A right to a national space of communication? : on Stateless nations, their right to a space of communication of their own

Hem establert les bases metodològiques i teòriques per investigar la pregunta “Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicació?”. La investigació ajusta el concepte d’espai de comunicació a la teoria política, cercant els seus límits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificació del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservació i supervivència d’una cultura nacional. El primer article i fase de la tesi és l’adaptació i definició del concepte espai de comunicació. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models d’espai de comunicació entenent si es tracta d’una visió emfatitzant la distribució i la producció de material marcat amb els símbols de la identitat nacional de la societat emissora, o b�� si emfatitza la idea d’un espai de circulació de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o nació sense estat. Igualment, es distingeix la dimensió d’emissió –sortir del territori al món- i la de recepció –fluxos informatius rebuts des del món al territori, concretament, al ciutadà; el paper d’intervenció de les institucions democràtiques és diferent en una dimensió o una altra i, per tant, tamb�� són diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de l’espai de comunicació. Tamb�� s’ha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació per relacionar-los amb la construcció nacional com a cohesió simb��lica i cultural. Si b�� els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, sí que poden conformar a llarg termini una percepció nacional general. Una comunitat és imaginada, donada la distància física dels seus components, i la comunicació social és, juntament amb l’educació, el principal factor de construcció nacional, avui en dia.

Multimorbidity patterns in a national representative sample of the Spanish adult population.

BACKGROUND: In the context of population aging, multimorbidity has emerged as a growing concern in public health. However, little is known about multimorbidity patterns and other issues surrounding chronic diseases. The aim of our study was to examine multimorbidity patterns, the relationship between physical and mental conditions and the distribution of multimorbidity in the Spanish adult population. METHODS: Data from this cross-sectional study was collected from the COURAGE study. A total of 4,583 participants from Spain were included, 3,625 aged over 50. An exploratory factor analysis was conducted to detect multimorbidity patterns in the population over 50 years of age. Crude and adjusted binary logistic regressions were performed to identify individual associations between physical and mental conditions. RESULTS: THREE MULTIMORBIDITY PATTERNS ROSE: 'cardio-respiratory' (angina, asthma, chronic lung disease), 'mental-arthritis' (arthritis, depression, anxiety) and the 'aggregated pattern' (angina, hypertension, stroke, diabetes, cataracts, edentulism, arthritis). After adjusting for covariates, asthma, chronic lung disease, arthritis and the number of physical conditions were associated with depression. Angina and the number of physical conditions were associated with a higher risk of anxiety. With regard to multimorbidity distribution, women over 65 years suffered from the highest rate of multimorbidity (67.3%). CONCLUSION: Multimorbidity prevalence occurs in a high percentage of the Spanish population, especially in the elderly. There are specific multimorbidity patterns and individual associations between physical and mental conditions, which bring new insights into the complexity of chronic patients. There is need to implement patient-centered care which involves these interactions rather than merely paying attention to individual diseases.