El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot

El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.

Jacint Verdaguer i Sant Joseph de la Gare de Perpinyà: Novament «Als catalans del Rosselló»*

Com és sabut, un dels camins de difusió de l’obra verdagueriana a França fou la dels cercles intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d’aquests ambients, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana, amic de Verdaguer i un dels seus suports més decidits durant l’època de la crisi personal del poeta. Amb tot, resten, encara, per identificar molts dels contactes nord-catalans de Verdaguer per tal d’arribar a obtenir un panorama complet de la xarxa de literats i religiosos, entre d’altres, que facilitaren la recepció i la difusió del poeta català a França. De la relació del poeta de Folgueroles amb els nord-catalans en resta un vast material epistolar, així com gran quantitat de traduccions al francès d’obres verdaguerianes. Ultra això, també cal fer esment d’altres testimonis de la presència de Verdaguer a la Catalunya del nord dels Pirineus.

Determination and characterization of quinolones in foodstuffs of animal origin by CE-UV, LC-UV, LC-Fl, LC-MS and LC-MS/MS

In this work methods for the multiresidue determination of the series of quinolones include in the European regulation in food of animal origin are de veloped and validated in line with Commission Decision 2002/657/EC in terms of linearity, decision limit, capability detection, precision and stability. Mult iresidue methods were established to allow the determination of quinolones covered by EU legislation in 2377/90/EC in muscle of chicken, turkey, pig and cow, plasma of cow and pig, liver of pig and milk of cow. First an extraction step was optimized and a SPE step was applied to clean!up and preconcentrate quinolones prior to their separation by CE or LC and determination by CE!UV, LC!UV, LC!Fl, LC!MS with different ion sources (ESI ,ApCI) and different mass analyser (Q, ToF) and LC!E SI!QqQ tandem mass spectrometry. The limits of quantification obtained are always lower than Maxim um Residue Limit (MRL) established by EU for quinolones in animal products and they can be applied to the control of quinolones in foodstuffs of animal origin . Finally the proposed methods were applied to determine quinolones in samples of turkey and pig muscle, pig plasma and milk of cow. Excellent quality parameters and reduced time of analysis were obtained when LC!ESI!MS/MS is used, although the others techniques presented too satisfactory results.