The third order Melnikov function of a quadratic center under quadratic perturbation

We study quadratic perturbations of the integrable system (1+x)dH; where H =(x²+y²)=2: We prove that the first three Melnikov functions associated to the perturbed system give rise at most to three limit cycles.

Sobre "clase y explotación" en la corriente principal de la economía

Recently a number of articles have appeared in the mainstream that deal with the economy in terms of class and exploitation. This paper sets out two of them in a simplified maner and explains why they may be of interest to left wing Latin American economists.

El testamento ológrafo en derecho civil catalán

Des del punt de vista històric, la doctrina científica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament hològraf d’una forma inequívoca i sense que existeixin plantejaments teòrics distants ni contradictoris. També respecte a la seva introducció en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferències significatives en el seu plantejament i desenvolupament teòric i legal. Assentat lo anterior, podem resumir que el testament hològraf neix en el Dret romà sota la forma de testament “parentum inter liberos” , la qual s’introdueix en el Dret català. Arrel del moviment compilador i amb la publicació del Codi civil , s’inicia la regulació del testament hològraf segons els postulats del Dret consuetudinari francès recollit en el “Code civil”. El Tribunal Suprem va estimà aplicables a Catalunya els articles 688 y següents del Codi civil. En la Compilació del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament hològraf: La general del Codi civil, i l’especial del testament “parentum inter liberos”, que no estava sotmesa a termini per la seva protocol•lització. S’ha de reconèixer que aquest forma especial de testament hològraf era vista amb recel por la doctrina científica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de “inclussio unius exclusio alterius”, el testament “parentum inter liberos” no podia aplicar-se en altres supòsits diferents dels previstos. El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament hològraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del “parentum inter liberos”, por raons de seguretat jurídica i facilitant el procediment judicial de protocol•lització . Per això, podem dir, que el testament hològraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a través del Dret comparat) . Finalment, esdevé la publicació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament hològraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveració) y 421-19 (caducitat del testament). El testament hològraf, en dret civil català, és un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si bé els seus requisits són indispensables i la absència de qualsevol d’ells el converteix en un testament nul. Per altre banda, és un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar d’assessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Cataluña (llibre IV), no només a la seva forma, sinó també al seu contingut, amb la nul•litat conseqüent. Per altre banda, al no fer-se menció a la capacitat del testador, pot donar-se la situació en que els hereus l’impugnin al qüestionar la seva capacitat per atorgar el testament. En primer lloc, per poder atorgar un testament d’aquesta índole és indispensable ser major d’edat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a més a més d’haver estat firmat amb expressió de la data i el lloc en que s’ha atorgat. La falta de qualsevol d’aquests requisits convertiria el testament hològraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingués “paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies” que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjançant la seva firma. És a dir, que serà precís que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. És evident que el que es pretén evitar és que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat. Como es pot comprovar, aquest tipus de testament és molt simple d’atorgar i no requereix cap tipus de formalitat més enllà d’atendre els requisits ja exposats. Ara bé, el problema arriba a l’hora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocol•litzat davant de Notari, si bé anteriorment el testament ha d’estar validat davant del Jutge de Primera Instància de l’últim domicili del testador. El document firmat pel finat haurà de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que s’hagi produït la mort i haurà de ser presentat per qui l’hagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre interès. És important ressenyar que el testament hològraf no és vàlid si no l’adversa el Jutge en el termini ressenyat. El testament hològraf és considerat por la majoria d’autors la forma més senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opinió és del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que s’han pogut analitzar a través de la jurisprudència. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretació de la voluntat del mateix o la omissió de formalitats són només alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva última voluntat sense la presència d’un Notari que l’assessoris. Existeix un altre risc, potser el més evident, que és el de la custòdia del document ja que, si és dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les d’un Jutge per la seva interpretació.

Usabilitat d'un web d'un centre de secundària

L'objectiu del TFC és que quedi definit un mètode per a aconseguir el desenvolupament d'un web (per a un centre de secundària) fàcil d'usar, de tal manera que seguint aquest mètode es puguin portar a terme les fases que es considerin necessàries per a arribar al disseny d'algunes de les interfícies del web i que aquestes interfícies siguin fàcils d'usar.

Compositional analysis of archaeological glasses

At CoDaWork'03 we presented work on the analysis of archaeological glass composi-tional data. Such data typically consist of geochemical compositions involving 10-12variables and approximates completely compositional data if the main component, sil-ica, is included. We suggested that what has been termed `crude' principal componentanalysis (PCA) of standardized data often identi ed interpretable pattern in the datamore readily than analyses based on log-ratio transformed data (LRA). The funda-mental problem is that, in LRA, minor oxides with high relative variation, that maynot be structure carrying, can dominate an analysis and obscure pattern associatedwith variables present at higher absolute levels. We investigate this further using sub-compositional data relating to archaeological glasses found on Israeli sites. A simplemodel for glass-making is that it is based on a `recipe' consisting of two `ingredients',sand and a source of soda. Our analysis focuses on the sub-composition of componentsassociated with the sand source. A `crude' PCA of standardized data shows two clearcompositional groups that can be interpreted in terms of di erent recipes being used atdi erent periods, reected in absolute di erences in the composition. LRA analysis canbe undertaken either by normalizing the data or de ning a `residual'. In either case,after some `tuning', these groups are recovered. The results from the normalized LRAare di erently interpreted as showing that the source of sand used to make the glassdi ered. These results are complementary. One relates to the recipe used. The otherrelates to the composition (and presumed sources) of one of the ingredients. It seemsto be axiomatic in some expositions of LRA that statistical analysis of compositionaldata should focus on relative variation via the use of ratios. Our analysis suggests thatabsolute di erences can also be informative

The use of derivatives in the Spanish mutual fund industry

We study the use of derivatives in the Spanish mutual fund industry. The picture that emerges from our analysis is rather negative. In general, the use of derivatives does not improve the performance of the funds. In only one out of eight categories we find some (very weak and not robust) evidence of superior performance. In most of the cases users significantly underperform non users. Furthermore, users do not seem to exhibit superior timing or selectivity skills either, but rather the contrary. This bad performance is only partially explained by the larger fees funds using derivatives charge. Moreover,we do not find evidence of derivatives being used for hedging purposes. We do find evidence of derivatives being used for speculation. But users in only one category exhibit skills as speculators. Finally, we find evidence of derivatives being used to manage the funds cash inflows and outflows more efficiently.