150 aniversari del naixement de Sigmund Freud : presentació

La commemoració del 150 Aniversari del naixement de Sigmund Freud a Barcelona ha estat intensa. Un any ple d’activitats: conferències, taules rodones, poesia, cinema i cursos realitzats a diferents recintes de la ciutat, en bona part organitzades directament per la comissió de l’Any Freud i amb el suport de tots els grups de psicoanàlisi de la ciutat. Grups que van organitzar les seves pròpies activitats entorn de la commemoració, moltes de les quals foren adscrites i impulsades per l’Any Freud. També hi va haver iniciatives dels mitjans de comunicació i de les Universitats.

Sigmund Freud: d'Èdip a Moisès. Tragèdia grega i psicoanàlisi de la cultura

El sistema educatiu de l’Imperi Austrohongarès intentava d’unir Tradició i Modernitat. Aquesta va ser l’aposta des de Humboldt i aquesta pretensió va marcar la formació de tots els intel·lectuals de l’època. Fins a l’època de Freud la gent era educada en una cosmovisió centrada en les humanitats. En aquest article aspirem a mostrar l’originalitat de Freud, que deixa en segon terme els paradigmes grecollatins i mira de fonamentar la ciència i l’ètica en el judaisme.

Freud, un clàssic del pensament contemporani : commemoració del 150 aniversari del naixement

La pèrdua dels grans relats i les grans utopies pròpia de la crisi de la modernitat, no és necessàriament una gran pèrdua. El món desfonamentat i per segona vegada desencantat, també representa l’ampliació de l’àmbit d’allò que es pot saber, d’allò que es pot comprendre. Quan s’apaguen els llums de la raó il·lustrada i l’ésser humà és abocat a l’abisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substància, apareix la possibilitat de nomenar l’innominable. Aquesta és la gran revolució del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense l’obra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanalítica. El pensament de Freud no és un relat més de la modernitat sinó justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser humà com a essència o substància, per descobrir un subjecte escindit capaç de construir i reconstruir el seu relat identitari.