Modelització de la producció de melanina a partir de polifenol oxidasa d'Agaricus bisporus

Les melanines són un grup heterogeni de polímers producte de reaccions enzimàtiques en els teixits vegetals que contenen compostos fenòlics o polifenòlics. Estudis recents han descobert algunes propietats benèfiques de les melanines sobre la salut, tals com antioxidants, antiinflamatòries, immunològiques i propietats anti-tumorals. Així, no només la seva eliminació ha de ser examinada, sinó que també podria considerar-se la seva addició a aliments funcionals de nova creació. D’aquesta manera, es requereix conèixer el mecanisme cinètic de la lanogènesi abans de la seva possible utilització industrial. S’ha desenvolupat un model cinètic per explicar la formació de melanina a partir de L-tirosina utilitzant polifenol oxidasa d’Agaricus bisporus i monitoritzant l'absorbància de la solució. Aquesta expressió permet descriure la formació de melanina en funció del temps de reacció i obtenir alguns paràmetres importants que defineixen el producte, com el coeficient d'extinció. L’absorbància comença a créixer després d'un període de latència en què es produeixen productes intermedis incolors. El coeficient d'extinció dels productes resultants no és un valor constant, perquè depèn de les condicions de cada experiment. La tirosinasa tingué un menor efecte catalitzador sobre la L-tirosina (primera reacció que catalitza), que sobre L-DOPA (segona reacció).

Plan de cuidados para el paciente con Parkinson en tratamiento con L-Dopa intraduodenal

En 1817, James Parkinson describió por primera vez la enfermedad de Parkinson, quien la denominó"parálisis agitante" en alusión a los síntomas que provoca. Esta afección tiene una incidencia anual de 8-18 casos por cada 100.000 habitantes y afecta a personas mayores de 60 años, sin distinción sexual. Actualmente, no se dispone de ningún tratamiento médico ni quirúrgico que retrase su progresión. Por ello, el principal objetivo es intentar disminuir los síntomas y conseguir la independencia funcional del paciente. Los pacientes con Parkinson suelen recibir tratamiento a través de atención primaria y sólo recurren al hospital cuando presentan complicaciones de la enfermedad o para iniciar nuevas opciones de tratamiento. Uno de los tratamientos que se está utilizando actualmente es la administración de L-dopa intraduodenal a través de gastrostomía endoscópica percutánea. Esta opción de tratamiento se utiliza como alternativa al tratamiento con L-dopa en comprimidos cuando el paciente, tras una buena respuesta al tratamiento por vía oral (8-10 años), presenta un empeoramiento de la sintomatología que cursa con fluctuaciones motoras, en las que se alternan episodios de buena situación motora con incapacidad grave. En este artículo desarrollamos un plan de cuidados de un paciente con Parkinson en el que se ha decidido iniciar tratamiento con L-dopa intraduodenal. Entendemos que es importante conocer desde una óptica enfermera cuáles son los cuidados especiales que precisan este tipo de pacientes.

Rab27a: A key to melanosome transport in human melanocytes

Normal pigmentation depends on the uniform distribution of melanin-containing vesicles, the melanosomes, in the epidermis. Griscelli syndrome (GS) is a rare autosomal recessive disease, characterized by an immune deficiency and a partial albinism that has been ascribed to an abnormal melanosome distribution. GS maps to 15q21 and was first associated with mutations in the myosin-V gene. However, it was demonstrated recently that GS can also be caused by a mutation in the Rab27a gene. These observations prompted us to investigate the role of Rab27a in melanosome transport. Using immunofluorescence and immunoelectron microscopy studies, we show that in normal melanocytes Rab27a colocalizes with melanosomes. In melanocytes isolated from a patient with GS, we show an abnormal melanosome distribution and a lack of Rab27a expression. Finally, reexpression of Rab27a in GS melanocytes restored melanosome transport to dendrite tips, leading to a phenotypic reversion of the diseased cells. These results identify Rab27a as a key component of vesicle transport machinery in melanocytes.

Color differences among feral pigeons (Columba livia) are not attributable to sequence variation in the coding region of the melanocortin-1 receptor gene (MC1R)

Genetic variation at the melanocortin-1 receptor (MC1R) gene is correlated with melanin color variation in many birds. Feral pigeons (Columba livia) show two major melanin-based colorations: a red coloration due to pheomelanic pigment and a black coloration due to eumelanic pigment. Furthermore, within each color type, feral pigeons display continuous variation in the amount of melanin pigment present in the feathers, with individuals varying from pure white to a full dark melanic color. Coloration is highly heritable and it has been suggested that it is under natural or sexual selection, or both. Our objective was to investigate whether MC1R allelic variants are associated with plumage color in feral pigeons.We sequenced 888 bp of the coding sequence of MC1R among pigeons varying both in the type, eumelanin or pheomelanin, and the amount of melanin in their feathers. We detected 10 non-synonymous substitutions and 2 synonymous substitution but none of them were associated with a plumage type. It remains possible that non-synonymous substitutions that influence coloration are present in the short MC1R fragment that we did not sequence but this seems unlikely because we analyzed the entire functionally important region of the gene.Our results show that color differences among feral pigeons are probably not attributable to amino acid variation at the MC1R locus. Therefore, variation in regulatory regions of MC1R or variation in other genes may be responsible for the color polymorphism of feral pigeons.

Targeting striatal metabotropic glutamate receptor type 5 in Parkinson's disease: bridging molecular studies and clinical trials

Metabotropic glutamate (mGlu) receptors are G protein-coupled receptors expressed primarily on neurons and glial cells modulating the effects of glutamatergic neurotransmission. The pharmacological manipulation of these receptors has been postulated to be valuable in the management of some neurological disorders. Accordingly, the targeting of mGlu5 receptors as a therapeutic approach for Parkinson's disease (PD) has been proposed, especially to manage the adverse symptoms associated to chronic treatment with classical PD drugs. Thus, the specific pharmacological blocking of mGlu5 receptors constitutes one of the most attractive non-dopaminergic-based strategies for PD management in general and for the L-DOPA-induced diskynesia (LID) in particular. Overall, we provide here an update of the current state of the art of these mGlu5 receptor-based approaches that are under clinical study as agents devoted to alleviate PD symptoms.