Why the EU does not Have an Independent Competition Agency: French Interests and Transaction Costs in Early European Integration

A major achievement of new institutionalism in economics and political science is the formalisation of the idea that certain policies are more efficient when administered by a politically independent organisation. Based on this insight, several policy actors and scholars criticise the European Community for relying too much on a multi-task, collegial, and politicised organisation, the European Commission. This raises important questions, some constitutional (who should be able to change the corresponding procedural rules?) and some political-economic (is Europe truly committed to free and competitive markets?). Though acknowledging the relevance of legal and normative arguments, this paper contributes to the debate with a positive political-scientific perspective. Based on the view that institutional equilibria raise the question of equilibrium institutions, it shows that collegiality was (a) an equilibrium institution during the Paris negotiations of 1950-51; and (b) an institutional equilibrium for the following 50 years. The conclusion points to some recent changes in the way that European competition policy is implemented, and discusses how these affect the “constitutional” principle of collegial European governance.

El humor como trampantojo en el teatro de Miguel Mihura

Tras el humor de las comedias de Mihura hay una crítica a las normas que rigen la vida de las personas. Con el sutil juego literario, lleno de ingenio y humor, Miguel Mihura pone de manifiesto lo inamovibles que son los convencionalismos que condicionan nuestra existencia y en los que basamos a menudo nuestros juicios.

Humour and translation, an interdiscipline

This paper calls for greater attention from researchers into the nature of humor translation as an interdisciplinary area that should be of interest to translation and humor studies. It includes a brief review of the complexity of translation and the problems posed by traditional approaches. The paper introduces a number of parameters that may be of assistance in developing joke typologies for translators or translation scholars. A model is presented for structuring joke-types according to binary branching. An attempt is then made to combine the model with ideas and concepts put forward in Attardo (2002). The result is a binary branch tree for the 6 Knowledge Resources and the hierarchical structure that Attardo claims they have. One important conclusion is that sameness, or similarity, may have little to do with funniness, and, if this is so, it is going to create a dilemma for translators wishing to achieve equivalent effect.

Psychometric properties of the French version of the Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire

Este estudio instrumental fue diseñado para investigar las propiedades psicométricas de la versión francesa y replicabilidad transcultural del Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire (ZKPQ) en sus factores y facetas. El ZKPQ es un instrumento destinado a evaluar los cinco factores básicos del Alternative Five-Factor Model (AFFM). Los participantes fueron 843 suizos francófonos, principalmente estudiantes universitarios. Obtenidos los factores estos mostraron una fiabilidad entre 0,73 y 0,87, y sus facetas entre 0,57 y 0,77. Las diferencias entre géneros son similares a las informadas en la muestra americana. Las mujeres alcanzaron puntuaciones superiores en N-Anx, y puntuaciones más bajas en ImpSS y Act. El resultado de los análisis factoriales exploratorios respaldó la estructura de cinco factores y sus correspondientes facetas. Las correlaciones entre las escalas sostienen que los cinco factores básicos del AFFM son ortogonales. Los coeficientes de congruencia muestran la elevada eplicabilidad transcultural de los factores y sus facetas. Se puso a prueba el ajuste del modelo en sus factores y facetas mediante análisis factorial confirmatorio. Los resultados indican que la versión en lengua francesa del ZKPQ es un instrumento fiable y válido y posee buena replicabilidad transcultural.

Una petita novel·la en prosa en l'àmbit del Renaixement català : Paràmetres teoricoliteraris renaixentistes que expliquen la paròdia de l'estil culte de Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell

Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt se segueixen els criteris teòrics establerts pels autors catalans del Renaixement en la literatura catalana de ficció del segle XVI. Per examinar l'adequació als models proposats pels humanistes he triat una obra anònima de caràcter paròdic escrita en forma d'epístoles entre dos llauradors de l'Horta de València, Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell. El procediment de treball consistirà a analitzar com els teòrics del Renaixement de l'àrea catalanoparlant van interpretar i assimilar en la seva obra alguns dels conceptes més importants de les poètiques i les retòriques dels clàssics grecs i llatins (els principis d'imitació, decòrum, harmonia i ordre), en aquest cas Aristòtil i Horaci, i si l'autor anònim de Les estil·lades y amoroses lletres els va tenir en compte a l'hora de compondre la seva obra. A la vegada, en tractar-se d'una paròdia satírica amb clara voluntat humorística, aquesta anàlisi també pot donar compte de quina opinió tenien els intel·lectuals catalans del Renaixement sobre la ficció i l'humor.

Preliminary report of the first season work of the International Pluridisciplinary Archaeological Expedition to Bactria 2006

The International Pluridisciplinary Archaeological Expedition in Bactria (IPAEB) was created in 2006.The name underlines the international character of the team (which includes Uzbeks, Spanish, French, British and Greek members), the presence of specialists from various fields apart from archaeology and the fame of Bactria1.

Preliminary report of the first season work of the International Pluridisciplinary Archaeological Expedition to Bactria 2006

The International Pluridisciplinary Archaeological Expedition in Bactria (IPAEB) was created in 2006.The name underlines the international character of the team (which includes Uzbeks, Spanish, French, British and Greek members), the presence of specialists from various fields apart from archaeology and the fame of Bactria1.

L’envers du miroir: le verlan, une histoire d’ouf!

Des de ja fa uns quants anys existeix un fenomen lingüístic a França que encara avui dia no deixa de sorprendre ni de cridar l'atenció; es tracta d'una parla, o més aviat d’un argot que s’anomena verlan. El verlan, doncs, és un argot que troba el seu origen als barris marginals dels afores de les ciutats (les banlieues), i per la qual cosa s’associa normalment a la classe baixa i marginal d’aquestes. Així, aquest argot es va convertir en un autèntic “art del parlar” del sector juvenil del segle XX, el qual era utilitzat bàsicament per marcar una diferència de classe social i que els seu parlants es poguessin comunicar entre ells sense que ningú altre que no formés part del seu entorn pugui entendre el què deien. El verlan és un argot que es caracteritza per fer una inversió de les paraules, però tot i que sembli inventada, aquesta inversió de fonemes es fa segons unes regles i en funció del nombre de síl•labes del terme. Els mitjans de comunicació van contribuir molt en l’expansió d’aquest argot, però el moviment hip-hop va ser un dels principals mitjans d’expansió, ja que va "vulgaritzar" el verlan i va difondre’l a totes les capes de la societat a partir de les seves peculiars cançons. Així doncs, la pregunta que molts ens plantegem és la de si el verlan és realment una amenaça per al francès estàndard o no.

Traduccions oblidades i desconegudes de Jacint Verdaguer al francès

La recepció de l’obra de Verdaguer a França i, en especial, a la Catalunya del Nord i a Occitània, tot i ser molt remarcable, ha estat estudiada de forma fragmentària. Només s’ha realitzat alguna recerca sobre traductors com Delpont, Pepratx, Savine, Tolrà de Bordas o Vassal. D’altres traductors nord-catalans o occitans no han merescut cap atenció i la informació que en tenim és mínima o inexistent. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves notícies sobre versions al francès de traductors verdaguerians nord-catalans i occitans, oblidats o, simplement, que no s’han estudiat mai.

Single mothers and incentives to work: The French experience

This paper analyzes the effect of the 1998 reform of the French single parents allowanceon the labor supply of single mothers with very young children. The reform aimed atencouraging participation by allowing eligible single parents to accumulate benefits andlabor earnings for a limited period of time. Using data from the French EmploymentSurvey, the analysis shows that single mothers affected by the reform had experienced asignificant increase in their employment rate four years after the reform wasimplemented. During the same period, the employment rate of married mothers withyoung children did not experience a significant change, suggesting that at least part ofthe increase was a consequence of the reform. These results provide some evidence thatbenefit schedules that provide financial incentives to work can have significant effectsin getting single moms back to work, even in the presence of very young children.

Poison without antidote for the historical Socrates and french classical tragedy in El verí del teatre (The Poison of the Theatre) by Rodolf Sirera. (An extreme dose of sadism to put a stop to the excesses of theatrical fiction).

Socrates' serene attitude before his death -although this is questioned-, as described by Xenophon in his Apologia Socratis becomes for the playwright Rodolf Sirera a useful reference in an effort to reflect boldly on the limits of theatrical fiction in another clear example of the Classical Tradition, including that derived from Baroque Tragedy. However, in this case, it is judged severely to make us more conscious of the risk of turning life into a mere theatrical performance and human beings into actors and actresses in a play they did not write.