23 resultados para Interpersonal communication |5 DLC
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Se exploran las importantes aportaciones que las teoras hologramticas de la nueva fsica y de la perspectiva de complejidad pueden aportar a una renovacin transdisciplinaria e integradora de la Lingstica general.
Resumo:
Se exploran las importantes aportaciones que las teoras hologramticas de la nueva fsica y de la perspectiva de complejidad pueden aportar a una renovacin transdisciplinaria e integradora de la Lingstica general.
Resumo:
Mobile technology plays an increasing role in interpersonal communication,representing a useful resource for different age cohorts. While the usage ofmobile communication by younger people has received a wide attention fromcommunication scholars, its usage by older people is less explored. Thegoal of our research project is to analyse the usage of mobile phones by theelderly in Italy. We conducted 51 semi-structured interviews in Rome and in amid-range town located in Umbria, between October 2013 and February 2014.Our study explores older users motivations and usage practices, their perceptions of mobile phones, theiradoption and domestication of mobile phones, their usage skills. More specifically,our analysis focuses on: - personal characteristics - personal networks (personalnetwork composition, self-perceived social life, communication channels) -adoption of mobile telephone - consumption patterns of mobile devices - usedmobile services - location and mobility of mobile telephone - current mobilecharacteristics - attitude and opinions towards mobile technology Our preliminaryresults show major differences in users behaviours and perceptions, that canbe related to age cohorts (younger olds vs older olds); socio-cultural levels;vital trajectories (in terms of professional and familiar status); and gender.
Resumo:
El estudio de las implicaciones comunicativas presentes en el paisaje abre un amplio abanico de posibilidades para el tratamiento de la dualidad entre comunicacin y paisaje. Aspectos como los efectos que el paisaje genera en los procesos de comunicacin humana (comunicacin intrapersonal e interpersonal), el seguimiento de los procesos comunicativos mediante los cuales se mercadea con el paisaje (comunicacin de masas), la construccin de imaginarios individuales y colectivos a partir de la interaccin entre ciudadana y paisaje y, ms recientemente, la construccin de identidades territoriales a partir de la elaboracin de una imagen de marca de ciudad o de pas lase promocin turstica, citymarketing y/o branding tienen, todos ellos, unas enormes implicaciones en las sociedades contemporneas. Es por todo ello por lo que se hace imprescindible avanzar hacia un modelo de anlisis comunicativo del paisaje, objetivo posible interrelacionando la geografa y los estudios de comunicacin, dos disciplinas aparentemente alejadas una de la otra en cuanto a sus orgenes y su praxis y, sin embargo, muy cercanas en lo que respecta a la evolucin reciente de sus paradigmas y en lo referente al tratamiento de determinados conceptos, como los de espacio y paisaje.
Resumo:
Past research in using ICTs (Information and Communication Technologies) in interpersonal communication showed that age plays an important role. There is a general assumption that the elderly are left behind regarding the adoption and the use of ICTs. Furthermore, elders tend to use ICTs mainly for instrumental purposes and the use is rather non-sophisticated. When elders are using ICTs to maintain their social network, similar patterns could be found: They start using internet, or intensify its use, when their children move abroad while they might decrease using the tool if the motivation ends. In this research we explore elders' incentives to go online and use internet services to communicate; the type of agencies they use to communicate with children and grandchildren abroad; and the situations that make them stop using the ICTs or even reject internet mediated communications. We base our discussion on the empirical evidence the two authors gathered in different cities and countries: Barcelona, Romania, Toronto, Los Angeles, Montevideo and Lima, through semi-structured interviews and observation, with people aged 60 years old and over. The results show that the ability for using ICT tools in an autonomous way is a better explanation than age. In this, we distinguish between assisted users and autonomous users. We found that oldest seniors and those seniors who are less socially active are more likely to be assisted users than those who are socially or professionally active. For them communication with their children and grandchildren abroad follows no agency or it is mediated by significant others from their local social network, who are able to use ICTs and select specific information to share, in the second step, with the elder. For some younger participants the use of ICTs is rather situational and imposed by their children or grandchildren, who installed the tool in the first place and assisted them in using it. Finally, other elders describe a proficient and independent use of ICTs so they use the devices and services the way they want to.We discuss the implications of the patterns in using ICTs, for elders' social life and their relationships with children and grandchildren. First, we emphasis the fact that those elders rejecting the ICTs or being unskilled in using them to communicate might be left out from their family circle, particularly when children are abroad -they would experience more isolation. Second, we underline the fact that when children and grandchildren are the ones that control the ICTs used by their parents and grandparents, they are controlling also the information flow and this will redefine the power relations between elders and their younger relatives.
Resumo:
The study of the communicative implications related to landscapes opens a wide range of possibilities concerning the treatment of the communication and landscape relationship. Issues such as the effects of the landscape on the processes of human communication (intrapersonal and interpersonal communication), the follow-up of the communicative processes by means of which the landscape becomes an object of trade (mass communication), the construction of individual and collective imaginaries arising from the citizenship and landscape exchange and, recently, the construction of territorial identities through the production of a brand image of a city or country (i. e., tourist promotion, city marketing and branding). All of them have important implications in the contemporary societies. For that reason, it appears almost essential to progress towards a communicative landscape model, a target which becomes possible if we interrelate geography and communication studies, two fields apparently unrelated one another concerning their origins and practice, although they are very close if we look at the recent evolution of their paradigms and the approach to certain concepts, such as space and landscape.
Resumo:
En aquest article es presenta el mtode multisistmic per a l'anlisi de la comunicaci humana. En primer lloc, es fa una revisi del concepte comunicaci humana multisistmica que s'entn com l'intercanvi de missatges complexos que es transmeten mitjanant una modalitat combinatria de canals fsics i somtics. Aquests missatges sn codificats i descodificats per sistemes semitics semblants, per alhora distints, que es coestructuren internament i s'interrelacionen els uns amb els altres amb l'nic objectiu de comunicar. Aix doncs, la comunicaci humana multisistmica no noms s possible a travs del sistema lingstic que ens caracteritza y diferencia com a espcie, sin que, a ms a ms, hi intervenen altres sistemes semitics que es coestructuren internament, s'interrelacionen els uns amb els altres i sn coexpressius amb el llenguatge verbal. En segon lloc, es descriuen les investigacions ms rellevants en aquest camp que examinen la correlaci que es produeix entre els diferents sistemes semitics de la comunicaci humana -principalment, llenguatge, parallenguatge i kinsica-. Per tant, l'anlisi de la comunicaci humana multisistmica estudia no noms la diversitat de sistemes semitics que interactuen i s'interrelacionen, sin tamb els mecanismes que regulen la relaci que s'hi estableix. s per aix que es considera el concepte de 'sistema' fonamentat en la Teoria General de Sistemes, i es justifica la selecci del mot 'multisistmic' com l'alternativa ms clara i inequvoca. Finalment, s'exposa el procs d'anlisi multisistmic, la descripci de les fases analtiques i els mtodes emprats, aix com tamb la selecci dels instruments d'anlisi que s'hi fan servir.
Resumo:
We analyze a continuous-time bilateral double auction in the presence of two-sided incomplete information and a smallest money unit. A distinguishing feature of our model is that intermediate concessions are not observable by the adversary: they are only communicated to a passive auctioneer. An alternative interpretation is that of mediated bargaining. We show that an equilibrium using only the extreme agreements always exists and display the necessary and sufficient condition for the existence of (perfect Bayesian) equilibra which yield intermediate agreements. For the symmetric case with uniform type distribution we numerically calculate the equilibria. We find that the equilibrium which does not use compromise agreements is the least efficient, however, the rest of the equilibria yield the lower social welfare the higher number of compromise agreements are used.
Resumo:
This paper investigates experimentally how organisational decision processes affect the moral motivations of actors inside a firm that must forego profits to reduce harming a third party. In a "vertical" treatment, one insider unilaterally sets the harm-reduction strategy; the other can only accept or quit. In a "horizontal" treatment, the insiders decide by consensus. Our 2-by-2 design also controls for communication effects. In our data, communication makes vertical firms more ethical; voice appears to mitigate "responsibility-alleviation" in that subordinates with voice feel responsible for what their firms do. Vertical firms are then more ethical than the horizontal firms for which our bargaining data reveal a dynamic form of responsibility-alleviation and our chat data indicate a strong "insider-outsider" effect.
Resumo:
This document includes the results of the research undertaken by the author on the media planning and coverage of the Barcelona'92 and its cultural implications.
Resumo:
Article published in Greek in the special issue "The Olympic Games: the mega sports and media event" of the National and Kapodistrian University of Athens journal Communication Issues (2004, no.1), discussing the need for establishing a communication model for city-games relations.
Resumo:
Aquest projecte s la continuaci d'un estudi pilot finanat per l'Institut Catal de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandria de la mostra -avaluant les caracterstiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepci de la relaci de parella-, fins que el 2003 -i grcies a l'ajut del Departament de Benestar i Famlia-, dins la Fundaci Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistncia pblica especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situaci psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element noveds l'avaluaci dels estils d'enfrontament que les dones fan servir desprs de l'experincia abusiva viscuda. Els instruments utilitzats sn l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptaci de lEntrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domstic (Echebura et al., 1994). Es recull informaci d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen ms alterades sn l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes sn coherents amb les actituds defensives i les estratgies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clnic, i segons lexperincia assistencial, es conclou amb la importncia de realitzar entrevistes exploratries acurades ja que aix facilita la indicaci teraputica ms adient i la focalitzaci de l'ajuda.
Resumo:
Hem establert les bases metodolgiques i teriques per investigar la pregunta Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicaci?. La investigaci ajusta el concepte despai de comunicaci a la teoria poltica, cercant els seus lmits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificaci del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservaci i supervivncia duna cultura nacional. El primer article i fase de la tesi s ladaptaci i definici del concepte espai de comunicaci. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models despai de comunicaci entenent si es tracta duna visi emfatitzant la distribuci i la producci de material marcat amb els smbols de la identitat nacional de la societat emissora, o b si emfatitza la idea dun espai de circulaci de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o naci sense estat. Igualment, es distingeix la dimensi demissi sortir del territori al mn- i la de recepci fluxos informatius rebuts des del mn al territori, concretament, al ciutad; el paper dintervenci de les institucions democrtiques s diferent en una dimensi o una altra i, per tant, tamb sn diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de lespai de comunicaci. Tamb sha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicaci per relacionar-los amb la construcci nacional com a cohesi simblica i cultural. Si b els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, s que poden conformar a llarg termini una percepci nacional general. Una comunitat s imaginada, donada la distncia fsica dels seus components, i la comunicaci social s, juntament amb leducaci, el principal factor de construcci nacional, avui en dia.
Resumo:
Aquest treball de final de carrera tracta del concepte de la persona. Es contempla el concepte de la persona al llarg de la histria i en lactualitat. Se explica la metafsica de la persona des de un plnol antropolgic, sobretot la incomunicabilitat que defineix la persona i el concepte de la dignitat que va lligat a ella. Es demostra la paradoxa del ser personal que s alhora incomunicable i interrelacionat amb altres persones pel mitj de la comunicaci, s a dir, que possex una bipolaritat entre lautonomia i la dependncia. Es conclou que la comunicaci s el producte de lamor, de les relacions amistoses, de la famlia i de leducaci. Finalment, se explicita el cas de la incomunicaci que es basa en els conceptes moderns sobre la persona, sobretot des de un plnol psicolgic.