11 resultados para CD4 Tlymphocytes
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la facultat de Medical Sciences de la Universitat de Bristol, Alemanya, entre 2011 i 2012. Aquest treball s'ha realitzat a la facultat de Medical Sciences de la Universitat de Bristol, al laboratori del Prof. Andrew Di cks,o ta la seva supe1visi6. Ei treball s'ha realitzat amb els seus col.laboradors, el Dr Richard Lee i Lauren Schew:tz. Objectiu: Els glucocorticoids (GCs) tenen diversos efectes sobre les cl.lules T CD4+ per modular la resposta immune principalment mitjanant els seus efectes anti-proliferatius. Tot i aix la dexametasona (Dex, glucocorticoid sinttic) tamb indueix la secreci de la citocina immunosupressora IL-10 . L'objectiu d'aquest treball ha estat comparar la capacitat dels glucocorticoids en modular la producci de citocines en cl.lules T CD4+ en pacients uvetics sensibles (SS), i resistents (SR) a esteroids. Metodologia: Es van allar cl lules T CD4+ de pacients uvetics SS i SR. Es va induir la producci de cl.lules T regulatories (Tregs) i mitjanant I'estimulaci amb anti- CD3/CD28 en presncia d'lL-2 i Desprs del cultiu es van analitzar els nivells dexpressi intracellular de les citocines IL-10, IL-4, IL-9, IL-17 i IFN-y per citometria de flux. D'altra banda, tamb es van separar cl.lules T CD4t de pacients uvetis segons I'expressi de CCR6 i es van polaritzar per obtenir els fenotips ThO i Th17 per estudiar I'efecte de Dex i ciclosporina (CsA) en aquests subtipus cel.lulars. Resultats: Les cl.lules T CD4+ de pacients SR no van ser capaces de produir IL-10 en resposta al tractament amb Dex. Dex no va afectar els nivells d'expressi d'11-17, per va reduir els nivells de IL-4 i IFN-V. Els nivells d'lL-9 (marcador d'un subtipus cel.lular recentment descrit, Th9) v ise r sempre inferiors a 11%. En canvi, el traclament a amb CsA va reduir significativament els nivells d'lL-17 i IFN-y en cl.lules Th17 i ThO. Conclusions: La Dex no s capa d'induir cl.lules Treg funcionalment supresores en pacients veiticsS R. Aquest fenmen s Independent dels efectes en I'expressi d'altres citocines. Aquests resultats suggereixen que I'efecte de la Dex sobre la funci de cl.lules Treg s clau en el desenvolupament del fenotip SR en la uvetis . D'altra banda, al llarg d'aquest temps he iniciat un nou projecte que ha donat lloc a un futur projecte de col elaboraci. Resumidament, degut a que els nivells elevats de protena C-reactiva (CRP) sn un factor de risc en la degeneraci macular, malaltia inflamatria crnica principal causa de ceguera en pasos industrialitzats, I'objectiu d'aquest altre treball ha estat iniciar un projecte per avaluar els efectes de les diferents isoformes de la CRP sobre la resposta inflamatria depiteli pigmentari retini.
Resumo:
In previous studies, we have demonstrated the inhibition of CD4 expression in rat lymphocytes treated with phorbol myristate acetate (PMA) by antisense oligonucleotides (AS-ODNs) directed against the AUG start region of the cd4 gene. The aim of the present study was to inhibit CD4 expression in lymphocytes without promoting CD4 synthesis and to determine the effect of this inhibition on CD4+ T cell function. Four 21-mer ODNs against the rat cd4 gene (AS-CD4-1 to AS-CD4-4) were used. Surface CD4 expression was measured by immunofluorescence staining and flow cytometry, and mRNA CD4 expression was measured by RT-PCR. T CD4+ cell function was determined by specific and unspecific proliferative response of rat-primed lymphocytes. After 24 hours of incubation, AS-CD4-2 and AS-CD4-4 reduced lymphocyte surface CD4 expression by 40%. This effect remained for 72 hours and was not observed on other surface molecules, such as CD3, CD5, or CD8. CD4 mRNA expression was reduced up to 40% at 24 hours with AS-CD4-2 and AS-CD4-4. After 48 hours treatment, CD4 mRNA decreased up to 27% and 29% for AS-CD4-2 and AS-CD4-4, respectively. AS-CD4-2 and AS-CD4-4 inhibited T CD4+ cell proliferative response upon antigen-specific and unspecific stimuli. Therefore, AS-ODNs against CD4 molecules inhibited surface and mRNA CD4 expression, under physiologic turnover and, consequently, modulate T CD4+ cell reactivity.
Resumo:
In previous studies, we have demonstrated the inhibition of CD4 expression in rat lymphocytes treated with phorbol myristate acetate (PMA) by antisense oligonucleotides (AS-ODNs) directed against the AUG start region of the cd4 gene. The aim of the present study was to inhibit CD4 expression in lymphocytes without promoting CD4 synthesis and to determine the effect of this inhibition on CD4+ T cell function. Four 21-mer ODNs against the rat cd4 gene (AS-CD4-1 to AS-CD4-4) were used. Surface CD4 expression was measured by immunofluorescence staining and flow cytometry, and mRNA CD4 expression was measured by RT-PCR. T CD4+ cell function was determined by specific and unspecific proliferative response of rat-primed lymphocytes. After 24 hours of incubation, AS-CD4-2 and AS-CD4-4 reduced lymphocyte surface CD4 expression by 40%. This effect remained for 72 hours and was not observed on other surface molecules, such as CD3, CD5, or CD8. CD4 mRNA expression was reduced up to 40% at 24 hours with AS-CD4-2 and AS-CD4-4. After 48 hours treatment, CD4 mRNA decreased up to 27% and 29% for AS-CD4-2 and AS-CD4-4, respectively. AS-CD4-2 and AS-CD4-4 inhibited T CD4+ cell proliferative response upon antigen-specific and unspecific stimuli. Therefore, AS-ODNs against CD4 molecules inhibited surface and mRNA CD4 expression, under physiologic turnover and, consequently, modulate T CD4+ cell reactivity.
Resumo:
Antibodies with the ability to block the interaction of HIV-1 envelope glycoprotein (Env) gp120 with CD4, including those overlapping the CD4 binding site (CD4bs antibodies), can protect from infection by HIV-1, and their elicitation may be an interesting goal for any vaccination strategy. To identify gp120/CD4 blocking antibodies in plasma samples from HIV-1 infected individuals we have developed a competitive flow cytometry-based functional assay. In a cohort of treatment-nave chronically infected patients, we showed that gp120/ CD4 blocking antibodies were frequently elicited (detected in 97% plasma samples) and correlated with binding to trimeric HIV-1 envelope glycoproteins. However, no correlation was observed between functional CD4 binding blockade data and titer of CD4bs antibodies determined by ELISA using resurfaced gp120 proteins. Consistently, plasma samples lacking CD4bs antibodies were able to block the interaction between gp120 and its receptor, indicating that antibodies recognizing other epitopes, such as PGT126 and PG16, can also play the same role. Antibodies blocking CD4 binding increased over time and correlated positively with the capacity of plasma samples to neutralize the laboratory-adapted NL4.3 and BaL virus isolates, suggesting their potential contribution to the neutralizing workforce of plasma in vivo. Determining whether this response can be boosted to achieve broadly neutralizing antibodies may provide valuable information for the design of new strategies aimed to improve the anti-HIV-1 humoral response and to develop a successful HIV- 1 vaccine.
Resumo:
Existeixen creixents evidncies qu la resposta dels limfcits T CD8+ alpha beta citotxics (CTLs) s un element fonamental en la infecci produda pel VIH. Les CTLs VIH especifiques es consideren molt importants en la reducci de la crrega viral i en la contenci de la infecci. Encara que la combinaci dels antiretrovirals (HAART) ha suposat una millora considerable en la lluita contra el VIH induint una important reducci de la crrega viral i augmentant el nombre de cllules T CD4+, diverses complicacions han fet ressaltar la necessitat de noves alternatives teraputiques. Les complicacions inclouen: manca de recuperaci duna resposta immune slida contra el VIH, toxicitat a llarg termini de la terpia i el descobriment que les cllules T CD4+ constitueixen un reservori pel virus. Les noves alternatives controlaran la replicaci viral i reconstituiran la immunitat. Leficcia de la immunoterpia cellular amb transferncia adoptiva de CTLs virals especfics sha provat en diferents infeccions virals humanes, incloent el VIH. Proposem una modificaci de la immunoterpia adoptiva redirigint lespecificitat de les cllules T contra el VIH mitjanant la transfecci dels gens del TCR. En aquest assaig preclnic, ens aprofitarem de la tecnologia dels animals transgnics per les molcules de HLA, amb la finalitat de generar TCRs dalta afinitat dirigits contra epitops del VIH restringits per la molcula HLA. Aquests TCRs seran induts in vivo i seleccionats in vitro. Les cadenes alpha i beta dels TCRs VIH especfics procedents de les CTLs seran clonades mitjanant tcniques de biologia molecular. Aquests TCRs VIH especfics seran transferits a cllules T CD8+ humanes i la seva especificitat i capacitat citoltica contra cllules diana que presentin antgens de VIH-1 sestudiaran mitjanant la combinaci de diverses tcniques noves (FCC, transfecci mitjanant Nucleoefector). Finalment, una construcci retroviral adient per la seva transducci en cllules T humanes sestablir amb un TCR ptim seleccionat.
Resumo:
Mtodos: Estudio descriptivo en 134 pacientes en tratamiento para VIH/SIDA en Pereira y Manizales entre el 1 de julio de 2008 y el 30 de junio de 2009. Se evalu la carga viral, conteo de linfocitos CD4, esquemas antirretrovirales, dosis diaria prescrita, tiempo evolucin de enfermedad, duracin de terapia, antecedentes de enfermedades oportunistas, costos de medicamentos. Resultados: Predominio masculino (91 hombres vs 43 mujeres), promedio de edad de 39 aos y 59 meses de evolucin de la enfermedad. Todos reciban esquemas a Dosis Diarias Definidas recomendadas. La terapia era efectiva en el 74,5% de los pacientes (carga viral & 400 copias/ml). Se pudo establecer que la falta de adherencia al tratamiento y el antecedente de haber tenido otras 2 infecciones de transmisin sexual se asociaban con mayor riesgo de no controlar la infeccin por VIH. El valor promedio de los medicamentos por ao por paciente fue de 2.865. Conclusiones. La falta de adherencia al tratamiento sigue siendo uno de los problemas ms importantes para garantizar la efectividad, por lo cual los programas de control del VIH/SIDA deben asegurarla.
Resumo:
El objetivo es Establecer la prevalencia de insuficiencia renal en pacientes infectados por el VIH de nuestro medio, factores de riesgo asociados y evolucin de esta funcin renal. Estudio descriptivo prospectivo de 1596 pacientes VIH +. 2 cortes transversales de la muestra: Nov08-Feb09 y JulSept10. Datos sobre mltiples variables disponibles en cada corte. Se dividi la muestra en GRUPO 1: FG 60 ml/min/1,73 m2 y GRUPO 2: FG & 60 ml/min/1,73 m2. Prevalencia de insuficiencia renal 4-5%. Deterioro de funcin renal relacionado con: Edad, fibringeno, albmina, carga viral, CD4%, tratamiento con Tenofovir, dislipemia, Hipertensin y diabetes.
Resumo:
Objectiu. Analitzar limpacte de la immunoquimioterpia antilimfomatosa en lestat immunolgic i virolgic a llarg termini dels pacients amb leucmia/limfoma de Burkitt i infecci pel virus de la immunodeficincia humana (VIH). Pacients y mtode. Dels 25 pacients VIH positius inclosos en lassaig clnic BURKIMAB del grup cooperatiu PETHEMA entre juliol de 2003 i febrer de 2009, 14 van tenir un seguiment superior a un any. Tots ells van rebre terpia antirretroviral de gran activitat durant i desprs de la immunoquimioterpia. En aquests pacients es va avaluar la resposta virolgica (CV & 50 cpies/mL) i immunolgica (limfcits CD4 & 200/L), aix com els events tardans relacionats amb el VIH. Resultats. Tretze pacients (93%) eren homes, amb una mediana dedat de 37 (extrems 31-54) anys. El seguiment medi dels 14 pacients va ser de 37 mesos, (extrems 13-43). Tres (21%) presentaven una resposta immunolgica i virolgica al TARGA en el moment del diagnstic de la LB i tots ells van romandre en aquesta situaci desprs de completar la immunoquimioterpia i durant el seguiment a llarg termini. Quatre (29%) pacients en resposta immunolgica per amb crrega viral detectable en el moment del diagnstic van assolir la resposta virolgica i la van mantenir. Finalment, 5/7 (71%) pacients amb infecci pel VIH no controlada en el moment del diagnstic van assolir i mantenir la resposta immunolgica i virolgica desprs de la immunoquimioterpia. Desprs dun seguiment de 496 pacients-any no sha reportat cap prdua de resposta al tractament amb TARGA. Shan diagnosticat 4 infeccions associades al VIH: infeccions por micobactries (2), gastroenteritis de repetici per Blastocystis hominis i sfilis. Un pacient va desenvolupar un sarcoma de Kaposi. Fins la data no sha produt cap mort en aquests pacients. Conclusions: La immunoquimioterpia en els pacients afectes de LB i infecci pel VIH no ha afectat negativament a la resposta virolgica ni immunolgica obtinguda amb el TARGA y sha associat a una baixa incidncia devents relacionats amb el VIH.
Viremia por citomegalovirus y relacin con en el pronstico de los enfermos VIH con < de 50 linfocitos
Resumo:
La introducci del tractament antirretroviral dalta eficcia ha contribut a reduir drsticament la incidncia global de la malaltia per CMV en pacients VIH. A lera actual, els coneixements sobre el significat clnic de la virmia per CMV sn escassos. Lobjectiu del present estudi restrospectiu s estudiar la prevalena de la replicaci per CMV en pacients amb la infecci per VIH i & de 50 limfcits CD4, i avaluar limpacte que t la replicaci de CMV (mitjanant la tcnica quantitativa de PCR) en el pronstic daquests malalts.
Resumo:
La infeccin por el Virus de Inmunodeficiencia Humano (VIH) y el Sndrome de Inmunodeficiencia adquirida (SIDA) afecta a millones de personas en todo el mundo, y constituye una amenaza a la salud y la vida de muchas otras ms, sobre todo en pases en vas de desarrollo. Existe un gran inters en el desarrollo de nuevas metodologas analticas para el diagnstico de dicha enfermedad de forma rpida, econmica y fuera del mbito del laboratorio por personal no especializado. Los biosensores son dispositivos ideales para cubrir esta demanda analtica facilitando la toma de decisiones y permitiendo un uso racional de tcnicas analticas confirmatorias ms costosas. Se plantea el diseo de una estrategia magneto-ELISA con deteccin ptica as como un dispositivo magneto biosensor electroqumico para el diagnstico de SIDA a travs del recuento de clulas marcadoras de la enfermedad presentes en la sangre. Ambas estrategias se basan en la captura inmunomagntica de linfocitos T CD4+ con partculas magnticas modificadas con anticuerpos monoclonales especficos (anti-CD3). La deteccin de las clulas capturadas se realiza con un anticuerpo primario anti-CD4 marcado con biotina (antiCD4-biotina) y con un conjugado de estreptavidina y de la enzima HRP (peroxidasa de rbano picante). La unin de esta enzima al anticuerpo primario se realiza a travs del complejo biotina/estreptavidina. Se proponen dos tipos de sistemas de deteccin: ptico y electroqumico. Esto se logra mediante la eleccin adecuada del sustrato para cada sistema planteado. El dispositivo biosensor basados en un transductor electroqumico renovable y magntico acoplado a partculas magnticas especficas para las clulas marcadoras de la enfermedad, consigue la simplificacin metodolgica y facilita la transferencia de la tecnologa hacia la fabricacin de un biokit diagnstico en el mbito clnico. La potencial aplicacin de los dispositivos analticos propuestos en este trabajo tienen un inters social elevado por su idoneidad para realizar anlisis, rpidos, econmicos y en el mbito de la propia consulta mdica.
