4 resultados para ARS_5_3-5m
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Although antihistamines and topical corticosteroids are used in combination to treat allergic rhinitis, their additive effect has not been yet demonstrated. The aim was investigate the antiinflammatory additive effect of mometasone and desloratadine on cytokine and sICAM-1 secretion by epithelial cells, and on eosinophil survival stimulated by human epithelial cells secretions from nasal mucosa and polyps. Methods Epithelial cells obtained from nasal mucosa or polyps were stimulated with 10% fetal bovine serum in presence of mometasone (10-11M-10-5M) with/without desloratadine (10-5M). Cytokine and sICAM-1 concentrations in supernatants were measured by ELISA. Peripheral blood eosinophils were incubated during 4 days with epithelial cell secretions with (10-11M-10-5M) and/or desloratadine (10-5M) and survival assessed by Trypan blue. Results are expressed as percentage (mean ± SEM) compared to control. Results Fetal bovine serum stimulated IL-6, IL-8, GM-CSF and sICAM-1 secretion. In mucosa and polyp epithelial cells, mometasone inhibited this induced secretion while desloratadine inhibited IL-6 and IL-8. The combination of 10-5M desloratadine and 10-9M mometasone reduced IL-6 secretion (48 ± 11%, p < 0.05) greater extent than mometasone alone (68 ± 10%) compared to control (100%). Epithelial cell secretions induced eosinophil survival from day 1 to 4, this effect being inhibited by mometasone. At day 4, the combination of mometasone (10-11M) and desloratadine (10-5M) provoked an increased inhibition of eosinophil survival induced by cell secretions (27 ± 5%, p < 0.01) than mometasone (44 ± 7%) or desloratadine (46 ± 7%) alone. Conclusions These results suggest that the combination of desloratadine and mometasone furoate have a greater antinflammatory effect in an in vitro model of eosinophil inflammation than those drugs administered alone.
Resumo:
Estudi estructural per reurbanitzar el carrer Sant Francesc d’Assís de Les Planes, que s’assenta en una configuració de mitja vessant sobre un conjunt triple d’estrats de terreny. Al llarg dels anys s’han produït esllavissaments que han afectat l’àmbit de reblert i algun fins i tot activant els sols quaternaris. La solució proposada és basa en una pantalla curta encastada al substrat rocós, situat al voltant dels 5m. de profunditat, i superiorment lligada per una nova llosa solidària amb l’existent (fregament), però fonamentalment vinculada a un petit mort costat muntanya que, per empenta passiva del terreny, acaba conformant el suport fix de l’esquema estructural en “T”.
Resumo:
El estudio se estructura en dos partes: el cálculo de los caudales de rotura y la evaluación de los máximos caudales previsibles del río Bonaigua en la zona próxima de la Peülla en las condiciones preexistentes a la balsa. La comparación de ambos resultados permite derivar el enjuiciamiento de qué riesgo ha incorporado una hipotética rotura del dique de cierre de la nueva balsa. Este tipo de instalaciones presenta condiciones de vaciado progresivo cuando existe realmente la actividad de esquí en localizaciones cercanas al recorrido que haría el agua, y condiciones de llenado a partir del deshielo cuando la temporada de esquí ha finalizado y por tanto los esquiadores ya no existen.De acuerdo a la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones, la clasificación que se propone para el dique de cierre de la balsa de Bonaigua es la categoría C, que corresponde a las presas cuya rotura puede producir daños materiales de moderada importancia y sólo incidentalmente pérdidas de vidas humanas.