40 resultados para Estuário. Vulnerabilidade Ambiental. Impacto Ambiental. Solo
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Suele darse por sentado que la valoracin de los impactos que recaen sobre las generaciones presentes no comporta dificultad alguna. Sin embargo esto no es cierto. Es ms, no se dispone de una metodologa ampliamente aceptada para contabilizar dichos impactos. Algunos de los aspectos ms controvertidos son: la eleccin del valor apropiado para la tasa de descuento, las unidades -fsicas o monetarias- en que deben expresarse los flujos y la valoracin de los bienes tangibles e intangibles. Cuando existen impactos a muy largo plazo surge el problema de valorar los costes y beneficios que afectan a las generaciones futuras mediante, por ejemplo, una tasa de descuento intergeneracional. Incluso en este ltimo caso estara dominando la perspectiva de las generaciones presentes, que actuaran como si poseyeran la totalidad de los derechos de propiedad sobre todos los recursos. Por lo tanto es necesario incorporar el requisito de sostenibilidad en el anlisis. En este trabajo se examinan algunos de estos aspectos y se proponen vas de solucin.
Resumo:
Este artculo muestra los resultados del estudio exploratorio realizado en el municipio de Badalona (Barcelona, Espaa) a raz de la aplicacin de la Ley Reguladora de los Residuos (DOGC, Decreto legislativo 1/2009, de 21 de julio). Esta Ley, aprobada recientemente por el Gobierno Cataln, tiene por objeto la promocin del comportamiento de separacin y eliminacin de residuos orgnicos en la ciudadana. Especficamente, el objetivo general de esta investigacin es analizar las actitudes y comportamientos en la separacin y eliminacin de residuos orgnicos, a fin de establecer directrices y sugerencias de mejora en el diseo de campaas de marketing ambiental, y en la evaluacin de stas.
Resumo:
El actual incremento de medusas en las costas mediterrneas, percibido como un factor negativo en la calidad de las playas, supone un factor reductor de la demanda turstica en las ubicaciones costeras, sobre todo en aquellas ms afectadas por stas proliferaciones. Debido a que la poca de mayor presencia de fitoplacton disponible (principal fuente de alimento de las medusas), relacionada a la alta incidencia lumnica, coincide con la temporada alta de turismo en el verano; las notificaciones de incidencias por picaduras de medusa en esta poca son frecuentes. Ejemplo de ello, es el caso de Denia (Alicante, Espaa) donde, desde 2008, se ha detectado un considerable aumento de incidencias sanitarias a causa de picaduras de medusa, paralela a la aparicin de la especie invasora de cubomedusa Carybdea marsupialis (Bordehore et al, 2011). En este estudio se ha realizado una valoracin econmica de la playa como un bien ambiental recreativo, mediante encuestas semi-estructuradas elaboradas por Paulo Nunes (CIESM), aplicadas a una muestra inicial de 300 individuos; y evaluado cual sera el impacto social y econmico en la valoracin ambiental de Denia, si las proliferaciones de medusa no se estabilizaran. Se ha estimado el valor econmico del impacto sicial causado por las bioinvasiones marinas en las playas recreacionistas segn Nunes and Van den Bergh (2004) y Nunes and Markandya (2008); el mtodo que tambin ha sido aplicado en el mismo estudio aplicado en Israel (B. Galil, J. Gowdy and P. Nunes 2012) y en Catalua (2013, Paulo Nunes, M. Loureiro, L. Piol, S. Sastre, L. Voltaire). En ambos casos los resultados en el impacto econmico son considerables pero menores a los esperados, al igual que en los resultados obtenidos en Denia (Alicante).
Resumo:
The main environmental impacts related to the gravel pits in the medium course of the Fluvi river have been assessed. In order to compute the global impact and index based on the numerical values of different impacts has been defined. This index is applied to different areas and the results reveal that the environmental impact expected for a gravel pit is high or moderate close to the main streams and low in the rest of the territory
Resumo:
Laugment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a lilla de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turstic. Molts daquests impactes sincrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. Lobjectiu principal daquest projecte s lelaboraci dun sistema dindicadors de pressi ambiental tils per a lanlisi de les platges. La zona objecte destudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales sn les que actualment es troben sotmeses a una major pressi. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les caracterstiques del tipus despai on es troben situades. Sn les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Calan Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalger i Cala Escorxada. Partint dun treball bibliogrfic, sha realitzat una selecci de mig centenar dindicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPMpp, mitjanant lelaboraci duna anlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPMpp sha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, lindicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporci de platges, s lindicador 3. ndex de valoraci de les mesures de conservaci del sistema natural, seguit de lindicador 6. Superfcie subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor dacceptabilitat dels valors dels indicadors.
Resumo:
Els refugis de muntanya es troben situats en zones dinters natural, sovint protegides, com s el cas dels deu refugis del Parc Natural de lAlt Pirineu. En els darrers anys sha observat una diversificaci en ls dels refugis de muntanya, originalment construts per donar aixopluc als excursionistes, degut a laugment del turisme i la popularitzaci dels esports de neu i daventura. Els refugis estudiats es poden agrupar en tres tipologies diferents: refugis guardats, refugis alberg i refugis associats a pistes desqu, cadascuna de les quals presenta una realitat i unes problemtiques diferents. Mitjanant una metodologia prpia, es pretn fer una anlisi i una diagnosi ambiental de cada cas destudi i de les diferents tipologies a partir dels vectors que poden generar un major impacte en lentorn immediat dels refugis: aspectes socioeconmics, arquitectura, paisatge i impacte visual, energia elctrica i trmica, aigua potable i residual i residus slids. La diagnosi permet identificar els aspectes de cada refugi i tipologia que requereixen propostes de millora. Finalment es fa una proposta decoetiqueta de serveis per a refugis guardats basada en el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, ja aplicat amb xit a altres establiments de serveis.
Resumo:
Aedes albopictus (Skuse,1894) va ser detectada a Catalunya lany 2004 a Sant Cugat del Valls. El mosquit tigre asitic s espcie invasora que causa impactes negatius a nivell econmic, sociosanitri i mediambiental, principalment per les seves molestes picades per tamb pel potencial risc que t com a vector transmissor de diverses malalties com la febre groga i el dengue. En aquest treball s vol avaluar i estudiar la situaci actual de lespcie al municipi de Rub (Valls Occidental) a travs de lestudi per paranys doviposici. Tamb s vol avaluar limpacte que el mosquit tigre asitic t en el medi socioeconmic a travs de la metodologia de experiments delecci.
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) est creant una xarxa ditineraris deducaci ambiental amb lobjectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importncia de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mtodes de valoraci de laptitud de potencials itineraris deducaci ambiental pot servir per crear eines de gesti molt tils a lhora dampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Cincies Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuaci numrica per a un itinerari, responent a una srie de preguntes senzilles. En el present projecte, sha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal destudiar-ne el funcionament en un tipus ditinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. Lanlisi del preprotocol sha efectuat mitjanant una matriu DAFO, a partir de la qual shan proposat una srie destratgies de millora i, a partir daquestes, sha desenvolupat un nou mtode de valoraci. Els principals aspectes negatius del preprotocol sn la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloraci dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en lanlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a ms del poc pes que t aquest criteri en la puntuaci global i, finalment, labsncia dun criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de ls de litinerari. Aquestes mancances shan mirat de corregir al mtode de valoraci dissenyat en el present projecte mitjanant les segents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoraci excloents i amb una ponderaci final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoraci ms detallada dels continguts de litinerari, i finalment, la inclusi dun nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus dimpacte.
Resumo:
Lexplosi del sector turstic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral catal i el seu principal atractiu turstic, les platges. Sitges s un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residncia i ciutat de vacances, sobretot a lestiu, incrementant fortament la pressi sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitget: el perfil litoral i la dinmica sedimentria, la qualitat microbiolgica de les aiges i la sorra, els cabals d'aiges residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentraci de residus, kg/m2) com a nou indicador de presncia dusuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat fsic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matria d'obres martimes en interacci amb les dinmiques sedimentaries. Pel que fa als anlisis microbiolgics de l'aigua i la sorra trobem una situaci regulada a excepci de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecci del medi, la regeneraci despcies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garants una gesti de laigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.
Resumo:
En la actualidad, la Armada espaola cuenta con un total de 103 buques (LOBA, 2009). Cada uno de ellos tiene una misin especfica de acuerdo a sus caractersticas. Dicha misin condicionar la vida til del navo. Cuando un buque es dado de baja, surgen las siguientes preguntas: Qu hacer con ellos? Tienen alguna utilidad? Generan un impacto ambiental? En este proyecto, se presentan diferentes propuestas que tienen como finalidad obtener el mayor beneficio del recurso. Cada una de ellas buscar el mximo rdito en aspectos como la cohesin en el tejido social y la socio-economa de una zona determinada y la proteccin del medio marino junto al futuro de la pesca de arrastre en nuestro pas. A lo largo del trabajo, se ver la dificultad de desguazar buques con gran eslora en nuestros astilleros, as como tambin los problemas administrativos y polticos a los que se enfrentan asociaciones y ayuntamientos que quieren adquirir un buque, para convertirlo en un museo o en un pecio, respectivamente. El objetivo principal es dar a conocer cul es la situacin, pero sin entrar a determinar qu opcin sera mejor para cada tipo de navo.
Resumo:
Els ports esportius a nivell catal han augmentat considerablement a causa de la creixent afici a la navegaci i els esports nutics. Lincrement de la demanda damarratges al port i la conseqent concentraci diots, ha implicat la necessitat dun estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf t un impacte ms redut degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port dAiguadol i Port Ginesta la proporci dembarcacions a motor s superior, per tant tindran un consum ms elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difcil recuperaci del medi en cas daccident, encara que hi ha una bona gesti en els ports. Per acabar el Port dAiguadol s el que t un consum daigua superior. Segons la comparaci que sha realitzat dels diferents fluxos, es pot concloure que el port Ginesta s el ms sostenible. Grcies a la bona gesti porturia i a la sensibilitzaci dels usuaris del port, tot i tenir major superfcie i ms quantitat dembarcacions, aquest port s el que t menors impactes potencials.
Resumo:
LAnlisi de Cicle de Vida (ACV) s una eina emprada per gestionar els impactes ambientals i els recursos usats al llarg del cicle de vida dun b o servei. Existeixen reptes de futur en el desenvolupament de lACV, tals com la introducci de noves categories dimpacte ambiental, que permetin una anlisi ms especfica dels impactes sobre determinats elements del medi, com ara el paisatge. En el present estudi sanalitza la dimensi natural del paisatge per tal de proposar la creaci dun ndex de paisatge. Aix doncs, shan revisat les noves propostes de categories dimpacte en ACV que inclouen directament o indirecta el paisatge i sha analitzat una mostra de 33 estudis dindicadors de paisatge. Aquesta cerca deriva en lelecci de 6 indicadors: els usos del sl, la diversitat paisatgstica, la fragmentaci, la connectivitat, la riquesa despcies i la densitat de carreteres. En la determinaci dels seus respectius mtodes de clcul sha detectat la importncia de ls dels SIG, lelecci duna base de dades dusos del sl comuna (CORINE) i les interrelacions que existeixen entre indicadors. La proposta de lndex hauria de poder sser un punt de partida per a futurs estudis en aquest mbit i derivar en una nova categoria dimpacte de paisatge, donat que caldr estudiar alguns elements, com la interrelaci entre indicadors.
Resumo:
Pollen allergy has a remarkable clinical impact all over Europe, and there are evidences that the prevalence of allergic respiratory induced reactions by pollen in Europe has been increasing in recent decades. The presence of potentially allergenic ornamental species in the town of Tiana, representing 41% of total species recorded. Approximately 28% of these species are Platanus acerifolia. This study attempts to relate the effect it has on the peoples health, the presence of certain urban ornamental plants by identifying and locating the ornamental trees in the town.
Resumo:
El propsito de este papel es describir los principales instrumentos econmicos que pueden utilizarse en la poltica medio ambiental. Se examinan crticamente las soluciones clsicas, sin olvidar las espurias. Se introduce el tiempo en el anlisis, se examina la importancia de la tasa de descuento en el clculo econmico y se presenta el concepto de economas de duracin, para estudiar el conflicto entre los intereses individuales y el social y generar propuestas de solucin. Se presta especial atencin al conflicto entre los intereses de las generaciones presentes y las futuras, apuntando algunas vas para solventarlo.
Resumo:
En aquest document es tracta el tema energtic des de la vessant dels consums en edificis municipals i el tipus de model energtic que aquests tenen implementat. Per a poder portar a terme aquesta tasca shan realitzat vries auditories energtiques per conixer els consums actuals dels edificis i el grau deficincia daquests, i finalment proposar mesures de millora de la gesti energtica dels edificis estudiats (edificis de la tipologia administrativa i densenyament) i analitzar la possibilitat dimplantaci denergia solar, una font denergia neta, barata i en concordana amb el medi ambient.
