30 resultados para Abdominal obesity
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Objective: Independently of total caloric intake, a better quality of the diet (for example, conformity to the Mediterranean diet) is associated with lower obesity risk. It is unclear whether a brief dietary assessment tool, instead of full-length comprehensive methods, can also capture this association. In addition to reduced costs, a brief tool has the interesting advantage of allowing immediate feedback to participants in interventional studies. Another relevant question is which individual items of such a brief tool are responsible for this association. We examined these associations using a 14-item tool of adherence to the Mediterranean diet as exposure and body mass index, waist circumference and waist-to-height ratio (WHtR) as outcomes. Design: Cross-sectional assessment of all participants in the"PREvención con DIeta MEDiterránea" (PREDIMED) trial. Subjects: 7,447 participants (55-80 years, 57% women) free of cardiovascular disease, but with either type 2 diabetes or $3 cardiovascular risk factors. Trained dietitians used both a validated 14-item questionnaire and a full-length validated 137-item food frequency questionnaire to assess dietary habits. Trained nurses measured weight, height and waist circumference. Results: Strong inverse linear associations between the 14-item tool and all adiposity indexes were found. For a two-point increment in the 14-item score, the multivariable-adjusted differences in WHtR were 20.0066 (95% confidence interval,- 0.0088 to 20.0049) for women and-0.0059 (-0.0079 to-0.0038) for men. The multivariable-adjusted odds ratio for a WHtR.0.6 in participants scoring $10 points versus #7 points was 0.68 (0.57 to 0.80) for women and 0.66 (0.54 to 0.80) for men. High consumption of nuts and low consumption of sweetened/carbonated beverages presented the strongest inverse associations with abdominal obesity. Conclusions: A brief 14-item tool was able to capture a strong monotonic inverse association between adherence to a good quality dietary pattern (Mediterranean diet) and obesity indexes in a population of adults at high cardiovascular risk.
Resumo:
Background: Premorbid metabolic syndrome (pre-MetS) is a cluster of cardiometabolic risk factors characterised by central obesity, elevated fasting glucose, atherogenic dyslipidaemia and hypertension without established cardiovascular disease or diabetes. Community pharmacies are in an excellent position to develop screening programmes because of their direct contact with the population. The main aim of the study was to determine the prevalence of pre-MetS in people who visited community pharmacies for measurement of any of its five risk factors to detect the presence of other risk factors. The secondary aims were to study the presence of other cardiovascular risk factors and determine patients" cardiovascular risk. Methods: Cross-sectional, descriptive, multicentre study. Patients meeting selection criteria aged between 18 and 65 years who visited participating community pharmacies to check any of five pre-MetS diagnostic factors were included. The study involved 23 community pharmacies in Catalonia (Spain). Detection criteria for pre-MetS were based on the WHO proposal following IDF and AHA/NHBI consensus. Cardiovascular risk (CVR) was calculated by Regicor and Score methods. Other variables studied were smoking habit, physical activity, body mass index (BMI), and pharmacological treatment of dyslipidemia and hypertension. The data were collected and analysed with the SPSS programme. Comparisons of variables were carried out using the Student"s T-test, Chi-Squared test or ANOVA test. Level of significance was 5% (0.05). Results: The overall prevalence of pre-MetS was 21.9% [95% CI 18.7-25.2]. It was more prevalent in men, 25.5% [95% CI 22.1-28.9], than in women, 18.6% [95% CI 15.5-21.7], and distribution increased with age. The most common risk factors were high blood pressure and abdominal obesity. About 70% of people with pre-MetS were sedentary and over 85% had a BMI ≥25 Kg/m2 . Some 22.4% had two metabolic criteria and 27.2% of patients with pre-MetS had no previous diagnosis. Conclusions: The prevalence of pre-MetS in our study (21.9%) was similar to that found in other studies carried out in Primary Care in Spain. The results of this study confirm emergent cardiometabolic risk factors such as hypertension, obesity and physical inactivity. Our study highlights the strategic role of the community pharmacy in the detection of pre-MetS in the apparently healthy population.
Resumo:
Introducció: La dieta mediterrània és considerada un dels patrons alimentaris més saludables ja que diversos estudis epidemiològics mostren que protegeix front diverses malalties cròniques com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns càncers. Malauradament al nostre país els patrons alimentaris estan canviant a conseqüència de la modernització de la societat i estan portant a l’allunyament del patró de dieta mediterrània. Això és especialment crític entre la població infantil i juvenil, fet que predisposa a que en un futur augmenti la prevalença de malalties cròniques entre la població adulta. Objectiu: avaluar els hàbits alimentaris i l’estat nutricional d’escolars de 8 a 12 anys de la comarca d’Osona. Mètodes: estudi de disseny observacional i transversal. La mostra estava constituïda per 191 escolars de 4rt i 5è d’ensenyança primària d’escoles de la comarca d’Osona. La informació sobre la dieta es va recollir a través d’una enquesta alimentària, un recordatori de 24 hores, un qüestionari de freqüència de consum alimentari i el test KIDMED. Les determinacions antropomètriques que es van realitzar van ser talla, pes, IMC (Índex de Massa Corporal), plec tricipital, perímetre braquial i perímetre abdominal. L’anàlisi estadística de totes les dades es va portar a terme mitjançant el programa estadístic SPSS per Windows versió 12.0. Resultats: quan es valora la qualitat de l’esmorzar, s’observa que només en el 16.8% dels casos la qualitat era bona, en el 68.6% dels casos la qualitat havia de millorar i en el 12.6% era de qualitat insuficient i en el 2.1% era de mala qualitat. També s’observa que la dieta que segueixen és desequilibrada quantitativament, concretament és baixa en hidrats de carboni, rica en greixos i lleugerament elevada en proteïnes. L’anàlisi qualitativa mostra que hi ha un molt baix consum de verdures i hortalisses i de fruita, mentre que s’arriba a les racions recomanades de carnis i d’olis i greixos. El test KIDMED mostra una puntuació mitjana de 7.21±1.96 punts, el que indica que la dieta de la població és de qualitat millorable. Pel que fa a l’estat nutricional s’observa que un 24,6% presenta valors de baix pes i un 17,8% sobrepès o obesitat, el que indica que un 42,4% de la població estudiada presenta un estat nutricional incorrecte. Conclusions: La dieta del col·lectiu estudiat s’allunya de les recomanacions de la SENC (Sociedad Española de Nutrición Comunitaria). Els resultats del test KIDMED indiquen que només un 44% de la població segueix un patró òptim de Dieta mediterrània i l’anàlisi de l’estat nutricional mostra que un 42,4% presenta un estat nutricional incorrecte, sigui per excés o per defecte de pes. Per tant, es fa necessari dissenyar estratègies d’educació alimentària adequades per millorar els hàbits alimentaris dels escolars i aconseguir en un futur un estat òptim de salut.
Resumo:
La síndrome metabòlica s’associa amb un risc elevat de desenvolupar diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular. La síndrome metabòlica es defineix com un clúster d’anormalitats metabòliques i, d’entre totes, l’obesitat abdominal constitueix el factor de risc més prevalent i crític en el desenvolupament de la síndrome metabòlica, el risc cardiovascular augmentat i la resistència a la insulina. La prevalença augmentada de l’obesitat en la població a nivell mundial ha portat el teixit adipós al primer pla dels estudis epidemiològics. Anteriorment es considerava el reservori energètic de l’organisme, actualment es parla del teixit adipós com un òrgan endocrí, metabòlicament molt actiu, implicat en diferents vies i processos metabòlics. L’etiologia de l’obesitat és complexa i multifactorial, però es fa evident en la disfuncionalitat del teixit adipós. Un teixit adipós disfuncional veu superada la seva capacitat d’emmagatzemar lípid i respon amb la hipersecreció de diferents molècules (adipoquines, citoquines i mediadors inflamatoris) a favor de la resistència a la insulina, proinflamatòries i proaterogèniques. La fatty acid-binding protein 4 (FABP4) i la retinol-binding protein 4 (RBP4) són dues adipoquines que en circulació, es desconeix la funció exacta que duen a terme. Estudis recents han suggerit la FABP4 com a marcador d’adipositat, síndrome metabòlica i diabetis tipus 2. I, RBP4, malgrat que les dades de diferents estudis en humans desperten certa controvèrsia, s’ha associat amb la resistència a la insulina i el desenvolupament de la diabetis tipus 2. En aquesta memòria es recullen els treballs en què es va estudiar el paper d’aquestes adipoquines en relació a malalties de base metabòlica amb afectació del teixit adipós com són la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2, la hiperlipèmia familiar combinada i la, lipodistrofia associada a tractament combinat antiretroviral de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).
Resumo:
La reparació endovascular dels aneurismes d’aorta abdominal (AAA) és cada cop més usada, encara que només conta amb 15 anys des de l’inici amb una ràpida evolució. Davant la falta d’estudis amb resultats a més de 10 anys. L’objectiu del treball es analitzar prospectivament la supervivència dels 172 pacients tractats en nostre centre desde 06/1998 fins 01/2008, amb seguiment a 10 anys. S’obtingué una supervivència del 61% als 6 anys (error 5%), als 9 anys de 51% (error 7%), a 10 anys 47% (error 11%). La causa més freqüent de mort va ser per neoplàsia.
Resumo:
Estudi observacional de 60 pacients ingressats a la UCI per patologia extraabdominal, que demostra alta incidència de HIA (90%) i que el valor de PIA màxima és marcador pronòstic del SCA però no prediu mortalitat. Els graus més elevats d’HIA s’associen amb VMI, shock, SDRA, insuficiència renal e ili. La PIA màxima del pacient crític no neurològic (sèptic, traumatològic i respiratori) és més elevada que la del no neurològic, 20 i 16 mmHg respectivament. El valor de PIA màxima que millor prediu insuficiència renal al pacient no neurològic és 18,5mmHg. La PIA màxima es correlaciona amb l’estada a UCI i hospitalària.
Resumo:
Els pacients amb patologia abdominal aguda poden desenvolupar una insuficiència respiratòria secundària a la resposta inflamatòria generada o a una pneumònia nosocomial. El mesurament del “soluble *triggering receptor expressed on myeloid cells 1” (sTREM-1) en líquid alveolar, pleural, sinovial o cefalorraquidi ha demostrat la seva utilitat en el diagnòstic d'infecció. Es va determinar el sTREM-1 alveolar i peritoneal en pacients amb quadre abdominal agut més síndrom de distress respiratori agut (SDRA). Es va concloure que el sTREM-1 és útil per diagnosticar infeccions abdominals i pulmonars en aquests pacients i que la relació sTREM-1 alveolar/peritoneal podria ser útil per determinar el focus infecciós.
Resumo:
En aquest estudi, s'ha intentat determinar si l'aplicació de contrast intravenós augmenta la rendibilitat de l'ecografia abdominal en l'estudi de la recurrència postquirúrgica de la malaltia de Crohn (EC). Per a això vam estudiar 40 pacients que complien uns determinats criteris d'inclusió, als quals se'ls va realitzar una colonoscopia (gold standar) i una ecografia abdominal (EA) amb contrast intravenós. Després d'analitzar els resultats, podem concloure, que l'ocupació de contrast durant la realització de l'ecografia abdominal permet augmentar la capacitat diagnòstica de la recurrència endoscópica en pacients amb EC i resecció intestinal, no obstant això la seva utilitat és menor per a valorar la gravetat de la recurrència
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball és el disseny d'un tractament de relaxació progressiva online, basat en l'evidència de la seva efectivitat en teràpies presencials, per poder abordar la simptomatologia en els primers estadis del dolor crònic abdominal en nens i adolescents.
Resumo:
Our project aims at analyzing the relevance of economic factors (mainly income and other socioeconomic characteristics of Spanish households and market prices) on the prevalence of obesity in Spain and to what extent market intervention prices are effective to reduce obesity and improve the quality of the diet, and under what circumstances. In relation to the existing literature worldwide, this project is the first attempt in Spain trying to get an overall picture on the effectiveness of public policies on both food consumption and the quality of diet, on one hand, and on the prevalence of obesity on the other. The project consists of four main parts. The first part represents a critical review of the literature on the economic approach of dealing with the obesity prevalence problems, diet quality and public intervention policies. Although another important body of obesity literature is dealing with physical exercise but in this paper we will limit our attention to those studies related to food consumption respecting the scope of our study and as there are many published literature review dealing with the literature related to the physical exercise and its effect on obesity prevalence. The second part consists of a Parametric and Non-Parametric Analysis of the Role of Economic Factors on Obesity Prevalence in Spain. The third part is trying to overcome the shortcomings of many diet quality indices that have been developed during last decades, such as the Healthy Eating Index, the Diet Quality Index, the Healthy Diet Indicator, and the Mediterranean Diet Score, through the development of a new obesity specific diet quality index. While the last part of our project concentrates on the assessment of the effectiveness of market intervention policies to improve the healthiness of the Spanish Diet Using the new Exact Affine Stone Index (EASI) Demand System.
Resumo:
Estudi retrospectiu de pacients tractats d'aneurisma d'aorta abdominal, mitjangant reparació endovascular. Període reclutament: 2006 a 201,2. Van ser dividits en dos grups depenen de les característiques anatómiques del coll aórtic proximal, considerant si eren o no favorables pel tractament endovascular. L'objectiu de l'estudi és avaluar els resultats immediats del tractament en funció de la morfologia del coll aórtic. 95 pacients van ser inclosos (62 favorable, 33 hostil). S'analitzen els motius per considerar el coll com hostil, aixícom els resultats d'aquestes técniques. Conclusió: el tractament endovascular és una técriica válida per aquest tipus pacient amb colls aórtics no favorables.
Resumo:
As the prevalence of smoking has decreased to below 20%, health practitioners interest has shifted towards theprevalence of obesity, and reducing it is one of the major health challenges in decades to come. In this paper westudy the impact that the final product of the anti-smoking campaign, that is, smokers quitting the habit, had onaverage weight in the population. To these ends, we use data from the Behavioral Risk Factors Surveillance System,a large series of independent representative cross-sectional surveys. We construct a synthetic panel that allows us tocontrol for unobserved heterogeneity and we exploit the exogenous changes in taxes and regulations to instrumentthe endogenous decision to give up the habit of smoking. Our estimates, are very close to estimates issued in the 90sby the US Department of Health, and indicate that a 10% decrease in the incidence of smoking leads to an averageweight increase of 2.2 to 3 pounds, depending on choice of specification. In addition, we find evidence that the effectovershoots in the short run, although a significant part remains even after two years. However, when we split thesample between men and women, we only find a significant effect for men. Finally, the implicit elasticity of quittingsmoking to the probability of becoming obese is calculated at 0.58. This implies that the net benefit from reducingthe incidence of smoking by 1% is positive even though the cost to society is $0.6 billions.
Resumo:
Significance: Current lifestyles with high-energy diets and little exercise are triggering an alarming growth in obesity. Excess of adiposity is leading to severe increases in associated pathologies, such as insulin resistance, type 2 diabetes, atherosclerosis, cancer, arthritis, asthma, and hypertension. This, together with the lack of efficient obesity drugs, is the driving force behind much research. Recent Advances: Traditional anti-obesity strategies focused on reducing food intake and increasing physical activity. However, recent results suggest that enhancing cellular energy expenditure may be an attractive alternative therapy. Critical Issues: This review evaluates recent discoveries regarding mitochondrial fatty acid oxidation (FAO) and its potential as a therapy for obesity. We focus on the still controversial beneficial effects of increased FAO in liver and muscle, recent studies on how to potentiate adipose tissue energy expenditure, and the different hypotheses involving FAO and the reactive oxygen species production in the hypothalamic control of food intake. Future Directions: The present review aims to provide an overview of novel anti-obesity strategies that target mitochondrial FAO and that will definitively be of high interest in the future research to fight against obesity-related disorders. Antioxid. Redox Signal. 00, 000000.
Resumo:
[cat] Una qüestió clau sobre la producció de salut relativament poc explorada es refereix a la influència dels factors socioeconòmics i mediambientals sobre el pes i l’obesitat. Aquesta problemàtica adquireix particular rellevància quan es comparen dos països Mediterranis com Itàlia i Espanya. És interessant adonar-se que l’obesitat a Espanya és 5 punts percentual més elevada al 2003 mentre que a l’any 1990 era aproximadament la mateixa en ambdós països. Aquesta article presenta una descomposició no lineal dels gaps o diferencials en taxes de sobrepès (índex de massa corporal – IMC- entre 25 i 29.9 9 kg/m2), obesitat classe 1 (IMC≥30 kg/m2) i classe 2 (IMC≥35 kg/m2) entre Espanya i Itàlia per gènere i grups d’edat. En explicar aquests gaps entre països aïllem les influències dels estils de vida, els efectes socioeconòmics i els mediambientals. Els nostres resultats indiquen que quan no es controla pels efectes mediambientals (efectes de grup o ‘peer effects’) els hàbits alimentaris i el nivell educatiu són els principals predictors del gaps totals entre països (36-52%), si bé aquests dos factors exerceixen un impacte diferenciat segons gènere i edat. Un tant paradoxalment, quan controlem pels efectes de grup aquests predictors perden la seva capacitat explicativa i els efectes de grup passen a explicar entre el 46-76% dels gaps en sobrepès i obesitat i mostren un patró creixent amb l’edat.
Resumo:
Western societies can reduce avoidable mortality and morbidity by better understanding the relationship between obesity and chronic disease. This paper examines the joint determinants of obesity and of heart disease, diabetes, hypertension, and elevated cholesterol. It analyzes a broadly representative Spanish dataset, the 1999 Survey on Disabilities, Impairments and Health Status, using a health production theoretical framework together with a seemingly unrelated probit model approach that controls for unobserved heterogeneity and endogeneity. Its findings provide suggestive evidence of a positive and significant, although specification-dependent, association between obesity and the prevalence of chronic illness