Intergovernmental Transfers and Elementary Education: Quasi-Experimental Evidence from Brazil

Whether providing additional resources to local communities leads to improved public services and better outcomes more generally, given existing management capacity and incentive and accountability structures, is an unresolved yet important question for public policy. This paper uses a regression-discontinuity design to evaluate the effect of unrestricted fiscal transfers on local spending (including on education), schooling and learning in Brazil. Results show that transfers increase local public spending almost one for one with no evidence of crowding out own revenue or other revenue sources. Extra per capita transfers of 1000 Reais lead to about 0.42 additional years of elementary schooling and student literacy rates increase by about 5.6 percentage points on average. Part of this effect arises through higher teacher-student ratios in municipal elementary school systems. Results also suggest that additional resources have stronger effects in more rural and less developed parts of Brazil.

Opening Education Beyond the Property Relation: From Commons to Communism

Open Education, and specifically the OER movement, seeks to provide universal access to knowledge, undermining the historical enclosure and the increasing privatisation of the public education system. In this paper we examine this aspiration by submitting the implicit theoretical assumptions of Open Education to the test of critical political economy. We acknowledge the Open Education movement's revolutionary potential but outline the inherent limitations of its current focus on the commons (property relations) rather than the social relations of capitalist production (wage work, the company) and because of this, argue that it will only achieve limited, rather than revolutionary, impact.

The impact of investment in education on economic development: Spain in comparative perspective (1860-2000)

Throughout the 19th century and until the mid-20th century, in terms of long-terminvestment in human capital and, above all, in education, Spain lagged far behind theinternational standards and, more specifically, the levels attained by its neighbours inEurope. In 1900, only 55% of the population could read; in 1950, the figure was 93%.This no doubt contributed to a pattern of slower economic growth in which thephysical strength required for agricultural work, measured here through height, had alarger impact than education on economic growth. It was not until the 1970s, with thearrival of democracy, that the Spanish education system was modernized and theinfluence of education on economic growth increased.

How different are returns to education? Evidence from German school choices

This study presents estimates of returns to post-secondary educationand wage differentials among graduates fromdifferent secondary schoolsin Germany. I use an empirical model that captures the basic features ofthe German education system. It controls for selection into post-secondaryeducation and treats latter as endogenous in the wage equation. Myresults show that OLS estimates are severely biased. The direction ofthe bias depends on the secondary school type. Annual returns topost-secondary education differ significantly: they are eight timeshigher for graduates from the highest secondary school than for graduatesfrom the lowest secondary school.

Financing public education when altruistic agents have retirement concerns

[cat]El capital humà i, per tant, l’educació tenen un impacte en el benestar futur de la societat. En aquest treball s’estudia la connexió entre el suport dels votants per una educació pública i les preocupacions sobre la seva jubilació. Mostrem com els votants anticipen els efectes positius que té l’educació sobre les pensions futures. Així, el recolzament a un sistema educatiu públic s’incrementa si el sistema de pensions és més redistributiu, cosa que també es dóna entre els ciutadans que prefereixen una educació privada. També mostrem que el tipus d’equilibri “ends against the middle” pot ocórrer fins i tot quan la taxa impositiva preferida pels votants és decreixent amb la renda.

Financing public education when altruistic agents have retirement concerns

[cat]El capital humà i, per tant, l’educació tenen un impacte en el benestar futur de la societat. En aquest treball s’estudia la connexió entre el suport dels votants per una educació pública i les preocupacions sobre la seva jubilació. Mostrem com els votants anticipen els efectes positius que té l’educació sobre les pensions futures. Així, el recolzament a un sistema educatiu públic s’incrementa si el sistema de pensions és més redistributiu, cosa que també es dóna entre els ciutadans que prefereixen una educació privada. També mostrem que el tipus d’equilibri “ends against the middle” pot ocórrer fins i tot quan la taxa impositiva preferida pels votants és decreixent amb la renda.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

El dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats. Perspectiva històrica

La importància del sistema educatiu per a la formació d’una consciència democràtica és un tema ja present en el pensament il•lustrat i recollit en la Constitució de 1812 on es pretenia que, amb els plans d’instrucció, a partir de l’any 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar com el dret a l’educació és determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat d’oportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuració d’un model de sistema educatiu per a la nostra societat democràtica són conseqüència de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidació, per primer cop en la nostra història, d’un ordenament jurídic democràtic, exigeix un esforç per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi d’igualtat d’oportunitats.

Desenvolupament d'eines per l'apliació de l'aprenentatge basat en projectes a l'enginyeria tècnica de telecomunicacions

El projecte d'innovació docent s'emmarca dintre de la línia de treball de l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels. Aquesta escola, des de els seus inicis ha destacat per la seva aposta per la innovació docent i l'aplicació de mètodes pedagògics pioners arreu d'Espanya. El sistema d'ensenyament basat en el seguiment individualitzat de l'estudiant, facilitat per una bona relació professor/nombre d'estudiants (grups de 40 o 20 estudiants), l'avaluació continuada, que parteix de les activitats acadèmiques realitzades en una matèria, i l'avaluació curricular, que atén el rendiment global de l'estudiant, fan que el sistema fomenti el treball regular al mateix temps que l'informa en tot moment del seu progrés acadèmic. Per un altre banda, dintre del sistema educatiu de la nostra escola podem destacar l'aplicació de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL), aplicat inicialment als estudis de Segon Cicle. D'acord amb aquest model, els alumnes aprenen realitzant projectes en grup. Les intervencions del professorat i els materials del curs estan orientats a donar suport a les necessitats dels projectes que es desenvolupen a cada moment. Tot seguint la línia de treball de l'escola i la seva adequació als criteris determinats en el Espai Europeu d'Educació Superior, aquest projecte segueix tres línies d’actuació: (1) incideix en l'aplicació del PBL dintre d'assignatures Optatives i en assignatures de primers cursos de la Titulació d'Enginyeria de Telecomunicacions, (2) estimular l’alumnat, a través de treballs interdisciplinaris i la utilització de les noves tecnologies, (3) generació de documentació adaptada als nous plans d’estudi. Aquestes línies d’actuació es desenvolupen per motivar els alumnes en els estudis d'enginyeria que estan cursant i fer-los veure l'aplicabilitat, en el camp de la recerca, de gran quantitat dels coneixements que van adquirint durant la seva formació dintre de la Universitat.

Deciding where to belong: gender differences in educational trajectories and migration in a rural Spanish town

From an anthropological perspective, formal post-secondary schooling is not an abstractentity with an intrinsic value that everyone finds desirable, but rather one alternative among many that young people evaluate from their different positions in the social field. The problem discussed in this paper is the diverging life trajectories that young men and women in a concrete rural context, at the end of the 20th century, shape for themselves at the ages of 14-16, a moment of decision created by national legislation regarding mandatory education (LGE, 1970, General Education Law, and LOGSE, 1990, General Organic Law of the Education System). Despite a strong cultural norm of equal inheritance divided among all children, male and female, and despite the equal educational opportunities provided by the Spanish State, different meanings of possession and use-rights over land and the resulting culturally accepted gendered division of work converge to orient men and women differently towards post-secondary schooling. Observation of the age, gender, and civil status structure of the population led to the preliminary query: Why do men and women, in this town, behave differently with respect to migration and marriage? The main hypothesis was that women’s longer school trajectories and resulting migration and men’s anchoring in the town and their higher rates of celibacy were not drastic changes in values, in the positional-relational sense of Bourdieu (1988, 2002), but the current outcome of previously existing dissimilar relations to property that produce dissimilar mobility. Through their schooling and work choices, young men and women, at very early ages, locate themselves in, or decide to belong to, different contexts that later reveal very different possibilities of finding marriage partners. This paper is based on an ethnographic study of a small rural town (302 inhabitants in 1950; 193 in 2000) near Leon. Although this paper deals with the situation in the final decades of the 20th century, we must also consider the first half of the century, where some elements that shape this situation have their roots. Fieldwork was carried out between 1988 and 2001, in periods of differing length and intensity. The social subjects discussed here are the domestic unit and its component members. They were studied in conjunction, analyzing the life-trajectory decisions of specific persons in the framework of the domestic unit and the relations among people and property which comprise it. The tried-and-true methods of ethnographic research –participant observation, interviews, and life-histories, etc.- were employed. Archival research was also important for producing demographic data. Demographic analysis, the analysis of the composition and transformation of domestic units, and the creation of life trajectories were among the principal techniques used. The theoretical analysis was oriented by Bourdieu’s (2002) framework of the social field, habitus, and difference.

Adopción internacional : opacidad de los retos en el sistema educativo

El trabajo trata de entender las dificultades de detección, interpretación e intervención de los problemas de adaptación al Sistema Educativo español de muchos de los niños adoptados internacionalmente y la complejidad de la relación entre padres adoptantes y docentes.

L'entorn de les WebQuest com a recurs motivador per a la millora del rendiment d'alumnes amb dificultats d'atenció i amb N.E.E.

A partir de la creació i aplicació didàctica d'una WebQuest en un curs de 4t de Primària s'analitza com i de uina manera pot influir positivament en el rendiment personal i acadèmic del grup d'alumnes, grup que presenta unes característiques acusades de dificultats d'atenció generalitzada, forts desnivells de coneixements, i en el qual es troben alumnes amb necessitats educatives especials (n.e.e.). Les webquest poden ser un bon recurs didàctic per a motivar el treball cooperatiu i la interacció entre alumnes, professors i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

L'arribada a Catalunya de població immigrant en edat escolar ha estat un repte per al nostre sistema educatiu. La resposta que s'ha donat a aquest repte amb les aules d'acollida és analitzada en aquest document. En primer lloc, s'explica quina és la situació actual de l'alumnat català i quines han estat les accions anteriors per a atendre immigrants. En segon lloc, s'estudia el cas del Canadà. Finalment, es torna a mirar cap a Catalunya i el cas concret d'un institut del Vallès Occidental. S'hi fa una avaluació del primer any de posada en marxa de les aules d'acollida i s'hi especifiquen millores que cal portar a terme per a optimitzar el recurs.