Max Reger (1873-1916) i Karl Straube (1873-1950) : tradició i evolució històrica de l'orgue a Alemanya

El present treball es centra en la relaci ó entre Max Reger i Karl Straube i les seves conseqüències interpretatives, tot vinculant-la amb els corrents socials, est ètics i musicals de tot el segle XIX i principis del segle XX. S'avalua el rellevament de la col ·laboració entre compositor i organista, recorrent a expressions i reflexions dels propis protagonistes i de persones properes a ambd ós. La metodologia es basa en l'an àlisi i la comparaci ó de materials editats i aut ògrafs, manuscrits, cartes, i enregistraments amb la finalitat d'aclarir una relaci ó humana, professional i musical de gran envergadura per la hist òria de l'orgue a Alemanya.

Raymond C. Read (2007) Arthur Keith, the anatomist who evisioned herniosis

We would like to add a comment on another important contribution of Arthur Keithto the Weld of herniology, that is, the original and accuratedescription of the inguinal “shutter” mechanism, a remarkableanatomic action against development of an inguinal hernia. [...] Today, virtual reality surgicalsimulation models allowing three-dimensional (3D) visualizationof the human inguinal anatomy can be used as a complementary tool to assess dynamics of the inguinal area. In fact, using simulations with the Wnite elementmethod we have recently confirmed the physiological “shutter” mechanism already described almost 100 years ago. These virtual reality Wndings are our presenttribute to the outstanding anatomic descriptions of ArthurKeith.

Pere Bosch Gimpera y Juan Cabré. La pugna por el control de las excavaciones en San Antonio de Calaceite y el Bajo Aragón (1914-1916) y su influencia en la creación del Servei d"Investigacions Arqueològiques del IEC

En la historiografía de la investigación sobre la cultura ibérica, el poblado de San Antonio el Pobre (Calaceite) va indeleblemente unido a las intervenciones del Institut d¿Estudis Catalans (IEC) y a la figura de Pere Bosch Gimpera, sin duda el prehistoriador español de mayor prestigio hasta el final de la guerra civil. Sin embargo, es significativo que dicho conocimiento se deba más a trabajos aislados y a la recuperación de sus diarios de excavación realizada por Francisca Pallarés Salvador en 1958, que a la publicación de una serie de monografías que recogiera sus trabajos en el área entre 1914 y 1923.