L'antic Egipte a la Bíblia : el mite d'Egipte en les fonts de l'Antic Testament entre alteritat negativa i paradís d'acollida

El treball presenta un estudi de la Història Antiga d'Israel i Egipte, des d'una perspectiva relativament poc tractada. No proposa estudiar Israel ni Egipte, sinó allò que pensaven els autors bíblics sobre Egipte.

El Llibre d'Ester i el teatre bíblic

El treball aborda l'estudi del Llibre d'Ester de la Bíblia, font d'inspiració per a molts autors teatrals. L’objectiu és esbrinar si els textos literaris, representacions teatrals del Llibre d'Ester, es basen més en els capítols protocanònics que en els deuterocanònics. La hipòtesi es centra en la relació entre els textos dramàtics. L'autora pensa que deu haver-hi una relació entre els textos, ja que creu possible que s'hagin inspirat en la mateixa font bíblica, que desenvolupen de manera diferent. El primer pas ha estat la realització d'un marc teòric força exhaustiu que pogués permetre assolir una sèrie de dades mínimes, però necessàries, per realitzar qualsevol estudi filològic. Destaca en aquest cas una elecció molt acurada i, alhora encertada, del material bibliogràfic triat. Tot seguit, l'autora s'endinsa de ple en el marc pràctic en el qual es dedica a la realització d'edicions critiques d'una consueta mallorquina, d'un auto sacramental i d'un drama de Lope de Vega. La realització de l'anotació crítica s'ha fet des de tres vessants diferents: filològica, literària i escenogràfica. Es conclou que el Llibre d'Ester inspira i és punt de partida de moltes obres, però que no totes segueixen fil per randa tots els capítols. S'indica que es tracta d'obres escrites per ser representades i, per tant, desenvolupen les escenes que són més pròximes a la dramatúrgia. També es pot concloure que les obres medievals analitzades segueixen principalment els capítols protocanònics. Hi ha per tant una verificació de la hipòtesi inicial: entre els textos dramàtics no hi ha una còpia, senzillament s'han inspirat en la mateixa font que segueixen i desenvolupen de manera diferent.

S. Pau. I Corintis 12: 12-31: El cos humà i l'Església. Paràmetres clàssics d'un símil útil i veritablement significatiu.

L'objectiu d'aquest article és presentar un seguit de textos clàssics d'autors i escoles filosòfiques diferents que poden estar en la base subconscient de la primera carta de Sant Pau als Corintis. L'apòstol es mostra molt hàbil en l'ús de la imatge del cos humà i de la necessària coordinació de tots els seus membres per fer veure a la comunitat cristiana de Corint la urgència d¿aparcar tota dissensió interna en ares de la unitat. Tanmateix, aquesta imatge no és una creació original stricto sensu de l'apòstol, sinó que ja la medicina, la filosofia i la historiografia gregues l'havien emprada amb finalitats diverses.

S. Pablo. I Corintios 12: 12-31: El cuerpo humano y la Iglesia. Parámetros clásicos de un símil útil y verdaderamente significativo

El objetivo de este artículo es presentar un conjunto de textos clásicos de autores i escuelas filosóficas diferentes que pueden estar en la base subconsciente de la primera carta de San Pablo a los Corintios. El apóstol se muestra muy hábil en el uso de la imagen del cuerpo humano y de la necesaria coordinación de todos sus miembros para convencer a la comunidad cristiana de Corinto de la urgencia de aparcar toda disensión interna en aras de la unidad. Sin embargo, esta imagen no es una creación original stricto sensu del apóstol, sino que ya la medicina, la filosofía y la historiografía griegas la habían usado con finalidades diversas.

Filó d'Alexandria i el seu De opificio mundi (LIII-LXI): tot copsant les claus de la misogínia grega i occidental en un text jueu platonitzant.

L'objectiu d'aquest article és mostrar la secular tradició misògina occidental des dels seus orígens a Grècia tot analitzant un text de l'intèrpret al·legoric de la Bíblia Filó d'Alexandria, el De opificio mundi, al qual aplica una lectura fortament platonitzant. L'anàlisi acurada dels capítols dedicats a la creació divina de la dona i les seves conseqüències mostra fins a quin punt no és possible entendre aquest text sense tenir en compte una tradició filosòfica grega ja aleshores secular.

La traducció del Càntic dels Càntics de Carles Riba

Carles Riba’s activity as a translator of Greek classics (Xenophon, Plutarch, Homer, Sophocles, Euripides, Aeschylus) and works of important authors who wrote in Latin (Virgil), English (Edgar A. Poe) and German (Rilke, Hölderlin) is well known and has been widely studied. In contrast, the great humanist’s translations of books of the Bible -Song of Songs and the Book of Ruth- from Hebrew to Catalan have never been the subject of a monographic study. This piece of work is an edition and a detailed analysis of his version of the Song of Solomon. The notes in the text point out the translator’s contributions and uncertainties in a work published at a pivotal time in the Catalan language’s history

Les Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) d’en Jaume Ferrer de Blanes: edició crítica del text

Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Nàpols, al servei del rei en Ferran I, i després a la cort de Sicília, al servei de la reina na Joana de Sicília. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, és un sumari destinat a mostrar (sic) «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres»; la segona, Meditació, és una reflexió a fi d’il•luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a (sic) «lo santíssim loch de Calvari»; la tercera, Letras, és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar». En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marquès de Santillana a Albert Gran o a Aristòtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bíblia i de moltes altres autoritats científiques i filosòfiques, en català, italià, espanyol, llatí i, també, set mots en arameu