Visualització de la interaccio entre la proteïnaG12 i la catenina p120

Els processos de senyalització a través de receptors acoplats a proteïnes G (GPCRs) estan implicats en una gran varietat de processos fisiològics i patològics. Els objectius de la meva recerca es centren en l’estudi de la funció de les proteïnes heterotrimèriques de la família G12, en particular, en el paper que aquestes proteïnes poden tenir en la inducció de la migració cel•lular. Des del seu descobriment, s’han descrit diversos efectors que s’uneixen i es regulen per aquestes proteïnes. Les proteïnes de la família de RhoGEF semblen ser els efectors més directes i que juguen un paper més important en els processos de senyalització de les proteïnes G12. Tanmateix, resultats recents semblen indicar que altres vies independent de l’activació de Rho són també necessàries perquè els efectes fisiològics de les vies de les proteïnes G12 tinguin lloc. En aquest camp, els resultats que he obtingut, juntament amb resultats previs del grup, han descrit una nova via d’activació independent de Rho. Hem trobat que la proteïna G12 s’uneix a una catenina: la catenina p120. La seva unió sembla tenir lloc a través l’extrem N-terminal de la catenina i condueix a la reducció de la fosforilació en algun dels seus residus de tirosina, ja sigui per la quinasa Src o per l’activació a través d’EGF. Per tant, aquests resultats suggereixen que una altra via d’acció de la proteïna G12 seria mitjançant la regulació de la catenina p120 i, com a conseqüència, alguns processos d’adhesió cel•lular es podrien veure afectats. A fi d’entendre millor la regulació i la interacció de la catenina p120 hem iniciat l’estudi de la seva distribució cel•lular en l’espai i temps mitjançant tècniques de microscopia. Així, vam intentar construir una sonda de G12 fluorescent amb GFP. Després de diversos intents i experiments amb proteïnes no funcionals hem aconseguit, amb la col•laboració de T. Meigs, una construcció funcional que activa Rho. Això ens permetrà acabar els experiments de seguiment in vivo.

Signalling by neurotrophins and hepatocyte growth factor regulates axon morphogenesis by differential β-catenin phosphorylation

Tyrosine phosphorylation of ß-catenin, a component of adhesion complexes and the Wnt pathway, affects cell adhesion, migration and gene transcription. By reducing ßcatenin availability using shRNA-mediated gene silencing or expression of intracellular N-cadherin, we show that ß-catenin is required for axon growth downstream of Brain Derived Neurotrophic Factor (BDNF) and Hepatocyte Growth Factor (HGF) signalling. We demonstrate that receptor tyrosine kinases (RTK) Trk and Met interact with and phosphorylate ß-catenin. Neurotrophins (NT) stimulation of Trk receptors results in phosphorylation of ß-catenin at residue Y654 and increased axon growth and branching. Conversely, pharmacological inhibition of Trk or a Y654F mutant blocks these effects. ß-catenin phospho(P)-Y654 colocalizes with the cytoskeleton at growth cones. However, HGF that also increases axon growth and branching, induces ß-catenin phosphorylation at Y142 and a nuclear localization. Interestingly, dominant negative ΔN-TCF4 abolishes the effects of HGF in axon growth and branching, but not of NT. We conclude that NT and HGF signalling differentially phosphorylate ß-catenin, targeting ß-catenin to distinct compartments to regulate axon morphogenesis by TCF4-transcription-dependent and independent mechanisms. These results place ß-catenin downstream of growth factor/RTK signalling in axon differentiation.

Competition in notch signaling with cis enriches cell fate decisions

Notch signaling is involved in cell fate choices during the embryonic development of Metazoa. Commonly, Notch signaling arises from the binding of the Notch receptor to its ligands in adjacent cells driving cell-to-cell communication. Yet, cell-autonomous control of Notch signaling through both ligand-dependent and ligand-independent mechanisms is known to occur as well. Examples include Notch signaling arising in the absence of ligand binding, and cis-inhibition of Notch signaling by titration of the Notch receptor upon binding to its ligands within a single cell. Increasing experimental evidences support that the binding of the Notch receptor with its ligands within a cell (cis-interactions) can also trigger a cell-autonomous Notch signal (cis-signaling), whose potential effects on cell fate decisions and patterning remain poorly understood. To address this question, herein we mathematically and computationally investigate the cell states arising from the combination of cis-signaling with additional Notch signaling sources, which are either cell-autonomous or involve cell-to-cell communication. Our study shows that cis-signaling can switch from driving cis-activation to effectively perform cis-inhibition and identifies under which conditions this switch occurs. This switch relies on the competition between Notch signaling sources, which share the same receptor but differ in their signaling efficiency. We propose that the role of cis-interactions and their signaling on fine-grained patterning and cell fate decisions is dependent on whether they drive cis-inhibition or cis-activation, which could be controlled during development. Specifically, cis-inhibition and not cis-activation facilitates patterning and enriches it by modulating the ratio of cells in the high-ligand expression state, by enabling additional periodic patterns like stripes and by allowing localized patterning highly sensitive to the precursor state and cell-autonomous bistability. Our study exemplifies the complexity of regulations when multiple signalng sources share the same receptor and provides the tools for their characterization.

Investigating independent language learning in classroom-based EFL Learners

La recerca efectuada sobre les estratègies d’aprenentatge de llengües ha demostrat que els aprenents que utilitzen estratègies metacognitives (planificació, revisió i avaluació) desenvolupen estratègies cognitives més eficaces (Anderson, 2002). Aquest article descriu les activitats que 43 estudiants de llengua estrangera de la Universitat de Vic van emprendre de forma independent i dedueix les estratègies metacognitives que van utilitzar sense cap formació prèvia en estratègies. Els estudiants van completar un dossier on expressaven les necessitats d’aprenentatge, la planificació i supervisió de les activitats i finalment l’avaluació de l’aprenentatge que havien portat a terme de manera independent fora de les hores lectives. La primera fase de l’anàlisi de les dades revela que, tot i que els estudiants foren capaços d’expressar les necessitats d’aprenentatge en general, la formulació d’objectius i la supervisió de les activitats fou escassa. La discussió gira entorn de la formació dels estudiants de llengües estrangeres en estratègies metacognitives i la integració de l’aprenentatge autònom dins el currículum docent.

Governance mechanisms in Spanish financial intermediaries

This paper examines the governance of Spanish Banks around two main issues. First, does a poor economic performance activate those governance interventions that favor the removal of executive directors and the merger of non-performing banks? And second, does the relationship between governance intervention and economic performance vary with the ownership form of the bank? Our results show that a bad performance does activate governance mechanisms in banks, although for the case of Savings Banks intervention is confined to a merger or acquisition. Nevertheless, the distinct ownership structure of Savings Banks does not fully protect non-performing banks from disappearing. Product-market competition compensates for those weak internal governance mechanisms that result from an ownership form which gives voice to several stakeholder groups.

The Determinants of Entry are not Independent of Start-up Size: Some evidence from Spanish manufacturing

In this paper we explore the determinants of firm start-up size of Spanish manufacturing industries. The industries' barriers to entry affect the ability of potential entrants to enter the markets and the size range at which they decide to enter. In order to examine the relationships between barriers to entry and size we applied the quantile regression techniques. Our results indicate that the variables that characterize the structure of the market, the variables that are related to the behaviour of the incumbent firms and the rate of growth of the industries generate different barriers depending on the initial size of the entrants. Keywords: Entry, regression quantiles, start-up size. JEL classification: L110, L600

Corrigendum to "On randomized matching mechanisms" [Economic Theory 8(1996)377-381]

Ma (1996) studied the random order mechanism, a matching mechanism suggested by Roth and Vande Vate (1990) for marriage markets. By means of an example he showed that the random order mechanism does not always reach all stable matchings. Although Ma's (1996) result is true, we show that the probability distribution he presented - and therefore the proof of his Claim 2 - is not correct. The mistake in the calculations by Ma (1996) is due to the fact that even though the example looks very symmetric, some of the calculations are not as ''symmetric.''

On group strategy-proof mechanisms for a many-to-one matching model

For the many-to-one matching model in which firms have substitutable and quota q-separable preferences over subsets of workers we show that the workers-optimal stable mechanism is group strategy-proof for the workers. In order to prove this result, we also show that under this domain of preferences (which contains the domain of responsive preferences of the college admissions problem) the workers-optimal stable matching is weakly Pareto optimal for the workers and the Blocking Lemma holds as well. We exhibit an example showing that none of these three results remain true if the preferences of firms are substitutable but not quota q-separable.

How universal is behavior? A four country comparison of spite, cooperation and errors in voluntary contribution mechanisms

This paper studies behavior in experiments with a linear voluntary contributions mechanism for public goods conducted in Japan, the Netherlands, Spain and the USA. The same experimental design was used in the four countries. Our 'contribution function' design allows us to obtain a view of subjects' behavior from two complementary points of view. If yields information about situations where, in purely pecuniary terms, it is a dominant strategy to contribute all the endowment and about situations where it is a dominant strategy to contribute nothing. Our results show, first, that differences in behavior across countries are minor. We find that when people play "the same game" they behave similarly. Second, for all four countries our data are inconsistent with the explanation that subjects contribute only out of confusion. A common cooperative motivation is needed to explain the date.

Cooperative vs. non-cooperative mechanisms in the EU decision making process

According to the account of the European Union (EU) decision making proposed in this paper, this is a bargaining process during which actors shift their policy positions with a view to reaching agreements on controversial issues.

Regulació del factor de transcripció NFAT5 per les quinases WNK1, SPAK i OSR1 i cerca de quinases activadores de la pròpia WNK1 en resposta a estrés osmòtic

Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Life Sciences de la University of Dundee, Gran Bretanya, entre gener i març del 2007.L'estrès osmòtic causa rà pidament l'activació de la quinasa WNK1, que fosforila i activa a continuació les quinases SPAK i OSR1, que alhora regulen canals i transportadors d’ions preexistents a la membrana cel•lular. El factor de transcripció NFAT5 és el principal regulador de la resposta cel•lular transcripcional secundà ria a hipertonicitat i s’ha descrit que les quinases p38, Fyn, PKA, ERK/MEK i ATM estan involucrades en la seva regulació post-traduccional. No obstant, com que la funció d’aquestes quinases no explica totalment els mecanismes d'activació de NFAT5, s’ha estudiat si l’activitat transcripcional de NFAT5 pot estar regulada per WNK1, SPAK o OSR1. Així doncs, es va observar que l’activitat d’un reporter dependent de NFAT5 no es veu afectada per la presència de cap de les quinases anteriors, en la seva forma wild-type o dominant negatiu. D’altra banda, es va estudiar quin domini de WNK1 és necessari per a que pugui respondre a hipertonicitat i quines quinases poden estar involucrades en la fosforilació de la serina 382 de WNK1. En conclusió, les dades obtingudes apunten que l’activació de WNK1 en resposta a estrès osmòtic requereix la seva fosforilació en la serina 382 per quinases upstream com PAK2 o RSK i que també és necessari un dels seus dominis coiled-coil, almenys els aminoà cids 558 i 561. Aquests processos, però, semblen ser independents de l’activació de NFAT5 en resposta a hipertonicitat.   

Els agrocombustibles a Catalunya : mecanismes i efectes de l'europeïtzació en la política pública

En els darrers temps els agrocombustibles s’han promocionat com una alternativa als combustibles fòssils,adquirint un pes important en les agendes polítiques internacionals. Les dues grans potències econòmiques mundials, els Estats Units i la Unió Europea, han impulsat els agrocombustibles a través de diferents estratègies; plans, legislació, però també amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fòssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol pioneres en la potenciació d’experiències de producció i consum d’agrocombustibles. A partir de l’anàlisi de la política i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influència de l’esfera europea a través de diversos mecanismes en el procés, el que s’ha anomenat en la literatura com europeïtzació. Darrerament Europa s’ha convertit en un important centre de producció de polítiques públiques, especialment en polítiques ambientals i agrícoles a partir dels anys 80. És per aquest motiu que resulta rellevant conèixer les dinàmiques europees en una política complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energètics, però també amb altres aspectes relacionats amb el món agràri i el medi ambient.

Why the EU does not Have an Independent Competition Agency: French Interests and Transaction Costs in Early European Integration

A major achievement of new institutionalism in economics and political science is the formalisation of the idea that certain policies are more efficient when administered by a politically independent organisation. Based on this insight, several policy actors and scholars criticise the European Community for relying too much on a multi-task, collegial, and politicised organisation, the European Commission. This raises important questions, some constitutional (who should be able to change the corresponding procedural rules?) and some political-economic (is Europe truly committed to free and competitive markets?). Though acknowledging the relevance of legal and normative arguments, this paper contributes to the debate with a positive political-scientific perspective. Based on the view that institutional equilibria raise the question of equilibrium institutions, it shows that collegiality was (a) an equilibrium institution during the Paris negotiations of 1950-51; and (b) an institutional equilibrium for the following 50 years. The conclusion points to some recent changes in the way that European competition policy is implemented, and discusses how these affect the “constitutional” principle of collegial European governance.

Mechanisms of agglomeration: Evidence from the location of new manufacturing firms in Spain

El objetivo de esta investigación es aportar evidencia sobre las fuentes de las economías de aglomeración para el caso español. De todas las maneras posibles que se han tomado en la literatura para medir las economías de aglomeración, nosotros lo analizamos a partir de las decisiones de localización de las empresas manufactureras. La literatura reciente ha puesto de relieve que el análisis basado en la disyuntiva localización / urbanización (relaciones dentro de un mismo sector) no es suficiente para entender las economías de aglomeración. Sin embargo, las relaciones entre los diferentes sectores sí resultan significativas al examinar por qué las empresas que pertenecen a diferentes sectores se localizan unas al lado de las otras. Con esto en mente, intentamos explicar que relaciones entre diferentes sectores pueden explicar coaglomeración. Para ello, nos centramos en aquellas relaciones entre sectores definidos a partir de los mecanismos de aglomeración de Marshall, es decir, labor market, input sharing y knowledge spillovers. Trabajamos con el labor market pooling en la medida en que los dos sectores utilizan los mismos trabajadores (clasificación de ocupaciones). Con el segundo mecanismo de Marshall, input sharing, introducimos cómo dos sectores tienen una relación de comprador / vendedor. Por último, nos referimos a dos sectores que utilizan las mismas tecnologías en cuanto a los knowledge spillovers. Con el fin de capturar todos los efectos de los mecanismos de aglomeracion en España, en esta investigación trabajamos con dos ámbitos geográficos, los municipios y los mercados de trabajo locales. La literatura existente nunca se ha puesto de acuerdo en cual es el ámbito geográfico en el que mejor trabajan los mecanismos Marshall, por lo que hemos cubierto todas las unidades geográficas potenciales.

Smooth multibidding mechanisms

We propose a smooth multibidding mechanism for environments where a group of agents have to choose one out of several projects (possibly with the help of a social planner). Our proposal is related to the multibidding mechanism (Pérez-Castrillo and Wettstein, 2002) but it is "smoother" in the sense that small variations in an agent's bids do not lead to dramatic changes in the probability of selecting a project. This mechanism is shown to possess several interesting properties. Unlike in the study by Pérez Castrillo and Wettstein (2002), the equilibrium outcome is unique. Second, it ensures an equal sharing of the surplus that it induces. Finally, it enables reaching an outcome as close to effciency as is desired.