The Core ideas and axioms of classical fascism (1919-1945)

This article presents and explores the axioms and core ideas, or idées-force, of the Fascist ideologies of the first third of the twentieth century. The aim is to identify the features that define the term “Classical Fascism” as a conceptual category in the study of politics and to uncover the core ideas of its political theory. This analysis requires an appraisal of both the idées-force themselves and the political use that is made of them. If these appreciations are correct, Classical Fascism is characterized by a set of ideological and political aims and methods in which ideas, attitudes and behaviours are determined by an anti-democratic palingenetic ultranationalism underpinned by a sacralized ideology; the quest for a united, indissoluble society as apolitical system and, at the same time, the collective myth that mobilizes and redeems the nation; and third, violence as a political vehicle applied unchecked against internal opposition and against external enemies who challenge the nation´s progression towards the dream of rebirth and the culmination of this progression in the form of an empire.

La comunicació al servei de la institucionalització. El cas de la revista "Forja" (1945-1966) de l'entorn Virtelià

El component religiós ha estat molt important en la formació de persones que han tingut un paper destacat en l’anomenada societat civil a partir de la recuperació de la democràcia: la formació religiosa que van rebre va desenvocar, posteriorment, en acció política. I aquesta aproximació l'hem treballada a través de la força d’una publicació anomenada 'Forja', una revista de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, que articulà al seu voltant tot un camp simbòlic de sentit. S’ha descrit el que s’ha anomenat “entorn Virtèlia”, un entorn creat per unes institucions, –les escoles Virtèlia i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia–, i una xarxa de relacions personals. Les escoles Virtèlia van ser vigents entre 1939 i 1995. Més de cinquanta anys i generacions, sent les del periode 1940-1960 en el centre d’aquest treball.

Nacionalismo e identidad nacional en Corea, 1876-1945

Este trabajo de investigación tiene como objetivo el análisis de las circunstancias sociopolíticas que propiciaron la aparición y consolidación del nacionalismo como paradigma dominante en la creación de una nueva identidad colectiva coreana. El nacionalismo ha sido, en las últimas décadas, el discurso dominante dentro de la sociedad y la política coreana. De la derecha a la izquierda, pasando por los conservadores y los radicales, el pueblo coreano ha acogido de manera análoga el discurso nacionalista, siendo un instrumento utilizado abiertamente por las diferentes fuerzas gubernamentales para su propia legitimación política y moral tanto en el norte como en el sur.

Dones ozunianes : El paper de la dona en la filmografia de Yasujiro Ozu durant el període d'ocupació nord-americana (1945-1953)

Aquest treball estudia els personatges femenins de la filmografia de Yasujiro Ozu durant el període d'ocupació nord-americana a l'estat japonès (1945-1953).

Cobertura y desamparo: garantías jurídicas de los españoles en el Perú (1870-1945) = Coverage and helplessness: legal guarantees of the spanish in Peru (1870-1945)

The archives of the Prefecture of the Peruvian Ministry of Foreign Affairs provide a perspective from which to reconstruct the broad range of legal circumstances in which Spanish residents in various regions of the country find themselves immersed (assets of relatives who have died without wills or family in Peru, political conflicts, legal problems -whether criminal or civil as a result of business activities- or the requested intervention ofconsular authorities when decisions considered detrimental to their compatriots are made by prefects and sub-prefects). The legal framework protecting Spanish nationals in Peru is analysed to understand the mechanisms of immigration in the country and the mechanisms that led them to keep their Spanish nationality, even after establishing wide-reaching family and business interests

'Making Science Understandable'. Divulgació científica i mediació editorial: el cas de The Wisdom of the Body de Walter B. Cannon (1871-1945)

The present paper aims at an historical reconstruction, in the framework of the publishing industry in the years between the two World Wars, of the role played by the publisher William W. Norton in the genesis, published in 1932, and new edition in 1938, of Walter B. Cannon"s book The Wisdom of the Body. With the analysis of this case study, we aimed at contributing to the current criticism of the «dominant view», which tries, in an uncritical manner, that scientific popularization follows an ineluctable, continuous and linear evolution.

Diagnosi d'una llei franquista: la Llei de Redempció de Censos de 1945

El 31 de desembre de 1945 les cons franquistes van aprovar una Llei de Redempció de Censos específica per a Catalunya. Es tractava d'una llei que permetia als censataris, és a dir, als emfiteutes, als propietaris de finques gravades amb censos, d'accedir a la propietat plena de les "seves" finques, és a dir, de les finques de les quals eren titulars del domini útil. D'entrada, la promulgació d'una llei com aquesta, en el marc d'un règim franquista, pot provocar un cert desconcert. En el discurs historiogràfic dominant sobre l'Espanya contemporània, la supervivència dels censos ha estat vista com una prova de la supervivència dels drets feudals, és a dir, com una clara rèmora del passat, com una evidencia del caràcter incomplet de la revolució liberal, i també com un obstacle al desenvolupament agrari i, per tant, al creixement econòmic'. Una llei de redempció de censos ha tendit a ser vista, en aquest context, com una llei clarament beneficiosa per al conjunt de la societat i, en particular, per a la pagesia i els sectors més populars. El corol·lari que es deriva d’aquesta percepció implica, admetem-ho, una visió favorable al paper del franquisme: aquest regim hauria exercit, en aquest terreny específic de les relacions socials agràries, un paper modernitzadori, i també, un paper clarament favorable a les classes populars

L'espionatge soviètic (1917-1945): una forma de control social

L'espionatge és una pràctica que, en tant que poc coneguda pel seu component fosc i discret, ha estat present en la Història de la Humanitat des de l‟Edat Mitjana fins als nostres dies. El present treball intenta dur a terme un estat de la qüestió sobre el paper de l‟espionatge soviètic en la primera meitat del segle XX, concretament, des del naixement de l‟Estat bolxevic (la Revolució Russa de 1917) fins a la fi de la Segona Guerra Mundial (el 1945). En aquest sentit, els àmbits analitzats comporten una diversitat que deixa palesa la complexitat de l‟entramat burocràtic i organitzatiu adjacent a aquest ofici. També geogràficament esdevé una tasca transversal estesa per tot el Planeta. Així també, els paràmetres emprats per l‟espionatge soviètic no comprenen límits i les purgues acabaran esdevenint l‟únic instrument possible per a aconseguir imposar el seu gran propòsit: La Revolució Socialista Mundial. Entès com a una pràctica dirigida pel propi Stalin, a voltes oberta a voltes oculta, l‟espionatge també acabarà esdevenint una tasca per a espiar els propis espies la majoria dels quals seran titllats de traïdors, trotskistes i feixistes

'Making Science Understandable'. Divulgació científica i mediació editorial: el cas de The Wisdom of the Body de Walter B. Cannon (1871-1945)

The present paper aims at an historical reconstruction, in the framework of the publishing industry in the years between the two World Wars, of the role played by the publisher William W. Norton in the genesis, published in 1932, and new edition in 1938, of Walter B. Cannon"s book The Wisdom of the Body. With the analysis of this case study, we aimed at contributing to the current criticism of the «dominant view», which tries, in an uncritical manner, that scientific popularization follows an ineluctable, continuous and linear evolution.

El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot

El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.

Jacint Verdaguer i Sant Joseph de la Gare de Perpinyà: Novament «Als catalans del Rosselló»*

Com és sabut, un dels camins de difusió de l’obra verdagueriana a França fou la dels cercles intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d’aquests ambients, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana, amic de Verdaguer i un dels seus suports més decidits durant l’època de la crisi personal del poeta. Amb tot, resten, encara, per identificar molts dels contactes nord-catalans de Verdaguer per tal d’arribar a obtenir un panorama complet de la xarxa de literats i religiosos, entre d’altres, que facilitaren la recepció i la difusió del poeta català a França. De la relació del poeta de Folgueroles amb els nord-catalans en resta un vast material epistolar, així com gran quantitat de traduccions al francès d’obres verdaguerianes. Ultra això, també cal fer esment d’altres testimonis de la presència de Verdaguer a la Catalunya del nord dels Pirineus.

Elementos literarios en los escritos historiográficos: Hayden White y la metahistoria

En los años setenta, el filósofo de la historia Hayden White afirmará que todo escrito historiográfico es, en parte, un constructo literario. En obras como Metahistoria o El contenido de la forma, White desarrolló una nueva metodología de análisis histórico consistente en la detección y estudio de los elementos literarios ("personajes","argumentos","estilos","géneros" o"conceptos poéticos") implícitos en el seno de todo escrito historiográfico.

El primer Prat de la Riba: trajectòria política, pensament i catalanisme (1887-1906). Un estat de la qüestió

La figura d’Enric Prat de la Riba és bàsica per entendre i estudiar el catalanisme polític de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seva trajectòria política, definida i dividida entre el seu paper com a home de partit i la funció com a home de govern, el converteixen en un dels personatges més influents de l’època. El present treball esdevé un estat de la qüestió on s’analitza, precisament, aquesta primera part de la vida política de Prat (1887-1906), és a dir, des dels primers contactes amb entitats catalanistes fins a la publicació de La Nacionalitat Catalana. A més a més, aquest estudi també tracta l’evolució i influències que tingué el seu pensament en el si del catalanisme polític, un moviment que es trobava en ple desenvolupament durant el canvi de segle.