75 resultados para Estòmac-càncer, Càncer-Recaiguda
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
En la literatura, constan algunos trabajos que presentan como hiptesis que las complicaciones postoperatorias influyen en la recidiva y la supervivencia del cncer. Existen pocos estudios sobre el cncer gstrico, pero recientemente, se ha publicado uno que afirma esta relacin. Por el contrario, nuestro proyecto, que consta de una serie de pacientes con caractersticas distintas que el mencionado estudio, niega esta relacin. Se ha podido realizar el seguimiento de forma exhaustiva de los pacientes, descubriendo algunos factores ya descritos en la literatura anteriormente como factores de riesgo de la recidiva y de la supervivencia, dando as veracidad a nuestros datos.
Resumo:
Analizamos retrospectivamente una serie de 52 pacientes con adenocarcinoma gastrico avanzado y tratados con el esquema DCF (docetaxel, cisplatino, 5-fluorouracilo) entre los anos 2005 y 2011. La mediana de supervivencia ha sido de 653 meses y el tiempo hasta la progresion de 433 meses. Como factores pronosticos independientes hemos obtenido el Performance Status basal (PS) y el sexo. Los pacientes con un PS23 presentan un riesgo de muerte de 268 veces mayor respecto al PS0-1, con una mediana de supervivencia de 433 meses, frente a la de 973 meses de los pacientes con un PS0-1. El esquema DCF en carcinoma gastrico avanzado debe reservarse para los pacientes con un buen estado general basal.
Resumo:
Sha realitzat un anlisi retrospectiu de variables clnic-patolgiques duna srie de 116 malaltes diagnosticades duna recaiguda locorregional de cncer de mama desprs duna resecci quirrgica amb mastectoma o cirurga conservadora a lHospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistmica amb una tasa de supervivncia cncer-especfica desprs de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A lanlisi multivariant la presncia dinvasi vsculo-linftica i lafectaci cutnea (cutnides) a la recaiguda varen permanixer com a factors predictius independents de recaiguda sistmica i supervivncia cncer-especfica. La presncia daquestos factors identifica un subgrup de malaltes dalt risc de progressi sistmica i mort per cncer de mama desprs de la recaiguda local a les que shauria de considerar un tractament ms intensiu.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Finnish Cancer Registry a Helsinki, Finlandia entre setembre i novembre del 2006. Davant lincrement dels tumors heptics en pasos industrialitzats, savaluen les tendncies temporals de la malaltia heptica a Catalunya durant el perode 1983-2002 i sestima la tendncia futura a partir de lany 2005. Lestudi sha basat en dades del Registre de Mortalitat de Catalunya i de lInstitut dEstadstica de Catalunya. La malaltia heptica inclou diverses tipologies de tumors heptics i la cirrosi heptica. Els models edad-perode-cohort shan emprat per estimar els efectes perode de mortalitat i cohort de naixement. Els resultats han mostrat que les taxes de mortalitat per cirrosi han disminut en ambds sexes, exceptuant els homes dentre els 35-50 anys, pels quals la mortalitat es mantingu estable. Shan observat increments en la mortalitat per carcinoma hepatocellular i en els tumors de vies biliars intraheptiques, mentre que les projeccions mostren estabilitat en la tendncia daquestes malalties durant el perode 2005-2009. Les tendncies de la mortalitat per malaltia heptica constatades poden ser degudes a la implementaci de terpies noves, nous mtodes de diagnstic, infecci pel virus de lhepatitis C daltres factors desconeguts.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Cancer Center, Massachusetts General Hospital- Harvard School of Medicine, Boston, Estats Units entre gener i juny 2007. El desenvolupament de nous frmacs dirigits a dianes moleculars especfiques ha suposat un gran avan en el tractament del cncer. El millor coneixement dels mecanismes que determinen la sensibilitat a aquests tractaments biolgics s crucial per poder oferir tractaments selectius, optimitzar l'ndex teraputic i controlar l'elevat cost d'aquests frmacs. Tal com ha demostrat el grup liderat pel Dr. Settleman i altres, la sensibilitat del tumor a nous frmacs dirigits a diana molecular ve determinada en part per alteracions gentiques de les cl.lules tumorals. El paradigma s la resposta clnica a frmacs inhibidors tirosin-cinasa d EGFR dels pacients amb cncer de pulm amb mutacions d'EGFR. Donada la importncia de trobar marcadors predictors de sensibilitat a les noves terpies biolgiques, la detecci a gran escala d' alteraciones gentiques i las seva correlaci amb la sensibilitat al tractament amb aquests frmacs en models preclnics s un primer pas essencial per a un posterior desenvolupament a nivell clnic. En aquest estudi vam establir una plataforma de cribatge dalta densitat (high throughput screening) de lnies cel.lulars que ens permet detectar alteracions gentiques predictores de resposta a frmacs dirigits a diana molecular especfica. Presentem el desenvolupament d'aquesta plataforma i el resultat de dues aplicacions especfiques(... )
Resumo:
Aquest projecte es centra en l'estimaci del risc ambiental que suposen els subproductes de la desinfecci de l'aigua (amb els trihalometans com a marcadors) per a la incidncia de cncer colorectal. Aix s'estudia mesurant les exposicions i usos de l'aigua d'un grup de casos i controls a diversos llocs de l'Estat Espanyol, comparant els nivells de trihalometans d'aquestes ciutats, estimant-ne l'absorci i, per ltim, calculant-ne el risc mitjanant la odds ratio (probabilitat de patir la malaltia dividit per la probabilitat de no desenvolupar-la). Per assolir-ho s vital l'acurada estimaci de l'exposici de la poblaci a aquests productes, ja que, tot i que l'aigua de xarxa s una exposici ubiqua i, per tant, ambiental, hi ha persones ms exposades que d'altres. Comparant els nivells de trihalometans arreu d'Espanya, la qualitat de l'aigua de consum varia molt als diferents llocs d'estudi, essent Barcelona la de pitjor qualitat ambiental i Guipscoa la millor. La primera estimaci al risc (l'estudi oficial, dut a terme pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, no est concls) dna positiu en la majoria d'exposicions, amb l'excepci de l'assistncia a piscines durant l'hivern.
Resumo:
El principal problema de les terpies actuals contra el cncer es la baixa especificitat envers les cllules tumorals, cosa que comporta gran quantitat defectes secundaris. Per aix es important el desenvolupament de nous tipus de terpies i sistemes dalliberament efectius per als frmacs ja existents al mercat. En la immunoterpia contra el cncer es pretn estimular el sistema immunolgic per a eliminar les cllules canceroses de manera selectiva. En aquest projecte shan sintetitzat derivats de lantigen peptdic de melanoma NY-ESO1 i sha estudiat la seva capacitat per a estimular el sistema immunolgic com a vacunes contra el cncer. Tamb shan encapsulat el antgens peptdics en liposomes com a adjuvants i sistemes dalliberament. De totes les variants peptdiques la que result ms immunognica fou la que contenia el grup palmitoil i el fragment toxoide tetnic en la seva estructura. La utilitzaci de liposomes com a sistema adjuvant sembla una estratgia interessant per al disseny de vacunes contra el cncer donat que lencapsulaci del pptid en liposomes va augmentar notablement la resposta immunolgica de lantigen. Per altra banda, shan desenvolupat dendrmers basats en polietilenglicol com a sistemes alliberadors de frmacs per al tractament de tumors. El polietilenglicol s mpliament utilitzat com a sistema dalliberament de frmacs degut a les seves interessants propietats, augment de la solubilitat i dels temps de residncia en plasma, entre daltres. La metodologia qumica descrita permet la diferenciaci controlada de varies posicions en la superfcie del dendrmer a ms del creixement del dendrmer fins a una segona generaci. Sha sintetitzat la primera generaci del dendrmer contenint el frmac antitumoral 5-fluorouracil i shan realitzat estudis de citotoxicitat comprovant que lactivitat del nanoconjugat s del mateix ordre de magnitud que el 5-fluorouracil sense conjugar.
Resumo:
El diagnstic preco del cncer de prstata fins a dia davui sha servit del tacte rectal, i els valors de PSA per establir quins pacients sn sospitosos de patir aquesta afecci. Treballs recents estableixen que proves morfolgiques com la ressonncia magntica, i funcionals com lespectroscpia ajudarien encara ms a discriminar aquests pacients dels sans. En el nostre treball pretenem esbrinar; si ls de la ressonncia magntica amb espectroscpia s igual deficient en el cas de que leventual cncer es localitzi a la glndula central.
Resumo:
Es tracta d'un estudi retrospectiu de casos de 280 pacients diagnosticats de tumor vesical primari amb un seguiment mnim de 8 anys. S'ha construt un Tissue microarray i mitjanant mtodes semiquantitatius dinmunohistoqumica es determinar l'expressi de les molcules MICA (MHC class I chain-related gene A) i del seu receptor NKG2D (Natural-Killer group 2-member D) a nivell tissular, relacionant-lo amb variables anatomopatolgiques segons els grups de risc, hbit tabquic i sexe. Finalment valorarem l'expressi de MICA/NKG2D com a factor independent de recidiva / progressi tumoral. En la literatura noms existeixen 2 treballs que relacionin MICA amb el cncer vesical.
Resumo:
Els avenos cientfics i tecnolgics dels ltims anys han proporcionat coneixements sobre les metstasis heptiques del cncer colorrectal que es tradueix en millores dels tractaments i una disminuci dels efectes secundaris derivats d'ells. Hem realitzat un estudi comparatiu a partir de la nostra base de dades confeccionada de manera prospectiva amb pacients intervinguts de metstasis heptiques origen colorectal. Es van analitzar els resultats dels pacients en funci del tractament quirrgic rebut. Un grup estava conformat per pacients amb resecci heptica allada i l'altre per pacients tractats mitjanant resecci heptica associada amb ablaci per radiofreqncia.
Resumo:
Estudi retrospectiu que avalua eficcia i tolerabilitat de ciclofosfamida oral metronmica (COM) ms prednisona en CPRC com a segona lnia de tractament desprs de la progressi a docetaxel. Quinze pacients foren tractats. L'objectiu principal fou eficcia del tractament. Els objectius secundaris eren toxicitat, perode lliure de progressi (PLP) i supervivncia global (SG). La resposta parcial per PSA es va evidenciar en 33.3%. La mitjana del PLP i SG van ser de 4.1 mesos i 7.2 mesos respectivament. La principal toxicitat va ser l'astnia. COM s poc txica i pot ser una alternativa en aquells malalts amb mal estat
Resumo:
Objectius: establir la viabilitat de la laparoscpia en cncer rectal, morbi-mortalitat, resultats postoperatoris i seguretat oncolgica respecte a la cirurgia oberta. Material i mtodes: recollim consecutivament, pacients intervinguts per cncer de recte i valorem; dades demogrfiques, condicions prvies, resultats intra, postoperatoris i anatomopatolgics. Resultats: sols trobarem diferncies importants en el temps quirrgic i ili paraltic, que no foren estadsticament significatives. Si ho foren en estncia hospitalria, a favor de la laparoscpia. Es reconvertiren 3 pacients. Discussi: la laparoscpia en cncer rectal ofereix resultats similars a la cirurgia oberta, amb algunes avantatges. Son necessaris ms estudis per valorar la seguretat a llarg termini.
Resumo:
L'afectaci o no dels ganglis limftics influeix en el pronstic dels pacients amb cncer de clon i en la decisi de realitzar tractament adjuvant, en conseqncia, l'estudi particular ganglionar podria aportar informaci que determins canvis en el maneig d'aquests pacients. Per dur a terme aquest estudi podria ajudar-nos la determinaci del gangli sentinella. La seva detecci permetria la identificaci d'un petit nombre de ganglis representatius de l'estat histopatolgic del territori ganglionar i en ells realitzar un estudi ms exhaustiu amb l'objectiu d'aconseguir un estadiatge ms exacte dels pacients, amb possible transcendncia en el tractament adjuvant requerit.
Resumo:
S'ha realitzat un estudi retrospectiu sobre 593 pacients dividits en tres grups d'edat (&70, 70-79 i& 80 anys), intervinguts de cncer de clon per laparoscpia entre 1998 i 2009. Shan analitzat totes les variables preoperatries, la morbiditat associada a cada grup dedat tant mdica como quirrgica i les dades intraoperatries, per a obtenir la taxa de complicacions postoperatries. Desprs dels resultats s'ha objectivat que l'ndex de complicacions en el grup de majors de 80 anys s major a causa del gran nombre de factors de risc pel que fa als ms joves.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de Bonn, Alemanya, entre agost i desembre del 2008. Recentement, arran de la creaci del Registre de Cncer de Catalunya, s'ha el.laborat un nou "estat de la qesti" del cncer a Catalunya, que ha perms obtenir una imatge complerta de la incidncia, mortalitat i supervivncia del cncer a Catalunya, a partir de les dades obtingudes pels registres poblacionals del cncer de Girona i Tarragona pel que fa a la incidncia del cncer, i pel registre de Mortalitat de Catalunya, pel que fa a la mortalitat per cncer. El projecte realitzat ha tingut dos objectius principals. En primer lloc, desenvolupar un conjunt integrat de funcions per al clcul automatitzat de la incidncia, mortalitat i supervivncia, aix com l'ajust dels models estadstics que permeten avaluar les tendncies i obtenir les projeccions del cncer pels anys futurs. En segon lloc, s'han aplicat les funcions a les dades disponibles i s'han obtingut els resultats a Catalunya, que inclou les projeccions de la incdncia i mortalitat per cncer a Catalunya fins a l'any 2020. Tos dos objectius han estat substancialment assolits. Pel que fa al primer, s'ha desenvolupat un fitxer font en R que cont les macros i funcions utilitzades. Pel que fa al segon, les anlisis realitzades han estat emprades per a la realitzaci d'una monografia sobre el cncer a Catalunya, que actualment est acceptada per la seva publicaci. Els resultats mostren que la incidncia per cncer ha augmentat i est previst que aix continu, tot i que es preveu un esmoertiment de l'augment pels homes. Pel que fa a la mortalitat s'observa un recent decrement que es preveu que es mantingui en el futur, essent aquest major pels homes respecte les dones.
