33 resultados para Dementia
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
The morphology and distribution of local-circuit neurons (interneurons) were examined, by calbindin D-28k and parvalbumin immunocytochemistry, in the frontal cortex (area 8) in two patients with frontal lobe dementia of non-Alzheimer type associated with classical amyotrophic lateral sclerosis (ALS), and in seven normal cases. The density of calbindin D-28k immunoreactive cells was dramatically reduced in ALS patients, but the density of parvalbumin-immunoreactive neurons was preserved. Decreased density of calbindin D-28k-immunoreactive neurons, which are mainly located in the upper cortical layers, may interfere with the normal processing of cortico-cortical connections, whereas integrity of parvalbumin-immunoreactive cells may be associated with the preservation of the major inhibitory intracortical circuits in patients with frontal lobe dementia.
Resumo:
In this paper we present experimental results comparing on-line drawings for control population (left and right hand) as well as Alzheimer disease patients. The drawings have been acquired by means of a digitizing tablet, which acquires time information angles and pressures. Experimental measures based on pressure and in-air movements appear to be significantly different for both groups, even when control population performs the tasks with the non-dominant hand.
Resumo:
As the title of the special issue indicates, controversy surrounds augmentation of brain cognition in humans. Lacking efficacious drugs for Alzheimer's disease (AD) and with many AD patients recruited for clinical trials that unfortunately do not provide the expected results, one wonders whether to test cognition enhancement strategies in individuals without symptoms of cognition decline. This opinion article presents the view that safe drugs and or dietary supplements should be tested worldwide in aged individuals under the control of a non-for-profit organization.
Resumo:
BACKGROUND: Over the last 20 years, a number of instruments developed for the assessment of health-related quality of life (HRQL) in dementia have been introduced. The aim of this review is to synthesize evidence from published reviews on HRQL measures in dementia and any new literature in order to identify dementia specific HRQL instruments, the domains they measure, and their operationalization. METHODS: An electronic search of PsycINFO and PubMed was conducted, from inception to December 2011 using a combination of key words that included quality of life and dementia. RESULTS: Fifteen dementia-specific HRQL instruments were identified. Instruments varied depending on their country of development/validation, dementia severity, data collection method, operationalization of HRQL in dementia, psychometric properties, and the scoring. The most common domains assessed include mood, self-esteem, social interaction, and enjoyment of activities. CONCLUSIONS: A number of HRQL instruments for dementia are available. The suitability of the scales for different contexts is discussed. Many studies do not specifically set out to measure dementia-specific HRQL but do include related items. Determining how best to operationalize the many HRQL domains will be helpful for mapping measures of HRQL in such studies maximizing the value of existing resources.
Resumo:
BACKGROUND: The assessment of Health Related Quality of Life (HRQL) is important in people with dementia as it could influence their care and support plan. Many studies on dementia do not specifically set out to measure dementia-specific HRQL but do include related items. The aim of this study is to explore the distribution of HRQL by functional and socio-demographic variables in a population-based setting. METHODS: Domains of DEMQOL's conceptual framework were mapped in the Cambridge City over 75's Cohort (CC75C) Study. HRQL was estimated in 110 participants aged 80+ years with a confirmed diagnosis of dementia with mild/moderate severity. Acceptability (missing values and normality of the total score), internal consistency (Cronbach's alpha), convergent, discriminant and known group differences validity (Spearman correlations, Wilcoxon Mann-Whitney and Kruskal-Wallis tests) were assessed. The distribution of HRQL by socio-demographic and functional descriptors was explored. RESULTS: The HRQL score ranged from 0 to 16 and showed an internal consistency Alpha of 0.74. Validity of the instrument was found to be acceptable. Men had higher HRQL than women. Marital status had a greater effect on HRQL for men than it did for women. The HRQL of those with good self-reported health was higher than those with fair/poor self-reported health. HRQL was not associated with dementia severity. CONCLUSIONS: To our knowledge this is the first study to examine the distribution of dementia-specific HRQL in a population sample of the very old. We have mapped an existing conceptual framework of dementia specific HRQL onto an existing study and demonstrated the feasibility of this approach. Findings in this study suggest that whereas there is big emphasis in dementia severity, characteristics such as gender should be taken into account when assessing and implementing programmes to improve HRQL.
Resumo:
La demncia es caracteritza per una srie de dficits cognitius mltiples queimpliquen un deteriorament de la memria. Entre els smptomes de lademncia hi ha el deteriorament de la memria i la prdua de la psicomotricitatfina.L'objectiu d'aquest projecte s explotar la tecnologia de videojocs per crear unentorn que permeti dissenyar diferents exercicis que potencin la memria i lapsicomotricitat fina. Els exercicis consistiran en la visualitzaci dun circuit en 3dimensions pels quals el pacient haur de fer circular un objecte. L'objectiu sdesenvolupar un entorn que permeti crear qualsevol tipus de circuit, elaborarexercicis i poder-los puntuar de forma automtica
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of British Columbia, Canad, entre 2010 i 2012 La malaltia d'Alzheimer (MA) representa avui la forma ms comuna de demncia en la poblaci envellida. Malgrat fa 100 anys que va ser descoberta, encara avui no existeix cap tractament preventiu i/o curatiu ni cap agent de diagnstic que permeti valorar quantitativament l'evoluci d'aquesta malaltia. L'objectiu en el que s'emmarca aquest treball s contribuir a aportar solucions al problema de la manca d'agents teraputics i de diagnosi, unvocs i rigorosos, per a la MA. Des del camp de la qumica bioinorgnica s fcil fixar-se en l'excessiva concentraci d'ions Zn(II) i Cu(II) en els cervells de malalts de MA, plantejar-se la seva utilitzaci com a dianes teraputica i, en conseqncia, cercar agents quelants que evitin la formaci de plaques senils o contribueixin a la seva dissoluci. Si b aquest va ser el punt de partida daquest projecte, els mltiples factors implicats en la patognesi de la MA fan que el clssic paradigma d una molcula, una diana limiti la capacitat de la molcula de combatre aquesta malaltia tan complexa. Per tant, un esfor considerable sha dedicat al disseny dagentsmultifuncionals que combatin els mltiples factors que caracteritzen el desenvolupament de la MA. En el present treball shan dissenyat agents multifuncionals inspirats en dos esquelets moleculars ben establers i coneguts en el camp de la qumica medicinal: la tioflavina-T (ThT) i la deferiprona (DFP). La utilitzaci de tcniques in silico que inclouen clculs farmacocintics i modelatge molecular ha estat un procs cabdal per a lavaluaci dels millors candidats en base als segents requeriments: (a) compliment de determinades propietats farmacocintiques que estableixin el seu possible s com a frmac (b) hidrofobicitat adequada per travessar la BBB i (c) interacci amb el pptid Aen soluci.
Resumo:
The remarkable growth of older population has moved long term care to the front ranks of the social policy agenda. Understanding the factors that determine the type and amount of formal care is important for predicting use in the future and developing long-term policy. In this context we jointly analyze the choice of care (formal, informal, both together or none) as well as the number of hours of care received. Given that the number of hours of care is not independent of the type of care received, we estimate, for the first time in this area of research, a sample selection model with the particularity that the first step is a multinomial logit model. With regard to the debate about complementarity or substitutability between formal and informal care, our results indicate that formal care acts as a reinforcement of the family care in certain cases: for very old care receivers, in those cases in which the individual has multiple disabilities, when many care hours are provided, and in case of mental illness and/or dementia. There exist substantial differences in long term care addressed to younger and older dependent people and dependent women are in risk of becoming more vulnerable to the shortage of informal caregivers in the future. Finally, we have documented that there are great disparities in the availability of public social care across regions.
Resumo:
El treball aqu exposat t com a objectiu conixer i comprendre lexperincia dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura dun familiar vell amb demncia desprs de la seva mort. Es plantegen les hiptesis i els objectius generals i especfics. Shi exposa tamb, la justificaci del tema, linters, la rellevncia a nivell social i professional, i la seva aportaci en el mn de la salut. En lapartat de lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs duna revisi bibliogrfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqncies de tenir cura duna persona dement, lestat dels excuidadors/es desprs de la mort del familiar vell amb demncia i el procs de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mtode dinvestigaci. A ms, inclou les matrius danlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funci dels objectius marcats. En la discussi, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anlisi, sinterpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment sexposen les conclusions per resumir la informaci obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexi sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i sapunten noves vies de recerca. En les referncies bibliogrfiques sespecifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat i tamb el buidatge i lanlisi de les entrevistes.
Resumo:
Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situaci ha fet que ens plantegem com a objectiu daquest estudi descriure si existeix la correlaci entre el fet de proporcionar informaci sobre el DVA i la motivaci per la seva realitzaci. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundaci Sociosanitaria de Manresa lHospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i daltres autors que recomanen fer el DVA en situaci de demncia lleu o moderada. Tamb sha tingut present lelevada prevalena daquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clnic comunitari amb aleatoritzaci de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relaci al DVA, s a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existncia i caracterstiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenci donaven informaci reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusi es registrava informaci sociodemogrfica i clnica per poder classificar els participants i, tamb a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefnica per avaluar l'opini i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de lenquesta podem extreure com a resultats que ms del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. Tamb sobserva de manera significativa com les persones del grup intervenci parlen amb el metge,la infermera i/o la famlia sobre la dependncia i la mort, tenint en compte que la mort i la dependncia continuen sent un tema tab, i que la majoria de la poblaci de lestudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix sobserva com un 23 % tenia fet el DVA i un 227% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informaci sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realitzaci daquest document; al mateix temps tamb afavoreix la planificaci de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependncia amb la famlia, el metge la infermera.
Resumo:
El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina s lexperincia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura dun familiar vell amb demncia des de fa ms de 4 anys. Desprs de plantejar les hiptesis de partida, es defineixen els objectius generals i especfics i sexpliquen linters, la justificaci, la rellevncia i laportaci daquest estudi. En lapartat corresponent a lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs de fer una revisi bibliogrfica, es descriuen els elements que formen part daquesta temtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripci del model conceptual de Virginia Henderson. En el captol segent sexposen la metodologia, el paradigma i el mtode dinvestigaci utilitzats en aquest treball, aix com les matrius danlisi del contingut i del discurs. A partir daqu sexposen els resultats en funci dels objectius plantejats. En la discussi, sanalitzen i sinterpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a ms de fer-se una reflexi personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de lnies de treball futures. A continuaci sexposen unes conclusions per resumir la informaci obtinguda. En la secci de referncies bibliogrfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat, aix com el buidatge i lanlisi de les entrevistes.
Resumo:
OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demncia ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilstica, formada per 42 persones amb demncia tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimers Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuaci del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferncia entre aquests resultats s significativa (p&0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament ms baix el QoL-AD (p&0,001). En les freqncies per tems del QoL-ADp sobserva que: ms del 75% van valorar com a bona/excellent les condicions de vida, famlia, matrimoni/relaci estreta, vida social, situaci financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excellent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que lestat dnim, lenergia, la salut fsica, la capacitat per fer coses per diversi i la visi de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera lavaluaci de la QV en la prctica clnica inclouen aspectes centrats prpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.
Resumo:
Background: Prionopathies are characterized by spongiform brain degeneration, myoclonia, dementia, and periodic electroencephalographic (EEG) disturbances. The hallmark of prioniopathies is the presence of an abnormal conformational isoform (PrP(sc)) of the natural cellular prion protein (PrP(c)) encoded by the Prnp gene. Although several roles have been attributed to PrP(c), its putative functions in neuronal excitability are unknown. Although early studies of the behavior of Prnp knockout mice described minor changes, later studies report altered behavior. To date, most functional PrP(c) studies on synaptic plasticity have been performed in vitro. To our knowledge, only one electrophysiological study has been performed in vivo in anesthetized mice, by Curtis and coworkers. They reported no significant differences in paired-pulse facilitation or LTP in the CA1 region after Schaffer collateral/commissural pathway stimulation. Principal Findings: Here we explore the role of PrP(c) expression in neurotransmission and neural excitability using wild-type, Prnp -/- and PrP(c)-overexpressing mice (Tg20 strain). By correlating histopathology with electrophysiology in living behaving mice, we demonstrate that both Prnp -/- mice but, more relevantly Tg20 mice show increased susceptibility to KA, leading to significant cell death in the hippocampus. This finding correlates with enhanced synaptic facilitation in paired-pulse experiments and hippocampal LTP in living behaving mutant mice. Gene expression profiling using Illumina microarrays and Ingenuity pathways analysis showed that 129 genes involved in canonical pathways such as Ubiquitination or Neurotransmission were co-regulated in Prnp -/- and Tg20 mice. Lastly, RT-qPCR of neurotransmission-related genes indicated that subunits of GABA(A) and AMPA-kainate receptors are co-regulated in both Prnp -/- and Tg20 mice. Conclusions/Significance: Present results demonstrate that PrP(c) is necessary for the proper homeostatic functioning of hippocampal circuits, because of its relationships with GABA(A) and AMPA-Kainate neurotransmission. New PrP(c) functions have recently been described, which point to PrP(c) as a target for putative therapies in Alzheimer's disease. However, our results indicate that a "gain of function" strategy in Alzheimer's disease, or a "loss of function" in prionopathies, may impair PrP(c) function, with devastating effects. In conclusion, we believe that present data should be taken into account in the development of future therapies.
Resumo:
We describe the use of dynamic combinatorial chemistry (DCC) to identify ligands for the stem-loop structure located at the exon 10-5'-intron junction of Tau pre-mRNA, which is involved in the onset of several tauopathies including frontotemporal dementia with Parkinsonism linked to chromosome 17 (FTDP-17). A series of ligands that combine the small aminoglycoside neamine and heteroaromatic moieties (azaquinolone and two acridines) have been identified by using DCC. These compounds effectively bind the stem-loop RNA target (the concentration required for 50% RNA response (EC(50)): 2-58 M), as determined by fluorescence titration experiments. Importantly, most of them are able to stabilize both the wild-type and the +3 and +14 mutated sequences associated with the development of FTDP-17 without producing a significant change in the overall structure of the RNA (as analyzed by circular dichroism (CD) spectroscopy), which is a key factor for recognition by the splicing regulatory machinery. A good correlation has been found between the affinity of the ligands for the target and their ability to stabilize the RNA secondary structure.
Resumo:
Revisi sobre leficcia de les intervencions dirigides a cuidadorsinformals de malalts amb demncia per a reduir els nivells de morbiditatpsicolgicaAntecedentsLenvelliment de la poblaci est relacionat amb laugment de la prevalena dedemncies tals com la malaltia dAlzheimer. El carcter progressiu, incapacitanti irreversible de la malaltia dAlzheimer comporta dependncia i demanda,obligant laparici dun cuidador informal per cobrir les necessitats del malalt.Amb levoluci de la malaltia, augmenta lexigncia de les cures i el cuidador esveu en risc de patir alteracions a qualsevol nivell, principalment a nivellpsicolgic.Objectius1. Avaluar lefectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals depersones amb demncia per a reduir la morbiditat psicolgica, segons latipologia de les intervencions i els seus components.2. Avaluar lefectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals depersones amb demncia per a reduir la morbiditat psicolgica, segons lescaracterstiques sociodemogrfiques del cuidador i la persona que rep lescures, el tipus de crrega i els instruments de mesura.Material i mtodesEs va realitzar una revisi bibliogrfica en les bases de dades: MEDLINEPubMed, CSIC-IME, CUIDEN i Biblioteca Cochrane Plus sobre lesintervencions dirigides a cuidadors informals de demncia o Alzheimerdestudis publicats entre el gener de 2002 i febrer de 2013. Els criteris dinclusivan ser: cuidadors informals que convisquessin amb la persona a qui donen lescures i sense remuneraci econmica, persones amb demncia o Alzheimer noinstitucionalitzades, intervencions comparades entre un grup experimental i ungrup control, prioritat per revisions sistemtiques i metanlisis. La mostra finalla van composar 7 estudis.ResultatsLes diferents intervencions analitzades van mostrar dades estadsticamentsignificatives tot i produir efectes discrets en les diferents variables demorbiditat psicolgica. Les intervencions psicoeducatives i les intervencionsdirigides als pacients van resultar efectives en la millora de la sensaci debenestar i la simptomatologia del malalt. Les intervencions psicolgiques vanincidir en la sobrecrrega i la depressi. Les intervencions de suport vanproduir un augment dels coneixements, habilitats i de la xarxa social delcuidador. El dia de descans va disminuir lestrs, lansietat i la crrega objectivaper els efectes van ser a curt termini. Les intervencions mltiplesestructurades van mostrar una disminuci del risc dinstitucionalitzaci. Lesintervencions centrades en la resoluci de problemes, superiors a 6 sessions oaquelles que havien realitzat seguiment, van mostrar efectes a llarg termini finsals 12 mesos. Altres intervencions prctiques com les realitzades al domicili oamb tecnologia, no van mostrar suficient evidncia cientfica. El sexe i ledat delcuidador aix com la relaci de parentesc amb el malalt van mostrar difernciesen els efectes de les intervencions.ConclusionsLes intervencions shan de planificar en funci de les necessitats del cuidadorja que no hi ha cap intervenci que incideixi en totes les variables de morbiditatpsicolgica. La variabilitat de tipologia i composici de les intervencions, lesdiferncies sociodemogrfiques del cuidador i la persona que rep les cures i lescaracterstiques dels estudis influeixen en lheterogenetat de resultats de larevisi. Aquests fets limiten la contundncia de resultats pel que cal seguirinvestigant
