Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions

El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d’Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d’aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d’exposició com pel que fa al seu contingut.

Contribució de les varietats locals a la conservació de l'agrobiodiversitat: cas d'estudi en horts d'alta muntanya al Pallars Jussà, Pirineu català

Durant les últimes dècades, el paper dels horts familiars en la conservació de la agrobiodiversitat ha adquirit cada vegada més importància a nivell mundial. Les varietats locals que es cultiven en aquests horts tenen propietats intrínseques que les fan superiors a les comercials en molts aspectes, com han demostrat alguns dels estudis sobre aquests agroecosistemes duts a terme als Tròpics, i que posen en evidència l'actual sistema agrícola, alhora que representen una oportunitat per al desenvolupament sostenible de l´agricultura. En aquest treball d'investigació, dut a terme a la Vall Fosca (Pirineus Català d'Espanya) s'ha estudiat el paper les varietats locals dels horts familiars com a mecanisme de millora i manteniment d'aquests agroecosistemes, analitzant quins són els possibles factors sociodemogràfics i ecològics que condicionen el desenvolupament d'aquestes varietats als horts familiars.

Contribució a la mobilitat inter-plataforma d'agents mòbils: protocol de migració fragmentada

En aquest projecte s’ha dissenyat un protocol de migració d’agents mòbils per a l’arquitectura IPMA basat en l’enviament dels agents fragmentats en diversos missatges FIPA ACL. Aquest s’ha implementat dins el servei de migració JIPMS per a la plataforma JADE. Finalment s’ha dut a terme un conjunt exhaustiu de tests per avaluar-ne el rendiment i comparar-lo amb altres protocols de migració existents.

Contribució a l'estudi de la Girona obrera (1841-1876)

Estudi sobre els inicis de la industrialització i el naixement de l'obrerisme a Girona

Contribució al coneixement del cicle biològic de la carpocapsa (Cydia pomonella (L.)) de pomes i peres a Girona: estimació de l’entrada en diapausa de la població de segona generació

Estudi de la Cydia pomonella (L.), corc de les pomes i de les peres que és una plaga molt important en tot l’àmbit estatal i del control que cal fer-ne per tal d’evitar la pèrdua total o parcial de la collita

Modelització de la contribució del formigó traccionat entre fissures en estructures reforçades amb armadures de materials compostos amb matriu polimèrica (FRP).

El present treball s’emmarca dins el camp de les estructures de formigó, i mésconcretament, a les que es troben reforçades amb armadures de materials compostos amb matriu polimèrica, és a dir FRP “Fiber Reinforced Polymer”

Les fabricacions periodístiques del segle XX: contribució a la definició del concepte de veracitat de la informació

El concepte de veracitat és un terme que genera consens entre els estudiosos del’ètica periodística, entre els mateixos periodistes i entre l’audiència perquè hi ha una càrrega simbòlica molt important. En aquest sentit, la veracitat està molt vinculada amb la praxis periodística. El seu discurs es formula des de l’ètica i es posiciona com una valor absolut. No hiha periodisme sense veritat. Tot i amb això, aquest principi es transgredit per periodistes que s’inventen o fabriquen una història i la presenten com a verídica. Coneguts són els casos de Janet Cooke, Stephen Glass o Jayson Blair. La descoberta d’aquestes invencions ha provocatun intens debat entre els professionals de la comunicació, però quina ha estat la sevacontribució en la definició del concepte de veracitat?

Basidiomicets de les torberes dels Pirineus catalans. Primera contribució

Es donen a conèixer els primers resultats dels estudis sobre la flora dels Basidiomicets que fructifiquen a les torberes d'esfagnes dels vessants catalans dels Pirineus. Es citen i comenten 9 espècies noves o poc conegudes a la Península Ibèrica, com són: Hygrocybe coccineo crenata (Ort.) Mos., H. lepida Arnolds, Hypholoma elongatum (Pers.: Fr.) Ricken, H. udum (Pers.: Fr.) Kühner, Omphalina oniscus (Fr.: Fr.) Quél., Hebeloma helodes Favre, Cortinarius palustres Moser, C. sphagneti P.D. Orton i C. uliginosus Berk.

Contribució a la flora dels macromicets de l'illa de Mallorca

Com a resultat de les prospeccions micològiques realitzades a Mallorca entre els anys 1983 i 1990, donem a conèixer un catàleg de 218 taxons (8 Ascomycetes i 210 Basidiomycetes), dels quals creiem que 74 corresponen a citacions noves per a l'illa. En destaquem, entre d'altres: Cordyceps militaris (L.) Link, Daldinia vernicosa (Schw.) Ces. et de Not., Dichomitus campestris (Quél.) Domanski et Ori., Agaricus lanipes (Moell. et Schaeff.) Sing., Amanita boudieri Barla, Clitocybe lituus (Fr.) Metr., Hygrocybe reai Mre., Inocybe tenebrosa Quél., Leucopaxillus tricolor (Peck) Kühn, i Russula seperina Dupain.

Contribució a l'estudi de la presència de Balmes en l'obra de Verdaguer

A partir d’una recerca exhaustiva dins l’obra de Verdaguer, l’article ressegueix la presència de Balmes en la producció de l’escriptor de Folgueroles. Tot i no ésser irrellevant, es constata que el reflex de l’obra balmesiana en la verdagueriana és menor del que, en principi, caldria suposar en un membre tan destacat de la Renaixença vigatana, un moviment que va sentir pel pensador de Vic una pregona admiració. De fet, només dos poemes de l’extensa producció de Verdaguer són dedicats a Balmes, per bé que un altre, molt ideològic, en mostra una influència evident.

Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors

El treball té com a principal objectiu la creació de materials, concretament, entrades de conceptes de sociolingüística i de sociolingüistes a la Viquipèdia. Es tracta d'enfortir el lligam entre l'enciclopèdia virtual i el món acadèmic a l'hora que s'intenta augmentar la presència de la sociolingüística en la versió en català de la Viquipèdia.

La contribució a l"epigrafia ibèrica de Joan Maluquer de Motes

En l"era de la informació digital, quan l"especialització en els coneixements els ha fet créixer alhora que els ha atomitzat fins al punt que no resulta fàcil tornar a reunir unes branques del saber cada cop més divergents, esdevé un exercici necessari repensar la contribució feta per alguns personatges polièdrics que van precedir-nos i que, amb una innegable capacitat de treball, van saber traçar lúcides línies de recerca simultànies en diversos registres. En especial, urgeix recuperar les generacions"d"enmig", aquells que no es poden definir com a pioners sensu stricto que són els que han despertat més atenció en la historiografia arqueològica , els que partien ja d"algunes tasques iniciades, però que, en la pràctica, no deixaven d"ésser exploradors de camins no trepitjats. Entre aquests, Joan Maluquer de Motes hi ocupa un lloc destacat. Mestre d"un dels signants, el qual pertany a una de les darreres promocions que van arribar a temps de copsar un estil de docència irrepetible, rebuda per uns joves tangencials, atents de forma simultània a la difusió d"altres mètodes de registre dels treballs de camp que corrien de mà en mà per mitjà de fotocòpies deslluïdes durant els primers anys vuitanta. Com no evocar a qui el principi de la malaltia final sorprengué impartint un curs de doctorat sobre epigrafia ibèrica? La contribució de Maluquer en diverses facetes de la prehistòria, la protohistòria i l"organització dels estudis universitaris és enorme, d"això tracten altres treballs reunits en aquest dossier. A la seva profunda mirada d"ulls clars no va escapar l"epigraia paleohispànica, terreny en el qual també va realitzar aportacions no sempre ben compreses, quan no insuficientment valorades.

Contribució al coneixement de la flora catalana occidental, III

En aquest treball s'aporten dades sobre la presència de nous tàxons a la plana occidental catalana, i que impliquen, en la majoria dels casos, ampliar de manera notable l'àrea de distribució de l'espècie. Són de destacar Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostál, Iris spuria L., Lathyrus annuus L., Phagnalon rupestre (L.) DC., Succisa pratensis Moench, Trigonella gladiata Steven ex Bieb. i Orchis laxiflora Lam. subsp. palustris (Jacq.) Bonnier & Layens.