Drug abuse, brain calcification and glutamate-induced neurodegeneration

Positive and negative reinforcing systems are part of the mechanism of drug dependence. Drugs with abuse potential may change the manner of response to negative emotional stimuli, activate positive emotional reactions and possess primary reinforcing properties. Catecholaminergic and peptidergic processes are of importance in these mechanisms. Current research needs to understand the types of adaptations that underlie the particularly long-lived aspects of addiction. Presently, glutamate is candidate to play a role in the enduring effects of drugs of abuse. For example, it participates in the chronic pathological changes of corticostriatal terminals produced by methamphetamine. At the synaptic level, a link between over-activation of glutamate receptors, [C(a2+)](i) increase and neuronal damage has been clearly established leading to neurodegeneration. Thus, neurodegeneration can start after an acute over-stimulation whose immediate effects depend on a diversity of calcium-activated mechanisms. If sufficient, the initial insult results in calcification and activation of a chronic on-going process with a progressive loss of neurons. At present, long-term effects of drug dependence underlie an excitotoxicity process linked to a polysynaptic pathway that dynamically regulates synaptic glutamate. Retaliatory mechanisms include energy capability of the neurons, inhibitory systems and cytoplasmic calcium precipitation as part of the neuron-glia interactions. This paper presents an integrated view of these molecular and cellular mechanisms to help understand their relationship and interdependence in a chronic pathological process that suggest new targets for therapeutic intervention.

Estudi de la viabilitat d'incorporar la figura del/de la psicopedagog/a al CAS Teresa Ferrer

Anàlisi de funcionament del Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependents (CAS) Teresa Ferrer), i posterior proposta de viabilitat per incorporar la figura del/de la psicopedagog/a en un centre com aquest. Es busca un suport legal que ho recolzi, i es fa una exposició de totes les funcions que podria assolir aquest nou professional, incloent-hi les que actualment ja es duen a terme i altres que es podrien realitzar

Prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives en justícia juvenil

Els joves als quals se’ls ha imposat una mesura de realització de tasques socioeducatives (RTS) o de prestacions en benefici de la comunitat (PBC) presenten un alt fracàs escolar, majoritàriament amb baix rendiment i abandonament dels estudis en la meitat dels casos. Un de cada tres joves prové d’una família amb algun tipus de problemàtica específica o una economia insuficient. Els resultats indiquen, però, que els joves que realitzen tasques socioeducatives solen acumular més problemàtiques que els de PBC, ja sigui a nivell personal, familiar o social. Quant al perfil penal i criminològic, el 63% dels nois i noies d’aquestes dues mesures té antecedents. La taxa de reincidència de RTS és del 31,1% i la de PBC del 25,2%. Alguns dels factors que els joves reincidents mostren en més proporció són tenir un grup d’iguals dissocial, estar en contacte amb els serveis socials o tenir antecedents. Els reincidents de RTS també presenten més proporció de consum de tòxics, problemes de salut mental, fracàs escolar i una ocupació del temps desestructurada i amb conductes de risc. Comparant aquests resultats amb estudis respecte altres programes i mesures de Justícia juvenil podem concloure que la taxa de reincidència global a Catalunya és del 28,9% i l’específica de Medi obert és del 27,8%.

L’eficàcia de les suspensions judicials amb obligació de tractament de deshabituació. Factors que poden influir en la reducció o no de reincidència

Aquesta recerca està motivada per l’interès en les Mesures Penals Alternatives, concretament, en les suspensions judicials com a mesura més adient per a determinats subjectes amb perfils toxicològics i que requereixen d’una intervenció que es pot abordar en context comunitari. Per tal de valorar la seva eficàcia, l’equip d’investigadors s’ha centrat en els índexs de reincidència i aquells factors que poden influir a partir de l’anàlisi estadística d’una mostra de 237 subjectes sotmesos a l’obligació de tractament de deshabituació. Observant l’índex de reincidència, en funció de l’anàlisi de variables sociopersonals i judicials dels subjectes, es busquen aquells indicadors que poden ser eficaços per reduir la comissió de nous fets delictius. Del resultats obtinguts, es conclou que variables com una bona adherència familiar, una estabilitat laboral així com la finalització correcta d’un tractament de deshabituació aporten uns nivells de reincidència baixos. Igualment, es justifica l’atorgament de suspensions judicials com a eina punitiva més eficaç per a aquells subjectes amb característiques toxicològiques i necessitats rehabilitadores a causa de la seva addicció, atès que els nivells de reincidència obtinguts en aquesta recerca aporten uns índexs més baixos que els nivells actuals de reincidència penitenciària (cal tenir en compte, però, la diferència de perfils). Es conclou que aquestes mesures penals alternatives són una eina més integradora ja que es desenvolupen en l’entorn comunitari.

La eficacia de las suspensiones judiciales con obligación de tratamiento de deshabituación. Factores que pueden influir en la reducción o no de reincidencia

Esta investigación está motivada por el interés por las suspensiones judiciales como medida más adecuada para determinados sujetos con perfiles toxicológicos y que requieren una intervención que se puede abordar en un contexto comunitario. Con el fin de valorar su eficacia, el equipo de investigadores se ha centrado en los índices de reincidencia y aquellos factores que pueden influir a partir del análisis estadístico de una muestra de 237 sujetos sometidos a la obligación de tratamiento de deshabituación. Observando el índice de reincidencia, en función del análisis de variables sociopersonales y judiciales de los sujetos, se buscan aquellos indicadores que pueden ser eficaces para reducir la comisión de nuevos hechos delictivos. De los resultados obtenidos, se concluye que variables como una buena adherencia familiar, la estabilidad laboral o la finalización correcta de un tratamiento de deshabituación aportan unos niveles de reincidencia bajos Asimismo, se justifica el otorgamiento de suspensiones judiciales como herramienta punitiva más eficaz para aquellos sujetos con características toxicológicas y necesidades rehabilitadoras debido a su adicción, dado que los niveles de reincidencia obtenidos en esta investigación aportan unos índices más bajos que los niveles actuales de reincidencia penitenciaria (siempre teniendo en cuenta la diferencia de perfiles). Se concluye en este estudio que la aplicación de estas medidas penales alternativas son una herramienta más integradora debido a que se desarrolla dentro del entorno comunitario.

Prestaciones en beneficio de la comunidad y realización de tareas socioeducativas en justicia juvenil

Los jóvenes a los que se les ha impuesto una medida de realización de tareas socioeducativas (RTS) o de prestaciones en beneficio de la comunidad (PBC) presentan un alto fracaso escolar, mayoritariamente con bajo rendimiento y abandono de los estudios en la mitad de los casos. Uno de cada tres jóvenes proviene de una familia con algún tipo de problemática específica o una economía insuficiente. Los resultados indican, sin embargo, que los jóvenes que realizan tareas socioeducativas suelen acumular más problemáticas que a los que se les ha impuesto una PBC, ya sea a nivel personal, familiar o social. En cuanto el perfil penal y criminológico, el 63% de los chicos y chicas de estas dos medidas tiene antecedentes. La tasa de reincidencia de la RTS es del 31,1% y la de PBC del 25,2%. Algunos de los factores que los jóvenes reincidentes muestran en mayor proporción son tener un grupo de iguales disocial, estar en contacto con los servicios sociales o tener antecedentes. Los reincidentes de RTS también presentan mayor proporción de consumo de tóxicos, problemas de salud mental, fracaso escolar y una ocupación del tiempo desestructurada y con conductas de riesgo. Comparando estos resultados con estudios respecto a otros programas y medidas de Justicia juvenil podemos concluir que la tasa de reincidencia global en Cataluña es del 28,9% y la específica de Medio abierto es del 27,8%.

El proceso de valoración de programas preventivos en drogodependencias

Programs evaluation is one of the models developed in the field of Psychological Assessment for determining how interventions or programmes aimed at promoting changes in the social context work. Drug preventive interventions have been the specific object of this type of evaluation. The present study describes stages involved in evaluating drug preventive programs and contemplates the main considerations to take into account to make this type of evaluation more effective in line with recommendations by the main programs evaluation guides

An integrated pharmacokinetic and pharmacodynamic study of a new drug of abuse, methylone, a synthetic cathinone sold as 'bath salts'

Material and methods. Methylone was administered to male Sprague-Dawley rats intravenously (10 mg/kg) and orally (15 and 30 mg/kg). Plasma concentrations and metabolites were characterized by LC/MS and LC-MS/MS fragmentation patterns. Locomotor activity was monitored for 180-240 min. Results. Oral administration of methylone induced a dose-dependent increase in locomotor activity in rats. The plasma concentrations after i.v. administration were described by a two-compartment model with distribution and terminal elimination phases of α = 1.95 h− 1 and β = 0.72 h− 1. For oral administration, peak methylone concentrations were achieved between 0.5 and 1 h and fitted to a flip-flop model. Absolute bioavailability was about 80% and the percentage of methylone protein binding was of 30%. A relationship between methylone brain levels and free plasma concentration yielded a ratio of 1.42 ± 0.06, indicating access to the central nervous system. We have identified four Phase I metabolites after oral administration. The major metabolic routes are N-demethylation, aliphatic hydroxylation and O-methylation of a demethylenate intermediate. Discussion. Pharmacokinetic and pharmacodynamic analysis of methylone showed a correlation between plasma concentrations and enhancement of the locomotor activity. A contribution of metabolites in the activity of methylone after oral administration is suggested. Present results will be helpful to understand the time course of the effects of this drug of abuse in humans.

An integrated pharmacokinetic and pharmacodynamic study of a new drug of abuse, methylone, a synthetic cathinone sold as 'bath salts'

Material and methods. Methylone was administered to male Sprague-Dawley rats intravenously (10 mg/kg) and orally (15 and 30 mg/kg). Plasma concentrations and metabolites were characterized by LC/MS and LC-MS/MS fragmentation patterns. Locomotor activity was monitored for 180-240 min. Results. Oral administration of methylone induced a dose-dependent increase in locomotor activity in rats. The plasma concentrations after i.v. administration were described by a two-compartment model with distribution and terminal elimination phases of α = 1.95 h− 1 and β = 0.72 h− 1. For oral administration, peak methylone concentrations were achieved between 0.5 and 1 h and fitted to a flip-flop model. Absolute bioavailability was about 80% and the percentage of methylone protein binding was of 30%. A relationship between methylone brain levels and free plasma concentration yielded a ratio of 1.42 ± 0.06, indicating access to the central nervous system. We have identified four Phase I metabolites after oral administration. The major metabolic routes are N-demethylation, aliphatic hydroxylation and O-methylation of a demethylenate intermediate. Discussion. Pharmacokinetic and pharmacodynamic analysis of methylone showed a correlation between plasma concentrations and enhancement of the locomotor activity. A contribution of metabolites in the activity of methylone after oral administration is suggested. Present results will be helpful to understand the time course of the effects of this drug of abuse in humans.

Repeated doses of methylone, a new drug of abuse, induce changes in serotonin and dopamine systems in the mouse

Rationale Methylone, a new drug of abuse sold as"bath salts' has similar effects to ecstasy or cocaine. Objective We have investigated changes in dopaminergic and serotoninergic markers, indicative of neuronal damage, induced by methylone in the frontal cortex, hippocampus and striatum of mice and according two different treatment schedules. Methods Methylone was given subcutaneously to male Swiss CD1 mice and at an ambient temperature of 26ºC. Treatment A: three doses of 25 mg/Kg at 3.5 h interval between doses for two consecutive days. Treatment B: four doses of 25 mg/Kg at 3 h interval in one day. Results Repeated methylone administration induced hyperthermia and a significant loss in body weight. Following treatment A, methylone induced transient dopaminergic (frontal cortex) and serotoninergic (hippocampus) impairment. Following treatment B, transient dopaminergic (frontal cortex) and serotonergic (frontal cortex and hippocampus) changes 7 days after treatment were found. We found evidence of astrogliosis in the CA1 and the dentate gyrus of the hippocampus following treatment B. The animals also showed an increase in immobility time in the forced swim test, pointing to a depressive-like behavior. In cultured cortical neurons, methylone (for 24 and 48 h) did not induce a remarkable cytotoxic effect. Conclusions The neural effects of methylone differ depending upon the treatment schedule. Neurochemical changes elicited by methylone are apparent when administered at an elevated ambient temperature, four times per day at 3 h intervals, which is in accordance with its short half-life.