Hay candombe : prácticas musicales dentro de las dinámicas sociales de la comunidad uruguaya de Barcelona

El presente trabajo plantea un acercamiento a las dinámicas sociales de las comunidades migradas mediante la observación de sus usos musicales. Este acercamiento se realizará mediante el estudio de un caso concreto: la comunidad uruguaya de Barcelona y su relación con el candombe, un tipo de música popular del Uruguay. Los objetivos que nos planteamos resolver a través de este estudio son poder entender el funcionamiento del candombe en sus distintas dimensiones (musical y social) y ver como éste se modifica en función del entorno donde se inserta. La metodología que utilizaremos será la observación directa de distintos espacios relacionados con el candombe, tanto en Barcelona como en el Uruguay, así como entrevistas a personas vinculadas con estos espacios. El análisis de los materiales recogidos en el campo se realizará a partir de los modelos teóricos de Josep Martí y los que ofrecen los estudios sobre comunidades diaspóricas y los enfoques transnacionales.

Jo vull ser un pink floyd: el retrat d’una generació

La present recerca pretén fer una aproximació qualitativa per conèixer alguns dels joves-adults i dels protagonistes de l’entorn que conformen el que en alguns espais mediàtics no especialitzats s’ha etiquetat com la nova escena catalana, per referir-se sobretot a autors i grups de música indi i pop feta a Catalunya, amb totes les variants del pop (des del més electrònic fins al més folk) i amb totes les múltiples accepcions de l’indi (al qual es dedica més endavant un capítol específic)

Del teatre líric a la cançó popular : construcció social a partir de la música en València (1900-1959)

El text que es mostra a continuació resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre líric a la cançó popular: construcció social a partir de la música en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretén dibuixar les línies que uneixen teatre líric i cançó popular fent especial èmfasi en els mecanismes de creació d'identitat de gènere, que va envoltar tot aquest procés. Per aquests motius, la recerca está construïda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrífics per a l'estudi de les fonts primàries i secundàries del primer període analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculació entre teatre líric i cançó popular, així com la utilització dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopolítiques. Les diferències entre fonts primàries i fonts orals assenyalen una naturalització de la desigualtat de gènere a través de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa és necessari l'estudi i anàlisi de la memòria musical.

Motivic analysis and its relevance to raga identification in carnatic music

A raga is a collective melodic expression consisting of motifs. A raga can be identified using motifs which areunique to it. Motifs can be thought of as signature prosodic phrases. Different ragas may be composed of the same setof notes, or even phrases, but the prosody may be completely different. In this paper, an attempt is made to determinethe characteristic motifs that enable identification of a raga and distinguish between them. To determine this, motifs are first manually marked for a set of five popular raga by a professional musician. The motifs are then normalisedwith respect to the tonic. HMMs are trained for each motif using 80% of the data and about 20% are used for testing. The results do indicate that about 80% of the motifs are identified as belonging to a specific raga accurately.