Industrial district effects and innovation in the Tuscan shipbuilding industry

The aim of the present work is to investigate innovative processes within a geographical cluster, and thus contribute to the debate on the effects of industrial clusters on innovation capacity. In particular, we would like to ascertain whether the advantages of industrial districts in promoting innovation, as already revealed by literature (diffusion of knowledge, social capital and trust, efficient networking), are also keys to success in the Tuscan shipbuilding industry of pleasure and sporting boats. First, we verify the existence of clusters of shipbuilding in Tuscany, using a specific methodology. Next, in the identified clusters, we analyse three innovative networks financed in a policy to support innovation, and examine whether the typical features of a cluster for promoting innovation are at work, using a questionnaire administered to 71 actors. Finally, we develop a performance analysis of the cluster firms and ascertain whether their different behaviours also lead to different performances. The analysis results show that our case records effects of industrial clustering on innovation capacity, such as the important role given to trust and social capital, the significant worth put in interfirm relations and in each partner’s specific competencies, or even the distinctive performance of firms belonging to a cluster.

Sources of Competitiveness in Tourist Local Systems

At the end of the XIX Century, Marshall described the existence of some concentrations of small and medium enterprises specialised in a specific production activity in certain districts of some industrial English cities. Starting from his contribute, Italian scholars have paid particular attention to this local system of production coined by Marshall under the term industrial district. In other countries, different but related territorial models have played a central role as the milieu or the geographical industrial clusters. Recently, these models have been extended to non-industrial fields like culture, rural activities and tourism. In this text, we explore the extension of these territorial models to the study of tourist activities in Italy, using a framework that can be easily applied to other countries or regions. The paper is divided in five sections. In the first one, we propose a review of the territorial models applied to tourism industry. In the second part, we construct a tourist filiere and we apply a methodology for the identification of local systems through GIS tools. Thus, taxonomy of the Italian Tourist Local Systems is presented. In the third part, we discuss about the sources of competitiveness of these Tourist Local Systems. In the forth section, we test a spatial econometrics model regarding different kinds of Italian Tourist Local Systems (rural systems, arts cities, tourist districts) in order to measure external economies and territorial networks. Finally, conclusions and policy implications are exposed.

Creació i transmissió de coneixement als clústers empresarials: un model de simulació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Snider Entrepreneurial Research Center de la Wharton School de la University of Pennsilvanya y, EUA entre juliol i desembre del 2007. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la relació entre les estratègies de gestió del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’evolució de les poblacions d’organitzacions i els seus efectes en els patrons industrials d’aglomeració espacial. Per a això s’adopta una aproximació fonamentada en la utilització d'un model basats en agents per a obtenir hipòtesis significatives i provables sobre l’evolució de les poblacions d’organitzacions al si de clústers geogràfics. El model de simulació incorpora les perspectives i supòsits d’un marc conceptual, l’Espai de la Informació o I-Space. Això permet una conceptualització basada en la informació de l’entorn econòmic que té en compte les seves dimensions espacials i temporals. Mitjançant els paràmetres del model es dóna la possibilitat d’assignar estratègies específiques de gestió del coneixement als diversos agents i de localitzar-los en una posició de l’espai físic. La simulació mostra com l'adopció d'estratègies diverses pel que fa a la gestió del coneixement influeix en l'evolució de les organitzacions i de la seva localització espacial, i que aquesta evolució es veu modificada pel desenvolupament de les TIC. A través de la modelització de dos casos ben coneguts de clústers geogràfics d’alta tecnologia, com són Silicon Valley a Califòrnia i la Route 128 als voltants de Boston, s’estudia la interrelació entre les estratègies de gestió del coneixement adoptades per les empreses i la seva tria de localització espacial, i també com això és afectat per l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Els resultats obtinguts generen una sèrie d’hipòtesis de rica potencialitat sobre l’impacte del desenvolupament de les TIC en la dinàmica d’aquests clusters geogràfics. Concretament, es troba que la estructuració del coneixement i l’aglomeració espacial co-evolucionen i que aquesta coevolució es veu significativament alterada pel desenvolupament de les TIC.

A territorial approach to R&D subsidies: Empirical evidence for Catalonian firms

Using a database of 2,263 responses to R&D public calls in Catalonia, during the period 2007–2010, this paper proceeds to analyse the potential interaction of the territorial and policy dimensions with the propensity to apply for, and be awarded, a public R&D subsidy. Controlling for characteristics at the firm and project level, we estimate models using a twostep procedure. In the first step, our results suggest that large firms which export and which belong to high-tech manufactures are more likely to participate in a public R&D call. Furthermore, both urban location and past experience of such calls have a positive effect. Our territorial proxy of information spillovers shows a positive sign, but this is only significant at intra-industry level. Membership of one of the sectors prioritized by the Catalan government, perhaps surprisingly, does not have a significant impact. In the second step, our results show that cooperative projects, SMEs or old firms shows a positive effect on the probability of obtaining a public subsidy. Finally, the cluster policy does not show a clear relationship with the public R&D call, suggesting that cluster policies and R&D subsidies follow different goals. Our results are in line with previous results in the literature, but they highlight the unequal territorial distribution of the firms which apply and the fact that policymakers should interlink the decision criteria for their public call with other policies.

Clusters of entrepreneurship

Employment growth is strongly predicted by smaller average establishment size, both acrosscities and across industries within cities, but there is little consensus on why this relationshipexists. Traditional economic explanations emphasize factors that reduce entry costs or raiseentrepreneurial returns, thereby increasing net returns and attracting entrepreneurs. A secondclass of theories hypothesizes that some places are endowed with a greater supply of entrepreneurship. Evidence on sales per worker does not support the higher returns for entrepreneurshiprationale. Our evidence suggests that entrepreneurship is higher when fixed costs are lower andwhen there are more entrepreneurial people.

Internal promotion versus external recruitment: evidence in industrial plants

An analysis is carried out in a sample of 738 industrial plants of the determining factors in the use of internal promotion of blue-collar workers to middle managers and skilled technicians as against their external recruitment. The use of internal promotion is positively correlated with variables indicative of the efforts made by plants to measure employees' skills, and to a lesser extent, with the level of specificity of investments in human capital made by blue-collar workers. Contrary to what was expected, variables related with the use and efficiency of other incentive systems have no significant influence on the increased or decreased use of internal promotion. These results are initial evidence that internal promotions are used to protect and favour specific investments, especially those made by firms in order to discover their workers' skills.

Organización industrial y crecimiento económico en la España contemporánea: tecnología y estructura productiva

El análisis del crecimiento económico moderno debe partir, en cada caso, del escenario natural en el que los procesos históricos tienen lugar. Los datos de naturaleza geográfica son muy importantes en orden al condicionamiento de las actividades de los hombres y de las sociedades. En el caso español, las constricciones del ecosistema han jugado seguramente, un rol muy destacado. La presencia desmesuradamente grande del Estado en la actividad económica y la persistencia de un déficit crónico en la balanza comercial son hechos que han caracterizado a la economía española desde fechas muy antiguas. Las páginas que siguen, no obstante, se orientan en otra dirección y presentan algunos datos especialmente relevantes relativos al secular atraso tecnológico, a la muy baja acción en Investigación y Desarrollo (I+D) tradicionalmente efectuada por los agentes económicos en España y a la preocupante debilidad de las empresas en este terreno.

Firm Size and Geographical Aggregation: An Empirical Appraisal in Industrial Location

This paper assesses empirically the importance of size discrimination and disaggregate data for deciding where to locate a start-up concern. We compare three econometric specifications using Catalan data: a multinomial logit with 4 and 41 alternatives (provinces and comarques, respectively) in which firm size is the main covariate; a conditional logit with 4 and 41 alternatives including attributes of the sites as well as size-site interactions; and a Poisson model on the comarques and the full spatial choice set (942 municipalities) with site-specific variables. Our results suggest that if these two issues are ignored, conclusions may be misleading. We provide evidence that large and small firms behave differently and conclude that Catalan firms tend to choose between comarques rather than between municipalities. Moreover, labour-intensive firms seem more likely to be located in the city of Barcelona. Keywords: Catalonia, industrial location, multinomial response model. JEL: C250, E30, R00, R12

Una aproximación sectorial a la localización industrial en Cataluña

El objetivo de este estudio es analizar las decisiones de localización de las actividades industriales desde una óptica sectorial. En concreto, se explica la distribución municipal en Catalunya del número de nuevas inversiones procedentes del Registro de Establecimientos Industriales, durante el período 1986-2000. Los determinantes de la localización industrial se han agrupado en tres categorías: condiciones de oferta de factores, economías de aglomeración y accesibilidad. El análisis se lleva a cabo utilizando un modelo de eventos discretos con datos de panel. Los resultados obtenidos muestran que los tres conjuntos de variables introducidas son relevantes en la explicación de la localización de las empresas manufactureras y que actúan en diferente grado para los diferentes sectores.

Infraestructures de Transport i Localització Industrial. Evidència Empírica per a Catalunya

El propòsit d'aquest treball és analitzar fins a quin punt la millora en l'accessibilitat dels municipis a la xarxa viària d'alta capacitat ha tingut efectes positius en la creació d'establiments industrials. En concret, estudiem les decisions de localització d'establiments industrials a escala local per a 19 sectors manufacturers amb una desagregació de 2 dígits. Aquest treball incorpora variables de gran rellevància (com ara una mesura d'accessibilitat mesurada en temps de desplaçament i els efectes de les inversions viàries) i utilitza tècniques d'anàlisi espacial. Pel que fa a les entrades d'establiments industrials, les dades han estat obtingudes del Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Els resultats mostren una incidència positiva de les millores en la xarxa viària sobre les decisions de localització de les empreses.

Industrial location at a local level: some comments about the territorial level of the analysis

This paper contributes to the existing literature on industrial location by discussing some issues regarding the territorial levels that have been used in location analysis. We analyse which could be the advantages and disadvantages of performing locational analysis at a different local levels. We use data for new manufacturing firms located at municipality, county and travel to work areas level. We show that location determinants vary according to the territorial level used in the analysis, so we conclude that the level at which we perform the investigation should be carefully selected. Keywords: industrial location, cities, agglomeration economies, count data models.

Technical innovations at the service of cheaper labour in pre-industrial Europe. The Enlightened agenda to transform the gender division of labour in silk manufacturing

In 1749, Jacques de Vaucanson patented his or tour pour tirer la soie or spindle for silk reeling. In that same year he presented his invention to the Academy of the Sciences in Paris, of which he was a member1. Jacques de Vaucanson was born in Grenoble, France, in 1709, and died in Paris in 1782. In 1741 he had been appointed inspector of silk manufactures by Louis XV. He set about reorganizing the silk industry in France, in considerable difficulty at the time due to foreign competition. Given Vaucanson’s position, his invention was intended to replace the traditional Piémontes method, and had an immediate impact upon the silk industry in France and all over Europe.

Evaluación agronómica e industrial del material vegetal de avellano en Cataluña. Estudio de nuevas aplicaciones tecnológicas de la avellana

Los frutos secos representan un peso notable en la producción final agrícola española, siendo nuestro país el segundo productor mundial de almendra (55.000 tm grano) y el cuarto de avellana (9.000 tm grano). En el caso del avellano, la superficie de España es de unas 25.000 ha (MAPA, 2000), concentrándose el 95 % de la misma en Cataluña y, más concretamente en Tarragona (18.000 ha), donde el avellano es, en diversas comarcas, una importante fuente de ingresos. Durante las últimas décadas, el sector ha estado sometido a fuertes crisis debido al descenso de precios causado, entre otros motivos, por la existencia o no de acuerdos comerciales entre la UE y Turquía sobre este fruto seco, por las oscilaciones del dólar y la competencia creciente de Turquía, que produce casi el 75 % del total mundial y cuyos costes de producción son más reducidos, por disponer de mano de obra más barata y mejores condiciones edafoclimáticas para el cultivo. Un problema adicional de la avellana española en dicho periodo, fue la poca calidad del producto obtenido, motivada por la realización inadecuada de una serie de prácticas de recogida y de postcosecha. La variedad 'Negret' es la base de la producción de avellana española para industria y, junto con la ‘Pauetet’, constituyen el tipo comercial ‘negreta’ que es el que obtiene mejor precio en el mercado nacional. Ello es debido a sus buenas características organolépticas y elevada aptitud al tostado, que constituye el punto de partida de la mayoría de aplicaciones comerciales. Por otra parte, constituye, también, la base de la producción de la Denominación de Origen ‘Avellana de Reus’. Tradicionalmente esta variedad adolece de importantes problemas de tipo agronómico (poco vigor, rebrotante, sensible a clorosis férrica, asfixia del suelo, muy virosada, etc.) y comercial (facilidad de enranciamiento, calibres pequeños, etc.), situación que ha inducido, en la última década, a la introducción de variedades foráneas (‘Tonda Giffoni’ y ‘Tonda Romana’) que en principio no presentan estos problemas. Sin embargo, la sustitución de la variedad autóctona ‘Negret’ por otras nuevas supondría la pérdida de un carácter diferencial para la producción española, que debe evaluarse con sumo cuidado.

El Real Conservatorio de Artes (1824-1850): Orígenes y gestación de la ingeniería industrial moderna

El "Conservatorio de Artes" tuvo un origen Ilustrado, emulando a su homónimo parisino, pero nació durante el absolutismo (1824), tras un frustrado intento afrancesado (1810). Absorbió al "Gabinete de Máquinas" y tuvo como primer director a López de Peñalver. Supuso un puente entre la Ilustración y la Ingeniería Industrial decimonónica, sobre todo, a partir de la institucionalización del envío de pensionados a la "École Centrale des Arts et Manufactures" parisina, con cuyo retorno consigue transformarse en "Real Instituto Industrial" (1850). Aparte destaca su proyección social, tanto en su papel de oficina de patentes como en la promoción de exposiciones industriales.

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.