (7 1 ) samples (Table 1)

Assessment of the water chemistry and the macroinvertebrate community changes produced during the creation of the new Llobregat river mouth (Barcelona, NE Spain)

In 1999, a set of coordinated projects and investments whose principal objective was to transform Barcelona into one of the main distribution points of southern Europe resulted in the relocation of the Llobregat River mouth. The mouth was relocated by draining the old river mouth and constructing a new one. The aim of this study was to characterise the physico-chemical properties and the aquatic macroinvertebrate communities of the new river mouth and to monitor the changes experienced by the estuarine environment during its creation. A sampling point was established in the river 1.8 km upstream from its connection with the new mouth, and two sampling points were established in the new mouth. Samples of water and macroinvertebrates were collected every two months from May 2004 to June 2005, covering the periods before (from May to September 2004) and after (from September 2004 to June 2005) the new mouth was connected to the river and the sea. During the period before its connection to the river and the sea, the new mouth was functionally similar to a lagoon, with clear waters, charophytes and a rich invertebrate community. After the connection was completed, seawater penetrated the river mouth and extended to the connection point with the river (approximately 3.9 km upstream). An increase in conductivity from 4-6 mS cm 1 to 24-30 mS cm 1 caused important changes in the macroinvertebrate community of the new mouth. An initial defaunation was followed by a colonisation of the new mouth by brackish-water and marine invertebrate species. Due to its design (which allows the penetration of the sea) and the decreased discharge from the lower part of the Llobregat River, the new mouth has become an arm of the sea

Do mediterranean genera not included in Tachet et al. (2002) have mediterranean trait characteristics?

Do mediterranean genera not included in Tachet et al. 2002 have mediterranean trait characteristics? Multiple-trait databases are increasingly used in community ecology in different regions of the world. In Europe, Tachet et al.(2002) compiled an aquatic macroinvertebrate database for 473 taxa using information on 11 biological traits described by 63 categories. However, less studied regions, at the time of the compilation of the database, such as the mediterranean Basin, can harbour exclusive genera, which were not included in Tachet"s database. In a large-scale study across the mediterranean Basin, we found 44 genera that were not included in Tachet"s database (NEW genera). Our main aim was to compile trait information for these NEW genera and assess whether these genera had specific traits that could explain their exclusivity to the Mediterranean region. We compared the trait characteristics of NEW genera to those of genera only found in Mediterranean or temperate regions that were included in the Tachet"s database (MED and TEM genera, respectively). We found that NEW genera had more mediterranean characteristics than TEM genera and that some trait categories of NEW genera were even more mediterranean-like than the traits of MED genera (e.g., diapause). Therefore, our results suggest that the specific biological traits of these NEW genera allow them to cope successfully and exclusively with the harsh environmental conditions of the mediterranean climate rivers, which could partially explain their absence in Tachet"s database. Other explanations, such as the limited dispersal ability of these NEW genera to reach and colonize temperate Europe or the rarity of these NEW genera, should also be considered. We provide biological traits of the NEW genera to be used in future studies on the mediterranean river ecology.

Temporalidad y contaminacion como claves para interpretar la biodiversidad de macroinvertebrados en un arroyo mediterraneo (Riera de Sant Cugat, Barcelona)

En Octubre de 1995 se estudiaron 10s macroinvertebrados acuaticos en varias localidades de la cuenca de la Riera de Sant Cugat (Barcelona) situadas dentro y fuera del Parque Metropolitan0 de Collserola y, se relacionaron con la calidad y la temporalidad de las aguas. Gran parte del recorrido de 10s cauces estaba sec0 en el moment0 de estudio. Algunas localidades, situadas en 10s limites del Parque, poseian flujo permanente per0 con elevados signos de contaminacibn. Dentro del Parque se encontraron algunas zonas con caudal permanente, aunque reducido (desde menos de 1 V s hasta 32 Us), y zonas con flujo intermitente, ademas de 10s que estaban secos. En las quince localidades muestreadas se encontraron un total de 65 taxones distintos; la mayor riqueza en una sola estacidn fue de 33 y se encontraron tanto especies de zonas redfilas (simlilidos o algunos efemerdpteros) como aquellas m8s propias de aguas 16nticas como hemipteros, odonatos o algunos cole6pteros. Mediante un anhlisis de ordenacidn en el espacio se agruparon las estaciones y se ordenaron en funcibn de su flujo y del grado de polucibn, diferenciindose claramente las estaciones externas al parque (con flujo moderado y cierta contaminacidn) de aquellas situadas en el interior del parque y, entre Cstas, las de flujo permanente respecto a las encharcadas. Se analizaron las diferencias entre estos cuatro grupos segun 10s tipos de organismos existentes y su estrategia trófica. A pesar de que muchos puntos de muestreo presentaban poca agua, se refuerza la idea de la importancia de mantener 1os flujos minimos de estos rios para conservar la biodiversidad.

Quantification of environment-driven changes in epiphytic macroinvertebrate communities associated to Phragmites australis

The epiphytic macroinvertebrate communities associated with the Common Reed, Phragmites australis (Cav.) Trin. ex Steudel, were examined seasonally from summer 2004 to spring 2005 in eleven coastal lagoons of the Llobregat Delta (NE Spain) following the method proposed by Kornijów & Kairesalo (1994). The aims of the study were to: 1) characterise and quantify changes in epiphytic macroinvertebrate communities along environmental gradients; 2) assess the contribution of elements of the epiphytic compartment to structuring the community; 3) define the optima and tolerances of selected epiphytic macroinvertebrate taxa for the most relevant ecological factors responsible for assemblage composition; and 4) identify possible epiphytic species assemblages that would allow a lagoon"s typology to be established, as well as their representative indicator species. Communities showed statistically significant seasonal variation, with two faunal peaks: one in summer, with high chironomid densities, and the other in winter, with high naidid densities. These peaks showed a clear response to the influence of environmental factors. Salinity explained the highest percentage of total variance (36%), while trophic variables (nutrients, phytoplanktonic chlorophyll-a, and total organic carbon) and epiphyton biomass (19.2 and 4% of total variance explained, respectively) were secondary. Three different epiphytic macroinvertebrate species assemblages could be defined. These assemblages were directly linked to conductivity conditions, which determined the rate of survival of certain taxa, and to the existence of a direct connection with the sea, which permitted the establishment of 'brackish-water' species. In spite of the existence of these species assemblages, the species composition and biomass of epiphytic macroinvertebrates and epiphyton differed substantially between lagoons; both elements were subject to changes in the environment, which finally determined the site-to-site variation in the density and composition of the macroinvertebrate population

Effects of Temperature, Salinity and Fish in Structuring the Macroinvertebrate Community in Shallow Lakes: Implications for Effects of Climate Change

Climate warming may lead to changes in the trophic structure and diversity of shallow lakes as a combined effect of increased temperature and salinity and likely increased strength of trophic interactions. We investigated the potential effects of temperature, salinity and fish on the plant-associated macroinvertebrate community by introducing artificial plants in eight comparable shallow brackish lakes located in two climatic regions of contrasting temperature: cold-temperate and Mediterranean. In both regions, lakes covered a salinity gradient from freshwater to oligohaline waters. We undertook day and night-time sampling of macroinvertebrates associated with the artificial plants and fish and free-swimming macroinvertebrate predators within artificial plants and in pelagic areas. Our results showed marked differences in the trophic structure between cold and warm shallow lakes. Plant-associated macroinvertebrates and free-swimming macroinvertebrate predators were more abundant and the communities richer in species in the cold compared to the warm climate, most probably as a result of differences in fish predation pressure. Submerged plants in warm brackish lakes did not seem to counteract the effect of fish predation on macroinvertebrates to the same extent as in temperate freshwater lakes, since small fish were abundant and tended to aggregate within the macrophytes. The richness and abundance of most plant-associated macroinvertebrate taxa decreased with salinity. Despite the lower densities of plant-associated macroinvertebrates in the Mediterranean lakes, periphyton biomass was lower than in cold temperate systems, a fact that was mainly attributed to grazing and disturbance by fish. Our results suggest that, if the current process of warming entails higher chances of shallow lakes becoming warmer and more saline, climatic change may result in a decrease in macroinvertebrate species richness and abundance in shallow lakes

La Variació de les etapes evolutives i l'adquisició dels aprenentatges aquàtics en una experiència motriu en la primera infància

My work seeks, to observe if there is some variation at some evolutionary stage starting from the knowledge obtained starting from the study of learning and development motor, with reference to a controlled group. My research details the types of aquatic abilities that take place as a consequence of a specific program. My investigation uses a quantitative methodology that compares the moments of appearance of different evolutionary stages in a first phase and a qualitative methodology for the second phase that makes those learnings thake place as a consequence of my intervention. To elaborate this process I have used an inductive and deductive method, I have based my reserach on fifteen years, of experience of these practices and used the data that has been provided to me from other's author's investigations.

Balanç de nitrogen i anàlisi del consum d'aigua al Baix Empordà

El present treball pretén avaluar l’impacte de les activitats agràries sobre les aigües subterrànies, al Baix Empordà. La ramaderia intensiva genera uns residus que l’agricultura no és capaç d’assumir. Els excedents generats s’infiltren al subsòl, generalment en forma de nitrats (NO3-), provocant la contaminació de les aigües subterrànies. Aquesta pot provocar greus problemes ecològics en els sistemes aquàtics, i afectar a la salut humana. S’ha realitzat un balanç de nitrogen per a les zones agrícoles de l’àrea d’estudi, avaluant els diversos processos que incorporen o extreuen nitrogen al sòl. Paral·lelament, s’ha estudiat el consum d’aigua provocat pel diversos sectors presents a la zona d’estudi, per tal d’avaluar quantitativament la pressió que provoquen sobre els aqüífers. Els resultats obtinguts mostren que la majoria de municipis estudiats generen excedents de nitrogen, justificant la presència de nitrats al subsòl.

Aïllament de dialquil glicerol dialquil tetraèters (GDGTs) i comparació interlaboratori de l'anàlisi d'aquests compostos

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Royal Netherlands Institute for Sea Research, Holanda, durant març i abril de 2007. Els glicerol dialkil glicerol tetraèters (GDGTs) són un grup de lípids presents a les membranes dels arqueobacteris que es troben presents en ambients aquàtics, en sòls i en sediments. La distribució d’aquests lípids en sediments s’utilitza per al càlcul dels índexs TEX86 i BIT, els quals són usats en estudis paleoambientals per reconstruir la temperatura i l’aport relatiu de matèria orgànica terrestre als sediments. El mètode d’anàlisi dels GDGTs intactes consisteix en HPLC/APCIMS (High performance liquid cromatography/Atmospheric pressure chemical ionization-Mass spectrometry). S’han comparat les tècniques d’anàlisi dels GDGTs entre el laboratori on s’ha realitzat l’estada i l’ICTA (UAB, Barcelona). Els resultats mostren que existeix una desviació de poca magnitud en el càlcul del TEX86 i el BIT explicat per diferències en el disseny de l’espectròmetre de masses i el procés d’integració dels cromatogrames obtinguts. Així mateix la diferència del procediment utilitzat per a la purificació de la mostra és responsable d’una divergència més important en l’obtenció dels índexs. Aquests resultats demostren que el procés de preparació de la mostra és crític en el càlcul dels índexs i ja s’estan realitzant proves per tal de determinar la causa de la discrepància. D’altra banda, l’estada al laboratori del NIOZ ha propiciat també l’aprenentatge de les tècniques emprades per a l’aïllament individual dels GDGTS, tals com la cromatografia líquida preparativa i el FIA (flow injection analysis). Aquest coneixement s’ha aplicat al laboratori de l’ICTA (UAB) per adaptar el procediment d’aïllament.

Estudi de la bassa de l'institut com un ecosistema

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. L'IES Sant Andreu té una bassa que fa tres anys es va omplir i que s'ha anat poblant de vegetals aquàtics provinents de Banyoles i altres basses naturals a part de la colonització natural pròpia de qualsevol ecosistema. L'estudi de la bassa com un ecosistema és un tema molt interessant ja que es fonamenta bàsicament en l'observació. El treball està estructurat en dues parts. La primera part s'encarrega de l'estudi de les característiques de l'aigua, aquesta part del treball és més experimental. La segona part consisteix en l'observació dels habitants de la bassa. En general el treball tracta de l'ecologia de la bassa de al llarg del semestre Juliol- Desembre 2009. S'han estudiat les característiques físico-químiques de l'aigua i els organismes aquàtics que l'habiten. També s'ha confeccionat un DVD que recull les observacions en viu dels microorganismes més representatius.

Els Odonats d'Osona

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. 'Els Odonats d'Osona. 1988-2008' és un treball de recerca que consisteix en un estudi de les libèl·lules o odonats de la comarca. Basat en l'estudi realitzat pel grup Meganeura d'odonats entre els anys 1988 i 1993, aquest treball inclou un inventari dels odonats que es troben actualment a Osona, anàlisis de la qualitat dels medis aquàtics, un llistat d'aquelles espècies que es troben amenaçades i l'ús d'altres espècies com a bioindicadors del medi aquàtic. A partir dels resultats obtinguts en el treball i utilitzant els resultats que va obtenir el grup Meganeura en el seu estudi, finalment s'ha elaborat un estudi comparatiu entre els dos treballs per poder observar com han evolucionat les poblacions d'odonats en els darrers 20 anys i quins factors hi han intervingut. Un cop enllestit el treball s'ha pogut observar que la qualitat del medi aquàtic a Osona ha millorat molt des que Meganeura va fer el seu estudi, i això s'ha vist reflectit en un augment molt significatiu de la diversitat d'odonats. Tot i això, hi ha zones on la contaminació de l'aigua encara és present, i caldria pendre mesures per erradicar-la. El principal objectiu del treball, però, és posar a l'abast de tothom un apassionant grup d'insectes força desconegut i poc estudiat fins ara.

Estudi de la successió primària en esculls artificials en un port marítim

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. La llum i el temps són factors importants en tots els ecosistemes i especialment en ecosistemes aquàtics, ja que constitueixen variables ambientals que condicionen la seva evolució i equilibri. L’objectiu principal del treball de recerca és estudiar el desenvolupament de les successions primàries all llarg del temps en esculls artificials submergits en un ambient marí i observar les conseqüències de la incidència, directa o no, de la llum en aquests esculls pel que fa al desenvolupament de la successions primàries. Els resultats obtinguts demostren satisfactòriament que la incidència de la llum és un factor determinant en la constitució de les successions primàries en ambients marins. Per altra part, els resultats també demostren que el temps és un factor que actua condicionant la diversitat de les formes de vida que colonitzen aquests medis marins, concretament la diversitat s’incrementa amb el temps.

El bosc dels fartets o la història d'una depuradora ecològica

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball té per objectiu plantejar el disseny d’una depuradora ecològica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant l’imminent esgotament de les principals energies fòssils i la manca de recursos tant bàsics com l’aigua, es pretén insistir en els molts avantatges d’importar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aigües residuals industrials, agrícoles i urbanes, amb una despesa energètica pràcticament nul•la i uns beneficis ecològics, econòmics i de cost de la oportunitat més que evidents. El reciclatge d’aigües residuals es presenta com un dels reptes més importants de les societats actuals. La denominada fitodepuració aprofita el poder refinador de la vegetació present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de l’aigua mitjançant una sèrie de complexos processos biològics i fisicoquímics que la natura, en la seva dinàmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I és en base a aquestes qualitats depuradores d’aquests ecosistemes aquàtics que sorgeix la figura de l’aiguamoll artificial.

Diagnosi ambiental de la riera de Santa Coloma entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes

A l’actualitat trobem nombrosos sistemes aquàtics alterats per diferents efectes d’origen antropogènic. Per tal d’evitar i/o disminuir aquests efectes va sorgir la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) essent aquest un dels seus objectius. Aquest article descriu el funcionament hidrogeològic i l’estat ecològic de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera (NE Catalunya), des de pràcticament el seu inici a Santa Coloma de Farners (Girona) fins a Riudarenes (Girona). S’intenta establir les possibles influències del funcionament hidrogeològic en l’estat ecològic a partir de dades piezomètriques, de cabal, fisicoquímiques i biològiques. Per aquesta última part s’han utilitzat indicadors biològics com l’índex d’hàbitat fluvial (IHF), avaluant l’hàbitat físic; l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), per determinar la qualitat ecològica de la zona de ribera; l’índex Biological Monitorig Working Party per a conques internes de Catalunya (BMWPC), per avaluar les diferents famílies de macroinvertebrats que hi viuen i l’índex ECOSTRIMED, una síntesi dels dos índex anteriors.

Elaboració de nous recursos docents en el camp de la biologia vegetal, mitjançant l'ús de noves tecnologies de microscòpia com làser confocal i multifotó

Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anàlisi de característiques citològiques, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells d’organització, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte està sent utilitzat en les assignatures següents: Botànica Farmacèutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aquàtics: les algues, Plantes d'ús alimentari, Conserv. i gestió de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptògames, Biologia II, Tècniques Exp. de biologia II, Botànica, Biologia animal i vegetal. Per a la realització de l’estudi, s'ha obtingut una col·lecció d’imatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemàtics. Durant el primer any s’han adquirit totes les imatges necessàries, per tal de poder elaborar el material didàctic en suport digital. Durant el segon any s’ha implementat aquest material a les respectives classes pràctiques i s’ha avaluat la seva importància en la millora de la formació dels alumnes i del suport al professor. L’aplicació del material elaborat a la docència pràctica durant el tot segon any ha permès fer un primer estudi per valorar la seva eficàcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tècnics ha estat bàsic per a l’obtenció de material didàctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docència pràctica.