Ripoll, E. (ed.): "Abate H. Breuil. Antología de textos", Reial Acadèmia de Bones Lletres i UNED, Barcelona-Madrid 2002

El llibre editat pel Dr. Ripoll Perelló s'emmarca en un deIs aspectes més destacats de la seva producció bibliografica, la de les recopilacions documentals, necrologiques i altres aspectes relacionats amb la historia de la prehistoria. Vull deixar clar que faig aquesta constatació en termes d' elogi i d' admiració, ja que les aportacions del Dr. Ripoll Perelló són molt valuoses per entendre moltes coses que continuen vigents en la prehistoria mundial.

El asombro como principio del libre saber del ser

En diálogo con la tradición, queremos volver nuestra atención hacia el principio queposibilita la vida teórica y, por consiguiente, la filosofía: el asombro. Tres momentos caracterizan esta pasión originaria: es principio, en tanto que sostiene y domina cada paso de laactividad teórica; ... de un saber libre, libre de fines utilitarios y así libre para entregarse al ente; ... del ser; como lo más digno de asombro y la fuente perenne de todo acto teórico. Estos tres momentos que se entrelazan mutuamente articulan este trabajo en sus tres partes.

Contribució a l'estudi de la presència de Balmes en l'obra de Verdaguer

A partir d’una recerca exhaustiva dins l’obra de Verdaguer, l’article ressegueix la presència de Balmes en la producció de l’escriptor de Folgueroles. Tot i no ésser irrellevant, es constata que el reflex de l’obra balmesiana en la verdagueriana és menor del que, en principi, caldria suposar en un membre tan destacat de la Renaixença vigatana, un moviment que va sentir pel pensador de Vic una pregona admiració. De fet, només dos poemes de l’extensa producció de Verdaguer són dedicats a Balmes, per bé que un altre, molt ideològic, en mostra una influència evident.

La réinvention d'Athènes par les écrivains en grec de l'époque impériale

Quan els organitzadors d"aquesta jornada d"homenatge a Nicole Loraux em van oferir l"oportunitat de participar-hi activament em vaig posar molt con- tenta perquè jo, tot i no haver-la freqüentat tant i amb tanta intensitat com to- tes i tots els que m"han precedit en l"ús de la paraula, sentia alhora una gran admiració per la seva intel·ligència i capacitat de treball, i sobretot una gran estimació per la gran persona que era, per la seva simpatia, la seva afabilitat i la seva vitalitat...

Intel·lecte plaent

Una de les maneres com els instints afavoreixen la seva satisfacció és associant-la a plaer. Tothom sap que quan realitzem les funcions vitals, com per exemple quan mengem, bevem o practiquem el sexe, experimentem un plaer físic associat als sentits.Quan un individu sent plaer, el seu cervell indueix la producció d'hormones com l'endorfina, l'oxitocina i la serotonina,que causen un estat general de benestar. Tanmateix, el plaer físic, que habitualment ha estat considerat com el més baix dels plaers, no n'és pas l'única forma. Una altra forma de plaer és l'emocional, que ve de la satisfacció de les necessitats d'afecte i admiració,i que es relaciona directament amb la capacitat social humana [...].