Seguimiento a 5 años de pacientes con hepatits crónica C y respuesta viral sostenida

L'objectiu va ser avaluar la persistència de resposta viral sostinguda als 5 anys de seguiment en pacients amb hepatitis crònica per virus C tractats amb interferó pegilat i ribavirina. Des d'agost de 2001 fins a maig de 2004, es van incloure tots els pacients del nostre centre tractats amb interferó pegilat i ribavirina que van assolir resposta viral sostinguda. Es van recollir dades demogràfiques, histològiques, bioquímics i virològiques durant el tractament i als 5 anys d'haver obtingut la resposta viral sostinguda. Només un dels pacients va presentar recurrència virològica (taxa de recurrència viral a llarg termini molt baixa).

Un programa de atención multidisciplinar al paciente con hepatitis crónica C mejora la eficacia del tratamiento con peginterferon alfa-2a y ribavirina.

La adherencia al tratamiento antiviral de la hepatitis crónica C (HCC) es una variable importante en la obtención de la respuesta viral sostenida (RVS). El objetivo de este trabajo es evaluar el impacto de un programa de atención multidisciplinar (PAM) en la adherencia y eficacia del tratamiento de la HCC. Se incluyeron 447 pacientes tratados con peginterferón-alfa-2a y ribavirina y se clasificaron en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo Validación-PAM (2007-2009, n=169). La adherencia y los porcentajes de RVS fueron superiores en los pacientes incluidos en los grupos PAM (94.6% y 77.1%) y Validación-PAM (91.7% y 74.6%) en comparación con el grupo control (78.9% y 61.9%) (p<0.05 para todos los casos).

Chronic hepatitis B reactivation following infliximab therapy in Crohn's disease patients: need for primary prophylaxis.

Background: There is little information about the effect of infliximab on the clinical course of liver disease in Crohn's disease patients with concomitant hepatitis B virus (HBV) infection. Theoretically, immunosuppression induced by infliximab will facilitate viral replication which could be followed by a flare or exacerbation of disease when therapy is discontinued. There are no specific recommendations on surveillance and treatment of HBV before infliximab infusion. Two cases of severe hepatic failure related to infliximab infusions have been described in patients with rheumatic diseases. Patients and methods: Hepatitis markers (C and B) and liver function tests were prospectively determined to 80 Crohn's disease patients requiring infliximab infusion in three hospitals in Spain. Results: Three Crohn¿s disease patients with chronic HBV infection were identified. Two of the three patients with chronic HBV infection suffered severe reactivation of chronic hepatitis B after withdrawal of infliximab therapy and one died. A third patient, who was treated with lamivudine at the time of infliximab therapy, had no clinical or biochemical worsening of liver disease during or after therapy. From the remaining 80 patients, six received the hepatitis B vaccine. Three patients had antibodies to both hepatitis B surface antigen (anti-HBs) and hepatitis B core protein (anti-HBc) with normal aminotransferase levels, and one patient had positive anti-hepatitis C virus (HCV) antibodies, negative HCV RNA, and normal aminotransferase levels. Except for the patients with chronic HBV infection, no significant changes in hepatic function were detected. Conclusions: Patients with Crohn's disease who are candidates for infliximab therapy should be tested for hepatitis B serological markers before treatment and considered for prophylaxis of reactivation using antiviral therapy if positive.

Ultra-Deep Pyrosequencing Detects Conserved Genomic Sites and Quantifies Linkage of Drug-Resistant Amino Acid Changes in the Hepatitis B Virus Genome

Selection of amino acid substitutions associated with resistance to nucleos(t)ide-analog (NA) therapy in the hepatitis B virus (HBV) reverse transcriptase (RT) and their combination in a single viral genome complicates treatment of chronic HBV infection and may affect the overlapping surface coding region. In this study, the variability of an overlapping polymerase-surface region, critical for NA resistance, is investigated before treatment and under antiviral therapy, with assessment of NA-resistant amino acid changes simultaneously occurring in the same genome (linkage analysis) and their influence on the surface coding region.

Hepatitis víricas. Implicaciones y consideraciones en la práctica odontológica

Las hepatitis víricas, especialmente las causadas por los virus B y C representan para el odontólogo y su equipo de trabajo un riesgo ocupacional debido a la posible transmisión de partículas virales a través de la sangre u otros fluidos orgánicos. Esta entidad se define como un proceso inflamatorio del hígado, con la consecuente alteración de su función y puede ser causada por alguno de los siguientes virus hepatotrópicos: A, B, C, D, E y G. El objetivo de este artículo de revisión de la literatura es describir las principales manifestaciones de las hepatitis víricas, su evolución, tratamiento, además de presentar las principales consideraciones e implicaciones a tener en cuenta por el odontólogo a la hora de tratar este tipo de pacientes.

Selección de péptidos sintéticos del Virus de la Hepatitis G (GBV-C/HGV) inhibidores del Péptido de Fusión HIV-I

El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecció del GBV-C i del virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb una menor progressió de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacció entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicació de VIH, així com la unió i la fusió amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusió del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacció i el procés de desestabilització de membranes induïdes pel pèptid de fusió de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecció i la identificació de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusió del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.

Impacto de la utilización de hígados de donantes anti-HBc positivo en pacientes trasplantados por hepatitis B

El nostre objectiu és avaluar l’impacte de la utilització de fetges de donants anti-HBc positius en pacients trasplantats per hepatitis B, els quals van ser revisats de manera retrospectiva. La probabilitat acumulada d’hepatitis B post-trasplantament al 1er, 5é i 10é any va ésser del 3,7%, 8,3% i 8,3% en els receptors d’un empelt anti-HBc+ en comparació amb el 2,7%, 9,8% i 9,8% en els que varen rebre un empelt anti-HBc- (p=0,99). La probabilitat de supervivència al 1er, 5é i 10é any dels receptors d’un òrgan anti-HBc+ va ésser del 87%, 82% i 58% front al 87%, 82% i 74% en els que varen rebre un anti-HBc- (p=0,73). La utilització de donants anti-HBc positius no afecta ni a la supervivència ni al desenvolupament de hepatitis B en pacients trasplantats per VHB.

Análisis de supervivencia post-trasplante hepático por Cirrosis post-hepatitis C en pacientes coinfectados VIH/VHC, en comparación con monoinfectados por VHC.

La TARGA (terapia antirretroviral de gran activitat) ha camviat el pronóstic dels pacients infectats pel VIH. Actualment la cirrosi per VHC y el hepatocarcinoma son les principales causes de mort. El trasplantament hepátic (TH) es una indicació recent en aquests pacients. Objectius: Comparar la supervivència post-TH en pacients coinfectats VHC/VIH front a monoinfectats VHC. Conclusions: Els resultats preliminars en el nostre centre son inferiors en pacients coinfectats en comparació amb els controls, que podría ser degut a contraindicacions para el tractament antiviral i a una menor eficacia del mateix.

Hepatitis autoimnune. Diagnòstic, característiques clíniques i resposta al tractament

La hepatitis autoimmune (HAI) és una patologia inflamatòria crónica hepàtica, progressiva i d’origen desconegut d’àmplia variabilitat clínica. S’estudiaren 40 casos (edad mitjana 50.8 anys, 82,5% dones). Al nostre medi la majoria de casos d’HAI són de tipus 1, el 40% debuten en forma d’hepatitis aguda i tenen una malaltia autoimmune associada. El 60% van rebre incialment monoteràpia amb corticoides i el 32,5% associats a azatioprina. Al 94% s’aconsegueix la remissió independentment de la pauta terapèutica i és més freqüent si l’AST està augmentada.

Resultados del tratamiento con interferón pegilado y ribavirina para la hepatitis crónica por virus C en la práctica clínica. Experiencia de cinco años

El treball conté un estudi en motivat pel quet que es coneix poc sobre els resultats obtinguts a la pràctica clínica, pel que fa a eficàcia en el tractament amb interferó pegilat y ribavirina, a pesar de que existeixen nombrosos assaigs clínics que demostren una alta eficàcia. S’han volgut evaluar a la pràctica clínica, la resposta y els factors que influeixen en el tractament de la hepatitis crònica per virus C.

Factors pronòstics de la hepatitis alcohòlica greu

La hepatitis alcohòlica (HAA) greu s’associa a una mortalitat precoç elevada. En els darrers anys s’han identificat nombrosos marcadors clínics i analítics que permeten valorar el pronòstic de la malaltia i en base als mateixos s’han elaborat diversos índexs pronòstics. L’objectiu del treball va ser identificar els factors pronòstics associats a la mortalitat de l’HAA i avaluar els diferents índexs pronòstics. Així, es varen estudiar de forma retrospectiva 66 episodis d’HAA greu que van ingressar a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona des de gener del 2000 fins al desembre del 2008.

TFC : disseny d'aplicacions per a iOS Viral Zombies TD

Joc d'estrategia per a iPhone desenvolupat amb xCode.

A continuous strain-space model of viral evolution within a host

Viruses rapidly evolve, and HIV in particular is known to be one of the fastest evolving human viruses. It is now commonly accepted that viral evolution is the cause of the intriguing dynamics exhibited during HIV infections and the ultimate success of the virus in its struggle with the immune system. To study viral evolution, we use a simple mathematical model of the within-host dynamics of HIV which incorporates random mutations. In this model, we assume a continuous distribution of viral strains in a one-dimensional phenotype space where random mutations are modelled by di ffusion. Numerical simulations show that random mutations combined with competition result in evolution towards higher Darwinian fitness: a stable traveling wave of evolution, moving towards higher levels of fi tness, is formed in the phenoty space.