124 resultados para Envelhecimento ambiental
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El propsito de este papel es describir los principales instrumentos econmicos que pueden utilizarse en la poltica medio ambiental. Se examinan crticamente las soluciones clsicas, sin olvidar las espurias. Se introduce el tiempo en el anlisis, se examina la importancia de la tasa de descuento en el clculo econmico y se presenta el concepto de economas de duracin, para estudiar el conflicto entre los intereses individuales y el social y generar propuestas de solucin. Se presta especial atencin al conflicto entre los intereses de las generaciones presentes y las futuras, apuntando algunas vas para solventarlo.
Resumo:
En aquest document es tracta el tema energtic des de la vessant dels consums en edificis municipals i el tipus de model energtic que aquests tenen implementat. Per a poder portar a terme aquesta tasca shan realitzat vries auditories energtiques per conixer els consums actuals dels edificis i el grau deficincia daquests, i finalment proposar mesures de millora de la gesti energtica dels edificis estudiats (edificis de la tipologia administrativa i densenyament) i analitzar la possibilitat dimplantaci denergia solar, una font denergia neta, barata i en concordana amb el medi ambient.
Resumo:
El primer bloc del treball, que ocupa en extensi la major part del projecte, permet una aproximaci a la figura que juga el medi ambient i leducaci ambiental en la societat i en el moment actual. Al mateix temps, sanalitza el context ambiental que envolta el Parc Natural de les Muntanyes de Prades per tal de donar a conixer lentorn immediat del cam de les Tosques. Finalment, es descriu lorigen i els diversos camins tradicionals existents, procurant la informaci necessria per entendre el valor i el potencial de que disposa aquest viari. El segon bloc, daltra banda, resulta duna selecci dinformaci del primer i de noves aportacions, en una guia per la realitzaci dun itinerari autoguiat deducaci ambiental per aquest cam. Aquesta proposta es materialitza en la localitzaci, anlisi i interpretaci de litinerari pel cam de les Tosques, i en lelaboraci duna guia deducaci ambiental per a realitzar-lo.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006. Les caracterstiques ambientals de laula dun centre educatiu : llum, soroll, temperatura, humitat, concentraci d'oxigen i dixid de carboni de l'aire, presenci de determinats microorganismes... sn factors que determinen el grau de confort d'un espai i que poden repercutir en el rendiment escolar. S'ha realitzat una meticulosa auditoria ambiental duna aula escolar, la qual sha estructurat en tres parts. Sha descrit l'aula centrant-se en els aspectes d orientaci, de dimensions, de llum, de calefacci i de contaminaci acstica. En segon terme, sha realitzat una recerca terica d'informaci de diferents variables de caire fsic, qumic i biolgic que poden afectar el comportament i salut de les persones que utilitzen aquesta aula. Finalment, sha realitzat la recerca experimental per planificar l'auditoria, recollir les dades i, per a cada una de les variables mesurades, shan especificat objectius, material emprat, procediment i tractament de resultats, utilitzant el programa MULTILAB. Els resultats de les mesures obtingudes es troben dins dels valors estndards, tot i que es podrien millorar. S'estableixen relacions entre condicions ambientals i el comportament dels alumnes. El reglament per construcci de nous centres docents no especifica cap informaci sobre contaminants biolgics que sn susceptibles d'alterar la salut dels alumnes. Es recomana efectuar controls peridics de determinades variables poc estudiades que poden afectar el rendiment acadmic de l'alumne com la relaci temperatura/humitat, l'ergonomia dels seients, els nivells de CO2, la lllum i, fins i tot, el color de les parets.
Resumo:
El present projecte ha estat desenvolupat entre loctubre de 2006 i el febrer de 2007 per un equip de llicenciades en Cincies Ambientals per la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjecte destudi han estat les bordes, construccions agro-ramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar lherba i estabular-hi el bestiar. Lmbit destudi seleccionat ha estat el Bosc de Virs, contingut dins el municipi dAlins, a la comarca del Pallars Sobir, Catalunya. Part de la superfcie estudiada es troba sota la protecci del Parc Natural de lAlt Pirineu. Per a dur a terme aquest estudi, sha desenvolupat una metodologia destudi de bordes amb dues vessants diferenciades que requereixen de tcniques metodolgiques especfiques. La vessant tcnica daquestes construccions sha materialitzat en un inventari de bordes, desenvolupat a partir de dades obtingudes durant lobservaci al camp. La vessant etnolgica sha obtingut a travs de la realitzaci dentrevistes als propietaris, usuaris i gestors de la zona. A partir de lanlisi dels resultats, sha detectat una prdua de la funci tradicional daquestes construccions, derivant a una diversificaci dels usos i un elevat grau dabandonament daquestes. La diagnosi de lestat daquests edificis i la seva influncia sobre lentorn s que els nous usos desenvolupats generen pressions sobre el medi i que el dess implica la degradaci de lestructura, amb la conseqent prdua de patrimoni.
Resumo:
Estudio realizado a partir de una estancia en el Centro de Filosofia e Cincias Humanas de la Universidade Federal de Santa Catarina, Brasil, durant entre septiembre y noviembre del 2005. El intercambio con los grupos de trabajo del Programa de Ps-Graduao Interdisciplinar em Cincias Humanas (UFSCE-Brasil), se ha llevado a cabo con el objetivo de profundizar en las diferentes perspectivas tericas y analticas que orientan la reflexin sobre el papel crtico de los investigadores en el rea de sociologa del conocimiento ambiental cientfico. Esto ha permitido conocer experiencias-laboratorios de procesos participativos para planear intervenciones en reas protegidas. Estas orientaciones conceptuales, epistemolgicas y metodolgicas ayudaran a la candidata a reforzar la aproximacin de investigacin participativa del proyecto Avaluaci social multicriteri per a la presa de decisions orientades a una gesti conservativa de sistemes agropecuaris i el desenvolupament sostenible de la zona seca i semi-seca del paisatge terrestre protegit de Miraflor-Moropotente (Nicaragua) que es la lnea del trabajo de PhD de la candidata. En especial, las reflexiones tericas y metodolgicas se han centrado en los siguientes temas: aproximacin sistemtica y basada en los actores para el anlisis de sistemas complejos y incertezas, mtodos participativos para las evaluaciones integradas de sustentabilidad que apoyan los procesos de toma de decisiones, o el nuevo papel de los investigadores sobre una perspectiva compleja de anlisis y dilogo entre los conocimientos cientficos y locales.
Resumo:
El cultivo de pimiento se caracteriza por presentar una alta susceptibilidad a la necrosis apical (Blossom-end-rot, BER). El BER es una fisiopata originada por una deficiencia de calcio durante el estado inicial de desarrollo del fruto. Los altos valores de radiacin y dficit de presin de vapor (DPV) caractersticos de la zona mediterrnea afectan considerablemente a la transpiracin y a la absorcin de minerales favoreciendo la aparicin de BER. En el Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) se han realizado dos experiencias en cultivo sin suelo de pimiento con el objetivo de evaluar el efecto de la humedad ambiental y la salinidad sobre la produccin y calidad. Se realizaron dos ensayos comparando la produccin y la incidencia de BER bajo condiciones climticas diferentes y evaluando la influencia de la salinidad de la solucin nutritiva sobre estos mismos parmetros. Los resultados obtenidos muestran la importancia del control del clima y, en concreto, de la humedad del invernadero sobre la aparicin de BER. La incidencia de BER se incrementa un 24% en condiciones de baja humedad respecto al tratamiento control con humedad relativa elevada. Respecto a la salinidad, en condiciones de humedad elevada, el incremento de la conductividad de la solucin nutritiva de 2 a 4 S/cm implica un aumento de ms del 8% de la incidencia de BER. Si las condiciones ambientales son ms extremas, bajos valores de humedad, el aumento en la incidencia de BER debido a la salinidad de la solucin nutritiva puede alcanzar valores del 68%.
Resumo:
Suele darse por sentado que la valoracin de los impactos que recaen sobre las generaciones presentes no comporta dificultad alguna. Sin embargo esto no es cierto. Es ms, no se dispone de una metodologa ampliamente aceptada para contabilizar dichos impactos. Algunos de los aspectos ms controvertidos son: la eleccin del valor apropiado para la tasa de descuento, las unidades -fsicas o monetarias- en que deben expresarse los flujos y la valoracin de los bienes tangibles e intangibles. Cuando existen impactos a muy largo plazo surge el problema de valorar los costes y beneficios que afectan a las generaciones futuras mediante, por ejemplo, una tasa de descuento intergeneracional. Incluso en este ltimo caso estara dominando la perspectiva de las generaciones presentes, que actuaran como si poseyeran la totalidad de los derechos de propiedad sobre todos los recursos. Por lo tanto es necesario incorporar el requisito de sostenibilidad en el anlisis. En este trabajo se examinan algunos de estos aspectos y se proponen vas de solucin.
Resumo:
Lanlisi de lestat actual dels equipaments i activitats deducaci ambiental (EA) en lmbit del Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) ha detectat un grau de desenvolupament molt baix daquesta disciplina. Per aquest motiu, selabora una nova eina, amb lobjectiu destablir unes pautes per a lelaboraci duna activitat dEA concreta: els itineraris dEA; i aix ampliar lescassa oferta actual. El protocol per al disseny ditineraris dEA, dna unes directrius per a estandarditzar la descripci i lanlisi de la zona proposada. La finalitat del qual s facilitar i agilitar la implantaci ditineraris que presentin unes condicions mnimes establertes. La eficincia daquesta eina, queda verificada amb els resultats obtinguts en la realitzaci de dues proves pilot en dues zones amb possibilitats de desenvolupar-hi itineraris dEA. Una de les zones ha quedat descartada, per lincompliment dun dels criteris que sha definit en el protocol com a imprescindibles pel bon desenvolupament de lactivitat que es planteja. Mentre que en laltre zona, el compliment de totes aquestes condicions o criteris, fan viable la implantaci de litinerari dEA, duent a terme aix el seu posterior disseny. Malgrat lestudi es centri en un espai natural protegit concret, s una eina que pretn ser extrapolable en daltres espais daquesta categoria.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s fer una anlisi ambiental de la proposta del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal del municipi de Viver i Serrateix, i poder presentar en darrer terme, una alternativa al model estudiat, que pugui oferir uns criteris basats en un model ms sostenible i respectus amb lentorn, i coherent amb la realitat existent.
Resumo:
Laugment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a lilla de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turstic. Molts daquests impactes sincrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. Lobjectiu principal daquest projecte s lelaboraci dun sistema dindicadors de pressi ambiental tils per a lanlisi de les platges. La zona objecte destudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales sn les que actualment es troben sotmeses a una major pressi. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les caracterstiques del tipus despai on es troben situades. Sn les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Calan Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalger i Cala Escorxada. Partint dun treball bibliogrfic, sha realitzat una selecci de mig centenar dindicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPMpp, mitjanant lelaboraci duna anlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPMpp sha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, lindicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporci de platges, s lindicador 3. ndex de valoraci de les mesures de conservaci del sistema natural, seguit de lindicador 6. Superfcie subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor dacceptabilitat dels valors dels indicadors.
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP) va ser creat lany 2003. A causa de la seva recent creaci, manca el desenvolupament de moltes de les seves rees. Actualment, el parc est creant una xarxa ditineraris dEducaci Ambiental (EA). Per aquesta ra, s interessant dedicar aquest treball al disseny dun itinerari dEA a la zona de Comes de Rubi, situada dins lmbit territorial del PNAP. Lobjectiu principal del present projecte s lelaboraci daquest itinerari amb els recursos necessaris per tal que sigui implementable duna manera immediata. Per tal danalitzar la viabilitat de litinerari sha aplicat el protocol de valoraci dissenyat pel grup Edukamb. La puntuaci que sha obtingut ha estat 61 sobre 100, fet que indica que litinerari s viable tot i que compta amb algunes mancances. Sha constatat que les condicions de litinerari sn idnies per poder ser visitat pel pblic en general, entre altres coses per la forma circular de litinerari, per tenir 3 km de recorregut i per disposar duna gran varietat daspectes dinters. En el disseny de litinerari sha definit el recorregut, shan determinat els elements dinters, shan proposat 5 parades, shan dissenyat els materials pedaggics, sha definit la situaci de la senyalitzaci i shan proposat correccions per a les mancances detectades en el protocol, entre altres, una millora en laccessibilitat al punt dinici i la construcci de passeres en els punts potencialment erosionables. Les principals pautes a seguir a lhora delaborar el material pedaggic han estat la integraci de laspecte social amb el natural i la promoci de la sensibilitzaci envers el medi ambient.
Resumo:
El presente trabajo pretende implantar un proyecto de formacin ambiental y, a la vez, crear el marco fsico y social para que as sea. De esta forma, se darn a conocer y mejorarn los conocimientos ambientales en la poblacin del municipio de Concepcin Las Minas, con el fin de que puedan mejorar sus tcnicas a la hora de gestionar su territorio y, a la vez, ampliar sus conocimientos ambientales, tiles en el campo de la educacin. Para realizar estas capacitaciones fue necesaria una descripcin del territorio junto con un anlisis de las principales problemticas ambientales municipales. Se realizaron sondeos a la poblacin para valorar su nivel de conocimientos ambientales. Con toda la informacin recogida, se planificaron una serie de sesiones formativas destinadas a maestros, nios y tcnicos ambientales. Las sesiones trataban de formar y a la vez concienciar sobre temas generadores tales como el recurso hdrico, forestal, gestin de residuos, etc. Estas capacitaciones se dieron tanto a nivel terico como a nivel prctico. La valoracin global de las capacitaciones es positiva. Cabe destacar un alto grado de participacin por parte de los maestros y los alumnos de las escuelas municipales, mostrando una gran implicacin en las distintas sesiones. Contrariamente, no se obtuvo el mismo resultado con el colectivo de tcnicos municipales, ya que falt tiempo y planificacin.
Resumo:
Al llarg dels estius de 2006 i 2007 s'estudiaren 44 platges de tot el litoral de l'illa de Menorca, classificades en tres tipologies: A (platges urbanes), B (platges semi-urbanes) i C (platges verges). En cadascuna s'aplic un sistema de 15 indicadors per tal de veure el nivell de pressi ambiental a qu estaven sotmeses, i aix valorar el seu grau de qualitat. En aquest treball es presenten els resultats de dos dels indicadors: ndex d'impacte visual d'infraestructures i qualitat de flora terrestre. Els resultats preliminars sobre la situaci de les platges de Menorca a partir d'aquests dos indicadors mostren conclusions prou significatives. A tall dexemple, nicament un 9% de les platges estudiades no presentaven cap impacte visual d'alguna infraestructura; per, d'altra banda, un 80% de les platges estudiades compten amb presncia despcies psammfiles indicadores de qualitat.
