Antenas neológicas: un proyecto para la neología del español

En este informe se presenta de forma muy breve el proyecto llamado Antenas Neológicas, creadoen 2002 con el objetivo de contribuir a la ampliación descriptiva del léxico de estas distintas variedades lingüísticas. El proyecto, coordinado por el Observatori de Neologia (Institut Universitari de LingüísticaAplicada, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona), cuenta con la participación de grupos de neología de Argentina, Cuba, Chile, Perú y Uruguay y con el soporte institucional, logístico y financiero de la Editorial SPES y de Unión Latina.

Neología y variedades del español: el proyecto Antenas

Reseña sobre el Proyecto Antenas, que nació a finales del 2002 bajo la coordinación del Observatorio de Neología (IULA-UPF). Consta de una red de grupos que trabajan en la detección y recopilación de neologismos para las distintas variedades geográficas del español y se propone realizar un análisis contrastivo de los diferentes mecanismos de creación léxica en estas variedades.

Estudi de la variació interna de la parla de Juseu (Osca)

El present treball tracta d’estudiar l’estat actual de la llengua de Juseu i d’analitzar fins a quin punt s’està donant o no un canvi lingüístic en les noves generacions, a partir de l’observació del grau de conservació en diferents grups d’edat d’uns trets fonètics concrets característics del parlar del poble.

Anàlisi dels subtítols i del doblatge en català i castellà de Bienvenue chez les ch'tis

Aquest treball es proposa analitzar la traducció dels dialectes en l’àmbit audiovisual, concretament en el cas de la pel·lícula Bienvenue chez les ch’tis (Dany Boon, 2008). El corpus d’estudi està format per una selecció d’exemples presa del doblatge i els subtítols de les versions en català i castellà.

Alzinar amb marfull o pineda?: estudi comparatiu de 6 zones geobotàniques del parc del Castell de l'Oreneta

S’ha estudiat la vegetació actual del parc de l'Oreneta, l’únic de Barcelona en el qual es conserva en part la vegetació natural que hi havia abans de la seva destinació com a parc. L’objectiu és veure com l'impacte antròpic ha modificat la que segurament era la vegetació natural de la zona - un alzinar amb marfull empobrit- per una pineda de pi blanc. A més, s’analitza les diferents adaptacions de la vegetació del parc als factors del biòtop, i molt en particular del marfull i l'aladern. S’ha començat estudiant els factors ambientals propis del parc. Posteriorment, s’ha dividit el biòtop del parc de l'Oreneta en sis zones de vegetació amb característiques específiques estudiant-ne les espècies existents, els índexs de diversitat de cada zona, l'abundància de les espècies, etc.

El castell de San Romà: misteris i contradiccions a propòsit d'una fortalesa

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Castell de San Romà és el nom que identifica a dues fortaleses: una situada a la comarca de la Cerdanya i l’altra a la de l’Alt Urgell. Aquest treball ha tractat d’esbrinar la funció, la morfologia i la cronologia del primer, partint del fet que a penes existeix una bibliografia ni documentació que pugui aportar dades concretes sobre aquest i que, a més, quan hi ha un i altre es confonen.

Capacitat de segrest de carboni dels sòls de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro (Baix Empordà)

En l’actualitat s’està generant una consciència col·lectiva sobre les repercussions que pot tenir l’escalfament global causat pels gasos d’efecte hivernacle (GEH). Amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 (segon gas responsable del canvi climàtic) cap a l’atmosfera, s’estan buscant possibles embornals de carboni. El sòl tot i ser el principal reservori de carboni del planeta, mai s’ha considerat com un factor important per la reducció de les emissions de GEH. Amb aquest projecte es pretén concretar quina és la capacitat de segrest de carboni per part dels sòls de les zones de St. Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, prenent en consideració les diferents variables que puguin influenciar.

A la recerca de l'occità: Tres dialectes del nord

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. El tema d'aquest treball és la llengua occitana, alhora dividit en un estudi sociolingüístic (situació actual de l'occità) i en un de dialectològic (estudi fonètic i morfològic del nord-occità). Tot seguit d'una introducció en què es parla de la relació de l'autor del present estudi amb el món de l'occià al llarg de quatre anys, es presenta la situació de la llengua tenint sempre present el seu context: història, estats on és pròpia, situació d'aquesta en les diferents regions en què es parla, qüestió del nom, problemàtica de l'estandardització, etc.. Es tracta de la greu situació en què es troba als tres estats en què és parlada, tot intentant d'explicar-ne els motius. A més a més, es fa referència a les distintes tendències quant a la normativització: estandardització rígida o flexible a la mena de l'''euskara batua'' o basc unificat. D'altra banda, en consonància amb l'objectiu de la preservació i valoració de la riquesa dialectal de l'occità, es fa una presentació sobretot fonètica (tot i que també es fa un tastet de morfologia) dels tres dialectes nord-occitans (alvernès, llemosí i vivaroalpí), que són els menys coneguts i estudiats, la qual cosa ha permès de ratificar la unitat del nord-occità.

Anàlisi automatitzada d'un corpus sincrònic bilingüe (castellà, anglès) sobre Cultura de Pau: xarxa conceptual, equivalències i col·locacions del terme "pau"

Mitjançant el mètode de treball terminològic proposat per la Teoria Comunicativa de la Terminologia (TCT) es realitza una anàlisi d'un corpus bilingüe ad hoc sobre Cultura de Pau per establir el mapa de la xarxa conceptual del terme "pau" i les seves col·locacions en castellà i anglès. Aquestes s'obtenen mitjançant un sistema d'extracció de terminologia. Aquest treball pretén ser una primera aproximació a la terminologia de la Cultura de Pau. L'estudi es realitza des d'un punt de vista interdisciplinari tenint en compte les aportacions teòriques procedents de la TCT, la lingüística de corpus i les xarxes conceptuals

Bioaccumulation of 210Pb and 210Po in fish tissues in a radioactive naturally enhanced area: the Peníscola marsh (Castelló, Spain)

210Pb and 210Po concentration in fish tissues from Peníscola marsh were analyzed, being this area a radioactive naturally enhanced marsh located in the East coast of Spain. Results showed that 210Po accumulation in tissues could reach values ranging from 28±8 Bq kg-1 in muscle of Cyprinus carpio, to 8558±6378 Bq kg-1 in gut content of Chelon labrosus. On the other hand, 210Pb concentrations ranged from 8±4 Bq kg-1 in muscle of Cyprinus carpio, to 475±481 Bq kg-1 in gut content of Chelon labrosus. Bioaccumulation pattern is generally 210Po&210Pb, except in spine, where more 210Pb than 210Po is accumulated. When comparing our samples to those collected as blanks, individuals from Peníscola marsh showed an enrichment in 210Po and 210Pb in their tissues compared to the blanks. Bioaccumulation factors showed that feeding is the major input route of 210Pb and 210Po into the fish body. Highest values of 210Pb and 210Po concentration in tissues were found on Chelon labrosus and Carassius auratus, being Cyprinus carpio the species with the lowest average values of 210Pb and 210Po accumulation.

CONSCIÈNCIA IDIOMÀTICA dins el marc del bilingüisme català-castellà a Catalunya

Recerca sobre usos i actituds lingüístiques a Catalunya en el marc del bilingüisme català-castellà. S'analitza la relació entre la consciència idiomàtica de la població i l'ús social de la llengua, per mitjà de 100 enquestes virtuals contestades per individus d'entre 25 i 55 anys amb estudis de nivell universitari.

La carta de poblament de Xodos : documentació, història i usos socials del català al País Valencià des de l'edat mitjana fins al segle XX

Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

L'ús del català i del castellà a l'aula, una realitat més enllà de qualsevol model : Anàlisi de les pràctiques lingüístiques en una aula de 4t d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa

Anàlisi de l'ús del català i del castellà en una aula de 4t d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.