Building a Social Education curriculum based on Professional Competences : the experience of University of Girona

This article describes the process of adapting Social Education studies to the European Higher Education Area undertaken by a team of the teaching staff at the University of Girona (Spain). The aim of the experience is to build a curriculum based on thecompetencies recognized as such by professionals in the field of social education in our region. The article specifies the development of the various phases, each involving the active participation of professionals and teaching staff from the universities. To conclude, main characteristics of the curriculum are highlighted

Improving Information Problem Solving skills in Secondary Education through embedded instruction

This empirical study consists in an investigation of the effects, on the development of Information Problem Solving (IPS) skills, of a long-term embedded, structured and supported instruction in Secondary Education. Forty secondary students of 7th and 8th grades (13–15 years old) participated in the 2-year IPS instruction designed in this study. Twenty of them participated in the IPS instruction, and the remaining twenty were the control group. All the students were pre- and post-tested in their regular classrooms, and their IPS process and performance were logged by means of screen capture software, to warrant their ecological validity. The IPS constituent skills, the web search sub-skills and the answers given by each participant were analyzed. The main findings of our study suggested that experimental students showed a more expert pattern than the control students regarding the constituent skill ‘defining the problem’ and the following two web search sub-skills: ‘search terms’ typed in a search engine, and ‘selected results’ from a SERP. In addition, scores of task performance were statistically better in experimental students than in control group students. The paper contributes to the discussion of how well-designed and well-embedded scaffolds could be designed in instructional programs in order to guarantee the development and efficiency of the students’ IPS skills by using net information better and participating fully in the global knowledge society.

Memòria justificativa del treball realitzat durant l’estada a la Universitat de Wisconsin-Madison

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Wisconsin-Madison, EUA, Departament de Curriculum and Instruction, des de mitjans d’agost a mitjans de novembre de 2006. S’ha treballat en relació a la preparació de la tesi “Els grups interactius: una pràctica de les comunitats d’aprenentatge per a la inclusió de l’alumnat amb discapacitat “. La universitat de Wisconsin-Madison i en concret el departament de Curriculum and instruction compta amb professorat de reconegut prestigi internacional en l’àmbit de l’educació. Entre els temes que es treballen al departament i que vaig poder conèixer, en destaco les implicacions de l’educació en l’existència de desigualtats socials, així com les implicacions del govern i de les polítiques educatives en la creació i manteniment d’aquestes desigualtats, les reformes i polítiques educatives i el paper de l’educació en el més ampli context de la societat i les seves estructures, l’anàlisi del llenguatge vinculat amb les desigualtats i l’educació, la necessitat de tenir en compte la multiculturalitat des d’una perspectiva crítica, i les possibilitats de transformació en educació facilitades per les oportunitats d’interacció.

Transnational study of roles/functions and associated ICT competencies for Higher Education teachers

Aquest estudi forma part del projecte eLene-TLC1 Virtual Campus (2007-2008) recolzat pel programa eLearning de la Comissió Europea. L'objectiu d'aquest projecte és que els professors i els estudiants facin el millor ús possible de les TIC en l'educació superior, preparant als professors per als estudiants de la generació xarxa, permetent als estudiants a la transferència de coneixements i pràctiques de la vida quotidiana per al seu aprenentatge i estimular tant la integració plena de pràctiques innovadores d'ensenyament i d'aprenentatge possibilitades per un entorn tecnològic en constant evolució. Per tal de cobrir part d'aquest objectiu general, es va concebre un estudi per examinar les competències en TIC professors d'Educació Superior en entorns d'aprenentatge en línia.

Las habilidades motrices básicas en educación primaria: aspectos de su desarrollo = Key motor skills in primary education: developmental aspects

The physical education curriculum stresses the importance of improving students’ key motor skills. This idea agrees with the contributions of research into motor development concerning the important role these skills play in child development. In order to facilitate this improvement is essential to know the different basic aspects of how these key motor skills evolve as well as the essential factors related to the characteristics and conditions of educational practice

Criteria for ICT-supported Higher Education Teachers Training

Aquest document pretén recollir aportacions teòriques sobre les pràctiques pedagògiques que incorporen i promouen l'ús de les TIC per tal de definir els criteris per al disseny de la formació dels professors d'educació superior en les TIC.

Analysis of teachers training for ICT Higher Education

Aquest document pretén recollir aportacions teòriques i pràctiques sobre les pràctiques pedagògiques que incorporen i promouen l'ús de les TIC per tal d'aclarir, facilitar i fer coherent el disseny de la formació dels professors d'educació superior en les TIC. El seu propòsit és trobar alternatives de formació que compleixin amb les necessitats educatives del professor, així com per superar o atenuar les dificultats i/o la manca de voluntat a les quals s'enfronta en la pràctica educativa en introduir aplicacions de les TIC.

Redefining dropping out in online higher education: a case study from the UOC

In recent years, studies into the reasons for dropping out of higher education (including online education) have been undertaken with greater regularity, parallel to the rise in the relative weight of this type of education, compared with brick-and-mortar education. However, the work invested in characterising the students who drop out of education, compared with those who do not, appears not to have had the same relevance as that invested in the analysis of the causes. The definition of dropping out is very sensitive to the context. In this article, we reach a purely empirical definition of student dropping out, based on the probability of not continuing a specific academic programme following several consecutive semesters of "theoretical break". Dropping out should be properly defined before analysing its causes, as well as comparing the drop-out rates between the different online programmes, or between online and on-campus ones. Our results show that there are significant differences among programmes, depending on their theoretical extension, but not their domain of knowledge.

Implantació de noves metodologies docents en el pla d'estudis de l'EUETII d'Igualada en el marc de l'EEES

Aquest projecte pretén incorporar a la titulació d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial les competències transversals amb què hauran de comptar els futurs enginyers perquè entrin en el món laboral amb tots els requisits tècnics i competencials que requereixen els canvis dels models educatius (crèdits ECTS) i la canviant situació laboral en l’àmbit de la Unió Europea. La incorporació de competències transversals en les assignatures del pla d’estudis és un dels eixos bàsics plantejats en el Pla Estratègic 2005-2009 de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada. Aquest procés s’ha portat a terme en quatre fases: Disseny: Implicar els empresaris en el disseny de programes de formació que capacitin els estudiant en les competències que demana el mercat de treball. Presentació: Sensibilitzar els professors i els alumnes de la importància de desenvolupar competències transversals dins del marc actual i futur de l’ensenyament. Planificació de les assignatures: Portar a terme la incorporació de competències transversals de forma gradual des del primer curs i donar suport i formació a tot el professorat. Difusió: Divulgar la important transformació que s’està realitzant a l’Escola dins de l’àmbit de la nova implantació de competències transversals per formar als enginyers per tal de fer-los més competitius. Per a aconseguir l’adaptació de les assignatures del pla d’estudis a les noves directrius de l’EEES s’ha treballat des de dues vessants: a) introduint canvis metodològics en la forma d’impartir les assignatures per part del professorat per permetre la incorporació de competències transversals, com ara el treball en equip, a través de l’aprenentatge basat en projectes, i la competència lingüística en anglès, a partir de la introducció de l’anglès a l’aula, i b) adaptant al nou sistema la documentació associada a les matèries que s’imparteixen: guia docent, guies de les assignatures, etc.

Didáctica de la Expresión Musical. Una revisión del desarrollo del currículo

[spa] Con el fin de elaborar un estudio sobre la interrelación -o falta de ella- entre práctica educativa e investigación en educación musical, presentamos aquí un estudio de las distintas etapas por las que ha pasado el desarrollo del currículo en educación musical. Además tomamos partido y abogamos por un desarrollo del currículo que tenga en cuenta el contexto educativo-musical, basado en datos provenientes de la investigación educativa, y que preste atención fundamentalmente al plano artístico y estético. Hacemos una apuesta de futuro por un currículo crítico, haciendo por tanto un giro copernicano desde el tradicional interés por el contenido musical hasta la contribución de la música a los objetivos educativos del sistema escolar.

Technology educational affordance: Bridging the gap between patterns of interaction and technology usage

Peer-reviewed

¿Es eficaz especializar la actividad de tutoria? Análisis de una experiencia online

En un entorno online la actividad de tutoría de los estudiantes juega un papel fundamental. Su eje central es el acompañamiento del estudiante a lo largo del programa académico que curse, desde el momento en que muestra su interés en matricularse hasta que se titula. La literatura disponible sobre cómo organizar la actividad tutorial en entornos virtuales es escasa. En esta comunicación, basada en la experiencia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), se analizan dos niveles de especialización de la acción tutorial online. En un primer nivel organizativo, se presenta y evalúa una especialización de la coordinación de la tutoría en función del tipo de conocimiento necesario para ejercerla, académico o administrativo. Esto genera una estructura organizativa de tipo matricial que aporta flexibilidad y conocimiento especializado a la actividad tutorial, y que es valorada muy positivamente por las partes implicadas. En un segundo nivel, se analiza la separación de dos tipos de tutoría especializadas, una de inicio y otra de seguimiento, en función de la antigüedad del estudiante tutorizado. Los resultados de los análisis cualitativos y cuantitativos realizados no permiten concluir que esta segunda forma de especialización contribuya claramente a la mejora de los objetivos de la función tutorial.

Impacte educatiu de l'escolta del paisatge sonor en infants

Aquest treball d’investigació pretén aprofundir en les nocions relatives al paisatge sonor; un tema poc treballat en l’àrea curricular d’Educació Musical. Primerament amb la fonamentació, s’han extret les principals idees dels diferents autors que han treballat i investigat el tema del paisatge sonor. Posteriorment, analitzant aquest marc teòric s’ha intentat aprofundir en el tema i, per escollir i dissenyar activitats que hem realitzat a l’aula. A fi de poder analitzar i observar in situ aquest procés s’ha aplicat durant dos mesos a dues aules de música amb alumnes d’entre 7 i 8 anys i, pel que fa resultats, no hi ha dubte que amb aquest enfocament del fenomen de l’escolta –buscant una centralització en allò essencial i elemental del fet perceptiu-, podem constatar que es produeix un increment quantitatiu i qualitatiu del reconeixement dels sons de l’entorn, i una millora en la percepció de les qualitats del so i la capacitat de reflexió i descripció.

El desarrollo personal y profesional mediante el aprendizaje reflexivo : una experiencia en el grado de Educación Social

In the last years, an increase of the interest to develop educational practices in higher education, based on the approach of the reflective learning, is observed. Nevertheless, we scarcely find in our context researches or experiences that allow knowing students’ perceptions about this teaching and learning approach. We have developed an experience in the bachelor of Social Education at the University of Girona with the aim to contribute to the personal and professional development of future social educators in their initial training, using reflective learning methodology. In this article we present an evaluation of the experience based on students’ perceptions. They assessed the usefulness they think the module has for their training, the methodology and the activities. This evaluation has been carried out through in-depth interviews to 17 students who participated in the module in 2010-11 academic year. The results show that students assess positively the experience, either its general usefulness or the methodology of reflective learning, although they acknowledge some difficulties to carry out such a process which involves a high degree of introspection and a difficulty to set the boundaries in the narration of personal questions. The study also shows some challenges related on the need, but also the difficulty, to include personal and professional development as a powerful axis in the higher education curriculum, as well as elements linked to reflective learning assessment

Creating a research network for a successful e-portfolio design and implementation

The presence of e-portfolios in educational centres, companies and administrations has emergedstrongly during the last years by creating very different practices coming from different objectives and purposes. This situation has led researchers and practitioners to design and implement e-portfolios with little reference to previous knowledge of them; consequently, developments are disparate with many of the processes and dimensions used both in development and use being unnecessary complex. In order to minimize the inconveniences, unify these developmental processes and improve the resultsof implementation and use of e-portfolios, it seemed necessary to create a network of researchers, teachers and trainers coming from different universities and institutions of different kinds who are interested in the investigation and the practice of e-portfolios in Spain. Therefore, The Network on e-portfoliowas created in 2006, funded by the Spanish Ministry of Education and led by the UniversitatOberta de Catalunya. Besides the goals associatedwith the creation of this network and which wewanted to share with other European researchers and experts of other continents, we will also present in this paper some data concerned with the first study carried out on the use of e-portfolios in our country that shows where we are and which trends are the most important for the near future.