31 resultados para Família matrimonializada
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, durant l octubre del 2006. Lestudi de les haciendas creades a partir de la colonitzaci espanyola als territoris americans no pot ser mai complet si no es pot entrar en la vida quotidiana de les persones que les constitueixen. La millor manera de fer-ho s a travs dassolir dun exhaustiu estudi dels comportaments demogrfics natalitat, nupcialitat, mortalitat, migracionsi familiars. Lobjectiu daquest estudi ha estat localitzar una tipologia documental que permeti aquest treball a la parrquia de Toacazo a Cotopaxi (Equador) i, un cop assolida aquesta fita, fotografiar exhaustivament els registres parroquials, altrament dits registre civil antic. El perode treballat va des de l 1720, any de fundaci de la parrquia fins a 1857, any on sacaba el tributo de indios o rgim que regulava les normes de segregaci racial de les poblacions.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universit degli Studi di Pavia entre setembre i desembre del 2007. Els lligands macrocclics sn sistemes que han estat mpliament utilitzats per mimetitzar els centres actius de protenes dinuclears de coure com ara oxigenases (per exemple la tirosinasa). Sha observat que la reactivitat del complex model depn de les caracterstiques del lligand com ara la geometria, la cavitat o la distncia intermetllica. En aquest sentit, es van sintetitzar dues noves famlies de lligands hexaazamacrocclics ditpics, una amb braos laterals tipus piridil i laltra amb braos laterals tipus fenol. Dintre de cada família, els lligands es diferencien en la cavitat macrocclica. En aquest treball shan realitzat estudis de ractivitat respecte de loxigen molecular dels complexos dinuclears de coure(I) amb els lligands sintetitzats. Quan es deixen reaccionar els complexos amb oxigen molecular a baixa temperatura, no sha observat lacumulaci de cap espcie intermdia, per si una diferncia de reactivitat entre les dues famlies, essent els complexos amb els lligands fenolics molt ms reactius que els complexos amb els lligands piridina. Tamb shan realitzat estudis per comprovar lactivitat oxigenasa dels complexos amb substrats externs. Shan assajat el para-clorofenol i la tioanisole. En el cas del p-clorofenol no sha observat en cap cas el producte doxigenaci corresponent (p-clorocatecol). Quan shan realitzat els experiments amb la tioanisole, en tots tres casos sha observat laparici del producte doxigenaci corresponent (metilfenilsulfxid), per amb una marcada diferncia en el rendiment, mostrant-se molt ms actius de nou els complexos amb el lligand fenlic que el complex amb el lligand piridina.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. 'El Giravolt de la Família Robafaves' s un treball de recerca que engloba tota la histria del fet geganter a Matar des dels seus orgens fins a l'actualitat. Es tracta d'una activitat amb una dimensi cultural, folklrica i histrica que ha servit per donar respostes a molts dels interrogants promulgats abans de dur a terme aquest projecte. Aquesta família de Gegants ha estat vctima de molts dels entrebancs vigents al llarg de la histria aix com guerres, revoltes, dictadures, etc. De manera que s'ha pogut comprovar com la poltica interior i exterior ha afectat a la Família Robafaves d'una manera directa. S'ha fet una investigaci a travs de les revistes publicades durant la transici democrtica. Tamb cal dir que, s'ha tingut el recolzament d'entrevistes fetes a persones puntals en la histria dels Gegants com ara geganters, Caps de Colla, la primera gegantera de la Família Robafaves, etc. Per poder corroborar la base terica i documental d'aquest treball s'ha fet un estudi estadstic de la significaci social de la Festa Major de Matar per poder valorar en quina situaci es troba actualment. Aix doncs, s'ha pogut valorar la influncia i importncia que tenen els Gegants per Matar.
Resumo:
El present projecte pretn representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatria regulada a l'article 84 del Codi de Família. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a travs de la definici d'un marc teric relatiu al context normatiu de la pensi compensatria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista ms aplicat a travs de l'estudi de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Família en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referncia essencialment a incorporar les noves tendncies socials, familiars i econmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va nixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domstic i per tant sortien ms perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatries encara sn pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famlies a la concepci i rol que la pensi compensatria t en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cnjuges en la família i la simetria encara no completa, per d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cnjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
El treball que es presenta t per a objecte lanlisi de les principals disposicions de carcter processal que sincorporen al Projecte de llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya. Shi desenvolupa el rgim jurdic que shi proposa per tamb sha tractat didentificar les possibles llacunes existents, aix com les contradiccions o defectes. Amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat del Projecte shan elaborat una srie desmenes que recullen les propostes realitzades en el treball.
Resumo:
Aquest treball pretn oferir als jutges que intervenen en processos de guarda i custodia, evidncies empriques sobre les seves necessitats per a la realitzaci de les entrevistes en les que estan implicats els menors. Aquestes necessitats ha estat detectades mitjanant la generaci dun nou qestionari que ha perms elaborar una guia especfica de recomanacions dirigides als jutges.
Resumo:
Projecte que pretn planificar els serveis que pot oferir la Residncia Diocesana d'Estudiants, amb dues condicions: que sigui tcnicament correcta i entri dintre d'uns principis humanstics mnims i que a aix se li doni un sentit d'utilitat social i ajudi, expressament, les parts menys afavorides de la societat (no noms econmicament). Entre els serveis proposats consten els segents: un internat de 300 places per a infants i adolescents; la posada en marxa, obertura i utilitzaci d'un antic internat per a fer-ne una mena de centre de recursos alternatius a l'escola (colnies, campaments, estades educatives, etc.), aix com tamb d'una casa de colnies que est creant-se i de dues zones d'acampada (una a la serra, l'altra a la platja); la creaci de l'Escola de l'Esplai diocesana (s dels pocs bisbats de Catalunya que no en t, i aquest bisbat abasta tamb el nord de Castell); la generaci d'un servei per a elaborar els diversos tipus de mediacions que, a hores d'ara, demana la societat, i dels quals s'espera un fort creixement (matrimonis, menors, etc.), i la cerca d'altres serveis que es puguin oferir a menors i a famlies que tinguin dificultats econmiques (centre d'acolliments familiars, etc.).
Resumo:
Tot el que fa referncia als aspectes de la violncia que t lloc en lmbit domstic s objecte dun ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violncia sn protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprn lestudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violncia des de l1 de gener de lany 2001 fins al 31 de desembre de lany 2003. Dels resultats es destaca que sn 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest perode, dels quals el 79,3% sn nois i el 20,7% sn noies. La majoria daquests nois i noies sn nascuts a lEstat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb ms freqncia s la mare, que s la que dna el pas en el 647% dels casos. Tamb ha estat la vctima ms freqent de la violncia domstica, un 87,8% dels casos. Les caracterstiques de lagressi veiem que en el 784% s per contacte fsic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents descanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violncia domstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% lnic delicte que consta al seu expedient a la justcia de menors s el de violncia domstica. -El 53,4%, tenen una carrera delictiva, ms ampla. En la recerca es va enquestar tamb als professionals que intervenen a lmbit de la justcia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenci amb els joves per un delicte per violncia domstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.
Resumo:
Linters per a la sntesi dalcaloides amb estructura bsica de perhidro-9b-azafenal ha augmentat durant els darrers anys, ja que aquesta família dalcaloides, presents en els coccinllids, poden ser emprats com a mtode biolgic en el control de plagues. En el present treball sha iniciat lestudi duna nova aproximaci sinttica als alcaloides amb aquest esquelet. La ruta proposada t com a punt de partida lNalquilaci enantioselectiva de la glutarimida per a obtenir un alcohol, en base a treballs realitzats amb anterioritat en el nostre grup de recerca. Posteriorment, sha realitzat una allilaci dun cati acilimini, seguit duna mettesi de tancament danell, per tal dobtenir lactames. Finalment , desprs de tres etapes sinttiques addicionals sobt laminoalcohol bicclic, el qual ens encamina a la formaci del tercer anell present en els alcaloides objectiu 1.
Resumo:
En aquest treball es presenta un exemple d'aplicaci de la semblana molecular quntica en l'mbit de la determinaci de relacions entre l'estructura i les propietats o activitats biolgiques de molcules. La família estudiada est formada per un conjunt de divuit quinolones de les quals es coneixen dues propietats relacionades amb l'activitat biolgica: la concentraci mnima inhibitria de la reproducci en E. Coli i I'escissi de l'ADN per la girasa, tamb en E. Coli. L'estudi s'ha realitzat emprant dues metodologies diferents, fonamentades ambdues en el desenvolupament de la semblana molecular quntica. Aquestes dues metodologies es basen, respectivament, en el clcul i l'aplicaci dels ndexs de semblana i dels ndexs topolgics de semblana
Resumo:
Lxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de lensenyament obligatori passa per lentesa de les seves famlies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi lentorn social en que estan immersos. Per entendres uns i altres els cal establir vies de comunicaci eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anlisi de la Comunicaci Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qesti al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en lxit escolar: famlies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines sn les vies de comunicaci que fan servir i quina la seva eficcia; 3.Qu pensen les famlies, qu necessiten a qu es poden o volen comprometres respecte a lescola i a leducaci dels seus fills i filles; 4.Qu pensa el professorat de la comunicaci amb les famlies, qu necessiten com a professionals i a qu pot o vol comprometres; 5.Quins sn aquells factors que poden influir de forma ms rellevant en la millora de les possibilitats dxit de tot lalumnat fent, en darrer lloc, noves propostes dintervenci en particular per ajudar a solventar les necessitats especfiques de lalumnat procedent daltres cultures que sescolaritzen a Catalunya.
Resumo:
El vincle entre família i escola s un aspecte clau en el clima daula, el clima de centre i lxit acadmic. A la vegada ens trobem davant impediments, ja sigui de conciliaci familiar i laboral o de prejudicis en la relaci entre família i escola, que dificulten aquest vincle. Daltra banda ens trobem davant una societat de la informaci i el coneixement que avana a un ritme accelerat i que ofereix illimitades propostes dintercanvi i comunicaci. La present recerca pretn donar a conixer quines funcions tenen les aplicacions dinternet en la relaci família i escola. En segon lloc, lestudi identifica els factors i les limitacions que condicionen aquesta relaci. Finalment, la recerca proposa possibles prctiques inclusives entorn les aplicacions dinternet, que poden contribuir a millorar el vincle entre escola i família, com tamb en el clima daula, el clima de centre i lxit acadmic.
Resumo:
L'article s'inicia relflexionant sobre la concepci actual de la familia i de com les seves activitats socioeducatives poden potenciar el desenvolupament de la convivncia i la promoci de l'acceptaci de la diferncia. Continuem presentant a les famlies multiculturals que s'han format a partir de l'adopci i de l'acolliment i analitzant alguns dels grans interrogants que plantejen aquestes prctiques socioeducatives per a que aquestes famlies puguin atendre a les necessitats dels nens i nenes i formin ciutadans i ciutadanes capaos de conviure en una societat plural. Per ltim, obrim alguns aspectes a la discussi.
Resumo:
TFC. Filologia Catalana. L'assumpte d'aquest treball s el tractament que fa Belbel de les relacions familiars, i, en concret, dels conflictes de comunicaci, o d'absncia de comunicaci, i, consegentment, esbrinar l'inters de l'autor a retratar uns tipus de personatges i famlies i de relacions familiars.
