Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.  

Car ownership and access to jobs in Spain

This study analyses the impact that job accessibility in public transport has on car ownership. An ordered probit explaining the number of cars per household is estimated as a function of head of household characteristics, household characteristics and job accessibility. The data used in the analysis come from the Microcensus of year 2001 of the Spanish Institute of Statistics for the areas of Barcelona and Madrid. Our results show a significant effect of accessibility on car ownership. Additionally, we carried out simulation exercises in which the expected number of vehicles decreases as accessibility improves. For instance, in the case of households living outside the central city, an improvement of accessibility up to the average level of the central city would offset the effect of the number of working adults on the expected number of vehicles.

Cross-section data, disequilibrium situations and estimated coefficients: evidence from car ownership demand

The objective of this paper is to analyse to what extent the use of cross-section data will distort the estimated elasticities for car ownership demand when the observed variables do not correspond to a state equilibrium for some individuals in the sample. Our proposal consists of approximating the equilibrium values of the observed variables by constructing a pseudo-panel data set which entails averaging individuals observed at different points of time into cohorts. The results show that individual and aggregate data lead to almost the same value for income elasticity, whereas with respect to working adult elasticity the similarity is less pronounced.

Economic development and changes in car ownership patterns

The contributions of this paper are twofold: On the one hand, the paper analyses the factors determining the growth in car ownership in Spain over the last two decades, and, on the other, the paper provides empirical evidence for a controversial methodological issue. From a methodological point of view, the paper compares the two alternative decision mechanisms used for modelling car ownership: ordered-response versus unordered-response mechanisms. A discrete choice model is estimated at three points in time: 1980, 1990 and 2000. The study concludes that on the basis of forecasting performance, the multinomial logit model and the ordered probit model are almost undistinguishable. As for the empirical results, it can be emphasised that income elasticity is not constant and declines as car ownership increases. Besides, households living in rural areas are less sensitive than those living in urban areas. Car ownership is also sensitive to the quality of public transport for those living in the largest cities. The results also confirmed the existence of a generation effect, which will vanish around the year 2020, a weak life-cycle effect, and a positive effect of employment on the number of cars per household. Finally, the change in the estimated coefficients over time reflects an increase in mobility needs and, consequently, an increase in car ownership.

Loss risk through fraud in car insurance

Our objective is to analyse fraud as an operational risk for the insurance company. We study the effect of a fraud detection policy on the insurer's results account, quantifying the loss risk from the perspective of claims auditing. From the point of view of operational risk, the study aims to analyse the effect of failing to detect fraudulent claims after investigation. We have chosen VAR as the risk measure with a non-parametric estimation of the loss risk involved in the detection or non-detection of fraudulent claims. The most relevant conclusion is that auditing claims reduces loss risk in the insurance company.

La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg

La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera?

Age effects, unobserved characteristics and hedonic price indexes: The Spanish car market in the 1990s

This paper computes and compares alternative quality-adjusted price indexes for new cars in Spain in the period 1990-2000. The proposed hedonic approach simultaneously controls for time-invariant unobserved product e¤ects and time-variant unobserved quality changes, that are assumed to be captured by model age effects. The results show that the non-adjusted price index largely overstates the increase in the cost of living induced by changes in car prices and that previous evidence for this market have not measured the real extent of that bias, probably due to the omission of controls for unobservables. It is also shown that omitting age effects can also lead to misleading conclusions. The estimated price indexes give also some insights on what could have been the determinants of price evolution in the Spanish car market.

Age effects, unobserved characteristics and hedonic price indexes: The Spanish car market in the 1990's

This paper computes and compares alternative quality-adjusted price indexes for new cars in Spain in the period 1990-2000. The proposed hedonic approach simultaneously controls for time-invariant unobserved product effects and time-variant unobserved quality changes, that are assumed to be captured by model age effects. The results show that the non-adjusted price index largely overstates the increase in the cost of living induced by changes in car prices and that previous evidence for this market have not measured the real extent of that bias, probably due to the omission of controls for unobservables. It is also shown that omitting age effects can also lead to misleading conclusions. The estimated price indexes give also some insights on what could have been the determinants of price evolution in the Spanish car market. JEL classi…fication numbers: C43, E31, L11, L13, Keywords: Hedonic price indexes, Spanish car market, car prices, CPI, Cost of living

Les "grans negociacions" a la Unió Europea: la formació de preferències, les estratègies y l’èxit a les negociacions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

L’impacte de les institucions internacionals sobre la Unió Europea: presa de decisions, integració i europeïtzació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Center for European Integration de la Freie Universität Berlin, Alemania, entre 2007 i 2009. El tema central del projecte consisteix en la descripció matemàtica de processos espai-temporals mitjançant la teoria dels Continuous-Time Random Walks. L'aportació més significativa del nostre treball en aquest camp consisteix en considerar per primera vegada la interacció entre diversos processos actuant de manera acoblada, ja que fins ara els models existents es limitaven a l'estudi de processos individuals o independents. Aquesta idea fa possible, per exemple, plantejar un sistema de transport en l'espai i a la vegada un procés de reacció (una reacció química, per exemple), i estudiar estadísticament com cada un pot alterar el comportament de l'altre. Això suposa un salt qualitatiu important en la descripció de processos de reacció-dispersió, ja que els nostres models permeten incorporar patrons de dispersió i comportaments temporals (cicles de vida) força realistes en comparació amb els models convencionals. Per tal de completar aquest treball teòric ha estat necessari també desenvolupar algunes eines numèriques (models de xarxa) per facilitar la implementació dels models. En la vessant pràctica, hem aplicat aquestes idees al cas de la dinàmica entre virus i el sistema immunològic que té lloc quan es produeix una infecció a l'organisme. Diferents estudis experimentals portats a terme els últims anys mostren com la resposta immunològica dels organismes superiors presenta una dinàmica temporal força complexa (per exemple, en el cas de la resposta programada). Per aquest motiu, les nostres tècniques matemàtiques són d'especial utilitat per a l'anàlisi d'aquests sistemes. Finalment, altres possibles aplicacions dels models, com ara l'estudi d'invasions biològiques, també han estat considerades.

Profitability, uncertainty and multi-product firm product proliferation: The Spanish car industry

This article studies how product introduction decisions relate to profitability and uncertainty in the context of multi-product firms and product differentiation. These two features, common to many modern industries, have not received much attention in the literature as compared to the classical problem of firm entry, even if the determinants of firm and product entry are quite different. The theoretical predictions about the sign of the impact of uncertainty on product entry are not conclusive. Therefore, an econometric model relating firms’ product introduction decisions with profitability and profit uncertainty is proposed. Firm’s estimated profits are obtained from a structural model of product demand and supply, and uncertainty is proxied by profits’ variance. The empirical analysis is carried out using data on the Spanish car industry for the period 1990-2000. The results show a positive relationship between product introduction and profitability, and a negative one with respect to profit variability. Interestingly, the degree of uncertainty appears to be a driving force of entry stronger than profitability, suggesting that the product proliferation process in the Spanish car market may have been mainly a consequence of lower uncertainty rather than the result of having a more profitable market. Keywords: Product introduction, entry, uncertainty, multiproduct firms, automobile JEL codes: L11, L13

Entitats acreditades per a la formació:Unió Consorci Formació

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Profitability, uncertainty and multi-product firm product proliferation: The Spanish car industry

This article studies how product introduction decisions relate to profitability and uncertainty in the context of multi-product firms and product differentiation. These two features, common to many modern industries, have not received much attention in the literature as compared to the classical problem of firm entry, even if the determinants of firm and product entry are quite different. The theoretical predictions about the sign of the impact of uncertainty on product entry are not conclusive. Therefore, an econometric model relating firms’ product introduction decisions with profitability and profit uncertainty is proposed. Firm’s estimated profits are obtained from a structural model of product demand and supply, and uncertainty is proxied by profits’ variance. The empirical analysis is carried out using data on the Spanish car industry for the period 1990-2000. The results show a positive relationship between product introduction and profitability, and a negative one with respect to profit variability. Interestingly, the degree of uncertainty appears to be a driving force of entry stronger than profitability, suggesting that the product proliferation process in the Spanish car market may have been mainly a consequence of lower uncertainty rather than the result of having a more profitable market

Com hauria d’acollir la Unió Europea una Catalunya independent

L’objectiu d’aquest treball és saber com hauria d’acollir la Unió Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant d’un procediment d’ampliació interna de la Unió Europea, ja que el territori català ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem què és el dret a l’autodeterminació i saber si aquest té cabuda dins de la Unió Europea, ja que primer cal determinar qui és el “poble català” que s’ha constituït com a Estat. En segon lloc, la persecució de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment d’ampliació interna. Així doncs, hem d’entrar a analitzar-los i a establir quins passos haurà de realitzar el nou estat que pretén ser membre, així com la mateixa Unió Europea.