Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques: la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic.

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicació en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicació s'ha redactat en format article i està pendent de publicació.

Projecte de construcció d’una indústria de plats preparats: situació: polígon indústrial de Celrà (Gironès)

El projecte que es presenta, té com a finalitat comprovar la viabilitat econòmica i dimensionar tots els elements necessaris per dur a terme la construcció d'una indústria de plats preparats al polígon industrial de Celrà (Gironès)

Polyphenol-rich foods in the Mediterranean diet are associated with better cognitive function in elderly subjects at high cardiovascular risk

Brain oxidative processes play a major role in age-related cognitive decline, thus consumption of antioxidant-rich foods might help preserve cognition. Our aim was to assess whether consumption of antioxidant-rich foods in the Mediterranean diet relates to cognitive function in the elderly. In asymptomatic subjects at high cardiovascular risk (n = 447; 52% women; age 5580 y) enrolled in the PREDIMED study, a primary prevention dietary-intervention trial, we assessed food intake and cardiovascular risk profile, determined apolipoprotein E genotype, and used neuropsychological tests to evaluate cognitive function.We also measured urinary polyphenols as an objective biomarker of intake. Associations between energy-adjusted food consumption, urinary polyphenols, and cognitive scores were assessed by multiple linear regression models adjusted for potential confounders. Consumption of some foods was independently related to better cognitive function. The specific associations [regression coefficients (95% confidence intervals)] were: total olive oil with immediate verbal memory [0.755 (0.1511.358)]; virgin olive oil and coffee with delayed verbal memory [0.163 (0.0100.316) and 0.294 (0.0550.534), respectively];walnuts with working memory [1.191 (0.0612.322)]; and wine with Mini-Mental State Examination scores [0.252 (0.0060.496)]. Urinary polyphenols were associated with better scores in immediate verbal memory [1.208 (0.2362.180)]. Increased consumption of antioxidant-rich foods in general and of polyphenols in particular is associated with better cognitive performance in elderly subjects at high cardiovascular risk. The results reinforce the notion that Mediterranean diet components might counteract age-related cognitive decline.

Polyphenol-rich foods in the Mediterranean diet are associated with better cognitive function in elderly subjects at high cardiovascular risk

Brain oxidative processes play a major role in age-related cognitive decline, thus consumption of antioxidant-rich foods might help preserve cognition. Our aim was to assess whether consumption of antioxidant-rich foods in the Mediterranean diet relates to cognitive function in the elderly. In asymptomatic subjects at high cardiovascular risk (n = 447; 52% women; age 55-80 y) enrolled in the PREDIMED study, a primary prevention dietary-intervention trial, we assessed food intake and cardiovascular risk profile, determined apolipoprotein E genotype, and used neuropsychological tests to evaluate cognitive function.We also measured urinary polyphenols as an objective biomarker of intake. Associations between energy-adjusted food consumption, urinary polyphenols, and cognitive scores were assessed by multiple linear regression models adjusted for potential confounders. Consumption of some foods was independently related to better cognitive function. The specific associations [regression coefficients (95% confidence intervals)] were: total olive oil with immediate verbal memory [0.755 (0.151-1.358)]; virgin olive oil and coffee with delayed verbal memory [0.163 (0.010-0.316) and 0.294 (0.055-0.534), respectively];walnuts with working memory [1.191 (0.061-2.322)]; and wine with Mini-Mental State Examination scores [0.252 (0.006-0.496)]. Urinary polyphenols were associated with better scores in immediate verbal memory [1.208 (0.236-2.180)]. Increased consumption of antioxidant-rich foods in general and of polyphenols in particular is associated with better cognitive performance in elderly subjects at high cardiovascular risk. The results reinforce the notion that Mediterranean diet components might counteract age-related cognitive decline.